Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

. —Som pocs. Cal anar fent convençuts. Això és obra d'anys. —És obra de	c	...! Callís brandava la testa consirosament. L'energumen s'exaltava: —Cal
sé, què vol que li digui, d'ençà que està implantada trobo que tinc els	c	una mica tristos... El meu amic pensa en la creixent limitació dels
—Senyors, no em puc pas aguantar més. Els haig d'ésser franc: tinc els	c	... plens de tots nosaltres plegats! Aquest nosaltres
potser ha endevinat la temença del vell... —senyor Quicooooooo que té els	c	com un micoooo... Ell somriu amarg, però el somriure i l'amarguesa del
sofriment... però, ara criden tots a cor... —senyor Quicooo... que té els	c	com un micoooooo!... i riuen i copegen la taula amb més delit. Porta el
ben aviat, què volies. Marxàrem plegats. Jo sabia cert que en tenies els	collons	plens. com jo. Com na Martina. Sí, he dit na Martina. També els tenia a
Sí, he dit na Martina. També els tenia a caramull, perquè era una dona de	collons	i suportà aquell pes fins que no va poder més. Tu estaves una mica
no tenia coratge d'acudir al jutge, perquè era amic de l'oncle i tenia	collons	d'enviar-me a porgar fum, com un desventurat. Pensava en els clergues i
a davant la finestra— per obtenir-ne uns beneficis amb els quals faria de	colló	a davant tots els seus. Ben mirat, no feia res més que imitar-nos a
, és que dormies encara?"" "Clic. "Puigdelsmorts, bon dia. Dormir, uns	collons	, que estic despert des de les sis. Novetat?" Clic. """No-res
d'una bagassa que l'ha engalipat de mala manera allà a Oviedo, o no sé on	collons	que para." "Qui ho diu?" "Com que qui ho diu...? Diu.
no em preguntes ara també com és que ho sé, això, o qui és que ho diu,	collons	!" "No, no, és que, vull dir, el que no entenc és com la
strip-tease"", i l'altre anava ja pel carrer cridant que ell tenia prou	collons	per tirar-se totes les putes d'Hamburg en una nit. En fi, el fet és que
-se, i una altra vegada un cop sec, més fort i més a prop. "Els	collons	de... Si no marxem ara mateix, ens agafarà la tronada damunt, i creu-me
corria amunt i avall, suat i espitregat, repartint ordres i imprecacions,	collons	, hòsties, mecaguendéus, empentes i fugiu inútils que ja no sabeu ni
carros, què haurem de fer? Carregar-ho tot a llom dels animals? Sí que té	collons	..." Van caminar mitja hora més, i tornaren a parar. Venia l'home en la
—. El que m'ha dit, ja us ho diré; m'ha dit: "Foc als	collons	i cony negrell, toro Colom se n'ha fotut la pell".— L'hereu se sacsejà d'
a la hisenda, tal com el poncem, l'agrella, el cardamom, l'espaltum, els	collons	de castor, el girofle, la sentuaria i el matxocant. El cavaller de
s'encenia, quan se n'adonava, i l'envestia a bufetades. "Me'n toco els	collons	. Una pallissa només dura una estona, i, la lupa, la tindré sempre", deia,
fills ni familiars, ni gent que cregui en això d'en Buda aquest dels	collons	i de tornar-te un elefant o un gos coniller —meditava en veu alta el
reconcentrats són perillosos: quasi em va matar, el don Panchito dels	collons	, l'altre dia. Mira, precisament va ésser en rebre la teva carta, dient-me
de mel perquè se'l cruspissin les formigues; tallar peus, mans,	collons	i nas del reu i després donar-lo com a menjar als porquets groguencs;
Vas massa lluny, nina, i pegaràs un esclat... O el te faré pegar jo,	collons	! —Ai Pep, no me xerris així, per l'amor de Déu! —Deixa'l tranquil
quan mos volíem casar. Jo era fill d'un selleter i no era prou fi,	collons	! Que no te'n recordes? T'agradava haver d'anar sempre d'amagat? —Tenien
