Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb coca |
Freqüència total: 1037 |
CTILC1 |
del poeta Casadevall: mengem arròs amb peix, bunyols, carn de vedella i | coca | de pomes —no pas un dinar de guerra. Hi ha gent que creu que "això | sis anys. Fem bones postres: formatge (estil "petit Gervais"), | coca | amb ou i bunyols amb sucre. El sucre va escassíssim. Sort de la llet, que | tenen el tors nu i hi ha dones que ja només guarden la combinació... — | Coques | , entrepans, begudes! —crida de sobte algú amb una veu que sembla dur el | devien haver preparat especialment, i unes ampolles amples i rabassudes. — | Coques | , entrepans i begudes! —tornen a cridar, adreçant-se un a cada renglera. | Salutations de París. Jo me souviens beaucoup de la | coca | amb verdura de Madame. Andrée Pignaud. Ciutat de Mallorca. Primavera | del Japó, tabac, fruita del país, ulleres per a nedar sota l'aigua i unes | coques | de pasta cargolades en forma de cua de garrí. Jo no hauria dit mai que a | mena, i el meu cafè adquirí un gust infernal que, a còpia de sucar-hi la | coca | en forma de cua de garrí, es va fer tolerable. Tornant de la barraca, | i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, un que et venta una | cossa | i et mana que li netegis les sabates. /Amèlia\ T'ho prego: no | castanyera, i parlava un castellà ple de coses dures i greixoses com una | coca | de llardons. Teodora Macaia, al costat de la Comtessa de Sallent, tenia | estava cansat i tothom estava cansat del Dictador. El rei li clavà una | cossa | al ventre, amb aquella fredor i aquella crueltat geològica que gasten els | aplicada, li havía produhit excelents efectes en totas las | coquetas | qu' havía volgut conquistar, qu' es com si diguessim en totas las donas | tenen un quefer típic: han de pastar la prima. La "prima" és una | coca | de farina blanca, sense quarta ni segó, fenyida amb llevat i llavoretes, | que ha de dirigir la feina. Les fadrines canten, pasten, tallen, fan les | coques | que, una vegada pintades, passaran a la boca del forn per a coure's. Les | en broma, perquè sóc alt com un estaquirot i tinc el cap aplanat com una | coca | . Però que em diguin el que vulguin. També em diuen Tsacatsuca, perquè una | màniga. Però ell ni es girà a mirar-la. Va prendre a un obrer un tros de | coca | i un grapat d'olives. —Endavant, minyons —cridà—; senyeu-vos. I en | , saps?, no vindrà. Se'n tornarà a la seva pàtria, a Cesarea, prendrà les | coques | de Reis, els presents d'any nou, les joguines dels nens, fins i tot | de ningú. Com veus, faig el pes. Em vaig menjar les rosquilles i la | coca | d'halvà, vaig beure cafè, assegut a terra. Zorbàs també assaboria el | panses, rosquilles, pastissos de formatge, cogombres, mandonguilles, | coca | , confits, i, al vespre, la vella dona del pope es posava les ulleres i ho | que de petit havia viscut en aquest dia, a Cervera, els balls de rams i | coques | a la Plaça Major, però que cada any era més pobra fins que gairebé | condimenten en honor de Sant Antoni: l'espinagada. Aquesta mena de | coca | hom la farceix amb espinacs, anguila, i un xic de picant. I tal dia com | I a sobre els carros mecànics hi ha al·lotets i al·lotetes que mengen | coca | , beuen vi, i duen uns un gos, els altres un periquito, a fi de no decebre | si dubta, fa el tonto i no's presenta pas per a guanyar, la treurem a | cosses | de l'Urna, del col·legi, de casa i de Missa. Aixís vareig creure aquells | d'arbres d'or i d'argent, que feien fruites amb gust de torrons i de | coca | ensucrada, amb uns ocells de plomatge de seda i tots els colors de l'arc | en venir una festa anyal haguessin de pairar-se les criatures de la gran | coca | ensucrada, ben guarnida de pinyons i de talls de confitura, que, en | dos llustres i la mainada que les salta atrevida, i aquella