Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els llavis tancats, els trets de la cara endurits, els ulls empetitits i	colèrics	. El cardiòleg, més corpulent, sembla guanyar, però l'altre és un individu
defensat sol, dúctil i sorneguer, ràpid en la mentida i sobtadament	col·lèric	i temerari. És extraordinari, com durant tota la seva vida, la duplicitat
Casanova, Comissari General de Policia, el cacic Antoni de Ferrater, i el	col·lèric	i furibund Madinabeitia. Sabríem, gràcies al seu estil concís, una mica
la guerra. Quina guerra? La guerra. Una guerra. La guerra. Les	colèriques	cares. La nit penjava en trossos de tela foradada, la
seva fortuna. Però a Bobby encara no se li havia encomanat el dinamisme	colèric	a la punta de la llengua, i insinuà amb el seu to de sempre, a punt però
casos, l'infant serà feble i indolent com l'anguila i la serpent d'aigua,	colèric	com el bernat ermità, dolç i gentil com el llangardaix, esverat, mancat
i espessos, que no s'emblanquien amb l'edat, i per llur temperament	colèric	i combatiu. Hom atribuïa una veu xisclaire al clan de la grua i d'ell
mentres pucha. Eixe D. Mút que' es un parlaor de punta, me fará tornar	coléric	sinse estar. No es mala achuda pera estes ocasións; yo crec qu' el dimoni
que yo resibí una carta, qu' els microbios dins están, y qu' así tots son	colérics	, no ya remey. Teresa. Vostè está... Pio. Qué si estic?
qu' el susto que pasa ú si en la enfermetát batalla, el fa tornar un	coléric	, asiátic morbo, per trasa. Caseuse, yo estic conforme. Tú, no vingues á
desfarem així els seus determinis. Però no ho veus! El Vencedor	colèric	fa tornar els seus ministres de venjances i
pitjors destrets tan escoltada, i, en la imminència del combat,	colèrica	, i, en els assalts, llur senya més segura, de sobte
aparegué al pati, i al seu darrera el jove monjo ros. —Com un àngel	colèric	—murmurà Zorbàs admirant la salvatge gràcia de l'efebe. S'atansaren a
que dóna per a demostrar-la, com per exemple la llei de les epidèmies	colèriques	que diu que la intensitat que té està en raó inversa de la duració, que
una d'aquelles cares de vell o de malalt es dibuixa amb una expressió	colèrica	. El nen, al començament, es troba una mica inquiet; però quan comprèn que
gira el cap embolcallat entre teles i mostra a la filla la seva cara	colèrica	on palpiten els vidrets de les ulleres a l'ensems que diu nerviosa: —No
amb dos japonesos i la lluna. Un dels nens, el més petit, rancuniós i	colèric	exclamà: —Tu sols penses de dir belles paraules, però no saps o no vols
perquè allavors la terra era deserta. —A! Però la velleta féu un moviment	colèric	, tancà les portes i totseguit les veus s'afebliren. Altra volta el filet
badoca hi ha pel món! i la velleta s'enfurismava, tot rondinant paraules	colèriques	. De sobte una explosió de veus i crits. La nostra dona sentí que un braç
la seva veu. Volgué donar-hi inflexions de tendresa i sonà bronca, forta,	colèrica	. Els petits arrencaren a córrer, oblidant-se les bales en la precipitació
amb la seva feble llum. A l'extrem d'un passadís s'oïa el brogit	colèric	de l'odi i la veu d'una dona que cridava al mateix instant que entrava el
segur que... —Calla i vés-te'n! —interrompé el llibreter des d'allà dalt,	colèric	com un Jehovà—; no m'encenguis la sang! Però de sobte una gran pila de
es pronuncia amb més relleu, com degut a la força d'una sobtada expressió	colèrica	. El nen, al començament, es troba una mica inquiet; quan comprèn, però,
Quan va ésser aprop, el nen remarcà que l'accent era hostil i	colèric	. —Qui serà el...? —i obrint-se la porta en aquest instant, aparegué una
aparegué tota enfurismada al llindar de la porta. Els seus gestos	colèrics	, sacsejant-li el cos cobert de farina, produïen al seu entorn un núvol
