DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
col·legiata F 154 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb col·legiata Freqüència total:  154 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Hem tornat a renovellar la nostra vella amistat amb la venerable Col·legiata, hem tingut el goig de regirar una mica el seu arxiu, hem fruït unes
(1541), fill del tan nòrdic Pau Forment. Al retaule de la Col·legiata de Gandia (1507), al gran retaule de l'església del Pilar de
Només se'n troba alguna al País Valencià, com Sant Jaume d'Oriola o la col·legiata de Gandia. Les cases senyorials fantàstiques El cert rigor estilístic
Vicent, la part del Consolat anexa a la Llotja, el palau de Mandes, la col·legiata de Gandia, la portada de Biar, la Sala de Corts de la Generalitat de
de Santa Maria de Besalú, capella del palau comtal, abacial d'una col·legiata i catedral d'un bisbat efímer. Una església existia al costat del castell
de la Catedral i de l'església de les Miqueles, Sant Llorenç i la Col·legiata, Sant Domènec i les restes de la Suda musulmana. Vèiem encara el
paisatge, il·luminats pel sol que es llevava. La vila té un castell i una col·legiata gòtica de pedra vermellosa. No feia gaire que ens havíem acomodat entre
silenci i s'enlairà fins més amunt dels àlbers, fins més amunt de la col·legiata, fins més amunt del castell... aleshores ens arribà l'estampit de
la Seu, de Santa Maria i del Pi, acompanyats algunes vegades pels de la Col·legiata de Santa Anna, solien anar per Nadal, amb guitarres, a cantar i donar les
sensació, entre els amants barcelonins de la bona música, l'estrena a la Col·legiata de Santa Anna d'un oratori de mossèn Ignasi Ducasi, xantre del Pi,
relíquies dels Sants Just i Pastor, Sant Llorenç i Sant Josep Oriol. Col·legiata de Santa Anna. Relíquies de Sant Daniel, de Sant Urbà i de Sant
a Sant Daniel era molt antiga i tenia el seu origen a l'església de la Col·legiata de Santa Anna, on es veneraven les relíquies de l'anacoreta i màrtir. Era
altres esglésies, restaven tancades a les onze de la nit, menys la de la Col·legiata de Santa Anna que, per privilegi especial, romania oberta tota la nit.
infestava tot Catalunya. Sant Roc. Festa votiva a l'església de la Col·legiata de Santa Anna, el 16 d'agost, dedicada a Sant Roc, com advocat
A la Seu es guardaven i veneraven algunes relíquies d'aquest Sant. A la Col·legiata es celebrà alguns anys, en el dia d'avui, la data de l'aniversari de la
convertint-se en font. L'endemà a Girona enterraren al cementiri de la Col·legiata un jovincell i dues donzelles que moriren al capvespre del dia abans,
la festa de l'Exaltació de la Santa Creu en la seva capella de la Col·legiata. Dia 24. Sant Dalmau Moner, confessor, i la Mare de Déu de la
Protector i Patró de la ciutat Sant Narcís. La celebració tenia lloc a la Col·legiata i algunes vegades a la Seu. Encara a darreries del segle passat era
on fou enterrat. Santa Plàcida era venerada en un dels altars de la Col·legiata. L'any 1876 la Comissió municipal encarregada de posar noms als
de "flor del Paradís" i "estel del matí", se l'ha venerat sempre a la Col·legiata, on des de temps immemorials dos ciris i una llàntia cremaven
el seu cos íntegre i incorrupte seguia guardat i venerat a la Col·legiata, església de Santa Maria extramurs, en un sarcòfag que l'any
a l'altar de Santa Afra, que costejà Guillem de Socarrats, canonge de la Col·legiata. En el segle XVII continuava el cos mantenint-se íntegrament i
del 1581 va caure la centella que escapçà el campanar de la Col·legiata, en anar a demanar la seva intercessió el trobaren amb les mans
de les coses de mon Senyor Sant Narcís", que es guardava a la Col·legiata. S'hi llegien aquests mots: "... dels Miracles i grans Maravellas