dolçor de les | coques | de pinyons amb cireres confitades, i la florida de les hortènsies i | roses en el trau dels galants que les reüllen, com el noi llaminer la | coca | ensucrada; roses en el puny del senyor presumit, que les ostenta amb el | avui, serà demà. Si les sopes es refreden, es mengen fredes i semblen | coca | . Si la familia passa ansia, per això és familia, pera passar-ne; i si | fent centinella a la garita de Port Pi; d'un forn en treuen una | coca | , més gran que les rodes del cotxe; un peixeter li dona un peix; una | marit de la del peix. D'un portal surt una familia: la familia d'aquella | coca | . El tramvia es para. Es va fent entrega i es va treient pès i | no parlar de Sant Pere; com si anessim a Vilafranca i no parlessim de les | coques | , o com si anessim a Cardedeu i ens descuidessim dels borregos. L'origen | galeres en els ports del comtat, o quan Galceran Marquet sortí amb la | coca | de tres ponts "Sant Climent" per a fer el cors als genovesos i altres | li convenia; mentre donava foc a un bosquerol, ja se li havia menjat la | coca | del cabàs; el temps de demanar una tirada d'aigua en una casa de pagès, | es rostia el gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les | coques | de llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es | al mig de la rodona, i al damunt hi tenia una plàtera de ferro amb una | coca | ennegrida i cremada de pa sense llevat. Vora el foc, i brillant a la llum | rigué i li posà al davant el menjar de la tarda. No era sinó algunes | coques | ordinàries, cuites damunt un foc que totes les fumejà, una mica d'arròs i | i trobant-ho molt llaminer (tanmateix tenia una mena de gust barrejat de | coca | de cireres, crema, pinya d'Amèrica, gall dindi rostit, sucre candi i pa | de cristall que jeia sota la taula: Va obrir-la i va trobar-hi una | coqueta | molt petita, damunt la qual hi havia la paraula "menja'm" bellament | mesura; això, ben segur, és el que generalment passa quan hom menja | coca | . Però Alícia s'havia avesat tant al costum de no esperar sinó coses | que sempre. Va posar-se, doncs a la tasca, i molt aviat va haver acabat la | coca | . Capítol II Un bassol de llàgrimes Cada vegada més i més | amb alguna sorpresa que els codolets anaven convertint-se en petites | coques | a mesura que tocaven a terra, i una brillant idea li vingué al magí. —Si | terra, i una brillant idea li vingué al magí. —Si em menjo una d'aqueixes | coques | —va pensar,— és segur que farà algun canvi en el meu volum, i com | més gran, em farà més petita, penso. Així és que va empassar-se una de les | coques | , i la complagué moltíssim de trobar que tot seguit començava | Soopa de la niiit! Capítol XI Qui va robar les | coques | El Rei i la Reina d'Espases eren asseguts en llur tron quan ells | Al cor mateix del tribunal hi havia una taula, amb un gran plat de | coques | al damunt: tenien posat de tan bones, que només de mirar-les a Alícia li | pergamí, i va llegir el que segueix: La Reina d'Espases va fê algunes | coques | un dia d'estiu. El Sota d'Espases va robar les | coques un dia d'estiu. El Sota d'Espases va robar les | coques | : se les emportà qui sap a quin niu. —Determineu el vostre | es perderen gairebé d'albir, digué en pregona veu: —De què són fetes les | coques | ? —De pebre, principalment —va dir la cuinera. —De melassa —digué una veu | ells n'hi donaren dues... ves, això deu ésser el que va fer amb les | coques | , sabeu? —Però segueix dient: I tanmateix retornen d'ell cap a vós | ves si no és ben clar! —va dir el Rei triomfalment, tot assenyalant les | coques | de la taula.— No hi pot haver cosa més clara que això. I després | altres homes, menys cepats, no podran disparar amb seguretat degut a la | cossa | . Aquests escolliran les carrabines de mitjans calibres, de trajectòria |
|