Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara	cobria	l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita. I ens
recompensada." En aquell precís instant queia damunt Dànae —i la	cobria	— un devessall de pluja d'or, amb dringadissa de moneda antiga i forta.
orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare, les meves ales	cobreixen	i inclouen tot l'univers, excepte la Necessitat i, fora del cosmos,
sota el genoll; calçaven les pesades espardenyes d'espart, i es	cobrien	el cap amb un ample capell de palma. —Ja és ací la jove mestressa
davant d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat	cobrint	d'ombres. Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en
se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a	cobrir	-se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al
li acostà ple d'astorament. Ella li suplicà que li portés quelcom amb què	cobrir	-se i que l'acompanyés a casa dels seus pares, car ja sabia que era inútil
i dos cossets humans fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es	cobriren	els rostres exhalant alarits d'horror; després, les que no havien trobat
els ulls retrocedí ple d'esverament. Maria Àgueda era allí, dreta,	cobrint	l'entrada amb la seva figura prima, vestida de negre, es dreçava quasi
Ella mirà Tino Costa aterrida. Agafà el vestit i féu el gest de	cobrir	-se. Tino Costa tragué un cigarret, l'encengué i s'acomodà en una cadira a
Les seves carns semblen transparents i fins la veu se li ha mudat. Ara es	cobreix	sempre el cap amb un mocador negre, que es nua sota la barbeta, molt
les cunetes. L'atmosfera s'enfosquia per moments, i tot el cel s'anava	cobrint	d'espessos núvols. Mila, malgrat la seva immensa fatiga, es digué que tal
—He de continuar. A veure si puc arribar al poble. Ara no es veu. L'han	cobert	les boires. Però el camí m'hi portarà... Encara arribaré a temps... Vol
les seves i tornà a cridar-la dolçament: —Sia... Una expressió d'horror	cobrí	de sobte el rostre de la malalta; els seus ulls, dilatats, semblaven
son dels innocents. Una capa l'oculta allà al fons, però la capa que la	cobreix	tremola semblantment a una cortina el moviment imperceptible de la qual
apartar-lo ràpida, i alhora sense deixar d'avançar per les aigües, que li	cobrien	ja el pit, tot aixecant el seu fill perquè no el submergissin. En
la veu del seu fill que la cridava. Encengué el gresol a la llar, es	cobrí	amb un xal damunt de la camisa i s'apressà cap a l'habitació de Sileta.
llurs ramats, i el rentaren. Després l'estengueren sobre una manta i el	cobriren	amb un llençol per damunt. Ho feien en silenci, sota el callat girar de
i d'ací i d'allà, des de la vall, pujava el cant dels galls. Una vegada	cobert	, s'assegueren en sengles pedres i el vetllaren fins a l'alba. Més tard
algunes flors seques es podrien en un vas davant un dels nínxols que	cobrien	les parets. Ell dormia a terra, sense creu ni flors, amb una pedra tan
més forta d'aquesta temporada. La terra era clivellada i dura; el gebre	cobria	fulles seques i herbei com una cendra, però una cendra guspirejant. He
en un no res, només es veuen caps despentinats. Fins els draps que	cobreixen	la pacient semblen remoure's, i els ajudants, amb gestos atabalats, els
de puntes de cigarreta, trossos de gasa i enfilalls de cotó que	cobreixen	el terra del quiròfan. Els dos infermers de la taula compten
extremament blanca, lluita contra la pesantor opaca dels núvols que	cobreixen	el cel. Milers i milers, milions i milions d'ossos, muntanyes senceres de
—Al carner? —Sí, on enterren els cadàvers no incinerats. —Els deuen	cobrir	de terra... —De moment, no. Els deixen ventilar un parell de dies,
que s'il·lumina quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que	cobrien	les fosses, i potser el mateix encarregat, perquè el terra és ple de
El deixen fregant-se la pols i espolsant-se els corcs que li han	cobert	la mà i, sempre frenant, tomben cap al carrer, per on puja una petita
que ha de recórrer són molt llargs, el primer de simple parquet, el segon	cobert	per una estora que comença a esfilagar-se, de ràfia, el tercer protegit
els fills, com jo, no han volgut passar per la mentida que significa	cobrir	una mercaderia amb l'etiqueta que no li correspon i han escollit la terra
i per això no pot jutjar els seus semblants sinó per la roba que els	cobreix	i el cotxe que els tragina, i acostumat a comptar només en l'or que pesa
oberta podia entrar el dimoni. I si Jeroni badallava, la dida corria a	cobrir	-li la boca amb el senyal de la Creu i deia: —Jesús, fill meu. Abans
per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre,	cobrint	d'un sostre de sons la ciutat. Però el noi en fuig, i es refugia a les
Erasme Bonsoms era un pagès de l'Alt Empordà, circumspecte i burleta.	Cobria	el seu cos forçut i ample amb una sotana més vella i arnada que la pròpia
amb or, i hàbils mosaics i inflades cúpules d'un Orient pròxim, tristesa	coberta	per tot aquest perdut tresor, i per la tossuda alegria d'un carnaval que
arabescos blau pastel, rosa, verd jade, vermell fúcsia del Tièpolo que	cobrien	les voltes de ca Rezzonico. Li devia plaure la nit espessa amb les taques
donava cops de porta i tenyia inútilment la seva llarga cabellera bruna i	cobria	el seu esplèndid cos amb vestits a la moda de 1770 que esqueien
cosa que li cridà l'atenció. El pare estava ajupit dintre de l'horta, mig	cobert	per les plantes, i tenia Canela, la gossa, davant d'ell, ajaguda a terra.
palpitava terriblement, amb batecs forts i espaiats; ombres estranyes li	cobrien	els ulls, com si davant d'ell s'hagués fet nit; portava l'escopeta a la
s'encenia amb lluents resplendors, i la vall, a sota, per contrast, es	cobria	d'ombres més denses. Marina se sentia inquieta. Li semblava tard i sortí
El fang era tou sota els peus. Els plantadors, tot reculant, anaven	cobrint	la terra de motes verdes. La feina de les noies era llavors de buscar les
Se sentiren crits d'espant, exclamacions de terror, i de seguida ho	cobrí	tot un silenci pesant. Només se sentia el soroll de les aigües boges,
Ella es llançà sobre la seva mare plorant, cridant-la amb desesper,	cobrint	-li el rostre de petons. Però la cara de la mare estava ja freda, i ella
tendresa, apareixia tot sovint llunyana, esmaperduda, enlairada com si es	cobrís	amb un mantell de boira, la mateixa que anys després no em deixava veure
la calitja grisa i, com si et volguessin protegir dels meus ulls, et	cobriren	d'ombres. A l'abast de la meva mà no podia tocar-te. T'endevinava a prop
els teus records en la punta del peu dret, sobre els teus dits nus que	cobrien	malament les sandàlies de pell marró. Tornares a sentir el frec d'una
abadessa et deslligà els cabells i l'abundosa cabellera quasi vermella et	cobrí	l'esquena, cregueres ésser Norma fantasmagòrica i evanescent. Un instant
Al cantó de Borrull matà un tramvia a un home. Varen	cobrir	el cos, desfet, amb una manta. S'esmunyia la sang, viva, entre
del lagon és ridícula i heu de caminar molta estona fins a ésser	coberts	per l'aigua. Aquesta caminada és plena de perills i ningú no us
seva rodella sangonent i platejada. Aviat sortirà la lluna, i tot això es	cobrirà	d'un vel de llet; la volta perdrà aquest indigo cru i espès, i els astres
No és que l'experiència fos absolutament negativa i que per això vulguem	cobrir	-la amb un vel pietós. El problema és molt altre. Els catalans que manaren

Pàgina 1 (de 167)

50 següents