Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

oir missa a Sallagosa; jo recordaré aquell dia que passàvem la	collada	amb deu homes de l'Algèria. Jo recordaré aquell dia
sorgia espontàniament dels llavis de tots en treure el cap per dalt de la	collada	i veure, de sobte, la lluna plena, vermella, enrogir la mar darrera les
la comunitat. Havia trobat també l'edifici: a Sant Joan Caçador, en una	collada	de l'Himet. —Ho he endevinat! —va fer Zorbàs, content, en veure'm
de la terra. Els tres reis d'Orient Quan els tres reis apareixien a la	collada	, la neu havia sepultat la serra dels plans gelats a les comes. La neu,
no l'abandona mai el sentit còmic de la vida. Així m'ha sorprès en la	collada	de Fontcoberta, on imitava la nota del grill. "I què?", pensava jo; "
la vall alta del Canidell forma una mena de circ o de voltejament. Les	collades	s'hi allisen sense una penya. El serpoll, la brossa, els clavells de
¿I què diré de l'aparició del poblet de Molló, quan ens abocàrem a la	collada	del mateix nom? Vist des d'aquella altura, agrupat al fons de la coma, el
del Gimenell, i ben aviat una remor de vent t'anunciarà el pas de la	collada	. És l'aire de Santa Margarida. Un pilar mig esfondrat representa encara
els rebesavis dels oratoris, perquè apareixen igualment al pas de les	collades	. És clar que a còpia de segles la majoria dels dòlmens s'és enfondrada.
de la tradició. Ja feia temps que En Joan Maragall havia passat la	collada	de Núria: "Van pels cims celestials sobre les muntanyes nues."
a l'orella. Quan érem petits, l'ermità de Núria, davallant de les altes	collades	després de la fosa de les neus, venia a captar en el nostre carrer,
de la pica d'Eina, que es presenta com una torre immensa, arribàrem a la	collada	de les Nou Creus, salpicada de neu prima, i ja descobríem el benvolgut
festa, preníem comiat del paborde, que ens volgué aviar fins al peu de la	collada	, enllà de les praderies. "Tireu sempre a mà dreta", ens va dir, "mes
en un bosc, ara camines al descobert, sant Pere es va portar al cim d'una	collada	d'on s'atalaiava la mar. La mar era aquella estesa plana que li omplia la
que un s'hagi equivocat d'illa. Quan arribem, doncs, a dalt del cim, la	collada	de Valldemosa n'està tota esgrogueïda. El campanaret, un munt de cases i
de l'espatlla marital, amb la vivor dels estels cap al tard, damunt una	collada	. Després dels ulls, molt lentament, aparegueren els llavis, amb un esclat
trumfes, amb el tràmec, en un camp que tenien en el pendent que va de la	collada	a Mantet, amb les mànegues retrossades, rebent la soleiada al cap i a
veure la faldilla recollida. Venint pel camí de Pi, va aparèixer en la	collada	un jove alt i de forta musculatura, que es destacava entre la silueta de
aviram del cortal nostre. —Què vols dire? —Creus que et som pas vist, a la	collada	, quan festejaves la Llucieta? No ets de cap vilatge, i vols t'emportar el
fer! Se sentien els insidiosos xiulets del vent, que, entrant per la	collada	de Toses, semblava voler escombrar tota la vall de Rigart. De temps en
sorprès: una gran congesta cobria tota la serra de Costaborda fins a la	collada	de Toses. Quanta blancor! Vet aquí la que es veia des del poble. La serra
veïnat de Faitús als nostres peus, ja era ben alt al punt d'entrar en la	collada	del Costabona. Aquell maig era ben dolç: ran mateix de les clapes de neu,
recordar aquell dia de marxa llarga, aquell tombar carenes i franquejar	collades	i endinsar-nos en les valls, aquell anar d'Espanya a França sense
la pluja, i de pressa procuràvem enllestir-nos a eixir de la interminable	collada	per encetar la davallada. Érem quatre, i dúiem dos guies en companyia,
que atravessa les boires i els espais de cel clar, i ara s'enfila per una	collada	amb lluentor de neu glaçada als cims i ara reposa com el reclau d'una
