 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb colcar |
Freqüència total: 90 |
CTILC1 |
| a sa carretera i allà un homo qui menava un carro de somada em deixà | colcar | fins a Ciutat. Jo estava tan trista i tenia tanta por que em vaig posar a | | les "tcinc?"... Llàstima que vulgui anar-hi a peu, perquè si ho fecim " | colcant | ", mal que fos a estones, totes aquestes batalles i "victòris" dels | | convertiren en altres més senzills i d'efecte més agradós. La paraula | colcant | , del verb colcar, per la qual Verdaguer sentia certa | | senzills i d'efecte més agradós. La paraula colcant, del verb | colcar | , per la qual Verdaguer sentia certa predilecció en A, ací, | | que en mallorquí usam les cinc vocals de l'escriptura castellana, però | colca | una d'elles representa diversos sons que se distingeixen per l' accent | | sols poden usar-se en la transcripció de folklore. 8. Encara que | colca | escriptor usi ab en lloc de la preposició castellana | | cívica i humana. Pels cinquanta cantava Bonet de San Pedro i tothom | colcava | en bicicleta; pels seixanta s'imposà el rock i el twist i començaren a | | grandot (60 cms. d'alt) i cinc figures del clàssic cavaller que | colca | a cavall. L'escala del seu tamany és la següent: 58, 45, 30, 15 i | | s' habillá de totas armas, y ab l' escut al bras y á la ma la llansa, | colcant | briós cavall y seguit d' alguns cavallers y comtes, feu via cap al mont. | | mobles fins (ebanistes) tapissers. 531. Mestres de carruatjes de | cualcar | . 532. Cadirers ó cadirayres; cordadors y cordadores de cadires. | | any 1878. Després de totes aquestes, ahont l' España, amb tot y | colcá | enrera, no hey ha fet gens de mal papé, ja era hora de somiá en ferne una | | ho fereu, Del temple de Tots Sants en las columnas, | Colcant | en rocins molts, á peu més d' altres, Al só alguns de tabals, | | Em sembla que aquests dos són animals de ploma. Caporal: Et va | colcar | fins a defallir, el reu? Contesta! És un bon genet? 2a· Dona: És | | enreixada finestra y vegeren la sombra de un cavaller armat de cap á peus | colcant | en mitj de la fosca, lo qual aixis com las vegé, comensá á galopar de | | y patges que en hábits de cerimonia y aclarits per encesas hatxas | colcant | briosos cavalls enfilaren cap á la Argentería en busca del tan afortunat | | paraula seguí al de Carroç. Al pati 'ls esperavan ja dos braus corçers. | Colcáren | los y prenent la davallada de S. Miquel desaparegueren en la fosca. En | | cavaller ricament habillat, ab barret de gresol, banda, faixa y botas de | colcar | embellidas ab uns richs esparons d' argent. Los demés que duya derrera, | | alguna, se veya aixafada y malmesa, per la dura sola de las botas de | colcar | de sos presents hostes. Los esparons que tots ells duyan, deyan ben clar | | fou al pati ordenás la tropa; desamarrárense los cavalls dels arbres; | colcáren | los los soldats y posantse aquell al seu davant, aprés d' haver colcat un | | colcárenlos los soldats y posantse aquell al seu davant, aprés d' haver | colcat | un corçer blanch, arrencá al pas y cavaller y escorta cap avall feren via | | quina gent corra! Y cordantse la culebra del mort al cos, se disposava á | colcar | lo matxo, quan de sopte repensantse: —No convé, va dir, me comprometeria | | moments. Y 'l duch sens repós, ni treva afadigant lo briós cavall que | colcava | tantost era en un poble, lo primer que preguntava al que veya: "¿Heu | | enrexada finestra y vegeren la ombra de un cavaller armat de cap á peus | colcant | en mitx de la fosca, lo qual tantost com les vegé, comensá á galopar | | 'ls pregoners de la Cort, ab banderes desenrotllades y onejants al vent, | colcaven | per los carrers y plasses, pregonant per tot arreu de ordre del senyor | | saludaven ab son blanch llens á tots los cavallers qui entraven | colcant | , plens sos cors del desitx de haver lo preu del venciment, y de merexer | | , mes no sens ella, á l' altra part de mon aniria. Y fou, donchs, que | colcant | , éll en sella y ella en gropa, caminaren tota la nit, camina, caminarás, | | lo cos de la donzella y 'l va penjar al camp de las forcas." "Despres | colcant | va anarsen á la ciutat." "Y las damas y donzellas y pagesetas al veurel' | | se 'n torná al seu castell." "Y allí feu baixar lo pont é hi entrá | colcant | y ergullós. Y al véurel' tant rich, sa mare s' agenollá y va dir:" " | | l' avesador de cavalls, la segueix ab la vista sempre qu' ella ix | colcant | , perque en això cap dona l' ha guanyada." "—Ah! no! —feu lo | | la por que feyan los encantaments d' aquell." "Cantant y sonant lo corn | colcá | la noble donzella, bella com un ángel y rossa com un fil de or." "Ab cap | | son aburriment, canta." Ja n' ha eixit lo rey Artús tot | colcant | una haca blanca; las bridas y 'l mos tot d' or, las | | pell clavejada d' or y penjanta d' ell hi duya la falsò d' or." " | Colcant | en cavall roig s' atansá á Margarida, y la donzella 'l trobá bell. Al | | ." "—Las donzellas sempre hi venen." "—Digam ¿qui ets tu per | colcar | ab tanta altivesa per terras que son mevas?" "—So Margarida, filla del | | sense dir res mes anaren caminant una bella estona, mes aquest cop ell | colcava | , donchs havia altra vegada pujat á la sella del seu corcer." "Tot d' un | | aná." "Quan fou mes avall, va veure venir de lluny una hermosa damisela | colcant | una haca blanca, que al ser aprop li diguè:" "—Hermosa donzella, | | de setze verges." "Y la donzella se n' aná." "Mes lluny troba, | colcant | un poltro roig, un jove ben plantat y de bella fasomía, que li diu:" "— | | encara, ab tot y 'ls seus anys." "—Hermosa donzella, que tan depresa | colcas | , ¿haurias vist al meu fill lo compte Arnau?" "—Ton fill es mort: | | que no savia com, quan, ni ahont podia trobarla. Guarní son cavall, hi | colcá | , eixí de palau y 's deixá conduhir per aquell á la ventura. Lo fidel | | que per virtut de las paraulas de la dama se veya curat de sa nafra, | colcá | tot seguit lo cavall, y fiant en sa bona sort li afluixá las bridas | | y begudes, celles aspres y estirades y cara llarga, lasciva y diabòlica, | qualcant | sobre un cavall roig ricament guarnit. Tan pronte com el cavaller | | gruixat y lleuger pal d'etzevara, com diuen en el poble, demunt el que | qualcava | sovint el mateix dimoni portat sobre las espatlles d'ardits jovençans, | | somera no'm tomás y derrera me seguíen les criades, y a voltes ma mare, | cualcant | a altres besties. Arribavem a ca'ls oncles devés mitjant matí. Aquests y | | ruada y cabells blancs, vestit a l'ampla, amb capell gros de llana grisa, | cualcant | a un ase gelat y bramador. Nos duia beassades de barba d'olivera, murta, | | les cases, rentant a la vora del pou o donant grá a l'aviram. Altres | cualcant | a la bestieta s'en anaven pel camí cap a la vila a comprar lo qu'havíen | | caminarás pel camí de ferradura y per la dressera del barranc, el pare | cualcant | devant y la filla a les anques del cavall, sens parlar una paraula | | allá va la núvia ¡quin vestit dú tant hermós! tot | colcant | una haca blanca, la sella carmesí ab or; dos mossos | | dels ángels que baixaren allá en serra vehina | colcant | la tempestat, y com l' alarb fugia de por y esglay | | blanca com un glop de llet; dalt d' un cavall va | colcant | ne que té 'l pel roig y negrench. Tots los del poble sortian | | corria las aspres serras, pèl dret, lo cavall que | colcant | 'nava la flor del mas d' Olivers; ja deixa enrera la | | un paje qui l'adora ab ansia sens exemple, del palafré que | cualca | en lo trispol del temple lo ferre fa sonar. Trista hermosura es |
|
