Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els primers, havien aconseguit, després de grans esforços i a costa de	coents	cremades, arrencar la porta del darrera del carro; després passaren al
colpint en l'amorós senyal de mon llavi	coent	de calabruixa. IV "/Triste objet où des dieux triomphe la
d'ulls, apassionadament, i me n'anava a la farmàcia amb la sang	coent	i els nervis eriçats. Tot això era per a ella un divertiment, i per a mi,
seguit en flames rogenques. L'espurnegall s'eleva entre un fum espès i	coent	. La llenya crepita, s'encenen les branques, es torren els troncs, la
a l'entrada, entre el taulell de la taverna i els tonells obscurs, l'aire	coent	de les quadres i el baf homenívol, la gent que beu i que mastega cacau
som al dissabte anterior a Quinquagèsima? Però menjada per a bevedors,	coent	, valenta. En una caldereta es fa un sofregit d'all i abadejo, al qual
graciosos sainets d'Eduard Escalante presenten una variada galeria de "	coents	", que feien les delícies de l'auditori teatral del nostre segle passat.
híbrid d'"envelat" de festa major i de club aristocràtic— té un aire "	coent	" inefable. Les falles, les fa el poble sense cap intervenció dels
el nostre recurs obligat. Contra d'Espanya tindríem un greuge molt més	coent	que tots els que de molts segles ençà fins ara tenim en contra d'ella: el
mai en perill de bony ni de nafra. I això posa un punt de consol en la	coent	mossada de l'enveja. El seu món de guarda campestre és un món d'una
que prou pena tenen. La dent de l'enveja és verinosa: la ferida que fa	coent	com cap altra i el primer que mossega el cor on nia. Desgraciat qui en
les flames, l'espurneig de les bigues que queien i els remolins de fumera	coenta	: "Mai, mai! Jo no em rendeixo mai!" I així es va enfonsar l'imperi
en l'ayre, ayre per protegir lo primer, tota la cega furia d'aquell regle	cohent	, ab el qual l'home creya trèurens el mal esperit del còs y fernos entrar
de tots els llavis. Les exclamacions, les invectives, els fàstichs més	cohents	qu'anaven saltant ensà y enllà del ample rotllo, probaven ben be'l
sobtadament, aclucà els ulls i escopí en terra. —Si n'hai dita alguna de	coenta	, teniu, ja me'n netejo sa boca. Tot es verí restu dins aquesta
i els digueren: —"Vegi sobre vosaltres Jahvè, i jutgi ell què hàgiu fet	coent	la flaire nostra als ulls de Faraó i als ulls de sos servents, que hàgiu
pintors impressionistes. Al·legats, prou; panegírics, també; crítiques	coentes	i encertades contra el burgesisme acadèmic, tantes com se'n vulguin;
li esqueia, no ho confessem per altra causa, sinó perquè els insults, més	coents	ordinàriament als prínceps que les injúries, no li excitaven la crueltat,
tallades, ronques, incoherents de ràbia, injúries grolleres, recercades,	coents	. Però aviat, fins sota el devessall de la fúria, Arnau se'n distreia, amb
de remolins i cops de cua, respostejats per renys, malaïtsigues, mots	coents	, puntades de peu i estirades de braç, a fi de posar la víctima més enllà
S'ha de veure a Lluís Nicolau d'Olwer a París, un matí de boira i de fred	coent	. En Nicolau, que té cara de clown, esdevé un clown rosat, vagament
S'adonà que sota la pressió havien sortit unes llàgrimes petites,	coentes	, de tan del profund com venien, no madures encara, que se li havien
de les seves paraules que volien ésser compassívoles i esdevenien	coentes	, irritants com sal i vinagre damunt d'una ferida: —Un beneitó que es
la conca orba de les quals n'ix una olor de menta i moraduix, una sentor	coent	d'àpits de reg i alls de bruixa i un baf estantís de floridura que es
Eh? Aquestes fesomies, aquests músculs, aquests queixos i aquest baf	coent	que exhalen no tenen mescla de cap mena. Això és primitiu. Uns quants
badall d'aquella finestra, treu mig cap i un ull, em guaita amb el fibló	coent	d'una pupil·la negra, allarga després un braç i tanca els porticons amb
empeny la porta. L'empenys, entres. Penetres dins l'aura de fum anisat i	coent	, de l'oratge de veus que domina la Sirena des de darrera el taulell.
