×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb coberta |
Freqüència total: 2431 |
CTILC1 |
la tauleta un quadern de novel·la de fulletó mostrava a la llum la seva | coberta | esborronadora. Ell hi fixà l'atenció: representava una dona amb el cabell | se separa, subjecte només per un extrem, contra el qual el plega com la | coberta | d'un llibre. —El nitrogen residual era normal —va explicant la veu | contra les parets tot d'ombres desiguals, descobreix llautons i serrells, | cobertes | de vidre que produeixen tot de sobtats llampecs, ornaments d'argent, | en un sortint de bagul i, amb un petit cop de palmell, fa saltar la | coberta | del de damunt. —No —diu—. És un mascle. Entre tots dos baixen el taüt | aferrant-se, aguantant-se les unes amb les altres a les bodegues, a la | coberta | , a les cabines esbalandrades... Dormíem a terra quan l'extenuació ens | ànima enlloc, tothom dormint. Però no: en anar cap a l'escala d'accés a | coberta | topo amb un espectre: és el cavaller del jaqué, que ara se m'apareix amb | que ja sóc dins de l'Atlàntic. Per acabar d'estar tranquil, pujo a | coberta | , guaito a banda i banda, i res: ni un vaixell de guerra ni cap senyal | havíem de passar davant de l'illa de Madeira. A les deu ja era dalt de | coberta | i no vaig trigar gaire a descobrir un far. Em pensava que érem a Madeira, | de bon principi a encaixar aigua i a ballar convulsivament, i dalt de | coberta | es manifestà tot un món. L'impudor, la pietat, la comprensió, la | 1186, i a partir del 1189 es veu clarament que les | cobertes | , que tapen coll i gropes, van ornades amb els pals de les armes de | designa una tela que es devia posar entre el pelatge del cavall i la | coberta | de malles, per tal que aquesta no fregués l'animal. En efecte, segueix el | 143). És a dir, que les trepes eren fines com llençols i les | cobertes | de més gruix, com vànoves i cobrellits. Les trepes devien deixar-se veure | Les trepes devien deixar-se veure en les parts no amagades per les | cobertes | i, potser, per baix. Molt més tard (1434), a la relació del | complitz de cavayl"; i aquests guarniments consten de dues | cobertes | : "Quatre guarnimentz de caval; nou cubertes e una denantera de | canemàs és roba feta d'estopa de cànem; i així sabem que, després d'una | coberta | exterior o "sobirana", que devia ésser de cuiro, les cuirasses tenien | Això vol dir que el capell de ferro es podia portar damunt d'una altra | coberta | del cap dita capell jubat, que era, naturalment, de roba i podia | de civelles de cuyraça ab sos caps" (1427, 7 maig). Porten belles | cobertes | les cuirasses dels diversos Sant Miquel de Lluís Borrassà (figs. | quinze sous a Joan Sants, armer de València, per una cuirassa amb la seva | coberta | que féu per al Rei Catòlic (1481, 2 juny), valor que, en | que cobreix el cap, els colls o collars, el coll, les | cobertes | i els flancalets, defenses dels flancs, els pitrals i les | des de l'any 1447, tots els cavallers exigiran que aquestes | cobertes | siguin "de brúfol", o sia de pell de búfal ("ab cobertes | (pàg. 146). Això fa pensar que els flancals formaven part de les | cobertes | . La forma "francalets" potser és deguda a una confusió amb els | fferre". Aquesta extremitat inferior podia anar protegida amb una | coberta | metàl·lica, que a partir de la segona meitat del segle XV rep el | és una condició essencial d'una benaventurança. Ella ha tornat a sortir a | coberta | , m'ha fet un gest d'adéu i, tot seguit, ja no la distingia. Que les | esborrat del tot; s'han esborrat, diríem, per dintre, i només en queda la | coberta | exterior, que mentre no miro de veure què conté s'aguanta i em fa suposar | moscas hi havían fotografiat un firmament, una calaixera desllorigada ab | coberta | de gutaperxa sembrada de pintas, raspalls, papers suhats y | los ajustats finestrons. Aquell panteig afadigós que feya alenar fins las | cobertas | del llit, no havía minvat. Ja asseguda, la Madrona se 'l sentía á l' | aqueixa maror aturdidora, interminables ruas de cotxes particulars ab las | cobertas | mulladas per aquella llum crepuscular, venían de tot arreu á | Isern, ens diu que té /Esplets d'ànima jove\ en un llibre de | cobertes | vermelles com la capa d'un torero..." Tota la recensió era piadosament | que edità poc temps després en un llibret del gruix de deu cèntims, amb | cobertes | queixalades, a la manera modernista d'aleshores. —Tant se val —em digué | en aquells temps de desmenjament per la lectura. Un llibre mesquinet, de | cobertes | d'un verd brutós, va cridar-me l'atenció pel títol. No el recordo | títol. No el recordo exactament. No és curiós que recordi el color de les | cobertes | , i el títol, no? És així. Com les coses s'aferren a la nostra memòria pel | exterior, més que no pas per les idees que representen! Potser tampoc les | cobertes | no eren verdes, sinó cendroses. De totes maneres, el verd i el cendra van | al port, cosa que feia sovint. Vaig aturar-me davant un vapor noruec. La | coberta | era blanca de taulons a mig descarregar. Dissabte havien deixat | aturar-me davant un torpediner. Marins endiumenjats passejaven per la | coberta | . "Em faré soldat de marina, vaig pensar; un soldat voluntari, no el | meu davant, temptadora. No m'hi vaig pensar més. En posar els peus a la | coberta | un soldat se m'acostà per preguntar-me què volia. "Parlar amb un | vaig rompre l'abraçada de l'oncle, que em retenia plorós, i vaig muntar a | coberta | sense respondre al seu esguard interrogador. Hi havia una gran lluminària | lluminàries del Tibidabo, darrera visió de Barcelona pel camí del mar. La | coberta | era deserta de passatgers. Jo hi romania sol entre alguns homes de la | alhora, quan, ja avançada la matinada, em vaig ajeure en un recó de | coberta | retut per les emocions i la son. Tenia el cap damunt la maleta, que em | esclat de llum em féu mig cloure els ulls. Després els vaig obrir. La | coberta | era plena de passatgers. Vora meu, el jove bru, d'aire fort i dominador, | i me'n vaig anar a l'altre costat del vaixell a guaitar el mar. La | coberta | era atapeïda de gent. Jo duia a la mà la meva pobra maleta de tela | de passatger que no té dret a llit ni a taula, que va damunt de | coberta | com un bagatge deixat en un recó. Ningú més no anava amb la maleta com | Aquesta sensació només la tenia quan em trobava sol en un recó de | coberta | . Quan els mariners me'n treien perquè els feia nosa per a llurs treballs | de barrejar-me amb els altres passatgers, a la banda de popa o al mig de | coberta | , aleshores jo, amb la maleta i el paquet de provisions a la mà, tornava a | —No éreu al saló, ahir. ¿Vàreu anar a dormir molt aviat? —He dormit a | coberta | . Tinc passatge de tercera. És a dir, ja veureu... Li vaig mostrar el taló | m'atreia i l'envejava. Hauria volgut ésser com ell. Travessant la | coberta | vaig adonar-me que havia fet amistats amb la majoria dels passatgers. Els | de la tarda havia refrescat. Tot i tothom semblava desensopir-se; a | coberta | hi havia una gran animació. Els passatgers es parlaven entre ells com | sentits. La nau avançava per una aigua moradenca i espessa com el vi. A | coberta | hi havia un engrescament de festa. Tot eren anades i vingudes a la | El sol balandrejava sota els meus peus, com si encara em trobés a la | coberta | del vaixell. ¡Que era sorprenent de veure les naus dins el cor de la | canal, camí de l'alta mar. De la munió de mocadors que voleiaven dalt a | coberta | , ¿quin era el del nostre company? —Allà a les onze sigues aquí mateix, | de Plató, tots de la /Bibliothèque National\, petits volums de | cobertes | blaves que llavors encara es venien a vint-i-cinc cèntims cada un. I un |
|