DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
coix A 566 oc.
coix M 277 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb coix Freqüència total:  843 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense maquinària, fotografies avials, gerres esbroquellades, mobles coixos, vidres esquerdats, batents vells amb frontisses recents, llibres tacats,
a l'altra, llevat d'un d'ells que acompanya a la porta de dalt una dona coixa, la darrera compradora; li parla amb vehemència, com si l'amenacés, i
que no ens agafés, mentre ell, darrera nostre, avançava sobre el seu peu coix, com si fes salts, alt, gegantí —una figura grotesca—, amb la falç a la
ja al poble veí, on el meu pare tenia el seu negoci. Un dia, el pobre coix arribà a casa nostra, al poble nostre, panteixant, cobert de pols,
en l'arranjament del prometatge). Els meus oncles varen enviar el coix allà dalt al poble, perquè anés a casa la promesa i li preguntés si tenia
la llum dels llampecs, gegantí, amb el seu pas apressat, amb la seva cama coixa i com si corregués a salts. Regressà fet una llàstima; la tempestat no
camí; l'havia fet, no hi havia dubte, corrents, saltant sobre el seu peu coix, caient en els bassals i aixecant-se. Però al pitral, sota la camisa, ben
festa, es va ocórrer a les autoritats d'organitzar una cursa a base dels coixos del poble; s'oferia, per al vencedor, un premi en metàl·lic, a part el
entre aquestes "gràcies", les autoritats havien ideat la correguda de coixos per a la festa de Sant Antoni. Nosaltres estàvem entusiasmats amb la
aquella festa de Sant Antoni. La diversió, al poble, se li va mullar; els coixos en disposició de córrer només eren dos: el meu cosí i un altre noi, que
de la diferència dels caràcters, entre els homes, i encara entre els coixos, estava entusiasmat amb la cursa, i va tenir un disgust. La festa, sigui
i el vaig ofendre cantant-li una cançó en què es feia burla dels coixos, mentre procurava de mantenir-me fora de l'abast d'ell. Ho feia amb una
si vaig riure'm de tu, quan després t'esforçaves a córrer amb el teu peu coix pel camí sorrenc, blasfemant de no poder-me atrapar; si un dia de Sant
ajustat amb tanta cura, i que dolces les mans d'ella! I després caminava coix per la casa, repenjat en un bastó, i feia riure Marçal... "Porta la
cadires trencades, posades pels racons, i una taula de fusta podrida i coixa, col·locada al centre, formaven tot el moblament. Sobre la taula es veien
valle, ell també du el seu drama a coll-i-be. Mr. G. va coix d'un reuma que el cargola i li posa anys al damunt. Aquest bon home,
Adam.)] I no t'oblidis de vigilar Caín. Si reincidís tots n'aniríeu coixos. Adam. ¿Què vols que hi faci? ¿No has vist com em tracta? Si es
que la revolta dels àngels? [(Evocador.)] Jo encara en vaig coix. ¿Veus aquesta ala? ¿Li manquen plomes a la punta, oi? Caín.
Na Remei tornà a aparèixer seguida del cotxer que portava una taula coixa. —Aquí, Joan. La taparem amb un domàs. A damunt hi posarem unes
i els ulls color de cel... —Una innocència de divuit anys... ¿No serà coixa, com Mademoiselle de la Vallière? —És una criatura adorable. /Un peu
miracles is that they happen\." {G· K· Chesterton} El poeta vell i coix, de carn eixarreïda com el boix, pensava i escrivia,
antiga, i que a veure on aniríem a parar. I el nen havia après de fer el coix perquè sentia que en Quimet es queixava de la cama. Havia estat una
el nen s'embolicava una cama amb un drap i voltava el menjador fent el coix, amb la Rita al darrera amb els bracets enlaire. En Quimet s'enrabiava i
repassa i compta per escollir-ne set; mes a Micol aparta, i al coix Mifibosset. Merob, princesa i filla del rei Saül, fou mare de
—observa l'arrendador de la plaça de braus, que sol publicar versos coixos amb intencions verdaguerianes al setmanari local. —Despulla-la, i ja
jo— ho sembla més que abans. Té un caminar desviat, com si, sense ésser coix, una de les cames li fes menys camí que l'altra i el cos hagués d'anar
mica satisfet d'ell mateix. Més enllà, darrera la finestra, l'ataconador coix, alt i rossenc, i tan airós com ho pot ésser un coix que va amb una
l'ataconador coix, alt i rossenc, i tan airós com ho pot ésser un coix que va amb una crossa, però una mica melangiós; a l'altre costat del banc
una pota amb un tros de cartó, però mai no sabia quina. Jo crec que era coixa de totes quatre. El que tenia de pitjor eren els seus escrostonaments.
passa en llurs entranyes, el diable ho deu saber. Tu pots ser esguerrat, coix, geperut; però, si tens una veu dolça i saps cantar, les dones es tornen
I cada any prepararia, per la festa de la Seva Gràcia, una catèrvola de coixos, cecs i paralítics que recobrarien la vista i arrencarien a ballar...
amb el procés generatiu contrari? Altrament, la natura quedaria coixa. ¿No és indispensable que atribuïm al morir el seu procés generatiu
a la delectació més intensa de l'olfacte. El camell (amb el passet mig coix, elegància de la raça) estira pacient, per un corriol rectilini, la
que els tres peus o trípode de la Humanitat clàssica és un trípode coix perquè li falta un peu i aquest peu és el que busquem, perquè el trípode
de la ciència, perquè sense raó, o sense realitat, el pensament és coix i li manca una cama per a caminar, com ho demostren el Nord i el Sud,
repetit (nuesa-colonització); aquesta repetició, però, és coixa: les dues nueses són "quadres", la colonització, però, és una
els barcelonins. En Maragall i l'Emili Vilanova li perdonarien un vers coix o una disposició tipogràfica extravagant com una gràcia diumengera. Posar
observar, que més que a afeitar-se i rapar-se, entraven a la rebotiga coixos, tulits i gent esgrogueïda, i aviat vareig sapiguer el motiu. El meu
xiscles i uns esbufecs que la botiga s'esquerdava. A voltes quedaven més coixos que abans de cirurgiar-los i havien de tornar a fer la prova; a voltes
veia més, i si se'ls tornava a veure hi havia tal controvèrsia entre el coix i el coixejador, fins que's cansaven l'un o l'altre, que quasi sempre era
me la begués a galet; jo que arroncem i ells que estirem. Veient que el coix es planyia i el pare molt més que el fill, em vingué una idea diabòlica.
ho deia. —A mí també. —I d'on fuges? —De la barberia. Dels coixos, de l'oncle, de la tia, de tots! I com que feia cara d'honrat,
un curandero. Allí els tulits que el difunt havia acabat de tulir; allí coixos amb agraiment de no ésser-ne de les dugues cames; allí esguerrats de
patir de reuma. Després vareig fer dos gegants que al dematí sortien coixos, "abans de pendre la pastilla", i al vespre, lleugers com un gínjol,
Tenia aquella "Economia" que amb el tràngol que jo portava anava un xic coixa i de mal borràs, portava sempre les camises esfilagarçades dels punys,
d'una branca, obrint i tancant les parpelles; com la cigonya s'està a peu coix a la vorera de l'estany, sense posar l'altre peu a terra; com el gat a la
pel camí, i encenent i apagant no sel fuma. A darrera hi arriba aquell coix que hi hà en totes les reunions; però el d'aquí, com que l'altra cama la
que l'altra cama la fa moure també am tanta calma, no se sab quina és la coixa. Per fi, el carter, am la darrera carta, i s'asseuen tots, i fan rotllo
El chor s'extén, i s'aixampla, i hi pren part la reunió: el paleta, el coix, en Marió, la pareja i els del contrabando, i aixís que la lluna
de la terra y... ell qu'exclama: —¡Embuteeeero! El Castell del Coix Venint de la Seu, la posta de sol nos va atrapar mitja hora abans

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »