Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
coca F 833 oc.
coça F 202 oc.
coca SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb coca Freqüència total:  1037 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del poeta Casadevall: mengem arròs amb peix, bunyols, carn de vedella i coca de pomes —no pas un dinar de guerra. Hi ha gent que creu que "això
sis anys. Fem bones postres: formatge (estil "petit Gervais"), coca amb ou i bunyols amb sucre. El sucre va escassíssim. Sort de la llet, que
tenen el tors nu i hi ha dones que ja només guarden la combinació... —Coques, entrepans, begudes! —crida de sobte algú amb una veu que sembla dur el
devien haver preparat especialment, i unes ampolles amples i rabassudes. —Coques, entrepans i begudes! —tornen a cridar, adreçant-se un a cada renglera.
Salutations de París. Jo me souviens beaucoup de la coca amb verdura de Madame. Andrée Pignaud. Ciutat de Mallorca. Primavera
del Japó, tabac, fruita del país, ulleres per a nedar sota l'aigua i unes coques de pasta cargolades en forma de cua de garrí. Jo no hauria dit mai que a
mena, i el meu cafè adquirí un gust infernal que, a còpia de sucar-hi la coca en forma de cua de garrí, es va fer tolerable. Tornant de la barraca,
i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, un que et venta una cossa i et mana que li netegis les sabates. /Amèlia\ T'ho prego: no
castanyera, i parlava un castellà ple de coses dures i greixoses com una coca de llardons. Teodora Macaia, al costat de la Comtessa de Sallent, tenia
estava cansat i tothom estava cansat del Dictador. El rei li clavà una cossa al ventre, amb aquella fredor i aquella crueltat geològica que gasten els
aplicada, li havía produhit excelents efectes en totas las coquetas qu' havía volgut conquistar, qu' es com si diguessim en totas las donas
tenen un quefer típic: han de pastar la prima. La "prima" és una coca de farina blanca, sense quarta ni segó, fenyida amb llevat i llavoretes,
que ha de dirigir la feina. Les fadrines canten, pasten, tallen, fan les coques que, una vegada pintades, passaran a la boca del forn per a coure's. Les
en broma, perquè sóc alt com un estaquirot i tinc el cap aplanat com una coca. Però que em diguin el que vulguin. També em diuen Tsacatsuca, perquè una
màniga. Però ell ni es girà a mirar-la. Va prendre a un obrer un tros de coca i un grapat d'olives. —Endavant, minyons —cridà—; senyeu-vos. I en
, saps?, no vindrà. Se'n tornarà a la seva pàtria, a Cesarea, prendrà les coques de Reis, els presents d'any nou, les joguines dels nens, fins i tot
de ningú. Com veus, faig el pes. Em vaig menjar les rosquilles i la coca d'halvà, vaig beure cafè, assegut a terra. Zorbàs també assaboria el
panses, rosquilles, pastissos de formatge, cogombres, mandonguilles, coca, confits, i, al vespre, la vella dona del pope es posava les ulleres i ho
que de petit havia viscut en aquest dia, a Cervera, els balls de rams i coques a la Plaça Major, però que cada any era més pobra fins que gairebé
condimenten en honor de Sant Antoni: l'espinagada. Aquesta mena de coca hom la farceix amb espinacs, anguila, i un xic de picant. I tal dia com
I a sobre els carros mecànics hi ha al·lotets i al·lotetes que mengen coca, beuen vi, i duen uns un gos, els altres un periquito, a fi de no decebre
si dubta, fa el tonto i no's presenta pas per a guanyar, la treurem a cosses de l'Urna, del col·legi, de casa i de Missa. Aixís vareig creure aquells
d'arbres d'or i d'argent, que feien fruites amb gust de torrons i de coca ensucrada, amb uns ocells de plomatge de seda i tots els colors de l'arc
en venir una festa anyal haguessin de pairar-se les criatures de la gran coca ensucrada, ben guarnida de pinyons i de talls de confitura, que, en
