Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
colcar V 90 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb colcar Freqüència total:  90 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a sa carretera i allà un homo qui menava un carro de somada em deixà colcar fins a Ciutat. Jo estava tan trista i tenia tanta por que em vaig posar a
les "tcinc?"... Llàstima que vulgui anar-hi a peu, perquè si ho fecim "colcant", mal que fos a estones, totes aquestes batalles i "victòris" dels
convertiren en altres més senzills i d'efecte més agradós. La paraula colcant, del verb colcar, per la qual Verdaguer sentia certa
senzills i d'efecte més agradós. La paraula colcant, del verb colcar, per la qual Verdaguer sentia certa predilecció en A, ací,
que en mallorquí usam les cinc vocals de l'escriptura castellana, però colca una d'elles representa diversos sons que se distingeixen per l' accent
sols poden usar-se en la transcripció de folklore. 8. Encara que colca escriptor usi ab en lloc de la preposició castellana
cívica i humana. Pels cinquanta cantava Bonet de San Pedro i tothom colcava en bicicleta; pels seixanta s'imposà el rock i el twist i començaren a
grandot (60 cms. d'alt) i cinc figures del clàssic cavaller que colca a cavall. L'escala del seu tamany és la següent: 58, 45, 30, 15 i
s' habillá de totas armas, y ab l' escut al bras y á la ma la llansa, colcant briós cavall y seguit d' alguns cavallers y comtes, feu via cap al mont.
mobles fins (ebanistes) tapissers. 531. Mestres de carruatjes de cualcar. 532. Cadirers ó cadirayres; cordadors y cordadores de cadires.
any 1878. Després de totes aquestes, ahont l' España, amb tot y colcá enrera, no hey ha fet gens de mal papé, ja era hora de somiá en ferne una
ho fereu, Del temple de Tots Sants en las columnas, Colcant en rocins molts, á peu més d' altres, Al só alguns de tabals,
Em sembla que aquests dos són animals de ploma. Caporal: Et va colcar fins a defallir, el reu? Contesta! És un bon genet? 2a· Dona: És
enreixada finestra y vegeren la sombra de un cavaller armat de cap á peus colcant en mitj de la fosca, lo qual aixis com las vegé, comensá á galopar de
y patges que en hábits de cerimonia y aclarits per encesas hatxas colcant briosos cavalls enfilaren cap á la Argentería en busca del tan afortunat
paraula seguí al de Carroç. Al pati 'ls esperavan ja dos braus corçers. Colcárenlos y prenent la davallada de S. Miquel desaparegueren en la fosca. En
cavaller ricament habillat, ab barret de gresol, banda, faixa y botas de colcar embellidas ab uns richs esparons d' argent. Los demés que duya derrera,
alguna, se veya aixafada y malmesa, per la dura sola de las botas de colcar de sos presents hostes. Los esparons que tots ells duyan, deyan ben clar
fou al pati ordenás la tropa; desamarrárense los cavalls dels arbres; colcárenlos los soldats y posantse aquell al seu davant, aprés d' haver colcat un
colcárenlos los soldats y posantse aquell al seu davant, aprés d' haver colcat un corçer blanch, arrencá al pas y cavaller y escorta cap avall feren via
quina gent corra! Y cordantse la culebra del mort al cos, se disposava á colcar lo matxo, quan de sopte repensantse: —No convé, va dir, me comprometeria
moments. Y 'l duch sens repós, ni treva afadigant lo briós cavall que colcava tantost era en un poble, lo primer que preguntava al que veya: "¿Heu
enrexada finestra y vegeren la ombra de un cavaller armat de cap á peus colcant en mitx de la fosca, lo qual tantost com les vegé, comensá á galopar
'ls pregoners de la Cort, ab banderes desenrotllades y onejants al vent, colcaven per los carrers y plasses, pregonant per tot arreu de ordre del senyor
saludaven ab son blanch llens á tots los cavallers qui entraven colcant, plens sos cors del desitx de haver lo preu del venciment, y de merexer
, mes no sens ella, á l' altra part de mon aniria. Y fou, donchs, que colcant, éll en sella y ella en gropa, caminaren tota la nit, camina, caminarás,
lo cos de la donzella y 'l va penjar al camp de las forcas." "Despres colcant va anarsen á la ciutat." "Y las damas y donzellas y pagesetas al veurel'
se 'n torná al seu castell." "Y allí feu baixar lo pont é hi entrá colcant y ergullós. Y al véurel' tant rich, sa mare s' agenollá y va dir:" "
l' avesador de cavalls, la segueix ab la vista sempre qu' ella ix colcant, perque en això cap dona l' ha guanyada." "—Ah! no! —feu lo
la por que feyan los encantaments d' aquell." "Cantant y sonant lo corn colcá la noble donzella, bella com un ángel y rossa com un fil de or." "Ab cap
son aburriment, canta." Ja n' ha eixit lo rey Artús tot colcant una haca blanca; las bridas y 'l mos tot d' or, las
pell clavejada d' or y penjanta d' ell hi duya la falsò d' or." "Colcant en cavall roig s' atansá á Margarida, y la donzella 'l trobá bell. Al
." "—Las donzellas sempre hi venen." "—Digam ¿qui ets tu per colcar ab tanta altivesa per terras que son mevas?" "—So Margarida, filla del
sense dir res mes anaren caminant una bella estona, mes aquest cop ell colcava, donchs havia altra vegada pujat á la sella del seu corcer." "Tot d' un
aná." "Quan fou mes avall, va veure venir de lluny una hermosa damisela colcant una haca blanca, que al ser aprop li diguè:" "—Hermosa donzella,
de setze verges." "Y la donzella se n' aná." "Mes lluny troba, colcant un poltro roig, un jove ben plantat y de bella fasomía, que li diu:" "—
encara, ab tot y 'ls seus anys." "—Hermosa donzella, que tan depresa colcas, ¿haurias vist al meu fill lo compte Arnau?" "—Ton fill es mort:
que no savia com, quan, ni ahont podia trobarla. Guarní son cavall, hi colcá, eixí de palau y 's deixá conduhir per aquell á la ventura. Lo fidel
que per virtut de las paraulas de la dama se veya curat de sa nafra, colcá tot seguit lo cavall, y fiant en sa bona sort li afluixá las bridas
y begudes, celles aspres y estirades y cara llarga, lasciva y diabòlica, qualcant sobre un cavall roig ricament guarnit. Tan pronte com el cavaller
gruixat y lleuger pal d'etzevara, com diuen en el poble, demunt el que qualcava sovint el mateix dimoni portat sobre las espatlles d'ardits jovençans,
somera no'm tomás y derrera me seguíen les criades, y a voltes ma mare, cualcant a altres besties. Arribavem a ca'ls oncles devés mitjant matí. Aquests y
ruada y cabells blancs, vestit a l'ampla, amb capell gros de llana grisa, cualcant a un ase gelat y bramador. Nos duia beassades de barba d'olivera, murta,
les cases, rentant a la vora del pou o donant grá a l'aviram. Altres cualcant a la bestieta s'en anaven pel camí cap a la vila a comprar lo qu'havíen
caminarás pel camí de ferradura y per la dressera del barranc, el pare cualcant devant y la filla a les anques del cavall, sens parlar una paraula
allá va la núvia ¡quin vestit dú tant hermós! tot colcant una haca blanca, la sella carmesí ab or; dos mossos
dels ángels que baixaren allá en serra vehina colcant la tempestat, y com l' alarb fugia de por y esglay
blanca com un glop de llet; dalt d' un cavall va colcantne que té 'l pel roig y negrench. Tots los del poble sortian
corria las aspres serras, pèl dret, lo cavall que colcant 'nava la flor del mas d' Olivers; ja deixa enrera la
un paje qui l'adora ab ansia sens exemple, del palafré que cualca en lo trispol del temple lo ferre fa sonar. Trista hermosura es

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »