×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cofoi |
Freqüència total: 386 |
CTILC1 |
misericordia ab que l' havían afavorida, y 'ls hi presentá en Lluís tota | cofoya | , sense sospitar cóm havía arribat fins allí. De sobte l' assaltá un atach | de casa. Jo comprenia que em portarien al col·legi nou, i n'estava tot | cofoi | . Vint, trenta famílies devien fer, a la mateixa hora, el mateix pensament | tan lloats pels meus companys, aquelles estrofes de les quals jo estava | cofoi | , se m'aparegueren, de sobte, indignes de la meva mare. Un sospir, una | que avui calcaven Maragall, demà Verdaguer o Guimerà, i n'estaven tots | cofois | . N'hi havia un, particularment, un noi de casa bona, rossenc i tendre, de | primeres cases del poble. Ens vam aturar. —Bona nit, mon tresor —va fer, | cofoia | , la vella sirena, i es dreçà de puntetes per arribar a la boca del seu | "creure", "cantar", "pintar", construir automòbils i posar-se, tot | cofoi | , al volant. Un ximpanzé que arribés a tenir consciència de la pròpia | I Cavanilles, que feia aquesta experiència en 1795, estava tot | cofoi | de l'"admirable mudanza" que s'hi havia produït. Les | Llorente, malgrat tot, representava alguna cosa seriosa. Ell estava tot | cofoi | de rebre el barret vegetal i simbòlic del llorer: la carn és flaca, ja se | entre l'ànima personal i l'ànima popular. Per això no podem perdonar als | cofois | que es declarin satisfets de la petitesa del destí actual; ni podem | sense contingut i sense força. M'indigna tant l'odiosa modèstia dels | cofois | com l'altisonància verbal dels que, amb el poder real d'una formiga, | que, si per dissort, estiguéssim satisfets, aquesta satisfacció de | cofois | vindria a demostrar que s'hauria estroncat lamentablement en nosaltres | que era preferible passar per un maniàtic de grandeses que per un | cofoi | de petitors: Així, per exemple, segons altres criteris, la "Fundació | trobava la impotència de la tècnica detectivesca de Mr. Arrow. Barcelona, | cofoia | d'haver sobrepassat el mig milió d'habitants, somniava amb la grandesa | eventual d'algun llibre interessant i mal pagat. Un de la colla venia tot | cofoi | amb unes Satyrae de Juvenal, magnífica edició en lletra | Nieves, ho negà, esquerp i malhumorat, però Donya Mència se mostrà molt | cofoia | del bum-bum, i el senyor Reguera, sens dir res per clar, amb una rialleta | marit; i aquestes raríssimes vegades es manifestava tan satisfeta, tan | cofoia | i tan intolerable, que venien ganes de dir-li que en Víctor Buxareu era | i trepitjar la sorra, li feia perdre el seny. Les monges també n'estaven | cofoies | del jardí, i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo | preparat l'esmorzar, o bé ens el posaven en un sarronet que jo duia molt | cofoi | , i ja estàvem aviats per a anar a fer la nostra caminadeta de tots els | ensenyat. —Les Paraules Màgiques... per a quin poble? —digué Mowgli, tot | cofoi | de poder-se exhibir. —A la Jungla hi ha moltes llengües. I jo totes les sé | qualsevol herba màgica. Rikki-tikki, pensant que era jove, estava tota | cofoia | d'haver-se sabut escapar d'un atac de traïdor. Això li donà confiança amb | branilla del vostre paraigua, mentre ella, sota tàlem, jugava tota | cofoia | amb el seu paraigua graciós, convertit en un bastonet. Al viatge de | molt interessants. Ell marxa ben descansat i els notables negres van | cofois | . Compostes així les coses, dinats i fetes les salutacions de comiat amb | —Hola, hola!— va pensar: —ja sé per què véns.