Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un tramvia, una noia que feia de conductora i una altra amb la cartera de	cobrador	. A les parets hi ha la densa policromia dels cartells de propaganda: un
festes per poder fer força paquets i sentir el ric rac de la màquina	cobradora	i la campaneta de la porta. —Sí que estàs de broma, va dir. A mitja tarda
amb tramvies amunt i avall, grocs, amb campaneta. Amb el conductor i el	cobrador	amb vestits ratllats de ratlles fines que tot plegat feia gris. El sol
vaig pujar, amb tota la decoració del vagó fresca i nova de trinca, i els	cobradors	vestits d'un drap verd que lligava amb els colors de fusta clara i de
del rei de Tunis". Ultra això, Tunis pagava al comte-rei un tribut,	cobrador	per un oficial català, sobre la renda de duanes. I no cal dir com les
a l'art havia sigut d'Hacienda, empleat de duanes, tabacaler,	cobrador	de contribucions, contractista d'acarreus, de les cèdules, dels
a les brigades municipals d'higiene urbana s'expansionen dramatitzant;	cobradors	de contribucions paguen la contribució al cultiu de les lletres pàtries,
Pasqua. Però en el tracte amb la gent no hi posaven pas més afecte que un	cobrador	de contribucions, un burot o un jutge. Tocaven a difunts, no segons era
llegeixen, reneguen, descanvien dues pessetes i demanen el parer del	cobrador	a propòsit de qualsevol incident de la puja de subsistències. Però,
puc dir que li vaig donar feina o de paleta o d'administrador o de	cobrador	els deu anys que va viure encara. I fou un home honrat de debò que va
la petaca. No, gràcies. El tremolor de les mans et delataria... Anem. El	cobrador	, assegut a l'estrep, es despenja una burilla apagada del cantó de
món, no es pogués fer altra cosa. Tot és absurd i realment no lliga. El	cobrador	, us obre pas, es mulla el dit amb saliva i us ofereix el bitllet. Arriba
conformada a no assemblar-se del tot al Palau Apostòlic del Vaticà. El	cobrador	cridà al conductor: —Arrea, Paco. L'autobús tornà a arrencar.
atapeïen les Rambles, s'assemblava a la mena de cara del conductor i el	cobrador	de l'autobús. Eren fesomies de forca, torrades de pell, amb arrugues al
jo esperàvem el Barceloneta-Ramblas-Pedralbes verd, de conductor gris amb	cobrador	d'"arrea, Paco", el perfum de la senyora sola, que s'allunyava
amb verbositat, servint-se més dels tòpics. Generalment, eren xofers o	cobradors	d'autobusos de passatgers, espavilats en aparença pel tracte amb la gent
enhorabona! Ara sí que féu goig! Em sembla que el general, que, com els	cobradors	de censos, s'agrada de peces bones i rebedores, estarà content. Així,
una boira feixuga, que hom sentia tota espessa i humida. El llum del	cobrador	de peatge feia una taca que trobàveu ben enfora del seu lloc usual, i els
quan ensopegàrem amb un home tot jup, a sotavent de la casa del	cobrador	de peatge. —Ei! —vam dir, aturant-nos.— No és pas Orlick?
facultatiu del poblet, i féu el ploricó i sofrí esgarrifances com el vell	cobrador	de peatge que havia sentit els cops, amb un posat tan i tan paralític que
aturador. Una vegada els vàrem veure en un film fent de conductor i de	cobrador	respectivament, i arribaren a arrasar una ciutat urbanitzada, deixant-la
de cap mena —només bitllets, naturalment— [(rialleta)], i el	cobrador	no va demostrar el més petit disgust i em va permetre d'acabar el
vaig esbrinar nom i domicili... Això passava pels vols de Nadal, i aquell	cobrador	de tramvia va rebre un bell matí, una caixa de torrons assortits que
(Benimarfull) "el bouer", Alfarder (Vistabella) "el	cobrador	de contribucions", l'Alcaidia (Novelda) "propi del caid",
de censals. Els sagristans donaven a aplegar els censals a un	cobrador	dins un termini convingut. En 1372, Pere Guiu promet, davant
i per torna, l'anomenaven el de les Aigües, perquè havia fet de	cobrador	d'aquella Companyia. Els llibreters del seu temps, i encara n'hi ha algun
i encara n'hi ha algun que és ben viu, el recorden bé, amb la insígnia de	cobrador	d'aquella Companyia encastada sempre a la gorra. Tant com cobrador era
de cobrador d'aquella Companyia encastada sempre a la gorra. Tant com	cobrador	era taquiller. Car ho havia estat a les taquilles de les places de braus
un xicot d'allò més lluït i que de lletra en sap un bon tros, com a que és	cobrador	del seu gremi. ¡Si havien d'anar a la boda sinyoretes i tot! Res, que
Venen ara els saions d'Herodes, riallers, escarotadors, ab cara de	cobradors	d'apremi, lluint sangonós espasot, pegant estufits i fent riure a tota la
les recomanacions de /Safety first\ amb les presses que els	cobradors	donen als passatgers, àdhuc a les dones, perquè baixin dels autobusos
seu i allargava unes cames sense mitges. Un soldat se la mirava... El	cobrador	, recolzat al marc de la porta, es mirava Mateu amb una melangia amical,
en aquesta situació delicada. Precisament llavors pot escaure's que el	cobrador	us faci l'observació de moda: "A veure els de preferència!" Si voleu
bitllet d'autobús, i amb el paperet a la mà desafiava victoriosament un	cobrador	tot ferreny. El tema, enmig d'un gran devessall d'eloqüència, era
que he tocat un punt compromès. Què més hi diríem? Més val fer com aquell	cobrador	murcià d'Harmonia: "Ning-ning! Vamonós!" La veu de les sirenes
i efectes dirigits per l'atzar des de que el món és món." Sempre que un	cobrador	del tramvia li donava un cap-i-cua, no podia estar-se de pensar en la
Duu a la mà quelcom que té tot l'aspecte d'uns cartutxos de plata. És	cobrador	d'una companyia de gas i d'electricitat i ha resolt de posar a disposició
era el procediment emprat per obtenir que paguessin aquells que el	cobrador	del diari —home no gens pusil·lànime ni curt de gambals— desistia
la traça feta per Morató, pel preu de 960 lliures barcelonines,	cobradores	de la Universitat de la vila de Cadaqués, a bon compte de les quantitats
no va tornar al treball. XXIV I per què, novament, el	cobrador	volia cobrar-li el passatge?... Anna no s'havia adonat que havien arribat
per advocat—, estudis pels quals no sentia cap afecció, i entrà de	cobrador	en una casa comercial. Pocs anys després, en un banc. I així Veciana fill
comercial. Pocs anys després, en un banc. I així Veciana fill resultà un	cobrador	de banc veritablement notable, puntual, discret i absolutament honrat. En
fins al punt que fou l'autor de la idea de la redempció evolutiva del	cobrador	de banc, idea que m'explicà moltes vegades prenent cafè al Tupinamba, i
si no ho vaig entendre malament, en un sistema per a suprimir el	cobrador	donant-li més importància. Però l'herència no ho explica pas tot, i no
fins a la mort la llei majestuosa —com tothom sap— i inexorable. El	cobrador	de Banc posava, però, entre aquells dos homes, un terreny de diàleg. Tots
Jo també l'admirava, encara que en el meu record la figura del modest	cobrador	va lligada amb l'olor de la roba de vellut que no he pogut respirar mai
sense sentir a la boca de l'estómac una sensació a penes agradable. Els	cobradors	de Banc portaven llavors, estiu i hivern, vestit de vellut. Era una mena
N'havia gairebé perdut l'hàbit. L'actuari Niubó, el senyor Pastells, el	cobrador	Veciana, també semblaren apreciar la quietud sedant. A l'hora dels
estona, a quarts de sis, arribava, després d'haver caminat tot el dia, el	cobrador	Veciana, bufant, pàl·lid, corbat, abraçat a la seva cartera buida i
Pastells. —Senyor Niubó, passi'm una cerilla si li plau... —insinuava el	cobrador	del Banc. Això feia anys que durava. Era la prova de l'amistat que

Pàgina 1 (de 4)

50 següents