×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cobrar |
Freqüència total: 4311 |
CTILC1 |
mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i | cobrava | a cada una l'òbol del passatge, sense oblidar-se'n de cap. Per què | àdhuc fets en els quals no havia tingut altra part que presenciar-los, | cobraven | també, tot d'una, aspectes d'acusació. Arribava a tant aquest sentiment, | Jaume del Rendi ja sabia que, si es presentava l'ocasió, Randa s'ho | cobraria | amb escreix, i aleshores a ell no li valdria cap sant ni cap dimoni. A | mentre s'aixecava i tornava al treball. L'estàtua semblava aleshores | cobrar | vida, acompanyar-lo, i la imatge del sant anava transfigurant-se, fent-se | anava caient dolçament sobre els camps. D'ençà del primer dia, Anselma li | cobrà | un viu afecte, però ara la vol encara més. Ara Anselma ja sap per què | d'ombra. Avui la meva sogra parlava amb en Pau de can Toni, l'home que | cobrava | les cadires a l'església: un vell pagès típic, de parlar saborós i | A mitja tarda vaig al Pujolar, on lliuro una quantitat a compte. (Avui he | cobrat | 1.549 pessetes per tasques literàries. Des de darreries de l'any | que la guerra s'acabi. 15 novembre. Treballo a l'Arxiu. | Cobro | els honoraris per la segona quinzena d'octubre (258 pessetes). | meva cambra, veig les llums exquisides a les muntanyes. Vaig al poble i | cobro | 528,50 pessetes, liquidació final de les Versions de | i jo sóc un fill de puta —fa ell—. De manera que cap de nosaltres no pot | cobrar | ... —No, vosaltres només podeu ingressar. La cridadissa augmenta cap a | —devien ésser de gràcies— i se'n tornava als seus dominis. Mai no li | cobrava | res —tampoc, és veritat, no li pagaven; ho hagueren pogut fer—. Després, | amb certesa: que no havia portat diners. Llavors, a més d'aventurer, | cobrà | fama de perdulari i de gandul, i la gent començaren a fer-li el buit. | completament inofensiu. Els executors són uns pobres diables que el que | cobra | més cobra un jornal de deu francs. La faldilla de tapa i d'uru d'altres | inofensiu. Els executors són uns pobres diables que el que cobra més | cobra | un jornal de deu francs. La faldilla de tapa i d'uru d'altres èpoques, o | el comitè ens havia perseguit tota la tarda, per | cobrar | la màquina que l'amo antic hauria vist potser | quan hauria volgut proclamar que tot ho sabia. Cada any, a mesura que | cobrava | més prestigi, se veia obligada a escriure més ximpleses. El que li hauria | Capbussa't, neci. Via. Nas i orelles amb sang, | cobra | el riure. Si es gira, riu, i potser riurà. Riure El | coses. Víctor. Esperi l'altre mes, senyora Rosa, quan torni a | cobrar | . Des del ditxós bateig! Rosa. [(Amb urc i gallejant.)] | sí: pobres i orgullosos! Demés, quan se té un crèdit amb donya Rosa, cal | cobrar | -lo en la forma que es pot. No s'amoïnin... La corona mortuòria de la | jueu i l'havia escanyat i en Quimet per treure-se'l de sobre li havia | cobrat | perdent-hi. I el malhumor queia damunt meu. I quan estava de mal humor | I que si no li podien pagar els interessos de la hipoteca era perquè els | cobrava | el dotze per cent i que si no podia cobrar fes el favor d'esperar-se. I el | de la hipoteca era perquè els cobrava el dotze per cent i que si no podia | cobrar | fes el favor d'esperar-se. I el milicià deia, faci el paper de seguida | dels seus diners. El Baró de Foixà era riquíssim i més d'un cop s'havia | cobrat | un deute de baccarà, apropiant-se d'un brillant o anant a empenyorar ell | perdre els favors d'una noia de la qual estava enamoradíssim, pel punt de | cobrar | un deute de joc insignificant, que havia contret amb ell aquella xicota. | i els tirava un parell de peces d'aquells "xavos" que van servir per | cobrar | la indemnització de la guerra d'Àfrica. Pensant en el polisson de color | despatx, i