DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
col·lectiu A 5882 oc.
col·lectiu M 1073 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb col·lectiu Freqüència total:  6955 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un incendi o qualsevulla altra desgràcia, que fos, en preferència, col·lectiva, ja es sabia que el Sagristà havia de figurar en primer lloc, prenent
que semblés justificar la violència, davant una manifestació de protesta col·lectiva amb semblances de legitimitat, o d'una persecució en nom d'un ideal, fos
fou l'època en què l'"amor" aconsegueix una fabulosa promoció col·lectiva: no és una casualitat que, avui, de l'"amor", se'n digui "amor
no van concebre la història d'una altra manera. Per a ells, la vida col·lectiva, la sort dels seus pobles, quedava lligada a un continu
dels condicionaments socials —impuls de lucre privat o planificació col·lectiva— que ho provoquen o estimulen. L'important és la magnitud del procés, i
a contribució; i alhora, les possibilitats d'acció civil i de consciència col·lectiva augmentaven en aquestes mateixes capes socials predestinades a víctimes.
o de conducta personal, passa a ser substància i mòbil de reajustaments col·lectius. En general, mai una proposició teòrica no està desproveïda de
N'hi havia d'altres —aquests últims, i més— que no assolien la maduresa col·lectiva implícita en les seves arrels, i que començaren a desdibuixar-se, a
de la virtut ho encerten, quan assenyalen les etapes de depravació col·lectiva com si fossin pròdroms d'una dissolució mortal de la societat. Els
verbigràcia, en aqueixa forma difusa de venjança que és la rebel·lió col·lectiva. L'alçament d'un poble o d'una classe que ha sofert opressió o injustícia
com tot, cum grano salis— a la nació. En una ciutat, el cor col·lectiu és la plaça. La dispersa i unida família del Mediterrani no és sinó això,
Premià de Mar; tothom malda per trobar menjar: és una veritable obsessió col·lectiva. Havent sopat, preníem la fresca al jardí i el meu cosí Josep diu, tot
intrigant, suggestiu. Intenta definir les relacions entre l'inconscient col·lectiu i el personal. Problema realment ardu. 16 desembre. Avui
té clítoris! Hi ha un moment d'expectació tensa que es resol en un sospir col·lectiu quan un dels ajudants pregunta: —L'hi heu tallat, potser? —No ho sé... S'
a escabotells; la meitat de la paga s'ha fos, i ara ronquen la gran merla col·lectiva, peu nu i pit a l'aire, suats i estibats sobre el pont. Llur pell exhala
dels temps prehistòrics, o bé s'enfonsen amb la pervivència dels defectes col·lectius, els quals apilen nou llast a les velles deformacions nacionals. Aquesta
Aquests confonen el territori amb la mentalitat, i justifiquen tota acció col·lectiva inclosa en aquells períodes com a entitat definidora d'una naixença
forts per a fer-nos la nostra pròpia història; vet ací la gran tragèdia col·lectiva. Mentre les formacions polítiques es mesuraven a l'escala d'uns quants
del nostre abast, llavors hem entrat en la fase de la intranquil·litat col·lectiva. Ben bé fa cinc segles que marxem d'esma, adés conformant-nos amb un
els nòmades contra els sedentaris. Ells consideren que la riquesa col·lectiva és un senyal inequívoc de pèrdua de l'alta virilitat creadora i lloen,
i que allò que ens importa conèixer és la continuïtat de la vida social col·lectiva. Aquesta continuïtat només la podem copsar estudiant el pacífic —però per
vegades han colonitzat llur terra els catalans, en un acte d'afirmació col·lectiva molt més important que les invasions estrangeres o les discòrdies
posem per cas. Per tant, afirmem la virilitat catalana en l'exigència col·lectiva de dominar la terra, palanca essencial per a saltar a successives
lliçó en l'instrument vocal indefectible creat per la nostra mentalitat col·lectiva per a expressar una de les seves més punyents realitats socials. Som de
és redimit per la conquesta de l'eina, del camp; pel treball individual i col·lectiu. Un poble de pagesos. Pot haver causat sorpresa l'afirmació que acabem de
els quals, durant les centúries formatives de la nostra consciència col·lectiva, convisqueren amb la gent de les principals ciutats del país. Però de
—amb tots els riscs que això comportava— a les vicissituds històriques col·lectives. Aquest fet coincidí amb el desvetllament de l'economia catalana i la
les primitives aportacions de la pagesia tenen encara un sentit social col·lectiu, vàlides no sols per als mateixos camperols, sinó per als homes de vila i
demogràfica que, fins fa poc, el camp representà a Catalunya. Servei col·lectiu de la terra. Després del gran desgavell de la invasió musulmana, calgué
Aquest aire bel·licós no s'esborrà fàcilment del nostre temperament col·lectiu. A excepció d'alguns alts funcionaris francs i d'alguns soldats d'ofici,
protecció que havia d'acomplir. Terra i llibertat. El concepte del servei col·lectiu de la terra, deixondit a la Catalunya Vella, arrelà en tota la pagesia
de dependència, a través de les quals, esvanida l'antiga noció de servei col·lectiu, veia perdre les seves llibertats humanes. Usos i mals usos, prestacions
Romà, que la terra era exclusivament pròpia, que no comportava cap servei col·lectiu, sinó el personal de llur benefici immediat. Començaren les expulsions,
que treball, més destresa que esperit feiner. No hi fa res. El sentiment col·lectiu és tan ferm en aquest aspecte del nostre tarannà, que ben aviat tornaran
sota els estels. Així doncs, i ací volia venir a parar, el nostre capital col·lectiu s'ha anat creant per la suma d'infinites i menudes aportacions del
de donar-li com a font principal de la capitalització dels esforços col·lectius vers la riquesa, el treball català comporta una segona i encara més
fàcils i en què s'han repetit les ensopegades històriques, l'únic refugi col·lectiu ha estat la feina. Ací potser escauria de fer un paral·lelisme amb els
de l'eina i de la feina. Aquest és el secret dels nostres redreçaments col·lectius. No una, sinó diverses vegades en el transcurs de la nostra existència
individuals del sentit pràctic que el treball dóna a la nostra vida col·lectiva. Podem plànyer-nos que sigui així i no d'altra manera; que a tants
econòmic a través de llur esforç individual que de llur envestida col·lectiva contra la societat dels industrials i burgesos. Però àdhuc en els dies
n'ocuparé en un capítol posterior. És un fenomen de problemàtica política col·lectiva que supera les dimensions del proletariat. En canvi, de seguida penetro
dels negocis, ni tampoc, com anem a veure, en el camp de la psicologia col·lectiva. Si a un català dels segles XIV i XV se li hagués
en el camp econòmic amb una seriosa aptitud per a les actuacions col·lectives, les quals haurien pres una altra volada si haguessin estat encoratjades
feudal estigué capacitada per a menar a bon port les aspiracions col·lectives del país. La limitació del territori, la proximitat relativa de la
Tan bon punt fou inútil l'aparat militar feudal a causa de la seguretat col·lectiva reconquerida, el món dels afers es desenvolupà i exigí un lloc en la vida
d'expansió i colonització mediterrània, la nostra aportació a la tasca col·lectiva de l'Occident europeu en el descobriment i civilització de les noves
suposat individualisme anarquitzant, del sentiment d'enveja individual i col·lectiu, de l'aferrament a l'espai i a l'ambient familiar, són incapaços de donar
a considerar-lo com a bé particular, no com a instrument del benestar col·lectiu. L'allau de reivindicacions socials del poble menut féu trontollar llurs
crearen la Catalunya contemporània, sota la sola guia de l'instint col·lectiu. Això explica les marrades històriques i polítiques del Vuitcents, les
vegada per totes, pel dolç embadaliment terrenal i la fraternal missió col·lectiva de Maragall. Somnolència i decadència. La guerra civil del segle

  Pàgina 1 (de 140) 50 següents »