a l'any 1899) l'oncle el formulà amb un breu crescendo	colèric	. El nen no digué res perquè res no entenia. Cap oposició inoportuna,
servant a dintre els dos japonesos i la lluna. Un dels nens, rancuniós i	colèric	, exclamà de sobte: —Tu sols penses en poesies i belles paraules, però no
res d'estrany no tenia que aquell vespre sentís una mena de desfici	colèric	al costat del piano ensordidor, que l'estabornia. —Què prendrà? —preguntà
rigorosament endolats que parlaven amb gran agitació i feien gestos	colèrics	. Eren dos senyors de cara ampla i vermella, gairebé iguals, com dues
i guareix els ulls; i com l'ull és predominantment aquós, i la ceba,	colèrica	, aquesta destrueix els ulls, com l'enemic l'enemic. V. També
la passió amorosa p. ex., és de més alta categoria moral que la passió	colèrica	. Aquest criteri té la seva traducció jurídica en el fet de què una
imposar en alguns sectors de la vella Europa. III La passió	colèrica	. Fenomenologia de les actituds i estats de l'odi, la venjança, el
En aparent contraposició amb la passió amorosa se'ns ofereix la passió	colèrica	, els ingredients psicosomàtics de la qual intentarem ara analitzar. No
obstacle. La segona condició que precisa per a engendrar la reacció	colèrica	és la de què l'esmentada retenció no sigui tan brusca i violenta que
en el disgust de la decepció. En aquest segon ordre de casos la reacció	colèrica	subsegüent no es dirigeix, com en els primers, vers l'exterior (tendència
que tenim de l'estat passional no hi ha dubte que la veritable "passió	colèrica	" no sorgeix en els casos purs d'una i altra forma sinó en aquells mixtes
o "rebequeria" consegüents. Aleshores succeeix que la reacció	colèrica	trascendeix en l'esfera intel·lectual i precisa el contorn de
tan coneguda de "morir-se de ràbia". En aquestes condicions la passió	colèrica	pot desembocar a diversos estats que la matitzen i permeten la ulterior
permanent que el de còlera (la mateixa dinamicitat violenta de l'emoció	colèrica	exclou la seva persistència pura) però el que singularment ho
l'esquema núm. 1.) Subjecte Impuls poruc, de fugida Impuls	colèric	, d'agressió Rival Impuls colèric, d'agressió Impuls poruc, de fugida Camp
Subjecte Impuls poruc, de fugida Impuls colèric, d'agressió Rival Impuls	colèric	, d'agressió Impuls poruc, de fugida Camp de l'odi Distància entre els
per la seva recíproca repulsió Variant del menyspreu (Minva de l'impuls	colèric	) En aquestes condicions la vida del que odia discorre paral·lelament a la
persones— és la de permetre, en certa manera, la descàrrega pel potencial	colèric	subjacent en virtut de la creació d'un pla d'acció indirecte que
efectiva, queden encara dos camins nous a la ja superdestil·lada passió	colèrica	: el ressentiment i el menyspreu. El primer ha estat objecte d'un profund
que podríem fitar així: vulneració del "jo" per l'ofensa, reacció	colèrica	, condensació progressiva de l'odi sota l'acció frenatriu de la por a les
un cert alleujament engendrant el pas a la darrera fase del metabolisme	colèric	o sia L'actitud del menyspreu. Aquesta actitud pot, evidentment,
evidentment, ésser adoptada al principi i al final del cicle passional	colèric	, és a dir, com a solució preventiva o curativa de la rancúnia l'evolució
àlgid de la transformació afectiva apareix, més o menys velat el disgust	colèric	. Si les funcions de compensació psíquica actuen ràpidament, el subjecte
circumstància imprevista li dongui ocasió per a descarregar la tensió	colèrica	subjacent, el que gairebé sempre té lloc en forma de crítiques incisives
Analitzades ja les diverses variants i fases evolutives de la passió	colèrica	convé, ara, estudiar amb una major precisió algunes de llurs

Pàgina 1 (de 4)

50 següents