Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contrades de pagès. Sant Antoni i Sant Pau van vestits amb robes negres i	cofats	amb uns barrets del mateix color i una ala tan estesa que la cara se'ls
opera un diable vell que va vestit de fosc com els ermitans, si bé no es	cofa	amb barret. És el qui va davant de tot i estira la corda. —Què representa
una melodia compassada, greu, serena. Els cossiers inicien la dansa. Van	cofats	amb capells folrats de papers de coloraines; les mateixes coloraines que
esperant la primera batallada de les nou. Els qui són en aquest lloc es	cofen	amb barrets de formes variades per tal de resguardar els cabells del foc:
Els Nans Vells, per exemple, que assagen un saltironeig prou gràcil, van	cofats	amb tricorni i presenten uns trets de querubí resignat, amb indumentària
s'abalança sobre la multitud incordiadora —és l'hora de dur el barret ben	cofat	i el mocador arran de parpella— i deixa anar la seva cascada d'espurnes.
que li arribaven a mig camal, i sabre a la cintura. El General Paco es	cofava	amb un barret bicorne, barrat el pit amb una bandera francesa i els seus
funció excèntrica; resta exterior a l'estructura parella i només fa que	cofar	-la; si llegeixo "Calen unes virtuts més grans per a sostenir la fortuna
jugar en la pols: per ella hauria estat la mateixa cosa. Rikki anava	cofant	-se de bo de bo. Aquell vespre, a l'hora de sopar, caminant d'ací d'
rajoles que cobreixen tota la paret duen l'efígie d'un senyor que es	cofa	amb gorra i fuma amb pipa. Sense el coneixement correcte d'un real mític
de foc resseguiren la forma blanca i rígida. Ben aviat girà el cap, que	cofava	un roig tarhux. I reprengué la tonada. Els musulmans cavaren un clot
i vaig capir al primer cop d'ull que allò era la taula davant la qual es	cofava	una dama exquisida. No sé pas si hauria identificat tan d'hora aquell
els ulls del damunt, i mirà el vestit que portava, i la taula de	cofar	-se, i finalment es mirà ella mateixa al mirall. —Tan nou per a ell
de la senyoreta Havisham. Aquesta estava asseguda a la seva taula de	cofar	-se, i girà tot seguit la mirada cap a nosaltres. —Oh! —digué a Joe
entenebrida, i l'espectre esblaimat de la cadira prop de la taula de	cofar	, que em semblava com si l'aturament dels rellotges hagués aturat el Temps
cabellera que s'esbandía sota de la gorra amb visera de xarol amb que es	cofava	, i queia damunt les espatlles un bon xic carregades. Vestia tot l'any una
abillats amb pantalonets i jupetes de color grisenc tirant a blavós, i es	cofaven	amb barrets dels dits d'orinal. Els empleats duien cota, jupa i calçons
d'un bastó i que ha seguit processionàlment durant tota la cerimònia,	cofa	amb ell el nou doctor, li posa un anell al dit, li col·loca una cadena
causava tanta estranyesa com si un hom sortís amb capa per Sant Joan o es	cofés	amb capell de palla en el ple de l'hivern. El Don Juan
grolleres el deixondiren de sobte. Què passava? Una fàmula se l'havia	cofat	i feia positures simiesques en front d'un espill. Però era un somni
als mercats setmanals gironins, a peu o en carro. Vestien de vellut, es	cofaven	amb barretina vermella o amb catxutxa, s'abrigaven amb manta que els
com a adornament, una cueta o una llarga borla. El poble, a Barcelona, es	cofava	en tot el segle XIX amb gorres de diverses formes o mides, amb
però interdita, la seva opinió. No devien pensar el mateix els qui es	cofaven	amb la catxutxa com si fos una gorra qualsevol, sense gota de malícia, i
que variava segons la moda, aplicable en general a tots els qui es	cofaven	amb aquest estrenyacaps pilós. Com que la perruca era una cosa
aquest recurs hauria resultat enginyós i eficaç, si només el rei s'hagués	cofat	amb perruca alta i calçat amb talons alts, però com que la moda es féu
a cavall, coneguda pels xicots amb el nom de la "Rússia" pel casc que	cofaven	els individus d'aquell cos. El mal es veu que venia de lluny i tenia
i nostrat. Està en actitud sedent, tal com s'escau a la comesa, i es	cofa	amb barretina. Les mans les té al costat per tal que les calces no li
a passar qualsevol altra estona que li vagués. Baixà de la veranda, es	cofà	el feltre d'ales amples i començà a anar-se'n, sota el sol, devorant la
esperava amb el seu batalló, integrat per tipus d'aspecte patibulari. Es	cofaven	amb una barretina vermella i es distingien per llur brutícia. La gent de
el roquissar esquerp de Morella. Llavors, es vestí l'uniforme i es	cofà	amb la boina vermella. Les condecoracions lluïen amb el sol. Muntà a
és que el madrileny, per tot dia i per anar i venir del treball, es	cofava	d'un imponent barret hongo negre, i —pot suposar-se— en aquella
ensems activitats agropecuàries i industrials. Del casquet de gel que	cofa	el massís escandinau devallen glaceres i corrents que, juntament amb les
orella, amenaça amb buidar-me un ull, un barret desconegut i greixós em	cofa	durant uns segons. M'assalten fortors de peus, suors d'aixella pilosa,
eixir: es posà un vestit fosc, es féu un pentinat una mica petulant, es	cofà	amb una finíssima mantellina negra i se n'anà a la processó. Estava
levita color de garrofa quan la moda orientà la levita vers el negre; a	cofar	barret de copa alta quan tothom ja portava barret fort; a enroscar-se la
una armilla on dominaven el morat, el blau i el groc de canari i es va	cofar	amb un barret de copa alta. Així abillat, com un gomós de trenta anys, va
tant com elles mateixes. La calçava amb polacres o sabatones i la	cofava	amb uns bonics capellets, còfies i capotetes. Era un bé de Déu
obtusos en la cara grassa i vermella, que es quedava allà quiet, assegut,	cofat	de color blau cel, i tots seguien rient mentre l'italià i l'alemanya
la teva finestra. Dol de romanç Tu dius: D'altes crineres he	cofat	els meus fills i els he llançat a les guerres antigues.
s'escurcen; i l'endemig amb més sorra que vent. ¿Qui no s'ha	cofat	mai amb un barret de flors per protegir la pell dels somnis?
El Ben	Cofat	i l'Altre Llegenda en cinc actes, precedida d'un pròleg Personatges del
del pròleg [Un autor El seu amic] Personatges de la llegenda [El Ben	Cofat	L'Escabellat L'Assistent I del Ben Cofat L'Assistent II
de la llegenda [El Ben Cofat L'Escabellat L'Assistent I del Ben	Cofat	L'Assistent II del Ben Cofat El Boig El devot L'Apariador de
L'Assistent I del Ben Cofat L'Assistent II del Ben	Cofat	El Boig El devot L'Apariador de plomes El Destí L'Atzar Figurant
. I, mentre s'abracen, cau el teló.)] Acte primer Escena primera [El Ben	Cofat	i, de seguida, l'Escabellat.] [Un home, cofat de plomes, amb l'arc
i II.] [Pel mateix camí per on s'allunyen l'Escabellat i el Ben	Cofat	, arriben Flor de Iuca i els Figurants I i II. En veient
Flor de Iuca i els Figurants I i II. En veient el Ben	Cofat	, els dos Figurants aixequen els braços i inclinen el cap. Flor de Iuca
cap. Flor de Iuca creua els braços damunt del pit. Tot és debades: el Ben	Cofat	, perdut en alguna cabòria, ni s'ha adonat d'ells.] Figurant I On
[(Desapareixen tots tres, rient.)] Escena tercera [L'Escabellat, el Ben	Cofat	i els seus dos Assistents.] [Un jardí, amb un banc de pedra. A un costat
en construcció. És de nit. Dues torxes il·luminen l'escena.] [El Ben	Cofat	, l'Escabellat i els dos Assistents acaben de menjar. Els Assistents

Pàgina 1 (de 2)

50 següents