a Girona. Durant un dels assalts a la ciutat els francesos ocuparen la Col·legiata i alguns dels guerrers profanaren el cos del Sant arrossegant-lo i
datava de l'any 1227. Una campana de la Seu i una altra de la Col·legiata portaven el seu nom, i moltes de les campanes de les altres esglésies de
de Santa Eulàlia, i després a la de Sant Pere del Galligans; a la Col·legiata hi tenia un retaule. Una seva imatge estigué posada en una fornícula
, al carrer de la Tapineria, del Capítol de la Seu, a la Canonja, i de la Col·legiata de Santa Anna, al pati de l'església, s'instal·laren, a darreries del
a la serra de Leyre, diòcesis de Pamplona. Santuari de la Reial Col·legiata de Roncesvalles, aixecat a la vila de Roncesvalles del regne de
una vila molt modesta situada al faldar d'un turó coronat per la famosa col·legiata de Sant Pere. L'església, ruïnosa, dóna a la vila d'Àger l'empremta de
petits concilis; el 1592 el papa Gregori XIII la va erigir en col·legiata, regida per arxiprestos que van succeir els abats i que, com els abats,
de l'Estany restá secularitzada, passant la Iglesia de abacial á simple Colegiata. Dos sigles més tart (1775) l'Ilm. Sarmentero bisbe de Vich, la
honors i privilegis de l'Estany. En l'any de la secularització, la colegiata de l'Estany restá unida a la de Moyá —"per major explendor del culte"
Si bé el títol d'arxipreste fou donat a l'Estany al suprimir-se la colegiata, no comensá el seu funcionament fins al tornar a l'Estany els canonges
i monestir, essent éll fora. Ramón, A.. Jaume Clusella, A.. Colegiata Antoni Masset, Regent. De 1594 á 1603, la
Antoni Masset, Regent. De 1594 á 1603, la colegiata de l'Estany, restá unida á la de Moyá. Miquel Fermí, canónge.
la iglesia de l'Estany. L'Estany i Terrasola. El Cenobi de l'Estany i la Colegiata de Manresa. El Cenobi de l'Estany demés de la seva iglesia, en regia
estarán assentats tots los qui serán soterrats, en el cementiri de la Colegiata de l'Estany olim canonges de Sant Agustí, de'ls quals quins
En 1424, els canonges de Manresa volien sels-hi unís la colegiata de l'Estany, qüal unió no consentí el Prelat com á contraria á la
segle XIV: Pintures murals de l'absis de la catedral de Lleida; col·legiata de Cardona fig. XVI, i Sant Domènec de Puigcerdà; políptic de
els compartiments d'un retaule dedicat a Santa Maria, procedent de la col·legiata de Cardona (M. A. C. i col·lecció Crane Nova York) fig. XXXV;
esglésies i convents nous, refà infinitat de capelles en les catedrals, col·legiates i grans esglésies: necessita encara altres imatges per a col·locar,
atribuir la manera subtil, exacta i vaporosa alhora, del Retaule de la Col·legiata de Cardona (ara a Barcelona i a Nova York) i del Retaule de
Carmiña, que el tenia a casa seva —barraca fosca, enfonyada darrera la Col·legiata de Padrón—, va irrompre al carreró enfangat, i mentre assenyalava
domassos podrits d'humitat que el dia abans havia llençat l'escolà de la Col·legiata. Al costat li deixaren una gerra d'aigua, un pa, un plat de patates
el va fer venir a ciutat. L'oncle era ric, i a més beneficiat de la Col·legiata de Santa Anna; li hauria pagat els Cànons als Estudis de la Rambla. Però
el senyor Canonge té el costum de sortir a passejar pels claustres de la Col·legiata. El seu càrrec de Vicari General no li dóna pas massa feina i, tot i les
lectures. El senyor Canonge s'hi enduu moltes vegades els registres de la Col·legiata, en els quals es reflecteixen els alts i baixos de la vida de l'església,
de superar llurs recels. Les menudes travetes dels estadants de la Col·legiata li han produït ben sovint malsdecap seriosos. Si no hagués estat la
potser s'hauria donat per vençut. Ara tot això són coses oblidades. La Col·legiata viu sense sobresalts la seva existència habitual, arrecerada dintre els

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »