Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el cap a la llum,	cofat	amb el casc que s'anomena kynée i que em fa invisible, vaig
la impressió de veure un còmic personatge amb espardenyes de pagès, i	cofat	amb perruca blanca— ciutat vençuda pel temps, amb les silencioses i
punxegut, però al segell del 1295 (fig. 28) Jaume II va	cofat	amb l'elm cilíndric i feixuc, que correspon a la peça de la segona meitat
Roland (finals del segle XI) els sarraïns d'Espanya van	cofats	amb elms de la mateixa procedència aragonesa: "Lacent lor elmes mult
guardabraços, colzeres, amambraços, arnès de cama i de cuixa, però	cofat	amb un capell que sembla civil) que tothom diria que pertany al segle
—i indiquen, sota la caràtula demoníaca, els ulls del vailet que la duu	cofada	. Un cop acaba l'ofici la gernació surt a la plaça. Tothom fa rotllo i el
acostar-se a mar, un perfum solleric us omple. Homes espitregats, dones	cofades	amb mocadors, tots descalços, treballen a preparar conserves de taronja.
una vida insospitada s'hi agita. Tot és ple de minúsculs personatges	cofats	de grans barrets, ombrius de color els de la gent madura i reposada:
catifes colpides, i altres incidents tristos. La ciutat està ja vestida i	cofada	: ja té els graciosos rulls diabòlics i el carmí als llavis. Hom veu dones
d'un ganivet en el rebatut de guix del brancal de la porta. Era un pagès	cofat	amb barretina; duia un gros sarró penjat a l'esquena i l'escopeta a punt
ratat dels colzes, amb unes calces de vellut amb més forats que roba,	cofat	amb una gorra esbotzada, sense visera, i arrupit en un recó d'hostal,
El bastó que empunyava era una mena de bàcul llarg i revingut. Anava	cofat	amb un gran mocador vermell, cenyit al front d'estranya guisa, car els
que feia caritats abundoses, que vestia riquíssim vestit i anava	cofada	amb alta mitra de fai i randes, fos la Marianneta, la pobra pastora de
la noia i jo no sé què pensi. —Ah! Maria, Maria! Que n'esteu de	cofada	que us la vinguin a demanar. Digueu-li que no, si goseu. —Senyora Pona,
Ramona o el d'algun pidolaire vagabund i jo al seu costat hi anava tan	cofat	... i li deia: "Ja et pots repenjar, agafa't fort, no tinguis por, espera
parlar així nostre amo Josep del Mas Colom nosaltres dos ens en sentíem	cofats	per tenir un amo de tant de seny." "La mestressa, val a dir-ho,
Sou l'orgull de la nostra nissaga. Nosaltres, vells com som, n'estem tots	cofats	de vosaltres." "¿D'on vàreu treure aquell llebrer que us acompanyava?
dotzenes d'anys abans no caigués de l'ase de la presumpció en què tan	cofat	cavalcava com si fos un reial corser. Rumiar! Què sabia jo què cosa era!
talonejant. De tant en tant es creuava amb alguna velleta arrupida,	cofada	d'una mantellina; la qual, a poc a poc i amb pas petit, se n'anava a
el mirall, i admirà en ella els gestos femenins, agraciats, minuciosos.	Cofada	amb el barretet, que li donava una gràcia picant i severa ensems, va
a la part baixa de l'edifici, es veuen dues figures femenines que	cofades	amb una mena de mitra i assegudes a la morisca, sostenen a cada una de
temes, es manifesta, però, ben clar aquell influx. Certs caps de guerrer,	cofats	amb estranys bacinets, ens semblen, en canvi, tots sarraïns, però no
els cossos, molt vinclats, de les balladores apareixen testes jovenívoles	cofades	amb punxeguts caperons. Si l'emblema del pavès d'aquesta peça no és de
mitjançant originals claus forjats: l'escut no és pla, sinó cilíndric,	cofat	amb un casc de malla al qual s'arrapa un aguiló agressiu. Les portes de
mirada segura i gest germanívol; vestia modestament. Sempre se'l veia	cofat	amb la gorra proletària, amb mocador de seda blanc al coll i espardenyes
grega. S'hi ha trobat una bella testa en marbre de Pal·las Atenea	cofada	amb un casc, rèplica reduïda de la de Fídias al Partenon. De la mateixa
i els altres, vestit blau i valonetes blanques al coll. Tots anaven	cofats	amb corones de flors artificials tatxonades de lluentins. Venien després
la ciutat, en companyia d'un empleat de l'Hospital, abillat amb levita i	cofat	amb barret de copa alta, i d'una música primitiva composta de cornamusa i
es reunien els entrants de la casa i els veïns de l'escala —les dones	cofades	amb mantellina—, els quals assistien a la cerimònia flectats els genolls
de la fotografia d'aquest bon home, ja vell, abillat amb una brusa i	cofat	amb gorra. Cada canari que es moria, el dissecaven i el posaven arran de
sinó que romania assegut en una cadira propera, amb el rosari a la mà,	cofat	amb barretina o caputxa, segons el sexe, en representació de l'absent que
la cuna al sepulcro", una figura amortallada, diversos cranis	cofats	amb corones de llorer, de rei i d'emperador, birrets de catedràtic,
transporten enormes carregaments de negres africans i pells roges	cofats	amb plomes, de xinesos de llarga cua, de pepes amb camisa i gorra de
del llogarret; vuit modestes donzelles, escarpides amb aigua clara i	cofades	amb un tul lleuger, calçades amb mitja blanca i espardenyes de veta
Vesteix una caçadora de badana, uns amples pantalons grisos i va	cofat	amb una boina de color blau fosc. La seva cara té aqueix to rosat dels
somni, contemplava la dona de marbre com si fos una Minerva pressentida,	cofada	amb el casc dels seus cabells finament ondulats, armada amb l'escut de la
seu torn. Dins el /Chrysler\, una dona bellíssima, elegantment	cofada	amb un capell de vellut morat i de seda negra, de cara estatuària, bruna
de boàs nuvolosos: gossets de capa brodada: criatures prenent el sol,	cofades	com nines, a mans de mainaderes enfaristolades: rues de carnaval:
Abans, s'hi coneixia quan una noia volia fer goig. —¿Vols que em presenti	cofada	com una palma de beneir? Faria riure. —Ja m'entenc jo. Riure! Ara sí que
frec. Els de dins cridaven i reien. Un home assegut al costat del xofer,	cofat	de plomes, els tirà un grapat de paperets. —Em sembla que més val que no
harmòniums. La meva aparició produí el pànic. Fugien amb tanta gràcia,	cofats	amb aquells grans barrets de palla i tots en pantalonets de vellut fins
Ja tenim la guerra! Els vells amb la faixa negra fins a mig pit i	cofats	amb barretina vermella, feien un clec amb la llengua i apesantits
ple d'alegria. Aquell home, que figurava tenir una cinquantena d'anys,	cofat	amb un capell de palla flexible i amb un paltó una mica arrugat i fumant
de cara ampla i esguard franc. Sota el nas duu un bigoti retallat. Va	cofat	amb una gorra i es posa un paltó. Ella és una dona més aviat prima,
duien el gambeto passat de mànegues i la cabellera estesa i, si anaven	cofats	amb rets, se'l treien en entrar a l'església. La particularitat de les
un pietós costum, milenars de barcelonins d'ambdós sexes —les dones	cofades	amb mantellina blanca— s'adreçaven al cementiri de Jesús a pregar per les
i cerimoniosos amb lliureia de color blau marí, marró o cafè amb llet,	cofats	amb capell de copa alta i escarapel·la, el mateix que els lacais que
les joies, un pom de flors en una mà i un ventall a l'altra. L'home anava	cofat	amb capell guarnit amb una cinta tancada per una sivella d'argent i
impecable, portaven calces de vellut, espardenyes de carreter i anaven	cofats	amb gorra flonja. Era inseparable en ells la vara de freixe capçada amb
casaca ben arrepapat en la cadira de braços, voltat d'uns "currutacos"	cofats	amb perruques a la moda, que volien ésser tanmateix els retrats dels seus

Pàgina 1 (de 4)

50 següents