Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense maquinària, fotografies avials, gerres esbroquellades, mobles	coixos	, vidres esquerdats, batents vells amb frontisses recents, llibres tacats,
a l'altra, llevat d'un d'ells que acompanya a la porta de dalt una dona	coixa	, la darrera compradora; li parla amb vehemència, com si l'amenacés, i
que no ens agafés, mentre ell, darrera nostre, avançava sobre el seu peu	coix	, com si fes salts, alt, gegantí —una figura grotesca—, amb la falç a la
ja al poble veí, on el meu pare tenia el seu negoci. Un dia, el pobre	coix	arribà a casa nostra, al poble nostre, panteixant, cobert de pols,
en l'arranjament del prometatge). Els meus oncles varen enviar el	coix	allà dalt al poble, perquè anés a casa la promesa i li preguntés si tenia
la llum dels llampecs, gegantí, amb el seu pas apressat, amb la seva cama	coixa	i com si corregués a salts. Regressà fet una llàstima; la tempestat no
camí; l'havia fet, no hi havia dubte, corrents, saltant sobre el seu peu	coix	, caient en els bassals i aixecant-se. Però al pitral, sota la camisa, ben
festa, es va ocórrer a les autoritats d'organitzar una cursa a base dels	coixos	del poble; s'oferia, per al vencedor, un premi en metàl·lic, a part el
entre aquestes "gràcies", les autoritats havien ideat la correguda de	coixos	per a la festa de Sant Antoni. Nosaltres estàvem entusiasmats amb la
aquella festa de Sant Antoni. La diversió, al poble, se li va mullar; els	coixos	en disposició de córrer només eren dos: el meu cosí i un altre noi, que
de la diferència dels caràcters, entre els homes, i encara entre els	coixos	, estava entusiasmat amb la cursa, i va tenir un disgust. La festa, sigui
i el vaig ofendre cantant-li una cançó en què es feia burla dels	coixos	, mentre procurava de mantenir-me fora de l'abast d'ell. Ho feia amb una
si vaig riure'm de tu, quan després t'esforçaves a córrer amb el teu peu	coix	pel camí sorrenc, blasfemant de no poder-me atrapar; si un dia de Sant
ajustat amb tanta cura, i que dolces les mans d'ella! I després caminava	coix	per la casa, repenjat en un bastó, i feia riure Marçal... "Porta la
cadires trencades, posades pels racons, i una taula de fusta podrida i	coixa	, col·locada al centre, formaven tot el moblament. Sobre la taula es veien
valle, ell també du el seu drama a coll-i-be. Mr. G. va	coix	d'un reuma que el cargola i li posa anys al damunt. Aquest bon home,
Adam.)] I no t'oblidis de vigilar Caín. Si reincidís tots n'aniríeu	coixos	. Adam. ¿Què vols que hi faci? ¿No has vist com em tracta? Si es
que la revolta dels àngels? [(Evocador.)] Jo encara en vaig	coix	. ¿Veus aquesta ala? ¿Li manquen plomes a la punta, oi? Caín.
Na Remei tornà a aparèixer seguida del cotxer que portava una taula	coixa	. —Aquí, Joan. La taparem amb un domàs. A damunt hi posarem unes
i els ulls color de cel... —Una innocència de divuit anys... ¿No serà	coixa	, com Mademoiselle de la Vallière? —És una criatura adorable. /Un peu
miracles is that they happen\." {G· K· Chesterton} El poeta vell i	coix	, de carn eixarreïda com el boix, pensava i escrivia,
antiga, i que a veure on aniríem a parar. I el nen havia après de fer el	coix	perquè sentia que en Quimet es queixava de la cama. Havia estat una
el nen s'embolicava una cama amb un drap i voltava el menjador fent el	coix	, amb la Rita al darrera amb els bracets enlaire. En Quimet s'enrabiava i
repassa i compta per escollir-ne set; mes a Micol aparta, i al	coix	Mifibosset. Merob, princesa i filla del rei Saül, fou mare de
—observa l'arrendador de la plaça de braus, que sol publicar versos	coixos	amb intencions verdaguerianes al setmanari local. —Despulla-la, i ja
jo— ho sembla més que abans. Té un caminar desviat, com si, sense ésser	coix	, una de les cames li fes menys camí que l'altra i el cos hagués d'anar
mica satisfet d'ell mateix. Més enllà, darrera la finestra, l'ataconador	coix	, alt i rossenc, i tan airós com ho pot ésser un coix que va amb una
l'ataconador coix, alt i rossenc, i tan airós com ho pot ésser un	coix	que va amb una crossa, però una mica melangiós; a l'altre costat del banc
una pota amb un tros de cartó, però mai no sabia quina. Jo crec que era	coixa	de totes quatre. El que tenia de pitjor eren els seus escrostonaments.