— I, tot | cofoi | , va preparar-se a entrar de ple en les seves funcions; i, comprenent que | confortablement assegut davant la pantalla del seu televisor, pot estar | cofoi | de rebre més informació del que succeeix al món de la que rebé qualsevol | pas que un tal comportament fos tarat de precaucionisme i agraïa, tot | cofoi | , les mostres d'amistat i consideració de tots plegats. L'anomenaven el | més obstacle i li deixà quedar la destral. En Pauet Bau se la posà molt | cofoi | a la cintura, i encara regracià el seu amo. Pocs moments després els dos | Com que és menuda com un brinet, li diuen Brineta! —exclamà en Bau, tot | cofoi | de la deducció que acabava de fer. —No em ve pas d'això que em diuen | per a més valorar-se. Però contràriament, ell estava visiblement | cofoi | , perquè com que feia una vida tan arrecerada i no intervenia en | sobre /L'educació de la inventiva\? Deia, però, que ell estava | cofoi | de la visita; content com un infant. Resultava no ja que l'aprenent de | cau d'orella: —Saps, Rosa, que em sento "Grabiel"?... Ella, entre | cofoia | i enutjada, m'anava a tustar la cara, però en aquell instant les campanes | i articles fins que va morir. És possible que el vell Maragall es sentís | cofoi | de veure el seu fill coronat amb un títol acadèmic, i fins potser hauria | d'En Maragall que va fer sensació i del qual En Maragall n'estava | cofoi | fins als últims anys de la seva vida, van ésser les descripcions que se | prop de Joan Antoni. Tot és caure en gràcia, Saumellet. Saumell estava | cofoi | del seu èxit. I allò del "bon psicòleg" l'havia emocionat, àdhuc s'hi | pintor que teoritza massa. —Doncs vegeu com va el món: ell n'està tot | cofoi | i rumbeja d'una manera intolerable. —Ja m'ho sabrà dir, que s'emboliqui | ens posa una mà a la musclera. —Què us en sembla? —ens diu assenyalant | cofoi | la taca albíssima de Sitges, que pipilleja en les nostres ninetes com una | Un rei! Bufa, quina honor. A fe que en vaig quedar d'allò més | cofoi | . Al cap d'avall jo era més rei que ningú. La Josette feia ballar la | rampell de gelosia tan punyent... —Mentiderot..., —féu ella dubtosa, però | cofoia | .— No us crec de res. Veniu: us presentaré als meus amics i sereu un cap de | era un xic aspra, per l'altre era molt substanciosa, la vaig deixar tan | cofoia | i flacada del cor que tot se li anava pels ulls com un fluix | Tjaden;— però encara seria millor que no es fes enlloc. Se'n va tot | cofoi | perquè ens les ha mesurades a nosaltres, estudiants del voluntariat. I la | esplai familiar, anaven on se'ls deia sense protestar mai de res, totes | cofoies | de tenir dos marits exemplars i tan amics. Elles parlaven de malalties, | pa de barra a sota l'aixella. Alguns semblaven transportar-lo eixerits i | cofois | ; altres tenien un aire més deprimit. El condeixeble Ferret era dels qui | extremament accessible. Davant de les seves paraules em vaig tornar tot | cofoi | , vaig treballar tot el temps que vaig poder sobre els meus projectes, | d'una excel·lent manera. —Aquí hi ha del bo i millor —féu, completament | cofoia | , la Reina. —Teniu raó, respongué l'Alt Personatge—. Però perquè hi hagi | —No passeu ànsia, no passeu ànsia, tinc molta memòria —deia el missatger, | cofoi | i suficient. Llevava àncora i encara tot un vol de gavines freturoses | per a continuar els seus quefers. —Aquí no ha canviat res —es deia, tota | cofoia | , perquè coneixia la llei general que només canvien les coses quan van | i païa poc les lectures. Sabia molta geografia i astronomia i estava molt | cofoi | de la seva superioritat intel·lectual. Després de trucar a dues portes de | quina forma té tan airosa! Sembla una judriola! —li va dir en Vadó tot | cofoi | , després de portar coixejant els darrers atuells de cuina. —Per això | seu motor i després de fregar curosament l'enrajolat d'obra, de què tan | cofoi | estava de tenir-lo sempre net, com si fos el sòl d'un saló de casa bona, | que dóna fruita tan magnífica? —Ja veieu com la masovera n'estarà ben | cofoia | !— els hi adverteixo. I torno: —Ja haveu vist com m'ha distingit la | a córrer esporuguit de la seva desobediència; doncs no: s'hi assegué tot | cofoi | , com un general sobre les runes d'un poble conquistat. Fins que la Maria, |
|