Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense avís previ, amb una declamació de festa de final de curs en un	col·legi	de jesuïtes pre-conciliars, totes les sonores bestieses etzibades per
ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al	col·legi	, en aquest art, competia gairebé amb sor Àgueda de la Creu, qui tenia,
Mila, des de petita. I es posà a referir anècdotes de la vida de Mila al	col·legi	per tal de demostrar les rareses del seu caràcter, manifestades ja en
dies. Matilde la del Guarda explicà que en un cert moment ingressà al	col·legi	una nena que vivia en una masia dels afores: era una nena rossa,
la mare portava una cardina que la professora els havia demanat per al	col·legi	, car el cant de l'ocell alegrava, segons ella, la classe. Es comprà una
i Mila del Santo la tornà a amollar. Llavors la varen expulsar del	col·legi	. Ella no s'immutà: recollí les seves coses i se n'anà bo i acomiadant-se
mare aquell dia li va pegar; volgué, a més a més, obligar-la a tornar al	col·legi	—ja sabeu el caràcter de Munda del Roso— i que demanés perdó a
fer. Mila es deixà pegar, es deixà insultar per sa mare, però no tornà al	col·legi	ni anà a demanar perdó a la professora. La mare ja sabia aleshores que,
que no podien oblidar-la. Mila havia estat sempre l'alegria i la gala del	col·legi	; era estimada per les professores, per la pròpia Donya Maria;
li pregàrem que ens deixés anar en busca de Mila i demanar-li en nom del	col·legi	que tornés. Donya Maria tenia el seu orgull; no ens digué ni que
les teves companyes venim a pregar-te en nom de tots que tornis al	col·legi	: totes et trobem a faltar."" Mila comprengué que també la professora
el seu retorn. Es canvià de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al	col·legi	. L'alegria que tingué Donya Maria en veure-la entrar, no la
únics amics que tenia: amb Quim Bisa, conegut i estimat en els dies de	col·legi	i l'amistat del qual perdurà sempre a través dels anys, i amb Màrius, amb
continuava: —A vegades, per ella, em privo de menjar. No et creguis; va al	col·legi	i tot. No vull que sigui com la seva mare. Ell no sabrà mai on és. Primer
una cosa... Quan es despertarà el cridaré... Un dia arribà plorant del	col·legi	... Un dia li vaig pegar... No! No! Tinet, fill meu!... Tinet... Quan
que estudia. —I per què no diu res, ell? És mut, potser? —A	col·legi	li van tallar la llengua —fa ella simplement. Acaricia el rostre de
, potser? —És mut. Li vau tallar la llengua —declara ell sense embuts. —A	col·legi	, ho devien fer —replica l'altre sense immutar-se—. Això no és feina
amb evident manca de lògica es planyerà de no poder enviar el seu fill al	Col·legi	de Cordelles, naturalment buit, i l'enviarà al Col·legi Tridentí, que ha
el seu fill al Col·legi de Cordelles, naturalment buit, i l'enviarà al	Col·legi	Tridentí, que ha recollit disminuïda la fama dels Estudis de la Rambla.
no tenia res d'estúpid. Poques coses li ensenyaran de nou, més tard al	Col·legi	Tridentí, i després a Cervera, que no li hagi servit el forçut i vagabund
de la teologia de Suàrez i Molina, i respirat l'esperit imperial del	Col·legi	de Cordelles, hauria estat, qui sap, un bon notari, que hauria omplert
en el català adulterat del Baró. Però Jeroni no aprèn les beceroles al	Col·legi	. Els seus mestres de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de
arnada gramalla negra, abandonat a les seves pròpies forces, expulsat del	Col·legi	Tridentí a causa d'inconeguts, però fàcils d'endevinar, entrebancs, del
solució hauria estat tornar a Barcelona, i reemprendre les classes al	Col·legi	Tridentí, Jeroni encomanà a la dida que li portés els llibres, aprofitant
Alguns capvespres en què se sentí més agosarada, se n'entrà en algun	col·legi	tot cercant un fill... I confessà que mitja dotzena de vegades ha
Dos pics, però, fou detinguda per la policia: la seva presència vora els	col·legis	es feia massa sospitosa. Aguantava allà, esperant la sortida dels
des meu cotxo, anant cap a sa feina, la veia que esperava s'autobús del	col·legi	acompanyada de sa meva sogra, i havia de fer un esforç enorme per no
ha quedat el fruit, una nena que en té catorze i que s'està educant en un	col·legi	de Normandia. I en explicar-me això el bon home, amb les llàgrimes als
demanar, tant per satisfer els gustos de l'angleseta ingènua que surt del	col·legi	com del papa-sastres que va a la caça d'una pornografia "artística" i
en els seus singulars individus com en les seves fundacions culturals —el	Col·legi	de Cordelles (1545)—. La ruralització de l'Església contribueix
moment crucial. Car, si bé és cert que en la Universitat de Cervera i el	Col·legi	de Cordelles els jesuïtes combateren l'escolasticisme tancat dels
horribles, però eren la sang i el foc de sempre. El meu	col·legi	de capellans el van cremar, i el Guiu, que era el
potser una mica més pesada, res. Les parets socarrades del	col·legi	, no sé si les recordo o si m'ho penso. No hi vam
ho hem de saber: com la van violar, i el corredor del	col·legi	es tornava un uad de pedres seques, i els voltors
de tornar enrera, de passar altre cop la porta del	col·legi	, i de reprendre l'estupefacció dels jocs antics sota
cosa que no deixava de presentar dificultats. Dona Obdúlia, educada en un	col·legi	de monges aristocràtiques, menjava com les moixes fines. No es
l'adroguer de les veces un dia em va preguntar si els nens anaven al	col·legi	, i li vaig dir que, de moment, no. I un dia em va dir que la
casa i que un senyor molt bona persona es cuidaria de fer-los anar al	col·legi	. Ni l'un ni l'altre no van dir mitja paraula tot i que em penso que em van
plegava els enagos damunt del llit, la nena va dir que una amiga seva del	col·legi	que també havia fet la primera comunió aquell matí, tenia el seu pare que
fer la Primera Comunió, i les hagués tingut de veïnes en el dormitori del	col·legi	. Ja hem dit que les experiències d'amor de Frederic no passaven de la més
Rosa lliurà el gos a un vell taxidermista que dissecava animalets pel	col·legi	dels Germans de la Doctrina Cristiana i que ho feia baratíssim. Un cop
mare, ja en tenia ben bé prou. Les criatures es passaven tot el dia al	col·legi	. La noia acabava de complir quinze anys, els nois duien un vestidet de
francsmaçons i de la Reina Isabel II. Passava els hiverns tancada en un	col·legi	de monges de la Sagrada Família que li feien cantar cançons sota els
parlaven també d'una pretèrita amiga de don Manuel que havia anat al	col·legi	de la tia Paulina i va morir molt joveneta en una epidèmia de còlera.
fills que ja eren grans l'acabaren d'irritar; Ferran havia sortit del	col·legi	i començava la carrera d'arquitecte i es permetia, encara que tímidament,
obligaria a plegar tots els rams. Maria Lluïsa havia estat tancada en un	col·legi	de monges de Sarrià, com la majoria de les nenes del seu braç. En l'època
de quedar bé i no escandalitzar la família. El darrer any d'ésser al	col·legi	, es podia assegurar ja que Maria Lluïsa no creia en res del que
hi crec en la lectura com a excitant. Això són coses que només passen al	col·legi	... És molt més excitant el mar que totes les lectures... I no ho sé, jo
El tòtem fàl·lic de les tribus més remotes, és el mateix tòtem dels	col·legis	i de les universitats actuals. A l'adolescent li han volgut fer creure en
moltes coses pel cervell de Ferran de Lloberola. Quan va sortir del	col·legi	dels jesuïtes, era un noi tendre, afectiu, amb una vanitat i una

Pàgina 1 (de 95)

50 següents