×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb col·legiata |
Freqüència total: 154 |
CTILC1 |
Hem tornat a renovellar la nostra vella amistat amb la venerable | Col·legiata | , hem tingut el goig de regirar una mica el seu arxiu, hem fruït unes | (1541), fill del tan nòrdic Pau Forment. Al retaule de la | Col·legiata | de Gandia (1507), al gran retaule de l'església del Pilar de | Només se'n troba alguna al País Valencià, com Sant Jaume d'Oriola o la | col·legiata | de Gandia. Les cases senyorials fantàstiques El cert rigor estilístic | Vicent, la part del Consolat anexa a la Llotja, el palau de Mandes, la | col·legiata | de Gandia, la portada de Biar, la Sala de Corts de la Generalitat de | de Santa Maria de Besalú, capella del palau comtal, abacial d'una | col·legiata | i catedral d'un bisbat efímer. Una església existia al costat del castell | de la Catedral i de l'església de les Miqueles, Sant Llorenç i la | Col·legiata | , Sant Domènec i les restes de la Suda musulmana. Vèiem encara el | paisatge, il·luminats pel sol que es llevava. La vila té un castell i una | col·legiata | gòtica de pedra vermellosa. No feia gaire que ens havíem acomodat entre | silenci i s'enlairà fins més amunt dels àlbers, fins més amunt de la | col·legiata | , fins més amunt del castell... aleshores ens arribà l'estampit de | la Seu, de Santa Maria i del Pi, acompanyats algunes vegades pels de la | Col·legiata | de Santa Anna, solien anar per Nadal, amb guitarres, a cantar i donar les | sensació, entre els amants barcelonins de la bona música, l'estrena a la | Col·legiata | de Santa Anna d'un oratori de mossèn Ignasi Ducasi, xantre del Pi, | relíquies dels Sants Just i Pastor, Sant Llorenç i Sant Josep Oriol. | Col·legiata | de Santa Anna. Relíquies de Sant Daniel, de Sant Urbà i de Sant | a Sant Daniel era molt antiga i tenia el seu origen a l'església de la | Col·legiata | de Santa Anna, on es veneraven les relíquies de l'anacoreta i màrtir. Era | altres esglésies, restaven tancades a les onze de la nit, menys la de la | Col·legiata | de Santa Anna que, per privilegi especial, romania oberta tota la nit. | infestava tot Catalunya. Sant Roc. Festa votiva a l'església de la | Col·legiata | de Santa Anna, el 16 d'agost, dedicada a Sant Roc, com advocat | A la Seu es guardaven i veneraven algunes relíquies d'aquest Sant. A la | Col·legiata | es celebrà alguns anys, en el dia d'avui, la data de l'aniversari de la | convertint-se en font. L'endemà a Girona enterraren al cementiri de la | Col·legiata | un jovincell i dues donzelles que moriren al capvespre del dia abans, | la festa de l'Exaltació de la Santa Creu en la seva capella de la | Col·legiata | . Dia 24. Sant Dalmau Moner, confessor, i la Mare de Déu de la | Protector i Patró de la ciutat Sant Narcís. La celebració tenia lloc a la | Col·legiata | i algunes vegades a la Seu. Encara a darreries del segle passat era | on fou enterrat. Santa Plàcida era venerada en un dels altars de la | Col·legiata | . L'any 1876 la Comissió municipal encarregada de posar noms als | de "flor del Paradís" i "estel del matí", se l'ha venerat sempre a la | Col·legiata | , on des de temps immemorials dos ciris i una llàntia cremaven | el seu cos íntegre i incorrupte seguia guardat i venerat a la | Col·legiata | , església de Santa Maria extramurs, en un sarcòfag que l'any | a l'altar de Santa Afra, que costejà Guillem de Socarrats, canonge de la | Col·legiata | . En el segle XVII continuava el cos mantenint-se íntegrament i | del 1581 va caure la centella que escapçà el campanar de la | Col·legiata | , en anar a demanar la seva intercessió el trobaren amb les mans | de les coses de mon Senyor Sant Narcís", que es guardava a la | Col·legiata | . S'hi llegien aquests mots: "... dels Miracles i grans Maravellas | a Girona. Durant un dels assalts a la ciutat els francesos ocuparen la | Col·legiata | i alguns dels guerrers profanaren el cos del Sant arrossegant-lo i | datava de l'any 1227. Una campana de la Seu i una altra de la | Col·legiata | portaven el seu nom, i moltes de les campanes de les altres esglésies de | de Santa Eulàlia, i després a la de Sant Pere del Galligans; a la | Col·legiata | hi tenia un retaule. Una seva imatge estigué posada en una fornícula | , al carrer de la Tapineria, del Capítol de la Seu, a la Canonja, i de la | Col·legiata | de Santa Anna, al pati de l'església, s'instal·laren, a darreries del | a la serra de Leyre, diòcesis de Pamplona. Santuari de la Reial | Col·legiata | de Roncesvalles, aixecat a la vila de Roncesvalles del regne de | una vila molt modesta situada al faldar d'un turó coronat per la famosa | col·legiata | de Sant Pere. L'església, ruïnosa, dóna a la vila d'Àger l'empremta de | petits concilis; el 1592 el papa Gregori XIII la va erigir en | col·legiata | , regida per arxiprestos que van succeir els abats i que, com els abats, | de l'Estany restá secularitzada, passant la Iglesia de abacial á simple | Colegiata | . Dos sigles més tart (1775) l'Ilm. Sarmentero bisbe de Vich, la | honors i privilegis de l'Estany. En l'any de la secularització, la | colegiata | de l'Estany restá unida a la de Moyá —"per major explendor del culte" | Si bé el títol d'arxipreste fou donat a l'Estany al suprimir-se la | colegiata | , no comensá el seu funcionament fins al tornar a l'Estany els canonges | i monestir, essent éll fora. Ramón, A.. Jaume Clusella, A.. | Colegiata | Antoni Masset, Regent. De 1594 á 1603, la | Antoni Masset, Regent. De 1594 á 1603, la | colegiata | de l'Estany, restá unida á la de Moyá. Miquel Fermí, canónge. | la iglesia de l'Estany. L'Estany i Terrasola. El Cenobi de l'Estany i la | Colegiata | de Manresa. El Cenobi de l'Estany demés de la seva iglesia, en regia | estarán assentats tots los qui serán soterrats, en el cementiri de la | Colegiata | de l'Estany olim canonges de Sant Agustí, de'ls quals quins | En 1424, els canonges de Manresa volien sels-hi unís la | colegiata | de l'Estany, qüal unió no consentí el Prelat com á contraria á la | segle XIV: Pintures murals de l'absis de la catedral de Lleida; | col·legiata | de Cardona fig. XVI, i Sant Domènec de Puigcerdà; políptic de | els compartiments d'un retaule dedicat a Santa Maria, procedent de la | col·legiata | de Cardona (M. A. C. i col·lecció Crane Nova York) fig. XXXV; | esglésies i convents nous, refà infinitat de capelles en les catedrals, | col·legiates | i grans esglésies: necessita encara altres imatges per a col·locar, | atribuir la manera subtil, exacta i vaporosa alhora, del Retaule de la | Col·legiata | de Cardona (ara a Barcelona i a Nova York) i del Retaule de | Carmiña, que el tenia a casa seva —barraca fosca, enfonyada darrera la | Col·legiata | de Padrón—, va irrompre al carreró enfangat, i mentre assenyalava | domassos podrits d'humitat que el dia abans havia llençat l'escolà de la | Col·legiata | . Al costat li deixaren una gerra d'aigua, un pa, un plat de patates | el va fer venir a ciutat. L'oncle era ric, i a més beneficiat de la | Col·legiata | de Santa Anna; li hauria pagat els Cànons als Estudis de la Rambla. Però | el senyor Canonge té el costum de sortir a passejar pels claustres de la | Col·legiata | . El seu càrrec de Vicari General no li dóna pas massa feina i, tot i les | lectures. El senyor Canonge s'hi enduu moltes vegades els registres de la | Col·legiata | , en els quals es reflecteixen els alts i baixos de la vida de l'església, | de superar llurs recels. Les menudes travetes dels estadants de la | Col·legiata | li han produït ben sovint malsdecap seriosos. Si no hagués estat la | potser s'hauria donat per vençut. Ara tot això són coses oblidades. La | Col·legiata | viu sense sobresalts la seva existència habitual, arrecerada dintre els |
|