per al marginat arribessin al marginat, en aquest país tots viurien de	collons	. El que passa és que hi ha un munt de gent que viu de la delinqüència
psiquiatres diguin que El Patriarca no funciona, m'asseguren que va de	collons	. El dia que la psiquiatria tradicional digui que El Patriarca va bé,
problemes d'alcoholisme. Sense comptar l'absentisme laboral, perquè ¿qui	collons	treballa el dilluns en aquest país? Els ritmes de producció del país el
usted un parado". En el fons, importa a la societat tres	collons	el drogaaddicte, si no el té a casa. —¿Amb les campanyes institucionals
aquest del Racionero Los bárbaros del norte, i pensava:	collons	, què més voldríem nosaltres que ser els bárbaros del
adonar que cantar en català era una cosa molt increïble. Era tenir molts	collons	. La gent ens tirava de tot perquè no fèiem heavy i cantàvem en
Mai no m'he casat perquè sóc de Palera. —I quants anys fa, que viviu sol?	Collons	! Ara sí que m'heu cardat maldecaps... Uns trenta anys. Estar sol és molt
m'entrava la còlera freda, estrenyent les dents, de pensar que per quins	collons	Ell, més impalpable que un èter subtil, podia ser Déu omnipotent,
la feren en quatre gallons, i tots els qui en menjaren es tocaven els	co	...rrien com a centelles", etcètera, etcètera, càndid infantil cor, i amb
precís, fecunda imatge: els sobrenaturals, no d'aquest món, esplèndids,	collons	de bronze del cavall. El tenien fascinat, els ous com a melons del cavall
que la tinguéssem. Que la tinguéssem, que és terra nostra, per	collons	de cavaller e de cavall, nostra per sempre. I encara que hi
obrir la botella de conyac, perquè havíem sopat a casa seua: "Va, beveu,	collons	, i no feu eixes cares!" Bevíem i callàvem. Per tal com és cosa certa i
en vers de mòllera anímula, vàgula, blàndula, agafaren pels	collons	, penjarolls derivats de "collir", pels
del llenguatge d'una llengua amb tàperes, que, per	collons	, no vol ser malparada, digué des de la geometria de la creu:
maror d'esperma silvestre... Fufa d'Es Mercadal,	collons	de brau. Adolescents pins vinclats sobre un pit com dos
les cames i la va deixar fer. L'animalet li llepava freturós els	collons	i això va fer que el marquès es deixés anar las sobre el respatller del
l'única manera de reeixir-hi era posant les cartes damunt la taula, els	collons	al mostrador, i arriscar-se d'un cop. Buscava, doncs, un pla d'atac
de la denominació d'origen. Siló: Denominació d'origen? Què	collons	és això? Quitó: Es tracta de tipificar la producció d'acord amb
Miquel tractà de desmentir-ho amb una riallada forçada—. ¿Jo, trist? ¡Xe,	collons	! I arrancà a córrer darrere el carro i el rossí, que mentrestant havia
guàrdia beu i passa la botella al Caporal.] Caporal: Em suen els	collons	. 1a· Dona: Matau-lo. 2a· Dona: Matau-lo. Després
Mira, a mi m'agraden els homes que no xisclen encara que els posin els	collons	en vinagre. Guàrdia: El mateix dic jo! Caporal: Aquest
que Déu nos en guard que li hagués encomanat a la nena. Jaume:	Collons	, vostè hauria de posar una farmàcia! Remei: I vostè la llengua
desapareix.)] Jaume: Has exagerat la nota, Pere. Pere:	Collons	de paio. No l'has sentit? Qui l'ha vist i qui el veu. Jaume: La
amb l'empresa. No els agrada que els obrers s'organitzin. No sé de què	collons	han de tenir tanta por. Sembla que no s'hagi d'acabar mai, el franquisme.
dilema de si Catalunya forma part d'Espanya o no en forma. Tingueu els	collons	d'afirmar que no en forma! Proclameu d'una vegada la separació definitiva
s'haurà de tenir en compte... [(Pausa.)] Catalunya sola, tocant els	collons	al capitalisme i al feixisme, seria doblegada. [(L'ombra de pessimisme

Pàgina 1 (de 24)

50 següents