×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb coentor |
Freqüència total: 54 |
CTILC1 |
als castellanitzants. Hi ha una paraula en el vocabulari de la capital, " | coentor | ", que ve a ésser sinònima de "cursileria", però que al·ludeix | de la vitalitat econòmica del País Valencià, però també de la " | coentor | " i del provincianisme més delirants. L'Himno de | l'altra, la que emmena el ramat innombrable dels infidels cap a les | coentors | més insuportables. Tant com passar una porta és important de saber en | el bisturí de la ironia per a donar contracolps mestrívols a la | coentor | dels que desprecien parlar en valencià. En el sainet Bufar en | La Patti de Peixcadors, presenta una dama de la | coentor | que diu frases com aquestes: "T'ha capgirato il tuo novio il | pesantor; tibant, tibantor; ardent, ardentor; lluent, lluentor; coent, | coentor | ; bullent, bullentor; roent, roentor. Un nombre considerable | Tanmateix era un minyó molt eixerit, vivaç i actiu. En adonar-se de la | coentor | de la lluita sindical, en veure que érem víctimes de la persecució més | a dins lo gran poller per a assossegar-lo i convalèixer de les seues | coentors | . I d'un en altre i xanet, xanet, anaven pelant-los tots, acompanyant los | Seria ben interessant un estudi dels desgavells introduïts per la | coentor | , com diuen a València, de moltes gents i pel desconeiximent de les | els dies que aquesta pràctica era exercida era d'una immediatesa i d'una | coentor | que feia petar de dents els varons púdics. L'autoritat eclesiàstica | mateixa cara d'aquell rostre, i ambdós eren muts, i tenien una estranya | coentor | en la mirada. No vaig saber mai el seu nom natural. Tothom, sobretot en | una, d'abella, que et clavava el fibló. I et brollava una violenta | coentor | , que minvaves untant-te amb amoníac de pestilència marejadora. Espremíem | més senyal que 'ls floroncos y les blaures dels pessichs, aixina com la | cuentor | dels arraps, que segóns li passava 'l susto més es deixava sentir; com | no donat sinó raríssimes vegades a la grandiloqüència i no gens a la | coentor | . —Bona nit, Maria —es va limitar a dir. Ara: en aquell nom femení vibrava | ja que hi passava, d'anar-la a visitar. Fontanarosa, crec, o algun nom de | coentor | esplèndida, al costat de la via del tren, esgalabrada, vidres trencats, i | d'un en un. De tanta aspror tenim els peus amargs. La | coentor | ens arriba a la gola. I igual que els peus tenim el cor obert. | perquè un nom com Oriol em sóna cursi (d'un cursi nostrat, diferent de la | coentor | d'un Sergi, Alexis o Sofia, això sí; però al capdavall tots em sonen més | de Bellver... ¿No era ridícul —pensava— que sentís aquell vespre una | coentor | tan penetrant per una nimietat com era l'ajornament de la visita al | la lliçó —i la mestra—, la braseta que li marcava molt endins un punt de | coentor | ? Era també, però, una necessitat, una espècie de secor i set, | feta d'humilitat i realisme: home de carn i sang, de febleses i | coentors | , ¡home de pecats! Una forta sacsejada li eriçà tot el cos, com d'un llamp. | com esperant-la, esplendent de cortines, sedes, brodats i randes d'una | coentor | entendridora. Begonya ho mirava tot, la finestra oberta que deixava | Paco Qué dius, Aurora? Ire· Sí, papá; un ridícul y una | coentor | . Sempre engullintse el menchar presipitament, pa fuchir, cuant ans, de | després de la mort del sér volgut, sol atormentar als més allegats; la | cohentor | de mutilació que dexa una pèrdua axís; una rancunia terrible contra | acorada a Puigcerdà: una mena de set de felicitat que, a lo mellor, tenía | cohentors | d'enveja y, a lo mellor, se traduhía en desitx vehement de veure a n'en | Els estels llambretjaven, com closos ab pipelles, homides per sutil | coentor | de llágrimes. Tot el moviment de la festa se concentrá en el ball, com se | Ta mare, campeona, i a pagaro Poca ropa. Che, quina | coentor | ...! Ramo· Con per per... Serap· Tú lo tienes. ¿Qué | perquè la portava ell, perquè en Gavaldà li volia fer costat... I la | coentor | incòmoda a la cama. La Mercè a hores d'ara devia estar rebentant de | o de resistències, però sense posar-hi més que una lleu espipellada de | coentor | . Prou sabia ella que, acomiadant-lo d'aquella forma, era ella la que més | a Tomeu se li clavà enmig dels ous i li va fer una sensació de | coentor | forta al cap de la fava. Hauré d'anar alerta i amb molt d'esment, pensà | com si tingués una bitxeta al paladar que no el deixés viure amb la seva | coentor | . Ella sabia que no hi hauria girada, el seu tremp flaquejava, perdia peu, | Ell, jove culte i brillant aleshores, ara un simple cronista mundà de la « | coentor | » valenciana, s'ha convertit en un personatge decoratiu dels locals | un dels més famosos locals de la vila, el Mocambo, decorat amb un punt de | coentor | anglesa per una mena de mural naïf que recordava la caràtula del disc del | Cervera, baronessa von Thyssen, extrem d'allò que a València en diem la | coentor | . I hom pot visitar també el monestir de les Descalzas Reales, activitat | que duia a l'ànima ho duia per sempre, i encara que el temps amorosís la | coentor | de les nafres, cap ungüent no esborraria les cicatrius rugoses del meu | el camí que arbores entre espines. A frec del cos resta una prima i roja | coentor | de ferida. La imatge del món reduïda a un sol crit. I després el silenci. | els fideus. Ensalgau-los amb espècies i tastau la saó. S'ha de sentir la | coentor | sense que resti sabor als altres ingredients. Nota: Aquests fideus es | (molt ben escolats) amb la salsa. Tastau la saó. S'ha de notar la | coentor | . Gratinau-los quinze minuts i serviu-los molt calents. Macarrons amb carn | ben bé al carrer però sí en alguns cercles, es comença a deixar sentir la | coentor | d'una classe —l'anomenada «aristocràcia del bacallà»— que es passa a | Ella li deia que no em pegués i ell m'acusava de dropo. Encara recordo la | coentor | del coll i l'amargor de les llàgrimes. Sor Veneno tenia raó: el món era | es va adonar aleshores que tenia gana. I a la primera forquillada, la | coentor | del bitxo li va pujar nas amunt i va esternudar, li van caure un parell | d'aiguarràs havia donat lloc a una sentor forta de paper antic, a la | coentor | de la tinta. Tal com havia explicat en Manu Uriarte, la major part dels | incíviques, han esdevingut, per la seva banda, la concreció marcial de la | coentor | indígena, sempre a punt per a ofrenar noves glòries al veïnat. El Nadal | no m'han mogut mai el cos. Els fallers tenen les exaltacions de la pròpia | coentor | i distanciament social. Els catòlics o musulmans disposen de cerimònies | aquell ordre de mots raorers i desraonats que havies confegit amb tota la | coentor | esmolada de les grans ocasions. D'aquelles en què vols quedar bé costi el | el llegendari hotel Adlon abans àmbit de tolerància i ara imatge de la | coentor | més ampul·losa, Doblin alleuja els oblidats, Fritz Lang ressuscita la | colors de nata i de vainilla, lletra anglesa daurada, una perfecta | coentor | , però «coentor piadosa»: com els souvenirs pieux de | nata i de vainilla, lletra anglesa daurada, una perfecta coentor, però « | coentor | piadosa»: com els souvenirs pieux de Marguerite | —, però, de l'amor de debò, se n'ha fet un misteri, quan no una | coentor | , o motiu publicitari per a vendre perfums cars. A mesura que ens | cosa anava bellugant-se. En poesia, per a eixir del floralisme, o de la | coentor | , Fabregat exigia una eclosió de versos lliures en tots els sentits | un llenguatge considerat vulgar, barroer, quan no irreverent per la | coentor | benpensant del règim; aquest liberalisme llibertí no agradà als censors |
|