això que aleshores tot el que feia referència a les finques, a | cobrar | i pagar, havia quedat reduït a unes pàrvules proporcions. Don Tomàs feia | passin! i la teva santa mare, aguantant; només te'n recordes el dia de | cobrar | la mesada. Com un criat qualsevol, com un que no té afecte a la casa i | dient que és tan cavaller i tan amic teu. Suposa't que l'Antoni Mates vol | cobrar | , que passa per damunt de la teva amistat i damunt de la teva taula de | Són ella, ell i un... suposem un llogat... no un amic, entens?... Un que | cobra | ... —Sí... endavant... —Doncs el marit... el marit fa un paper... diguem-ne | i amb la pell que no li tocava a la camisa, l'hi va concedir. Guillem | cobrà | una quantitat considerable. El Baró l'hi lliurà amb una relativa dignitat | seva sòrdida insignificància no els havia permès altres iniciatives que | cobrar | el lloguer de les cases i tallar els cupons, però sempre amb misèria i | cargolat a l'esquena. Aquella mena de pobres els hi menava la policia, | cobrant | de les tavernes, perquè acabessin de donar color al barri. Malgrat | inicià una mena de monòleg sarcàstic, en el qual li féu saber que per | cobrar | diners d'una amant utilitzava una manera d'estimar massa pueril, però que | el masover era més amo que ell, i que aviat ni la mica d'arrendament no | cobraria | . Els diumenges a la tarda, si anava al cafè, el senyor de can Lloberola | estampat de tela, com una catifa persa, com bona part de l'art oriental. | Cobra | , d'aquesta forma, una utilitat nova, que no és la que, a Occident, | "mercader lombart", negociant a València, que reconeix haver | cobrat | de misser Joan Mercader, batlle general del regne de València, el valor | signat el 27 de novembre del 1425, on reconeix haver | cobrat | 25 lliures del tresorer de la reina de Navarra, la qual havia | venuts, i ell prepara un llibre sobre això. Em diu que és evident que | cobren | i que fins se'n podria tenir alguna prova, però que serien insuficients i | i se'n mostra satisfet. Afegeix: "Llavors, tant se me'n dóna ignorar si | cobren | ; si no ho fan, és que són idiots." I riu. Molt interessant. Em diu | cor los comptes qu' havía fet dias enrera y corregué, més que depressa, á | cobrar | , no 12 sinó 16 duros, á casa 'ls Srs. Jofre, Bellpuig y | lograva. Fins la feble respiració del tendre recien-nascut allí semblava | cobrar | forsa y l' omplía á voltas del sobressalt que causan á mitja nit los | feia la comissió com ell, a més d'ensenyar idiomes. Això li permetia de | cobrar | baratet. Vivia al carrer dels Tallers, i amb el fill del meu oncle, que | com si la terra se l'hagués menjat. Són uns diners que no he pogut | cobrar | mai, com d'altres que m'han estafat impunement. Faig mal fet de dir això | massa. Jo et donaré tots els diners que tenim a casa. Fa poc que hem | cobrat | el rèdit, és el petit passament de l'any, ja ho saps. Te'l dono tot. | dit res d'això. Vaig esmorzar amb bell delit. Era costum de la casa | cobrar | després de cada àpat. El mallorquí, escarmentat dels aventurers, dels | captaires i vagabunds. L'endemà vàrem assabentar-nos que el vell | cobrava | un tant de la beneficència municipal per a tenir aquella mena de | dalt, a la seva caseta. Ell baixa a treballar cada dia, com un jornaler, | cobra | la setmanada com els altres, ni un cèntim més. Jo crec, però, que son | creies? —Em pensava que treballava tothom... —Tothom? Quatre italians que | cobren | jornal extraordinari. Els altres ni així no han volgut sirgar. Em puja al | ens presenta a l'amo, li demana que ens obri crèdit fins dissabte, que | cobrarem | . Algú li demana un acompte per a comprar tabac. No s'hi nega. I ja som | instant. La nit passada encara havíem dormit tots junts al cobert. Havíem | cobrat | per darrera vegada. La desbandada es produí devers les nou del matí. |
|