homes, i surt a lluitar contra l'amalecita. Jo m'estaré demà al cim de la	collada	amb el bastó de Déu a la mà." Féu Josuè segons què li digué Moisès, que
que lluités contra l'amalecita. Moisès, Aaró i Hur muntaren al cim de la	collada	. I açò s'esdevenia: segons que alçava Moisès la mà, guanyava Israel; i
com les benediccions dels munts eternals, a desig de les	collades	perpetues: Sien elles sobre el cap de Josep, sobre la
diu, tia? Es desvetllà. Paulina cridava: —Miri, tia. Havien arribat a la	collada	de la Creu. Pins. Alzines. A baix, s'estenia la vall. Blancor de cases i
amb el perill del fibló. El rodamón s'alçà. Anà caminant per una estreta	collada	. Sota, ran de la mar, un poble. Uns noiets, a l'entrada, feien córrer
Oh! sí, ell ve! Com tresca pels serrats! com brinca a les	collades	! igual és a la daina el meu amat, o al cabridó de les
ombres fugen, iré jo a la muntanya de la mirra, a la	collada	de l'encens. Oh, tota bella ets, la meva aimia, i màcula no és
contradir-lo ni estirar-lo de les regnes. Així arribàrem damunt una	collada	. Allí, una visió fantàstica s'oferia als meus ulls. Una ampla badia
l'ávia en lo poblet rónech de Ca'n Toni Gros, á l'entrada de les	collades	de Collsacabra; y allí, sota'ls cingles de Ayats y de Cabrera, me vaig
a la muntanya de Montjuïc en companyia d'una família coneguda i d'una	collada	de nois i noies de la seva edat. El bàrbar no trobà pas cap motiu per a
ploma i m'he posat a escriure aquesta "visió". Inca Quan hem tombat la	collada	i hem perdut de vista la gerdosa vall de Lluch, la carretera, després
tornaren a pujar. De sobte, passat un recolze de bosc, entren en una	collada	. Adéu plana, mar i vast horitzó! Unes passes més i són a l'alta muntanya
peu al mig; a cada ala els cavallers. La de Tallafer, anava sortint de la	collada	a vastos glops, i corria també a arrenglerar-se-li davant. La reina Alina
de la teva. Ja s'escorrien els darrers soldats de dins la cofurna de la	collada	. A la saga de tots, sobre un ruc, trotava Gonelí, el mestre de ball. Però
abans de tres mesos. Alina plorava, que ja Tallafer havia desaparegut	collada	endins. Dins el seu cor, les imatges cares de Tallafer menant la batalla
i la seva canalla? —Enemics enllà de l'estepa i enemics enllà de la	collada	, brava gent. Armeu-vos, i veniu ací abans de set dies: jo us donaré un
Hem deixat Fraga enllanet, ja hem passat el Cinca, ja tramuntem la	colladeta	de Soses i a la primera petjada que donem a Catalunya una aura sedosa ens
oprimit per l'estarruf de dues franges amples i verdes. Des del cim de la	collada	no s'albira cap poble damunt la plana. Tots són colgats dins la pompa
carretera per entre mig de masos i masets, anem guanyant planerament la	collada	de Lilla, als peus de la qual s'esbadia el paisatge obac i somogut sota
la mar, la tenim a mà esquerra. Des del mas de Buixons, pel queixal d'una	collada	, ja afigurem la malencònica silueta de Santes Creus, d'una transparència
torna a sortir el sol amb un esclat primaveral. Anem pujant. Dalt d'una	collada	, on raja una font abundantíssima, ens aturem a fer el nostre frugal
els costums i els sentiments. D'aquí a aquí canvia tot. Travesseu una	collada	, passeu el gual d'un riuet, assoliu el cim d'una carena... i, de sobte,
l'estiu són tan grates, a l'hivern es tornen tètriques. Quan arribo a la	collada	de Fitor, després de les vinyes mortes, el panorama s'obre, esbatanat: es
Ella, però, calia que sortís al carrer per a ajudar a pujar tota la	collada	que traginava fam. En arribar a la porta Bu Yelud, va romandre aturada
lliure. És des d'aquest moment del traspàs per les Alberes i les seves	collades	laterals que ací seguirem la marxa de la tramuntana, admetent que, de

Pàgina 1 (de 10)

50 següents