Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hem tornat a renovellar la nostra vella amistat amb la venerable	Col·legiata	, hem tingut el goig de regirar una mica el seu arxiu, hem fruït unes
(1541), fill del tan nòrdic Pau Forment. Al retaule de la	Col·legiata	de Gandia (1507), al gran retaule de l'església del Pilar de
Només se'n troba alguna al País Valencià, com Sant Jaume d'Oriola o la	col·legiata	de Gandia. Les cases senyorials fantàstiques El cert rigor estilístic
Vicent, la part del Consolat anexa a la Llotja, el palau de Mandes, la	col·legiata	de Gandia, la portada de Biar, la Sala de Corts de la Generalitat de
de Santa Maria de Besalú, capella del palau comtal, abacial d'una	col·legiata	i catedral d'un bisbat efímer. Una església existia al costat del castell
de la Catedral i de l'església de les Miqueles, Sant Llorenç i la	Col·legiata	, Sant Domènec i les restes de la Suda musulmana. Vèiem encara el
paisatge, il·luminats pel sol que es llevava. La vila té un castell i una	col·legiata	gòtica de pedra vermellosa. No feia gaire que ens havíem acomodat entre
silenci i s'enlairà fins més amunt dels àlbers, fins més amunt de la	col·legiata	, fins més amunt del castell... aleshores ens arribà l'estampit de
la Seu, de Santa Maria i del Pi, acompanyats algunes vegades pels de la	Col·legiata	de Santa Anna, solien anar per Nadal, amb guitarres, a cantar i donar les
sensació, entre els amants barcelonins de la bona música, l'estrena a la	Col·legiata	de Santa Anna d'un oratori de mossèn Ignasi Ducasi, xantre del Pi,
relíquies dels Sants Just i Pastor, Sant Llorenç i Sant Josep Oriol.	Col·legiata	de Santa Anna. Relíquies de Sant Daniel, de Sant Urbà i de Sant
a Sant Daniel era molt antiga i tenia el seu origen a l'església de la	Col·legiata	de Santa Anna, on es veneraven les relíquies de l'anacoreta i màrtir. Era
altres esglésies, restaven tancades a les onze de la nit, menys la de la	Col·legiata	de Santa Anna que, per privilegi especial, romania oberta tota la nit.
infestava tot Catalunya. Sant Roc. Festa votiva a l'església de la	Col·legiata	de Santa Anna, el 16 d'agost, dedicada a Sant Roc, com advocat
A la Seu es guardaven i veneraven algunes relíquies d'aquest Sant. A la	Col·legiata	es celebrà alguns anys, en el dia d'avui, la data de l'aniversari de la
convertint-se en font. L'endemà a Girona enterraren al cementiri de la	Col·legiata	un jovincell i dues donzelles que moriren al capvespre del dia abans,
la festa de l'Exaltació de la Santa Creu en la seva capella de la	Col·legiata	. Dia 24. Sant Dalmau Moner, confessor, i la Mare de Déu de la
Protector i Patró de la ciutat Sant Narcís. La celebració tenia lloc a la	Col·legiata	i algunes vegades a la Seu. Encara a darreries del segle passat era
on fou enterrat. Santa Plàcida era venerada en un dels altars de la	Col·legiata	. L'any 1876 la Comissió municipal encarregada de posar noms als
de "flor del Paradís" i "estel del matí", se l'ha venerat sempre a la	Col·legiata	, on des de temps immemorials dos ciris i una llàntia cremaven
el seu cos íntegre i incorrupte seguia guardat i venerat a la	Col·legiata	, església de Santa Maria extramurs, en un sarcòfag que l'any
a l'altar de Santa Afra, que costejà Guillem de Socarrats, canonge de la	Col·legiata	. En el segle XVII continuava el cos mantenint-se íntegrament i
del 1581 va caure la centella que escapçà el campanar de la	Col·legiata	, en anar a demanar la seva intercessió el trobaren amb les mans
de les coses de mon Senyor Sant Narcís", que es guardava a la	Col·legiata	. S'hi llegien aquests mots: "... dels Miracles i grans Maravellas
a Girona. Durant un dels assalts a la ciutat els francesos ocuparen la	Col·legiata	i alguns dels guerrers profanaren el cos del Sant arrossegant-lo i
datava de l'any 1227. Una campana de la Seu i una altra de la	Col·legiata	portaven el seu nom, i moltes de les campanes de les altres esglésies de
de Santa Eulàlia, i després a la de Sant Pere del Galligans; a la	Col·legiata	hi tenia un retaule. Una seva imatge estigué posada en una fornícula
, al carrer de la Tapineria, del Capítol de la Seu, a la Canonja, i de la	Col·legiata	de Santa Anna, al pati de l'església, s'instal·laren, a darreries del
a la serra de Leyre, diòcesis de Pamplona. Santuari de la Reial	Col·legiata	de Roncesvalles, aixecat a la vila de Roncesvalles del regne de
una vila molt modesta situada al faldar d'un turó coronat per la famosa	col·legiata	de Sant Pere. L'església, ruïnosa, dóna a la vila d'Àger l'empremta de
petits concilis; el 1592 el papa Gregori XIII la va erigir en	col·legiata	, regida per arxiprestos que van succeir els abats i que, com els abats,
de l'Estany restá secularitzada, passant la Iglesia de abacial á simple	Colegiata	. Dos sigles més tart (1775) l'Ilm. Sarmentero bisbe de Vich, la
honors i privilegis de l'Estany. En l'any de la secularització, la	colegiata	de l'Estany restá unida a la de Moyá —"per major explendor del culte"
Si bé el títol d'arxipreste fou donat a l'Estany al suprimir-se la	colegiata	, no comensá el seu funcionament fins al tornar a l'Estany els canonges
i monestir, essent éll fora. Ramón, A.. Jaume Clusella, A..	Colegiata	Antoni Masset, Regent. De 1594 á 1603, la
Antoni Masset, Regent. De 1594 á 1603, la	colegiata	de l'Estany, restá unida á la de Moyá. Miquel Fermí, canónge.
la iglesia de l'Estany. L'Estany i Terrasola. El Cenobi de l'Estany i la	Colegiata	de Manresa. El Cenobi de l'Estany demés de la seva iglesia, en regia
estarán assentats tots los qui serán soterrats, en el cementiri de la	Colegiata	de l'Estany olim canonges de Sant Agustí, de'ls quals quins
En 1424, els canonges de Manresa volien sels-hi unís la	colegiata	de l'Estany, qüal unió no consentí el Prelat com á contraria á la
segle XIV: Pintures murals de l'absis de la catedral de Lleida;	col·legiata	de Cardona fig. XVI, i Sant Domènec de Puigcerdà; políptic de
els compartiments d'un retaule dedicat a Santa Maria, procedent de la	col·legiata	de Cardona (M. A. C. i col·lecció Crane Nova York) fig. XXXV;
esglésies i convents nous, refà infinitat de capelles en les catedrals,	col·legiates	i grans esglésies: necessita encara altres imatges per a col·locar,
atribuir la manera subtil, exacta i vaporosa alhora, del Retaule de la	Col·legiata	de Cardona (ara a Barcelona i a Nova York) i del Retaule de
Carmiña, que el tenia a casa seva —barraca fosca, enfonyada darrera la	Col·legiata	de Padrón—, va irrompre al carreró enfangat, i mentre assenyalava
domassos podrits d'humitat que el dia abans havia llençat l'escolà de la	Col·legiata	. Al costat li deixaren una gerra d'aigua, un pa, un plat de patates
el va fer venir a ciutat. L'oncle era ric, i a més beneficiat de la	Col·legiata	de Santa Anna; li hauria pagat els Cànons als Estudis de la Rambla. Però
el senyor Canonge té el costum de sortir a passejar pels claustres de la	Col·legiata	. El seu càrrec de Vicari General no li dóna pas massa feina i, tot i les
lectures. El senyor Canonge s'hi enduu moltes vegades els registres de la	Col·legiata	, en els quals es reflecteixen els alts i baixos de la vida de l'església,
de superar llurs recels. Les menudes travetes dels estadants de la	Col·legiata	li han produït ben sovint malsdecap seriosos. Si no hagués estat la
potser s'hauria donat per vençut. Ara tot això són coses oblidades. La	Col·legiata	viu sense sobresalts la seva existència habitual, arrecerada dintre els

Pàgina 1 (de 3)

50 següents