Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'habitud en una caverna, un monstre arrabassador i antropòfag, amb sis	colls	, sis caps i sis boques, amb triples rengleres de dents, sense son i
la forma d'un cigne magnífic, la va atabalar amb aleteigs i curvatures de	coll	estratègics, la seduïa i la va fecundar." "No entenc com varen resoldre
a apallissar-la al final de cada funció, s'hi diverteix, m'hi jugaria el	coll	. Bah, bah, Pudentil·la Closa esfereïa més", recordava, senyant-se
, pujant, els ulls, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar, el	coll	i el bescoll, la crinera, la creu, els lloms, la gropa, les anques, les
la meva presència! Vés-te'n d'aquesta casa abans no et posi les mans al	coll	i t'estranguli! Vés-te'n!... Ella es girà lentament, aclaparada sota el
mare? —li preguntava en to de fingida aflicció. I Mila se li llançava al	coll	i el petonejava, mentre ell en veu baixa acabava la cançó: s'arrenca el
unes herbes miraculoses. Segons ella, Candaina havia de portar penjada al	coll	la dita bosseta un cert nombre de dies si volia alliberar-se del
rals. "Calia veure les angúnies de nostrama per penjar la bosseta al	coll	de Candaina: semblava més fàcil penjar-la a un brau. Finalment, la bona
però jo, si tu em deixes, on aniré?" Rompé en plors i s'abraçà al meu	coll	fortament i plorava damunt del meu muscle..." En arribar aquí la veu de
suplicar; la qui li subjecta els braços, ansiosos d'abraçar-se al seu	coll	perquè no la deixi. Després, quan es queda sola, records tristos de la
dies en què s'asseia als seus genolls i li passava els bracets entorn del	coll	, i li explicava després ses petites coses i —més nena encara— els contes
sols", es repetí. Sentia un desig violent de recular, d'agafar pel	coll	aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa apressà el pas
ell es sentí encara més abrusat, i l'estrenyé, mossegant-la, besant-la al	coll	, i la féu tornar a queixar-se. En el silenci es sentia la seva respiració
mare; s'enfilà als seus genolls i li encreuà els seus bracets entorn del	coll	. Ella la va estrènyer contra el seu pit i la besà. Pocs dies després
ja no pot més, que les forces se li acaben, i la crida, aferrat al seu	coll	: "Mare!" Tampoc no diu res; tampoc no contesta ella a la seva crida
tot cridant-la. —Sileta... Parla'm, Sileta... Ja desesperat, l'agafà pel	coll	amb totes dues mans, li sacsejà el cap tan violentament, que en sentí
el cap tan violentament, que en sentí cruixir les vèrtebres, com si el	coll	anés a trencar-se-li. Però ella continuava igual, sense una paraula,
amb l'oli vessat. Ella estava entre els llençols en desordre, amb el	coll	blanc torçat dolçament sobre el coixí, com adormida. Acudiren nous homes;
típic senyor Esteve de suburbi. Gorra, jersei, mocador de seda al	coll	, sabates noves. Conta coses molt curioses de la Revolució, precisament
neu entre espines. No fa a penes vent i el sol és tebi. A la tarda anem al	Coll	de Palomeres. Travessem uns prats d'herba menuda, plens d'aigua. Diu que
completa el dia ombrívol. 16 març. Al matí, tornant de	Coll	de Palomeres, trobem el ramat. En Pere, el pastor, duu esclops, un sarró
Fa un dia suau. Núvols blancs, amb grisors delicades, reposen a	Coll	Pregon; hi ha una llum gairebé estiuenca. Un oreig amable agita de tant
pluja. Per dir-ho en vers: Cada espiga porta un brillant al	coll	... A la tarda plou i fa sol, trona. Vaig al poble i escolto la ràdio
parlaven amb uns senyors. El doctor Cortada ha sortit al balcó, alçat el	coll	de l'abric, amb la cara ensonyada. La lluna es reflectia als vidres de la
El cim de les Agudes emergeix, assolellat, entre els boscos d'ombra de	Coll	de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs, glòria lenta del juny. Cap
fumerol blau entre les pomeres arraulides... I, lluny, el llom verd de	Coll	de Joan i els cingles grisencs del Sot de la Merleta. Passo el matí als
dels avets. A la tarda vaig a observar les perdius al camp de prop de	Coll	Ses Pregàries, però no vénen. Cap al tard vaig al Pujolar. Van creixent
amatents; s'agrupaven, esbategaven un instant, el perdigot allargava el	coll	, esvelt, entre el rostoll i les falgueres que l'oreig agitava. Tarda
A la tarda vaig al Pujolar amb l'Albert i al capvespre reposem a	Coll	Ses Pregàries, entre la simfonia profusa i plàcida dels grills. Hem vist
hem hagut de suprimir la flassada de llana. Seiem fins que es fa fosc a	Coll	Ses Pregàries, entre el cant rítmic dels grills, enllaçat amb el dring
tarda arriben l'àvia, la Roser i en Joan Segimon. Anem als Sis Avets i a	Coll	Ses Pregàries. Núvols lleus, daurats, sobre la muntanya. Abans amb
Rosquelles, on comprem nous (a 4,50 el quilo). A la tarda anem a	Coll	Ses Pregàries. La vall és delicadament velada de boira. 11
l'or de la tardor. A la tarda ve en Paco Bofill amb la família. Anem a	Coll	Ses Pregàries i als Avets. Molts creuen que vindrà aviat una ofensiva
És una habitació amb dues finestres: l'una dóna al Matagalls (jo veig	Coll	Pregon des de la taula), l'altra dóna als avets del parc. És un menjador
però faig tard. Llegeixo la biografia de Wesley. A mitja tarda vaig a	Coll	ses Pregàries, on admiro l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les
té un aspecte aturat, tràgic. Grups de gent fugen, amb criatures al	coll	. El diari diu que han estat evacuats Casp i Alcorissa. 19
Amb la Magdalena i l'Albert anem a can Feliu: és una casa situada en un	coll	voltat d'alzinars, entre feixes verdes, un admirable recer. Quina gent
i ràpid. Quan era fosc, un veí em diu que s'ha incendiat un avió cap a	Coll	de Rabell (a dues hores de casa). Plovisqueja. L'Albert comenta
alts, contra els grans núvols de març, talment els cignes nòrdics de	coll	estirat que travessen els contes d'Andersen. Al cap de dues hores han
A la tarda plovisqueja. Cap al tard, però, sortim una mica pel cantó de	Coll	Ses Pregàries. Verdor fresca i vària sota els núvols grisos. Cucuts
Preparo uns comentaris a la poesia de Pierre Motin. He treballat a	Coll	Ses Pregàries, entre farigoles, sentint l'esquellejar del ramat, que era
serven diamants —literalment diamants— de la pluja. Després anem a	Coll	de Joan i a Borderiol. Pel camí, en Vinyoli ens parla d'un passatge dels
ple de seny, home d'una passió viva, però continguda. Anem fins a	Coll	Ses Pregàries i admira aquell paisatge harmoniós: al lluny, les muntanyes
poemes de Carles Riba, sobre els quals he de fer una nota. A la tarda, a	Coll	Ses Pregàries, de cara al sol molt càlid, llegeixo comentaris de Valéry
Mas de Segimon, a l'Aleixar, els matins clars en què, amb l'escopeta al	coll	, menjava lentament un raïm fresc, o aquelles tardes a la nostra vinya,
de tabaco. 26 setembre. Cap al tard treballava a	Coll	Ses Pregàries, davant la boira espessa. Els pollancs ja tenen una mica de
del 36. 16 gener. Continuo al llit, però el	coll	no em fa tant de mal com ahir. Tot el matí llegeixo revistes angleses. He
Sembla que hi ha un canó sota casa mateix, a cal Mostatxo, i un altre a	Coll	de Gomara. Mentre disparaven ens arreceràvem a l'angle del menjador (jo
Fan els possibles per salvar-la. Però ell no s'ha mogut, només allarga el	coll	per veure el ginecòleg que ara s'ha agenollat entre les cuixes de la
dues úniques persones del quiròfan que tenen la pell eixuta del tot i els	colls	de cel·luloide ben ajustats i les americanes rigorosament cordades; de

Pàgina 1 (de 215)

50 següents