×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb col·legi |
Freqüència total: 4723 |
CTILC1 |
| sense avís previ, amb una declamació de festa de final de curs en un | col·legi | de jesuïtes pre-conciliars, totes les sonores bestieses etzibades per | | ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al | col·legi | , en aquest art, competia gairebé amb sor Àgueda de la Creu, qui tenia, | | Mila, des de petita. I es posà a referir anècdotes de la vida de Mila al | col·legi | per tal de demostrar les rareses del seu caràcter, manifestades ja en | | dies. Matilde la del Guarda explicà que en un cert moment ingressà al | col·legi | una nena que vivia en una masia dels afores: era una nena rossa, | | la mare portava una cardina que la professora els havia demanat per al | col·legi | , car el cant de l'ocell alegrava, segons ella, la classe. Es comprà una | | i Mila del Santo la tornà a amollar. Llavors la varen expulsar del | col·legi | . Ella no s'immutà: recollí les seves coses i se n'anà bo i acomiadant-se | | mare aquell dia li va pegar; volgué, a més a més, obligar-la a tornar al | col·legi | —ja sabeu el caràcter de Munda del Roso— i que demanés perdó a | | fer. Mila es deixà pegar, es deixà insultar per sa mare, però no tornà al | col·legi | ni anà a demanar perdó a la professora. La mare ja sabia aleshores que, | | que no podien oblidar-la. Mila havia estat sempre l'alegria i la gala del | col·legi | ; era estimada per les professores, per la pròpia Donya Maria; | | li pregàrem que ens deixés anar en busca de Mila i demanar-li en nom del | col·legi | que tornés. Donya Maria tenia el seu orgull; no ens digué ni que | | les teves companyes venim a pregar-te en nom de tots que tornis al | col·legi | : totes et trobem a faltar."" Mila comprengué que també la professora | | el seu retorn. Es canvià de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al | col·legi | . L'alegria que tingué Donya Maria en veure-la entrar, no la | | únics amics que tenia: amb Quim Bisa, conegut i estimat en els dies de | col·legi | i l'amistat del qual perdurà sempre a través dels anys, i amb Màrius, amb | | continuava: —A vegades, per ella, em privo de menjar. No et creguis; va al | col·legi | i tot. No vull que sigui com la seva mare. Ell no sabrà mai on és. Primer | | una cosa... Quan es despertarà el cridaré... Un dia arribà plorant del | col·legi | ... Un dia li vaig pegar... No! No! Tinet, fill meu!... Tinet... Quan | | que estudia. —I per què no diu res, ell? És mut, potser? —A | col·legi | li van tallar la llengua —fa ella simplement. Acaricia el rostre de | | , potser? —És mut. Li vau tallar la llengua —declara ell sense embuts. —A | col·legi | , ho devien fer —replica l'altre sense immutar-se—. Això no és feina | | amb evident manca de lògica es planyerà de no poder enviar el seu fill al | Col·legi | de Cordelles, naturalment buit, i l'enviarà al Col·legi Tridentí, que ha | | el seu fill al Col·legi de Cordelles, naturalment buit, i l'enviarà al | Col·legi | Tridentí, que ha recollit disminuïda la fama dels Estudis de la Rambla. | | no tenia res d'estúpid. Poques coses li ensenyaran de nou, més tard al | Col·legi | Tridentí, i després a Cervera, que no li hagi servit el forçut i vagabund | | de la teologia de Suàrez i Molina, i respirat l'esperit imperial del | Col·legi | de Cordelles, hauria estat, qui sap, un bon notari, que hauria omplert | | en el català adulterat del Baró. Però Jeroni no aprèn les beceroles al | Col·legi | . Els seus mestres de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de | | arnada gramalla negra, abandonat a les seves pròpies forces, expulsat del | Col·legi | Tridentí a causa d'inconeguts, però fàcils d'endevinar, entrebancs, del | | solució hauria estat tornar a Barcelona, i reemprendre les classes al | Col·legi | Tridentí, Jeroni encomanà a la dida que li portés els llibres, aprofitant | | Alguns capvespres en què se sentí més agosarada, se n'entrà en algun | col·legi | tot cercant un fill... I confessà que mitja dotzena de vegades ha | | Dos pics, però, fou detinguda per la policia: la seva presència vora els | col·legis | es feia massa sospitosa. Aguantava allà, esperant la sortida dels | | des meu cotxo, anant cap a sa feina, la veia que esperava s'autobús del | col·legi | acompanyada de sa meva sogra, i havia de fer un esforç enorme per no | | ha quedat el fruit, una nena que en té catorze i que s'està educant en un | col·legi | de Normandia. I en explicar-me això el bon home, amb les llàgrimes als | | demanar, tant per satisfer els gustos de l'angleseta ingènua que surt del | col·legi | com del papa-sastres que va a la caça d'una pornografia "artística" i | | en els seus singulars individus com en les seves fundacions culturals —el | Col·legi | de Cordelles (1545)—. La ruralització de l'Església contribueix | | moment crucial. Car, si bé és cert que en la Universitat de Cervera i el | Col·legi | de Cordelles els jesuïtes combateren l'escolasticisme tancat dels | | horribles, però eren la sang i el foc de sempre. El meu | col·legi | de capellans el van cremar, i el Guiu, que era el | | potser una mica més pesada, res. Les parets socarrades del | col·legi | , no sé si les recordo o si m'ho penso. No hi vam | | ho hem de saber: com la van violar, i el corredor del | col·legi | es tornava un uad de pedres seques, i els voltors | | de tornar enrera, de passar altre cop la porta del | col·legi | , i de reprendre l'estupefacció dels jocs antics sota | | cosa que no deixava de presentar dificultats. Dona Obdúlia, educada en un | col·legi | de monges aristocràtiques, menjava com les moixes fines. No es | | l'adroguer de les veces un dia em va preguntar si els nens anaven al | col·legi | , i li vaig dir que, de moment, no. I un dia em va dir que la | | casa i que un senyor molt bona persona es cuidaria de fer-los anar al | col·legi | . Ni l'un ni l'altre no van dir mitja paraula tot i que em penso que em van | | plegava els enagos damunt del llit, la nena va dir que una amiga seva del | col·legi | que també havia fet la primera comunió aquell matí, tenia el seu pare que | | fer la Primera Comunió, i les hagués tingut de veïnes en el dormitori del | col·legi | . Ja hem dit que les experiències d'amor de Frederic no passaven de la més | | Rosa lliurà el gos a un vell taxidermista que dissecava animalets pel | col·legi | dels Germans de la Doctrina Cristiana i que ho feia baratíssim. Un cop | | mare, ja en tenia ben bé prou. Les criatures es passaven tot el dia al | col·legi | . La noia acabava de complir quinze anys, els nois duien un vestidet de | | francsmaçons i de la Reina Isabel II. Passava els hiverns tancada en un | col·legi | de monges de la Sagrada Família que li feien cantar cançons sota els | | parlaven també d'una pretèrita amiga de don Manuel que havia anat al | col·legi | de la tia Paulina i va morir molt joveneta en una epidèmia de còlera. | | fills que ja eren grans l'acabaren d'irritar; Ferran havia sortit del | col·legi | i començava la carrera d'arquitecte i es permetia, encara que tímidament, | | obligaria a plegar tots els rams. Maria Lluïsa havia estat tancada en un | col·legi | de monges de Sarrià, com la majoria de les nenes del seu braç. En l'època | | de quedar bé i no escandalitzar la família. El darrer any d'ésser al | col·legi | , es podia assegurar ja que Maria Lluïsa no creia en res del que | | hi crec en la lectura com a excitant. Això són coses que només passen al | col·legi | ... És molt més excitant el mar que totes les lectures... I no ho sé, jo | | El tòtem fàl·lic de les tribus més remotes, és el mateix tòtem dels | col·legis | i de les universitats actuals. A l'adolescent li han volgut fer creure en | | moltes coses pel cervell de Ferran de Lloberola. Quan va sortir del | col·legi | dels jesuïtes, era un noi tendre, afectiu, amb una vanitat i una |
|