dos llustres i la mainada que les salta atrevida, i aquella dolçor de les coques de pinyons amb cireres confitades, i la florida de les hortènsies i
roses en el trau dels galants que les reüllen, com el noi llaminer la coca ensucrada; roses en el puny del senyor presumit, que les ostenta amb el
avui, serà demà. Si les sopes es refreden, es mengen fredes i semblen coca. Si la familia passa ansia, per això és familia, pera passar-ne; i si
fent centinella a la garita de Port Pi; d'un forn en treuen una coca, més gran que les rodes del cotxe; un peixeter li dona un peix; una
marit de la del peix. D'un portal surt una familia: la familia d'aquella coca. El tramvia es para. Es va fent entrega i es va treient pès i
no parlar de Sant Pere; com si anessim a Vilafranca i no parlessim de les coques, o com si anessim a Cardedeu i ens descuidessim dels borregos. L'origen
galeres en els ports del comtat, o quan Galceran Marquet sortí amb la coca de tres ponts "Sant Climent" per a fer el cors als genovesos i altres
li convenia; mentre donava foc a un bosquerol, ja se li havia menjat la coca del cabàs; el temps de demanar una tirada d'aigua en una casa de pagès,
es rostia el gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es
al mig de la rodona, i al damunt hi tenia una plàtera de ferro amb una coca ennegrida i cremada de pa sense llevat. Vora el foc, i brillant a la llum
rigué i li posà al davant el menjar de la tarda. No era sinó algunes coques ordinàries, cuites damunt un foc que totes les fumejà, una mica d'arròs i
i trobant-ho molt llaminer (tanmateix tenia una mena de gust barrejat de coca de cireres, crema, pinya d'Amèrica, gall dindi rostit, sucre candi i pa
de cristall que jeia sota la taula: Va obrir-la i va trobar-hi una coqueta molt petita, damunt la qual hi havia la paraula "menja'm" bellament
mesura; això, ben segur, és el que generalment passa quan hom menja coca. Però Alícia s'havia avesat tant al costum de no esperar sinó coses
que sempre. Va posar-se, doncs a la tasca, i molt aviat va haver acabat la coca. Capítol II Un bassol de llàgrimes Cada vegada més i més
amb alguna sorpresa que els codolets anaven convertint-se en petites coques a mesura que tocaven a terra, i una brillant idea li vingué al magí. —Si
terra, i una brillant idea li vingué al magí. —Si em menjo una d'aqueixes coques —va pensar,— és segur que farà algun canvi en el meu volum, i com
més gran, em farà més petita, penso. Així és que va empassar-se una de les coques, i la complagué moltíssim de trobar que tot seguit començava
Soopa de la niiit! Capítol XI Qui va robar les coques El Rei i la Reina d'Espases eren asseguts en llur tron quan ells
Al cor mateix del tribunal hi havia una taula, amb un gran plat de coques al damunt: tenien posat de tan bones, que només de mirar-les a Alícia li
pergamí, i va llegir el que segueix: La Reina d'Espases va fê algunes coques un dia d'estiu. El Sota d'Espases va robar les
coques un dia d'estiu. El Sota d'Espases va robar les coques: se les emportà qui sap a quin niu. —Determineu el vostre
es perderen gairebé d'albir, digué en pregona veu: —De què són fetes les coques? —De pebre, principalment —va dir la cuinera. —De melassa —digué una veu
ells n'hi donaren dues... ves, això deu ésser el que va fer amb les coques, sabeu? —Però segueix dient: I tanmateix retornen d'ell cap a vós
ves si no és ben clar! —va dir el Rei triomfalment, tot assenyalant les coques de la taula.— No hi pot haver cosa més clara que això. I després
altres homes, menys cepats, no podran disparar amb seguretat degut a la cossa. Aquests escolliran les carrabines de mitjans calibres, de trajectòria

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »