Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap a un costat per la ventrera, que li cenyia el coll com un dur	collar	, i la pipa, estreta entre les dents, com si fumés, li devia imprimir a la
en lo perill que correm tots, si és veritat... Ell no digué res; posà el	collar	a Canela i, agafada la corretja, prengué el camí del poble. Tornà
meitat de la població de Papeete, era al moll. Crits de joia, cançons i	collars	de flors per a tothom. Una rebuda idíl·lica. Entre la gent del moll,
i aquest homenàs porta una flor de tiaré a l'orella esquerra, o porta un	collar	de flors de frangipan sobre la samarreta suada i estripada. I la mateixa
sobre la samarreta suada i estripada. I la mateixa flor, o el mateix	collar	, els podreu veure multiplicar-se sobre la pell o la camisa de tants
Aleshores tota la gent es mobilitza; pels carrers surten les venedores de	collars	i corones de flors; les mercaderies pugen de preu; els hotels canvien les
amb una pell d'albercoc, més despullades que vestides i ofegades de	collars	d'hibiscus. Però, com que tothom encara no s'havia mogut del port, a la
Les corbates de color de fel i de color de coure pengen sota els	collars	de frangipan i d'hinano. L'hinano és una flor meravellosa, gran, d'una
petxines i llavors vegetals d'uns efectes meravellosos; les corones i els	collars	de tiaré i frangipan i els cenyidors verds de fulla de cocoter arrodonien
mitja dotzena d'ostres de nacre, un parell de melons i uns quants	collars	de petxines. Es tractava de mercadejar aquests objectes amb la tripulació
rajava copiosament. Poroi ha vingut a portar una corona d'hinano i un	collar	de petxines grogues. Marcelle, que és una criatura bellíssima i cruel,
agafats de la canya i enfilats en una corda de burao, formen un	collar	de tots colors, que ell porta sobre el pit mullat per entrar triomfalment
comiat de Tahití ha estat més viu i més ple de flors que l'arribada. Els	collars	perfumadíssims em pesen i em priven de respirar, i, de seguida que ha
Quina roba de nit i quin perfum que portes! I aquest	collar	de perles mortes. La suau badia de l'escot, la llum
en venia un préstec en condicions usuràries o una segona hipoteca que el	collava	de pertot arreu, Leocàdia no badava boca, plorava d'amagat i oferia
discretíssim i per un gran llaç de vellut blau-cel, apretat com un	collar	de gos. Leocàdia anava acompanyada del seu pare, el vell senyor de
l'art subtil de triar-se una roba, perfectament escaiguda amb el to d'un	collar	, d'un fermall. En l'atmosfera temperada del saló, s'abrigava mig cos amb
1417). Observem que en dos casos els gesarants van proveïts de	collars	, i que el del rei és de gran riquesa. Estúñiga divisa que la cota de
de la qual tractarem tot seguit). La boca devia anar protegida amb els	collars	de la cota de malles que ha divisat abans ("cotas o jesarantes...
del qual són la testera, que cobreix el cap, els colls o	collars	, el coll, les cobertes i els flancalets, defenses dels
Tota vegada que els nostres cavallers esmenten els colls o	collars	dels cavalls precisen que han d'ésser de malla: "coll de
solen portar una esmotxadura a través de la qual la llança quedava ben	collada	. A l'esmentat dibuix que representa Martí de Sicília, amb llança amb rest
anava embotida de suro, material en el qual la llança restava ben	collada	, i en castellà es deia "cuja" (evident derivat de "cuixa"),
punt. I els augusts models se'ns apareixen amb barbes, ornaments de	collars	i toisons, ceptres i oripells, com corresponia a la seva alta jerarquia
ulls, pintat el que hom veu i el que hom endevina, amb grosses arracades,	collars	, braçalets i fermalls, recobreixen de teles amples i virolades la carn
d'una gran festa. Agafa les bèsties amb les mans com el qui vol posar el	collar	als gossos i amb els braços agafa l'herba que pasturen quan són a la
que hem enumerat, només hem de fer que anar-la passant com el fil d'un	collar	per dintre el pensament dels principals pensadors presentats en aquesta
conversar ne diu enraonar, que vol dir enfilar raons com els grans d'un	collar	i que és el verb que expressa veritablement el geni català que quan parla
caiguts del globus, són reunits tots sobre l'illa que a partir de res (un	collar	de gos, un gra de blat) colonitzaran; el quadre inicial, per aquesta
de sol i de capvespres, mentres ella, a l'altre cau, li demanava un	collar	de perles. Mentres ell poetitzava, ella vinga anar demanant i,
a estendre llur anomenada, amunteguen en llurs persones títols de pars,	collars	d'ordres, primàcies, la porpra, i els caldria una tiara; ¿però quina
immobilitzaren el meu braç en dos indrets, prengueren la meva anca dreta,	collant	-la de nou on li corresponia, i redreçaren el meu nas. Vaig ésser objecte
que començaven a trascar per l'herbam; i la Pastorella, amb el seu	collar	de punxes, corria, bo i lladrant, tot l'àmbit que el cabal ocupava, com
la Jungla, que jo, Bagheera, porti aquest senyal, el senyal que deixa el	collar	; i, amb tot, és cert que vaig néixer entre els homes i que entre els
deuen ruboritzar-se sota terra. El gos vagabund Un gos vagabund, sense	collar	ni morrió, ulls llagrimosos i cuamoix, va en seguiment de dues nenes,
d'una cassola, han trobat uns pares, uns germanets, serventa i amics,	collar	de picarols i un llaç per la cua, en fi, el que mai no arribaria a trobar
dels escamots que s'apilonen per instint, pul·lulen els venedors de	collars	i de cordes. L'única probabilitat de salvació és la tendresa dels
capaça de malmenar un home amb quatre queixalades. Li posà un ample	collar	de cuiro revingut, armat de tres rengles de punxes, collar que solen usar
posà un ample collar de cuiro revingut, armat de tres rengles de punxes,	collar	que solen usar els gossos de pastor exposats a les escomeses dels llops.
en sedassejar portes i en córrer món, estrebava seguidament la cadena. El	collar	li apretava la nou del coll i li feia treure un pam de llengua que
amb virolla d'acer. Cal dir que el nostre gos, feréstec de la cadena i el	collar	, anava emmorrallat. El morrió de Ravachol resultava més esfereïdor
-lo; però el gos sempre mut. El bo era que oïen el dring de l'anella del	collar	i una percussió acompassada i seguida en el fustam de la caseta.
acabava de prendre un determini funest per a ell. Res de morrió, res de	collar	ni cadena; una soga al coll i encara vella, esfilagarsada i podrida.
'l sobre la mà de Josep. I el vestí de vestidures de bri fi, i li posà un	collar	d'or al volt del coll, i el féu cavalcar en la carroça segona que ell
—Entreu! Entreu! Examineu aquestes resplendents ostres perleres i aquests	collars	de petits cargolets de mil colors, eixits del fons del gran Pacífic.
la roba neta, els peus descalços i els cabells estesos. Porten corones i	collars	de tiaré. Guarneixen de flors els assistents, amb graciosa
un perfum deliciós. Prop el mar varen seure per terra i teixien corones i	collars	, mentre esperaven la goleta. Els homes i els infants també es dirigien al
la benvinguda. Entretant arriben unes noietes carregades de corones i	collars	i ens guarneixen tots. Una vella s'atansa amb un enfilall de mapés
Pèrsia. Xinesos menuts, de nas minso i vista bridada, anaven carregats de	collars	de perles que valien un potossí, però que ells donaven per una futesa.
millor que es meu, per a una passejada; però... carau, carau!... em voleu	collar	massa. Totes ses tardes! I poder?... Totes ses tardes! —El preu ho mata

Pàgina 1 (de 18)

50 següents