simple atzar, una propina de la divina providència. El fred era, doncs,	coent	; els mosaics tenien un contacte glacial; l'aire, fredíssim. La meva mare
mentre remugava: "Vatua el món de sol, i processó! Això és més	coent	que la fornal!". I les dones, sens llevar-se les mantes, sentien una
perquè ho han après en el treball de la terra i de la mar, sota el sol	coent	— que quan la vida ens guanya, tirant-nos dins el femer de la
morret fred li tocà la barba. Amb un surt va portar-s'hi la mà, cansada i	coent	. Una cueta minsa i rasposa se li esmunyí d'entre els dits. "Una rata!"
entre un escamot de brètols. Era negra nit encara. El que feia més	coent	la seva desesperació és l'impossibilitat de fer conèixer a Mme. Biard i a
al llit, i mentre jo anava pujant l'escala a les fosques, amb el cap tot	coent	d'haver-hi tamborinejat el didal de la senyora Joe, en un acompanyament
Estel·la va aturar-se de cop, i tot girant la cara digué en el seu estil	coent	, amb la cara ben a prop de la meva: —Com va? —Ja ho veieu,
La sensació era com si em toquessin el moll dels ossos amb algun àcid	coent	i penetrant que m'esmussava les dents. Semblava com si ell tingués més
boliquet d'arengades, un bon grapat de figues seques, un manat de pebres	coents	, un setrill d'oli verdós i fideus, sobressada i xuia. I encara solia
"Per l'advent, naps i cols a trencadent." "Si vols all	coent	, planta'l per l'advent; si el vols bo i fi,
etc.. Excepcions principals: sant santa, atent atenta, calent calenta,	coent	coenta, content contenta, cruent cruenta, dolent dolenta, lluent lluenta,
Excepcions principals: sant santa, atent atenta, calent calenta, coent	coenta	, content contenta, cruent cruenta, dolent dolenta, lluent lluenta, valent
partícip, hindú, i algun altre. Són vulgars formes com bullenta,	coenta	, lluenta, pudenta, roenta, amarganta, tibanta, picanta, així com
pesant, pesantor; tibant, tibantor; ardent, ardentor; lluent, lluentor;	coent	, coentor; bullent, bullentor; roent, roentor. Un nombre considerable
imposar, imposant; humiliar, humiliant; sufocar, sufocant; coure,	coent	; complaure, complaent; atreure o atraure, atraient; escaure,
la tercera:] equivalent, adient, aprenent, atraient, caient, corrent,	coent	, creixent, naixent, etc.; sortint, sobresortint, oint. [Però
hi era matava més hores manipulant literatures verbals i llançant acudits	coents	entremig, que no pas negociejant. Fer negoci ell? I ara! De l'ofici,
a la carretera de Magòria. En Blas, que era home d'idees avançades i	coents	, hi venia literatures enceses. D'això li pervé l'apel·latiu alarmant que
l'atac no hi ha qui l'aturi. Deu ésser pel que li sembla que tenen de	coents	. Barcelona, que en moltes coses és més múrria que la tinya, en aquestes
i alegres, massa alegres, copiosament amanides amb les espècies més	coents	, la qual cosa no li privava de cantar goigs de sants, la Passió, i el
no mancava de certa gràcia càustica, que improvisava i componia epigrames	coents	i tenia l'encert de desfer amb un acudit una discussió massa enverinada.
que sap qui són, farta d'escoltar paraulotes d'aquella llengua d'estral,	coenta	com si li haguera picat un aliacrà, replica ab mortificant rialleta.
se us riurà fent-vos xiular més amargats que la retama i com uns alls de	coents	... Sí; ves ab advertiments. De Déu estava que los teuladins de vila, tan

Pàgina 1 (de 5)

50 següents