×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb col·locar |
Freqüència total: 7472 |
CTILC1 |
lluita, en el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a | col·locar | , a pesar de la perpètua amenaça de la segura fi, de la lúcida coneixença | entendre. Però procura almenys d'aprendre com es belluguen les que ara et | col·locaré | . Mira: així." I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a | Per això es desprenia d'ella una força de seguretats que imposava i la | col·locava | per damunt de les altres noies, com si pertanyés a una altra raça. La | del que havia passat, portà una altra cardina a la professora. La | col·locaren | vora el balcó com la primera vegada, i Mila del Santo la tornà a amollar. | anat quan tots ja eren a la plaça. Rita, amb la criatura als braços, es | col·locà | al darrera, però no trigà a adonar-se que des d'allí l'infant no podia | no aconseguí de refer-se mai. Llavors, "perquè no acabés malament", el | col·locaren | d'aprenent en una de les dues botigues de queviures que existien al | que ell i escombrant el carrer davant de la botiga, on l'havien, per fi, | col·locat | . Tino Costa sentí tan viva la humiliació, que retrocedí perquè no el | Un home que ell no havia vist s'avençà de sobte des de l'ombra i es | col·locà | al costat de la dona. Ella li somrigué; ara, sota la llum li semblà | damunt la consciència. D'ençà d'aleshores s'ha fet vell. Mira'l. Mila es | col·loca | més a prop del padrí, posada contra ell, i el mira un moment a través de | ": en qualsevol cas, doncs, aliena al pla en què l'home —el baró— es | col·locava | a si mateix. És cap al segle XII, en efecte, que apunta una | són inesgotables. Naturalment, cal fer-hi una mica de trampa: en | col·locar | -nos davant del mapa imaginari del Mediterrani, ho hem de fer prescindint | un tipus de mentalitat anarcoide, descordada i febricitant, podria | col·locar | -se contra l'ordre per principi i d'una manera sistemàtica. La | més avançat, car ara arranca un menut fragment de pell del pericardi i el | col·loca | damunt l'orifici per tal d'estalviar-se una hemorràgia, si els lligaments | els fulls signats pels testimonis i un d'ells n'agafa un de més gran, el | col·loca | sobre una safata que treu del calaix i s'avança a presentar-lo a | Cap dins, tu!... —Torna a girar-se—: Bona tarda, senyors! Es | col·loca | darrera el volant, tanca la portella i engega. Els altres dos se'l miren, | que ho ignoren. —Ja ho suposo. L'home torna cap a l'arxivador, on | col·loca | la carpeta a l'atzar i prova inútilment de tancar el calaix. D'esquena, | l'altre. La noia deixa la pala al capdamunt de la muntera, ell s'ajup a | col·locar | -hi el cabàs que no els ha servit de res i, un a cada vara, empenyen el | seguit, girant-se a l'oficial, es quadra. El cap fa un altre saltet, es | col·loca | davant la columna mentre els seus homes fan petar els talons, flexiona | —Baster? —No. —Mecànic? —No. L'home deixa la llista, torna a | col·locar | -hi tots els papers damunt. —Doncs no tenim res més. Fuster. —No ho sóc | abaixant mentre dins se sent una remor de trencadissa. Després el jutge | col·loca | un cadenat als dos extrems, s'eixuga la suor que li regalima del front i | és això, l'heu basada en una negació. L'altre riu blanament, frena per | col·locar | -se darrera l'últim vehicle de la filera que s'adreça a la porta de | mestressa—. Que no us vegin fora. Ara ha d'empènyer la criadeta que s'ha | col·locat | al lloc que abans ocupava, es prem sobre les seves natges dòcils i | el terreny, encara. —Molt bé. —El caixó —fa l'home pelut, i el | col·loquen | damunt la terra aplanada. —Som-hi —diu el cap, i a l'home—: | formatge que descobreix a la nevera, dues peres i l'ampolla de vi que es | col·loca | sota el braç. Encara li queden dits per a fer-se amb un got. Quan entra de | casà que tenia disset anys— devia ser molt bonica. Els ulls negres ben | col·locats | sota uns arcs de perfecta estructura, que va posseir el seu nét, venien | un dels seus sovintejats viatges a la Portaferrissa. S'havia fet | col·locar | una taula a la seva cambra, car la biblioteca no existia encara, ni en | cremada junt amb els arxius, o Pere Grau se la va polir. La taula que ell | col·locava | de cara a la claror de migdia no era ben bé una taula, sinó un taulell | plens, també a vessar, de llibres. Cinta havia dedicat una bona estona a | col·locar | -los i no sols això, sinó que hi havia afegit, gentilesa molt pròpia | un noi robust i sòlid, de cara vermella, però amb uns ulls profunds, ben | col·locats | , negríssims. I ell havia oblidat el nom d'ella, i la seva cara, però no | fet, mentre ell em mirava. No vaig poder aconseguir que en Catarineu | col·loqués | el seu equipatge. S'enfilà ell a la baca, i lligà el seu farcell i | la prohibició del seu marit, intenta sermonejar el seu fillastre, es | col·loca | en una ben difícil situació, car Jeroni porta el seu atreviment fins a | i calia recollir-los, Carolina queia també a la trampa i quan tornava a | col·locar | els coixins els braços de Jeroni l'empresonaven. Se'n desfeia pàl·lida i | sana moral de mercader que no pot permetre de cap manera que se l'estafi, | col·locà | Jeroni en un camí irreversible. És segur que més d'un cop es penedí de la | ; agafà el rem i, apuntalant-lo a la vora, empenyé la barca cap a dins. | Col·locà | el rem i es disposava a seure, però un dels "quintos", fill de | les dones; els arranjaren amagant, tant com pogueren, les ferides i els | col·locaren | en els taüts. Tot aquell dia, i tota la nit, voltats de ciris encesos, | de compondre'l de manera diferent segons el meu estat d'ànim. | Col·loc | la mar, trencada en dos trossos, a l'angle de baix: som a la platja, obr | una desconeguda, o guardar-lo a l'armari entre els seus. Es decidí. El | col·locà | sobre el llit, plegà curosament les mànigues damunt l'esquena i el | s'engeguen amb un luxe aclaparant. El sol té un espai infinit per a poder | col·locar | i pintar grans masses de núvols al seu gust, per a perforar-los amb els | d'on procedien els seus membres la considerés de vegades desafecta i la | col·loqués | de l'altre costat de la palestra (tant en el segle XII com en el | propietària del "regne d'Espanya". Aquesta declaració té l'interès de | col·locar | -nos davant el retorn a la Península d'una jerarquia europea, a la qual | el camp polític i social, malgrat que des de 1822 Catalunya es | col·loca | a l'avançada de tot moviment ideològic: els reialistes i carlins hi | Calleu d'una vegada! Tothom al seu lloc. [(Els dos nois i Adam es | col·loquen | com una parella de nuvis i el capellà que els casa. Eva a l'esquerra | no era poruga. Li sobrava valor per enfrontar-se amb un príncep i per | col·locar | -se sis plomes al cap, verdes, grogues o morades. —Ha estat una dama | vestit amb una de les faldes més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi | col·locà | l'adreç de combregar: canelobres, una palmatòria, una safata i un | admesa mai. Perquè, encara que no l'escoltassen, el fet de rimar la | col·locava | dins una altra espècie zoològica, i així com la persona més orgullosa no | la solitud els entristís, igual que entristia la propietària, per anar a | col·locar | -se desgraciadament l'un vora d'una autèntica consola Lluís XVI i l'altre | drets? El mateix pagarem. [(Ofrena una cadira a en Pepe, | col·locant | -la al costat de la d'Ernestina.)] Pepe. [(Assegut i | Vaja, doncs; vol canviar de rumbo? Vol que jo en quinze dies el | col·loqui | ? Mani, home!... El meu principal, el de Vilamajor, té vara alta a | lligant el roc motllat, a cada caire dos arcs romànics | col·loquen | llur estel. Les campanes de Llo ballen dins l'aire. Niu de | escrúpol cronològic. M'ha temptat, en ells, el tret pintoresc que podia | col·locar | -los en llocs representatius de dos corrents oposats: d'un corrent que |
|