Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb la botiga no t'hi fiquis. Hi havia eines molt boniques i dos pots de	cola	, una cola seca, allagrimada per fora dels pots i perquè vaig tocar el
no t'hi fiquis. Hi havia eines molt boniques i dos pots de cola, una	cola	seca, allagrimada per fora dels pots i perquè vaig tocar el bastonet que
"gòtic". El dia és radiant. La multitud pren el sol, beu llimonades i	coles	, es capbussa, escolta els transistors, s'unta amb olis profans. Vist des
i mai mitjançat amb aqueix: és a dir unit a ell solament amb la	cola	i el fil d'empalomar. En formes infinitament molt més cultes i refinades,
de l'altra banda del riu. Els passatgers, amb una nou de l'arbre de la	kola	pagaven el piroguer. Personatges de tota mena omplien l'hostal. Hi havia
a raó de 1 litre per 100 litres de brou. La gelatina o	cola	de peix a la dosi de 50 grams dóna bon resultats en els brous
i un lleuger edema en caminar, que hom domina amb un embenat de	cola	de zenc. Surt curat el 29 de gener del 1938.
fos. Si posem en aigua una substància col·loïdal (argila, humus, goma,	cola	, etc.), ni precipita al fons, ni desapareix en dissolució veritable.
químics, midó i fècules, la producció d'olis, gomes, barrelles, roja,	cola	, àcids, sals, sofres, alums, salitres, escorxes de magrana i vàries
puntacorrents, serrutxos, guillaumes, planes, martells, perol de la	cola	, i demés gatifells, ben agranada de borumballes i disposta per cabre tota
que, a una banda, San Josep fusteja en el banc i el Jesuset remena la	cola	en el peròl; també per allí hi han gallinetes picotejant i un soberc gall
i cerebral. Són el cafè, el tè, el mate, la	kola	, la guarana, el cacau (el suc de carn els és
creure's que aplicant una matèria colorant sobre una roba amb un xic de	cola	per a que adherís bé, aquesta quedaria tenyida, però bastaria mullar-la
Del bocoi o portadores on s'han anat reunint totes les lletades de	cola	, després de ben agitades i un cop fredes se'n treu una petita mostra per
ser convenient la clarificació. La clarificació d'un vi blanc amb la	cola	es fa aixís: La vigilia de la clarificació es trasbalsa el vi i s'hi
tanino per càrrega desfets en una mica de vi. Al mateix temps es posa la	cola	o gelatina en remull fins a l'endemà, a raó de 12 o 15
del vi que's vol clarificar. Al dia següent es llença l'aigua de la	cola	i s'hi posa aigua nova ben calenta, en quantitat de 1/4 de litre
en quantitat de 1/4 de litre per cada 12 grams de	cola	. Es desfà bé. S'hi barregen alguns litres de vi i es tira la cola al vi,
de cola. Es desfà bé. S'hi barregen alguns litres de vi i es tira la	cola	al vi, remenant amb cuidado. Als pocs dies la cola haurà produit un
de vi i es tira la cola al vi, remenant amb cuidado. Als pocs dies la	cola	haurà produit un solatge, i el vi quedarà clarificat. Si el vi sofreix
d'ou, sang, terra de Lebrija, etc., no solen oferir aventatges sobre la	cola	, gelatina i la cola de peix. 7. Filtració. El productor
de Lebrija, etc., no solen oferir aventatges sobre la cola, gelatina i la	cola	de peix. 7. Filtració. El productor de vi que compta amb
o amiante. Si es gasten lones s'han d'embuçar els poros tirant un poc de	cola	, terra filtrant o amiante al primer vi que filtra. El vi ve d'un dipòsit
de potassa, trasbalsar-lo a bótes fortament ensofrades, clarificar-lo amb	cola	i tornar-lo a trasbalsar a bótes ensofrades. Després d'una setmana
això suficient, el vi es trasbalsa airejant-lo, es clarifica amb tanino i	cola	si és blanc, amb cola solament si és rosat o negre, i al treure'l dels
