DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
col·loquial AI 210 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb col·loquial Freqüència total:  210 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el lector, l'escriptor no té més remei que acudir a les formes d'elocució col·loquials. Grolleres, per tant. L'Aretí, si excita, també fa riure. Excita el
trencar-la. Al cap i a la fi, els recursos a l'argot, a la llibertat col·loquial, solen ser, a França, mers exercicis experimentals i, no cal dir-ho,
mateix, la presumible separació entre la llengua literària i la llengua col·loquial gairebé mai no aconsegueix extrems lamentables: l'escola i la lectura
i sense cap interferència dialectalitzant. És ben probable que la parla col·loquial dels valencians de l'Edat mitjana presentés variants específiques.
l'assimilació dels nou vinguts es produïa sense obstacles. El català col·loquial dels valencians, naturalment, no deixava de ressentir-se'n. La proporció
reiterada dels mots, malgrat tot, distingim, àdhuc en el llenguatge col·loquial, "la poesia" com a expressió de la bellesa, i "el vers" com a
d'una manera prou viva, com passà a partir del contacte entre el llatí col·loquial i el germànic (blau, blanc); o per contaminació artificial, és a dir, per
l'atractiu lúdic de les paradoxes. Més amunt hem vist com el llenguatge col·loquial utilitza expressions comparatives en les quals no ha estat realitzada
indiquen que podem entrar a comprar-hi cigarrets i llumins. En la parla col·loquial l'efecte ha revertit sobre la causa, i a casa nostra de la bandera
comencen a necessitar aclariments i puntualitzacions escrits en parla col·loquial. Amb l'augment del nombre d'objectes, no tan sols en quantitat, sinó
la frase queda reflectit també en aquesta dita ben corrent en el francès col·loquial d'avui dia: "/Tu parles français comme une vache espagnole.\"
tot i ésser absorbits, acaben per transformar certes àrees de la parla col·loquial més autòctona, posant-la en contacte amb realitats geogràfiques fins
fan saltar el nom propi a la parla descriptiva culta i fins i tot a la col·loquial: "Visió dantesca", "Sentiment sado-masoquista" (on trobem emparentats
salla més que el teu Fiat", introduïm en el llenguatge col·loquial tot un procés d'assimilació que procedeix de moments històrics, bé que
Els Estats Units d'Amèrica del Nord no tenen nom propi. La denominació col·loquial de Nord-amèrica no ens remet a cap fet real, ja que mai cap nació no s'ha
per les inicials de la persona que hi és enterrada. El llenguatge col·loquial ha ampliat la significació del mot porta, remetent-nos a una segona
entre les persones d'aquest estament. Però, de vegades, la cerimònia col·loquial amb aquestes persones ofereix sorpreses. Hom comença a parlar dins d'una
una mica convulsives, de Pujols davant del complicat desenvolupament col·loquial de Xènius. Potser, per a Ors, Pujols és una concentració fabulosa de
positiu i eficaç per a no perdre temps, de tenir accés —almenys accés col·loquial— a alguna senyora amb unes certes possibilitats de generositat i de
dels seus atacs de migranya o de gota, car Quim és un dels pretextos col·loquials d'ell mateix. Tampoc no crec que s'hagi ocupat mai de les coses en què
És un devessall d'observacions inesgotables, una mena de segregació col·loquial (musical) desproveïda de límits. Excel·lent descripció, que Quim porta a
sospito que la característica d'una societat civilitzada és l'automatisme col·loquial. En els pobles, que és on la gent es coneix més, aquest fet és molt
llengua oral la paraula es torna acte, i est aspecte del tracte diari o col·loquial, resulta més eficaç com més senzill, unitari i regular siga. Però en la
no cal dir-ho, és preferible a n'hi, sols admissible en l'estil col·loquial. Del tot inadmissible els en hi en lloc de els en. Ex.:
aquesta construcció; és, però, difícil de prescindir-ne en l'estil col·loquial, sobretot quan la construcció correcta donaria a la frase un caient
d'òpera es mantenen en un silenci fúnebre, en què qualsevol vel·leïtat col·loquial és ofegada per una pluja del pst, pst... i de vegades d'alguna
de llengües forasteres sigui molt alt, tendeix a transferir alguns hàbits col·loquials de la llengua materna a la forastera." /d\) "Els infants
llengua ha de recórrer lliurement tots els nivells que van de la llengua col·loquial a la llengua literària. Això ens porta al problema de les necessitats més
llengua escrita (la culta i la intranscendent), la llengua col·loquial (la culta i la popular). En aquesta escala de sis esglaons,
han fet acréixer la distància normal entre llengua literària i llengua col·loquial. Aquest és el cas del català des de l'any 1939. Referint-se al
d'una novel·la o un drama que el d'un poema, no és el mateix l'estil col·loquial que l'estil narratiu. És aquesta adequació correcta del nivell lingüístic
no és pas per fidelitat arcaitzant, sinó perquè coexisteix en la llengua col·loquial al costat de la forma més evolucionada. Com a confirmació del que acabem
la narració en primera persona, la qual cosa afavoreix l'ús de fórmules col·loquials. Malgrat això, en contrast amb Sales, Mercè Rodoreda és més respectuosa
abunden, naturalment, els cultismes i altres mots no usuals en la llengua col·loquial: sesta, cremallot, campanyol, cagalatxa (E),
en el qual trobaven, sense violentar, els mots i el ritme de la parla col·loquial. És a dir: el llenguatge virtuós que Maragall havia intuït i que sentim
de lectura i l'article esmentat. Conservo al "Diari de treball" el to col·loquial i extraordinàriament sincer que comporta tot diari, fins i tot un de
tècnica narrativa. La narració és més transparent i la llengua molt més col·loquial, molt a prop, a vegades, de l'expressió lírica. L'espai narratiu se situa
del poble, era emprada fonamentalment en la comunicació familiar i col·loquial. Des del segle XVIII, i en relació amb les tendències
formada majoritàriament per treballadors, en una llengua d'ús familiar i col·loquial d'una part del poble, al costat de la llengua catalana. Aquesta
profundes en la mateixa conversa que abans semblava transcórrer en un pla col·loquial, podia ser classificat entre les excepcions. Després de la
dels castellanismes, però s'havia divorciat molt de la llengua col·loquial. Però com que els primers renaixentistes consideraven la poesia com un
eren sempre tipus populars, calia que s'expressassen en la llengua col·loquial. I com que només pretenien fer-se assequibles al seu públic local, sense
els dialectalismes, vulgarismes i àdhuc els castellanismes del valencià col·loquial, i que propugnava la castellanització absoluta de l'ortografia. L'única
fou el creador del teatre costumista valencià en llengua col·loquial urbana (o suburbana), però no en llengua camperola valenciana, perquè
de l'infinitiu seguit de pronom, arriba a extrems abusius en el parlar col·loquial mallorquí, on és freqüent que es faci sonar la /r\ en casos en
és la llengua escrita, mentre que la llengua B és la dels usos col·loquials, casolans, i no cal dir que no surt mai de la fase parlada. Heus ací una
processó que en la mateixa data es fa a Algemesí, tornen a ser en català col·loquial: semblen, però, d'elaboració molt pròxima. En general, la substitució del
"realisme" amb una deliberada laxitud. El retorn al català, i al català col·loquial, que es produeix a través dels autors populars dels segles XVIII
suposats —o no sempre—, com tampoc en Roig, sinó un nou estadi dels usos col·loquials, que finalment reclamaven una promoció literària. En aquesta línia
literari, tonificat pel llatí, sens dubte, però igualment acostat al to col·loquial, en el punt just en què tota llengua culta és un compromís entre unes

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »