Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

remarem a poc a poc fins a casa, menjarem per sopar un mos i ens	colgarem	sense entretenir-nos a la jaça, que demà ens hem de llevar a punta de
fama, la brillantor de la qual a poc a poc s'apaga fins que la cendra la	colga	, quan els anys passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat
Dia blau, pur, amb la dolçor nadalenca. Hi ha un oceà de boira que	colga	la Plana i fins Viladrau i tot: una boira densa, blanca i cotonosa. A
—De moment, no. Els deixen ventilar un parell de dies, aleshores els	colguen	i al cap d'un any desenterren els ossos. Allí, si hi és, la podem trobar
mica més rancis, deu fer gairebé dos dies que hi són. Demà ja els deuran	colgar	. Miren encara, però, palpen materials amorfs que se'ls queden a les mans,
que el considerava d'allò més, no li agradava que anés amb mi. —Aquest se	colga	amb totes! No voldria que amb tu també. Idò amb mi també, sí senyora,
que cap flassada no m'encalentia. Per això es dia que n'Andreu es volgué	colgar	amb mi no li vaig sebre dir que no. Dormia molt més agombolada amb ell a
pes que no em deixa. No em deixa ni en sa nit ni de dia, ni quan me	colc	, anava a dir ni quan dorm, però vostè ja ho sap, que no dorm. Aquest pes
, què troba? Es fill d'un picapedrer que viu en es meu barri, a Ciutat, se	colga	amb sa filla d'un comte, i ells es casaran... Ara tot és diferent. Jo, per
joventut oligàrquica nobiliària. Tombes de Sicília i de Sardenya, no sols	colgaren	els cossos del gran Frederic d'Aragó i de Martí el Jove; enterraren el bo
tapís de ploma asteca, i crida més llum, sempre més llum, per a	colgar	-la més sota terra. I tu la cercaries fins a l'última
les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a	colgar	-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant
vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van	colgant	els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles
ull. A l'alcova, Dona Maria Antònia Bearn i Na Remei Huguet procedien a	colgar	Dona Obdúlia. Mentre Na Remei era al tocador, deia la senyora a l'orella
I aquest hostal, té una parròquia bona? Jovita I oi que has	colgat	algunes saques d'or? Sé la teva cançó; vols que la canti? Perot
l'herba seca de desert d'Aragó, amb els ossos al vent; i que el vent els	colgava	de pols, fora dels de les barnilles de les costelles com una gàbia buida
una mica de febre; es va prendre el pols: li anava fort i de pressa. Es	colgà	dins del llit i intentà llegir un llibre; però va ésser inútil, no veia
li lligava els pulmons. Henriette s'apartà del llit de Maria Lluïsa, i es	colgà	dintre els seus llençols, una mica meravellada, una mica avergonyida de
el seu toc pausat, que ja surt la lluna i el sol s'ha	colgat	. Del cel del capvespre baixa el serení; tothom entra
igualment analogies colpidores amb els documents d'arxius que nosaltres	colguem	en cofres o confiem a la guarda secreta dels notaris i que, de tant en
assecat, masegat; la terra, trepitjada i endurida com una pedra. Havíem	colgat	un pou, desfet escales, enderrocat embans. Finalment insultàvem i
ajupit a l'estable, damunt els fems, amb la intenció de parir allí i	colgar	i ofegar el seu fill." Li havien descobert el seu mal intent i l'havien
de la ignorància de tot un poble. Fins i tot la veia intentant de	colgar	i ofegar el seu fill per por a la societat, al "què diran" les ties, la
el cor m'han rosegat. Companys, quan sigui mort,	colgueu	el meu record, cremeu tots mos papers, i de ma trista
els infants una volta pel poble, hi acudien. Es feia un clot a terra, es	colgava	el gall de manera que solament es veia la cresta, i, tapats els ulls amb
a l'altra, a nacions encara no nascudes, s'alcen i es	colguen	; la total tenebra guanyaria altrament l'antic domini
o l'ànima amb una ànima. No puc quedar-me més: el Sol ja es	colga	enllà de Cabo Verde i de les illes Hespèrides, i em
insensible! Amb quina immensa joia, com en el si matern, m'hi	colgaria	! Fóra dormir en repòs, en pau segura; la seva veu, la
encara—. No vol... No convé forçar-lo. Es va asseure de nou a terra,	colgà	castanyes al caliu, omplí els vasos de vi. Begué, tornà a beure, pelà una
una carcassa pudent, empestaré el món, i el món es veurà obligat a	colgar	-me de terra per no morir-se d'asfíxia." "I, ara que la conversa
pare hostatger— ens portarà de nou la seva monja d'argila. Satanàs la va	colgar	a terra, i un dia que Domètios cavava el jardí la va trobar. Se l'emportà
com feia el senyal de la creu? Amb quatre dits, l'excomunicada! Anem,	colguem	-la sota terra, abans no faci pudor i infecti el poble! —Ja comença a
pairal d'una llar muntanyenca, amb el foc encara viu, però invisible,	colgat	per la despulla morta de la cendra. D'aquí el títol de
-Estatut, que, en alçar-se febrós del treball d'hores i hores, no es volia	colgar	ignorant els darrers batecs de la jornada. Altres vegades, quan els de la
en els rulls de la seva cabellera sedosa, i en els pàl·lids dits que s'hi	colgaven	endins, i en els tons tristos i musicals de la seva paraula, i sobre tot
casa i les seves ombres. La resplendor era la de la lluna plena, que es	colgava	roja de sang, i ara lluía vivament través d'aquella esquerda apenes
cada onada històrica deixa presents a la platja, no se n'enduu;	colga	llavors noves en els relleixos dels penyasegats, no els rosega amb
meu poble, cada punt havia de córrer, com una rata emmetzinada, a veure	colgar	les tals pedres. També hi havia les processons que em donaven feina. No
culpes! 23-XII-42 Crepuscle d'hivern a ciutat El sol acaba de	colgar	-se. Al cap dels carrers encarats a ponent, per entre les branques nues,
pot tenir terme que no s'esfondri l'Olimp amb tots els seus hostes i no	colgui	la terra amb les seves runes. Si no és que tu et cansis de patir i et
totes les grandeses i tots els heroismes. Damunt, com la cendra que	colga	la brasa no per ofegar-ne l'ardència, sinó a fi de servar-la més temps
somrigué desdenyosa. Una sola esberla dels seus penyategars era prou per	colgar	els atrevits que volguessin fer obra de l'intent. Garrigues i romegueres
pujar una família. Cinc boques obertes d'així que surt el sol fins que es	colga	! I la cuca tan escassa i la mosca que no es deixa atrapar fàcilment i el
governada. Ni el sol, que és tan gran i tan bell, no pot llevar-se i	colgar	-se quan li sembla: és el temps de l'any qui li dicta si ha de ser la
mouen. Surt del rusc així que el sol pica i no s'hi recull fins que es	colga	. I els dies que ofega la calda, és gairebé fosc i ningú no la veu, però
en la fúria del combat, en la riuada de flames, de sang i de runa que	colga	i cabdella la pàtria! ¿què en queda de tanta ambició injustificada, de
no els vingui a l'impensada un mal encontre. Mentrestant, el sol acaba de	colgar	-se, s'apaguen els celatges en el cel i les muntanyes s'enfosqueixen. I el
fóra seva en venir el gran repartiment. I en aquella hora que el sol es	colga	i estreny el cor una tendra melangia, dolça com els mateixos llavis de
d'esma a les mateixes petges que marcà a l'anada. Després l'aplanadora	colgarà	la sement en desfer les terrosses, i en caure la nit, sota el cel fosc,
són en camí, i l'infinita tristesa de les jornades plujoses i la neu que	colga	tots els camins. No serà acabada, però, tota joia. Tindrem la dolçor del

Pàgina 1 (de 24)

50 següents