es trasbalsa airejant-lo, es clarifica amb tanino i cola si és blanc, amb	cola	solament si és rosat o negre, i al treure'l dels baixos s'hi afegeix de
no és prou, el vi es trasbalsa airejant-lo, es clarifica amb tanino i	cola	si és blanc, amb cola solament si és rosat o negre, i al treure'l dels
es trasbalsa airejant-lo, es clarifica amb tanino i cola si és blanc, amb	cola	solament si és rosat o negre, i al treure'l dels baixos s'hi afegeix
aspror d'un vi, es va corretgint amb clarificacions successives amb	cola	, una, dugues o tres. V. Conclusió Treballeu amb cuidado i
fècules, midons, midons solubles i dextrines, aparatina, gelatina i	coles	, gomes i mucílags, líquens i algues diverses. La circumstància d'ésser
condicions primitives, podent assecar-la i obtenir-ne plaques com les de	cola	o albúmina. És una matèria preciosa en aprest, servint per al cotó com
com per la llana i la seda, permetent ésser barrejada amb la goma, la	cola	, el midó, etc.. Amb l'aparatina pot donar-se als teixits una rigidesa tan
en gelatina ferma. Una part de caseïna en cinc d'aigua ha de donar una	cola	espessa, però que encara ha de filar. Pot augmentar-se la fluïdesa sense
per l'acció dels vapors d'àcid clorhídric. o) Gelatina i	coles	. La cola és una de les matèries que primerament s'usà en aprestos: es
dels vapors d'àcid clorhídric. o) Gelatina i coles. La	cola	és una de les matèries que primerament s'usà en aprestos: es presenta
comercialment; per això és freqüent que els aprestadors es preparin la	cola	, ja que estalvien a casa la concentració i assecament que són les
perden la sang i les grasses, es renten aclarint-se, donant una	cola	més soluble. Si es vol un producte clar pot passar-se al clorur de calç,
de roure, resultant, després de separats els residus, una solució de	cola	de bones condicions i a bon preu. La cola d'ossos i els aigua-cuits
els residus, una solució de cola de bones condicions i a bon preu. La	cola	d'ossos i els aigua-cuits diversos solen donar als aprestos mala olor, i
deguts a la inconstància dels productes. Com hem indicat abans, sols les	coles	de peix s'usen encara per a l'aprest de sederies, de color i articles
que no serveix per a aprestar. Hem de fer notar, també, que totes les	coles	i gelatines s'alteren amb molta facilitat, una raó més per aconsellar que
encara, escaldar-les amb aigua bullent per dissoldre i poder llençar la	cola	de la capa superficial, que és la que fa mala olor. Per dissoldre la
cola de la capa superficial, que és la que fa mala olor. Per dissoldre la	cola	, convé posar-la a inflar el dia abans submergida en poca aigua, i després
amb l'aigua un líquid mucilaginós sovint adherent com les solucions de	cola	. Existeixen en gran nombre de vegetals, i tots l'haveu vista segregar per
essent així que precisa 15 a 20 per 100 de	cola	de peix per a produir el mateix efecte. L'agar-agar o "gelosa" de Payen
llur brillantesa, que sofriria bastant si se'ls apliquessin gelatines o	coles	grasses; també s'usa per nansús, muselines, etc.. Les robes aprestades
per satinets. També es troba en el comerç unes plaques semblants a les de	cola	de peix, provenint de la decocció de la "molsa de Ceylan", planta de la
ultra ésser solubles amb l'aigua, es barregen bé amb el midó, dextrina,	cola	, gomes, etc.. Sabons. En aprestos s'usen ordinàriament sabons
resultat en les fàbriques d'aigua cuit, evitant, demés, la fortor de la	cola	: això fa suposar-lo substància acceptable per a aprestos. Altres com el
goma laca, goma copal, etc.. També pot addicionar-se gelatina o	cola	en un mínimum de solvent (12 a 15 per 100

Pàgina 1 (de 12)

50 següents