passa en llurs entranyes, el diable ho deu saber. Tu pots ser esguerrat,	coix	, geperut; però, si tens una veu dolça i saps cantar, les dones es tornen
I cada any prepararia, per la festa de la Seva Gràcia, una catèrvola de	coixos	, cecs i paralítics que recobrarien la vista i arrencarien a ballar...
amb el procés generatiu contrari? Altrament, la natura quedaria	coixa	. ¿No és indispensable que atribuïm al morir el seu procés generatiu
a la delectació més intensa de l'olfacte. El camell (amb el passet mig	coix	, elegància de la raça) estira pacient, per un corriol rectilini, la
que els tres peus o trípode de la Humanitat clàssica és un trípode	coix	perquè li falta un peu i aquest peu és el que busquem, perquè el trípode
de la ciència, perquè sense raó, o sense realitat, el pensament és	coix	i li manca una cama per a caminar, com ho demostren el Nord i el Sud,
repetit (nuesa-colonització); aquesta repetició, però, és	coixa	: les dues nueses són "quadres", la colonització, però, és una
els barcelonins. En Maragall i l'Emili Vilanova li perdonarien un vers	coix	o una disposició tipogràfica extravagant com una gràcia diumengera. Posar
observar, que més que a afeitar-se i rapar-se, entraven a la rebotiga	coixos	, tulits i gent esgrogueïda, i aviat vareig sapiguer el motiu. El meu
xiscles i uns esbufecs que la botiga s'esquerdava. A voltes quedaven més	coixos	que abans de cirurgiar-los i havien de tornar a fer la prova; a voltes
veia més, i si se'ls tornava a veure hi havia tal controvèrsia entre el	coix	i el coixejador, fins que's cansaven l'un o l'altre, que quasi sempre era
me la begués a galet; jo que arroncem i ells que estirem. Veient que el	coix	es planyia i el pare molt més que el fill, em vingué una idea diabòlica.
ho deia. —A mí també. —I d'on fuges? —De la barberia. Dels	coixos	, de l'oncle, de la tia, de tots! I com que feia cara d'honrat,
un curandero. Allí els tulits que el difunt havia acabat de tulir; allí	coixos	amb agraiment de no ésser-ne de les dugues cames; allí esguerrats de
patir de reuma. Després vareig fer dos gegants que al dematí sortien	coixos	, "abans de pendre la pastilla", i al vespre, lleugers com un gínjol,
Tenia aquella "Economia" que amb el tràngol que jo portava anava un xic	coixa	i de mal borràs, portava sempre les camises esfilagarçades dels punys,
d'una branca, obrint i tancant les parpelles; com la cigonya s'està a peu	coix	a la vorera de l'estany, sense posar l'altre peu a terra; com el gat a la
pel camí, i encenent i apagant no sel fuma. A darrera hi arriba aquell	coix	que hi hà en totes les reunions; però el d'aquí, com que l'altra cama la
que l'altra cama la fa moure també am tanta calma, no se sab quina és la	coixa	. Per fi, el carter, am la darrera carta, i s'asseuen tots, i fan rotllo
El chor s'extén, i s'aixampla, i hi pren part la reunió: el paleta, el	coix	, en Marió, la pareja i els del contrabando, i aixís que la lluna
de la terra y... ell qu'exclama: —¡Embuteeeero! El Castell del	Coix	Venint de la Seu, la posta de sol nos va atrapar mitja hora abans

Pàgina 1 (de 17)

50 següents