×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cobrir |
Freqüència total: 8344 |
CTILC1 |
rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara | cobria | l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita. I ens | recompensada." En aquell precís instant queia damunt Dànae —i la | cobria | — un devessall de pluja d'or, amb dringadissa de moneda antiga i forta. | orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare, les meves ales | cobreixen | i inclouen tot l'univers, excepte la Necessitat i, fora del cosmos, | sota el genoll; calçaven les pesades espardenyes d'espart, i es | cobrien | el cap amb un ample capell de palma. —Ja és ací la jove mestressa | davant d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat | cobrint | d'ombres. Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en | se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a | cobrir | -se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al | li acostà ple d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom amb què | cobrir | -se i que l'acompanyés a casa dels seus pares, car ja sabia que era inútil | i dos cossets humans fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es | cobriren | els rostres exhalant alarits d'horror; després, les que no havien trobat | els ulls retrocedí ple d'esverament. Maria Àgueda era allí, dreta, | cobrint | l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es dreçava quasi | Ella mirà Tino Costa aterrida. Agafà el vestit i féu el gest de | cobrir | -se. Tino Costa tragué un cigarret, l'encengué i s'acomodà en una cadira a | Les seves carns semblen transparents i fins la veu se li ha mudat. Ara es | cobreix | sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la barbeta, molt | les cunetes. L'atmosfera s'enfosquia per moments, i tot el cel s'anava | cobrint | d'espessos núvols. Mila, malgrat la seva immensa fatiga, es digué que tal | —He de continuar. A veure si puc arribar al poble. Ara no es veu. L'han | cobert | les boires. Però el camí m'hi portarà... Encara arribaré a temps... Vol | les seves i tornà a cridar-la dolçament: —Sia... Una expressió d'horror | cobrí | de sobte el rostre de la malalta; els seus ulls, dilatats, semblaven | son dels innocents. Una capa l'oculta allà al fons, però la capa que la | cobreix | tremola semblantment a una cortina el moviment imperceptible de la qual | apartar-lo ràpida, i alhora sense deixar d'avançar per les aigües, que li | cobrien | ja el pit, tot aixecant el seu fill perquè no el submergissin. En | la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la llar, es | cobrí | amb un xal damunt de la camisa i s'apressà cap a l'habitació de Sileta. | llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre una manta i el | cobriren | amb un llençol per damunt. Ho feien en silenci, sota el callat girar de | i d'ací i d'allà, des de la vall, pujava el cant dels galls. Una vegada | cobert | , s'assegueren en sengles pedres i el vetllaren fins a l'alba. Més tard | algunes flors seques es podrien en un vas davant un dels nínxols que | cobrien | les parets. Ell dormia a terra, sense creu ni flors, amb una pedra tan | més forta d'aquesta temporada. La terra era clivellada i dura; el gebre | cobria | fulles seques i herbei com una cendra, però una cendra guspirejant. He | en un no res, només es veuen caps despentinats. Fins els draps que | cobreixen | la pacient semblen remoure's, i els ajudants, amb gestos atabalats, els | de puntes de cigarreta, trossos de gasa i enfilalls de cotó que | cobreixen | el terra del quiròfan. Els dos infermers de la taula compten | extremament blanca, lluita contra la pesantor opaca dels núvols que | cobreixen | el cel. Milers i milers, milions i milions d'ossos, muntanyes senceres de | —Al carner? —Sí, on enterren els cadàvers no incinerats. —Els deuen | cobrir | de terra... —De moment, no. Els deixen ventilar un parell de dies, | que s'il·lumina quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que | cobrien | les fosses, i potser el mateix encarregat, perquè el terra és ple de | El deixen fregant-se la pols i espolsant-se els corcs que li han | cobert | la mà i, sempre frenant, tomben cap al carrer, per on puja una petita | que ha de recórrer són molt llargs, el primer de simple parquet, el segon | cobert | per una estora que comença a esfilagar-se, de ràfia, el tercer protegit | els fills, com jo, no han volgut passar per la mentida que significa | cobrir | una mercaderia amb l'etiqueta que no li correspon i han escollit la terra | i per això no pot jutjar els seus semblants sinó per la roba que els | cobreix | i el cotxe que els tragina, i acostumat a comptar només en l'or que pesa | oberta podia entrar el dimoni. I si Jeroni badallava, la dida corria a | cobrir | -li la boca amb el senyal de la Creu i deia: —Jesús, fill meu. Abans | per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre, | cobrint | d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i es refugia a les | Erasme Bonsoms era un pagès de l'Alt Empordà, circumspecte i burleta. | Cobria | el seu cos forçut i ample amb una sotana més vella i arnada que la pròpia | amb or, i hàbils mosaics i inflades cúpules d'un Orient pròxim, tristesa | coberta | per tot aquest perdut tresor, i per la tossuda alegria d'un carnaval que | arabescos blau pastel, rosa, verd jade, vermell fúcsia del Tièpolo que | cobrien | les voltes de ca Rezzonico. Li devia plaure la nit espessa amb les taques | donava cops de porta i tenyia inútilment la seva llarga cabellera bruna i | cobria | el seu esplèndid cos amb vestits a la moda de 1770 que esqueien | cosa que li cridà l'atenció. El pare estava ajupit dintre de l'horta, mig | cobert | per les plantes, i tenia Canela, la gossa, davant d'ell, ajaguda a terra. | palpitava terriblement, amb batecs forts i espaiats; ombres estranyes li | cobrien | els ulls, com si davant d'ell s'hagués fet nit; portava l'escopeta a la | s'encenia amb lluents resplendors, i la vall, a sota, per contrast, es | cobria | d'ombres més denses. Marina se sentia inquieta. Li semblava tard i sortí | El fang era tou sota els peus. Els plantadors, tot reculant, anaven | cobrint | la terra de motes verdes. La feina de les noies era llavors de buscar les | Se sentiren crits d'espant, exclamacions de terror, i de seguida ho | cobrí | tot un silenci pesant. Només se sentia el soroll de les aigües boges, | Ella es llançà sobre la seva mare plorant, cridant-la amb desesper, | cobrint | -li el rostre de petons. Però la cara de la mare estava ja freda, i ella | tendresa, apareixia tot sovint llunyana, esmaperduda, enlairada com si es | cobrís | amb un mantell de boira, la mateixa que anys després no em deixava veure | la calitja grisa i, com si et volguessin protegir dels meus ulls, et | cobriren | d'ombres. A l'abast de la meva mà no podia tocar-te. T'endevinava a prop | els teus records en la punta del peu dret, sobre els teus dits nus que | cobrien | malament les sandàlies de pell marró. Tornares a sentir el frec d'una | abadessa et deslligà els cabells i l'abundosa cabellera quasi vermella et | cobrí | l'esquena, cregueres ésser Norma fantasmagòrica i evanescent. Un instant | Al cantó de Borrull matà un tramvia a un home. Varen | cobrir | el cos, desfet, amb una manta. S'esmunyia la sang, viva, entre | del lagon és ridícula i heu de caminar molta estona fins a ésser | coberts | per l'aigua. Aquesta caminada és plena de perills i ningú no us | seva rodella sangonent i platejada. Aviat sortirà la lluna, i tot això es | cobrirà | d'un vel de llet; la volta perdrà aquest indigo cru i espès, i els astres | No és que l'experiència fos absolutament negativa i que per això vulguem | cobrir | -la amb un vel pietós. El problema és molt altre. Els catalans que manaren |
|