Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Walter Scott. Aquesta darrera és d'Edwin Muir, molt interessant. En Scott	coexistien	un impuls d'home pràctic, ordenat, i un somni ardent de romàntic. Aquests
de referències vives, entre les quals cal comptar el passat en tant que	coexisteix	com a valor amb el present. Una revolució, per a ésser-ho de veres, ha d'
del que hem considerat precedentment, entre els banyoro i els lugbara	coexisteixen	tots dos. Tot de noms especials són reservats als infants la naixença
anterior a l'altre. Avui comprenem més fàcilment que tots dos puguin	coexistir	i compenetrar-se, com poden —almenys en dret— coexistir i encreuar-se
tots dos puguin coexistir i compenetrar-se, com poden —almenys en dret—	coexistir	i encreuar-se espècies naturals, unes en estat salvatge, les altres tal
cadascuna de les desenes o dels centenars de milers de societats que han	coexistit	damunt la terra o que s'hi han succeït d'ençà que l'home hi féu aparició,
arribar a suplantar i exterminar l'espècie-mare o bé ambdues podrien	coexistir	i ésser classificades alhora com a espècies independents. Haurem de
varietat, que podria igualment suplantar la forma originària de llop com	coexistir	-hi. O ens podríem trobar encara que els llops que habiten una contrada
St. Hilaire ha assenyalat amb insistència que certes malconformacions	coexisteixen	molt sovint, i que d'altres és rar que coexisteixin, sense que en
malconformacions coexisteixen molt sovint, i que d'altres és rar que	coexisteixin	, sense que en sapiguem donar cap raó. ¿Què pot ésser més singular que la
Toxodon i d'altres monstres extingits, que	coexistiren	tots ells amb mol·luscs encara vivents en un període geològic molt tardà,
cap informació sobre llur posició geològica, ningú no hauria sospitat que	coexistiren	amb mol·luscs marins vivents encara; però com que aquests monstres
mol·luscs marins vivents encara; però com que aquests monstres anòmals	coexistiren	amb el mastodont i el cavall, hom podria deduir, si més no, que visqueren
del que creia Paul Valéry, la poesia no és una cosa tan pura que no pugui	coexistir	amb les condicions de la vida. (Això em recorda la frase d'aquell noble
Déu implica sentir-se indispensable a Déu. L'experiència de l'anorreament	coexisteix	amb la d'una certa mena d'envaniment, i com de deïficació. Corresponent a
i l'identidad o diferència de dugues coses que necessàriament han d'haver	coexistit	eternament, com són la veritat i la realitat primera, no es pot negar que
de creació i de perduració que posava en les seves coses. Així podia fer	coexistir	les seves recerques de la sensibilitat poètica de darrera hora amb
delit d'assimilacions, aquest retorn a les fonts del nostre patrimoni,	coexisteixen	amb el desvetllament de totes les energies físiques, amb les expressions
per l'altre cap, podem fer encara la següent pregunta: ¿És possible que	coexisteixin	en un mateix individu unes relacions interpersonals sanes i adultes i una
l'economia catalana el treball agrícola, l'industrial i el mercantil han	coexistit	sempre. Mai no desapareix del tot cap de les branques de l'activitat
la unitat internacional, mundial, assolida en major o menor perfecció,	coexistirà	amb les unitats nacionals. L'internacionalisme ver és supernacional, però
a favor del tren de foc, ni dels carros. Per què no havien de	coexistir	? El tren de foc era tan meravellós! corria tant! Però els carros eren tan
que no per això menys exacta i justa: la de què en tots els temps han	coexistit	, com és probable que coexisteixin en l'avenir, aquests dos conceptes i
i justa: la de què en tots els temps han coexistit, com és probable que	coexisteixin	en l'avenir, aquests dos conceptes i modalitats de bellesa plàstica, tan
poesia lírica de la natura i dels sentits; ni la Revolució francesa, que	coexistí	amb un art voluptuós i decoratiu), i potser únicament una valoració més
o sia entre el principi d'autoritat i el principi de llibertat, que	coexisteixen	en l'organisme social, i l'aliança dels quals constitueix el secret del
aquella època apassionant, on la violència i la vitalitat dels instints	coexistien	amb els refinaments i les subtileses de les belles decadències, l'època
que Massó construiria si n'hagués de fer una? No nego pas que no puguin	coexistir	, en una mateixa persona, la intel·ligència i el bon gust. Això es veu
d'Elx i Vall de Novelda en compte de soler i valer, i que	coexistixen	amb estes formes en les atres comarques, són menys recomanables en la
Regió, i més recomanables que les formes eixira, eixires..., que	coexistixen	amb elles a la Plana, Morvedre, Horta de València, la Vall d'Albaida i la
estigueu, a les formes sense velaritzar estem, esteu, que	coexistixen	amb elles a Morvedre, la Ribera baixa, la Vall d'Albaida, les Serres de
Regió, a les formes palatalitzades faja, fages i fagen, que	coexistixen	amb elles a la Vall d'Albaida, Serres de Mariola i Benicadell, Vall de
Valenciana són preferibles a les formes havera, haveres, etc., que	coexistixen	amb elles a la Plana, Morvedre, Camp de Llíria, Horta de València, la
preferibles les formes sense velaritzar viu, veres..., que	coexistixen	amb elles en l'Horta de València i que eren les emprades pels escriptors
d'una unitat moral d'Europa mentre en la vida dels pobles que hi han de	coexistir	no s'esmorteeixi fins a desaparèixer, almenys en els seus efectes
Llenguatge) les coses generades pel coneixement, de manera que arribin a	coexistir	i a reposar en llur pròpia essència. Segons Heidegger, l'apetència
als pobles on la cultura popular ha assolit un desenvolupament superior,	coexisteixen	les formes tradicionals sense desvalorar, al costat de les demostracions
de /r\; co). Ex.: corregnar, col·laborar, cooperar,	coexistir	, conviure, cohabitar, condoldre's, compenetrar-se, confluir, combatre;
diversos sectors integrants de la personalitat individual; en aital cas	coexisteixen	en un mateix cos diverses possibilitats de realització de l'ésser,
Els sòls alítics s'originen tan sols en les baixes latituds, úniques on	coexisteixen	els dos factors, alta temperatura i abundant precipitació, que en la seva
mica l'antiga descurança per la individualitat de l'escriptor en prosa i	coexisteix	l'orgull, o si es vol el goig, de la pròpia obra, amb un sentiment
de Montcada. El cert és que llur origen és remot i que durant centúries	coexistiren	. En aquest cas cal tenir present que els castells medievals solien tenir
de dues dinàmiques espirals. Els temes carolingis d'aquesta construcció	coexisteixen	amb semipalmetes de tradició visigòtica i amb els capitells del segle
per Bartomeu Robió (1362), on les formes sintètiques i corpòries	coexisteixen	amb una atmosfera esvaïda i una marcada varietat d'actituds, amb intenció
un sentiment de temps que sols pot donar-los una consciència que ha	coexistit	amb ells i que ho rememora. A voltes ells evoquen la imatge subliminal
infantil), ha pogut demostrar que en els nois de sis a catorze anys	coexisteixen	dos tipus de conducta moral, els quals anomena: heterònom i autònom. El
hom anomena pica-plets. Per això la tradició jurídica catalana	coexisteix	amb una tradicional animositat contra els advocats, de la qual és un
pel pas lleuger del vent. Els cels més bells són aquells en els quals	coexisteixen	castells de núvols morats i ferruginosos amb blaus tendres, rentats,
a Sort, fundat una mica més avall. Però s'ha demostrat que els dos pobles	coexistien	, i la paternitat falla.) Tornant al nom, la versió que em sembla més
claredat i concisió; heus-el ací: hi haurà el màxim de civilització quan	coexistiran	i es combinaran de la millor manera, la major intel·ligència possible en

Pàgina 1 (d'11)

50 següents