Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tendresa per la seva filla Cal·listo, una tranquil·la nimfa que recorria,	collint	violetes i algun llessamí, el curs irregular de l'Alfeu. Zeus es va
ell. I en veu alta: "He entrat al meu jardí, germana meva, esposa. He	collit	la meva mirra amb el meu bàlsam, he menjat la meva bresca amb la meva
al seu jardí, als erols del bàlsam, per pasturar en els jardins i per	collir	lliris." El noi Estengre, que feia d'apuntador, vinga fullejar. "Ai ai.
n'adona de tot, i acaba d'amenaçar-me amb una imprecació, prou que ho he	collit	. Suau, benèvol, afectuós i indiferent alhora, com qui no hi toca, com qui
fer? Quan tots se n'hagueren anat, s'aixecà, amb febre i tot com estava,	collí	la bosseta i se l'amagà novament al pit. Es donà la maleïda casualitat
ho digué un dia de primavera, tot contemplant el marge florit. Mila	collí	algunes d'aquelles campanetes blanques i morades i volgué també collir
collí algunes d'aquelles campanetes blanques i morades i volgué també	collir	l'esplèndida flor blava d'un card; però hagué de desistir de fer-ho a
cobert de sang. Quan travessava sota la llum d'un fanal, Tiago s'acotxà i	collí	una grossa pedra. Continuà corrent amb la pedra a la mà, seguit dels
Com reia, aquell dia! Què feliç que era! Era dijous... Pel Dijous Sant es	cull	la farigola a la muntanya... Quan era petit... Quin hivern era aquell que
Ter i no tornen fins a la primavera. Avui, als prats de vora l'aigua, hem	collit	moltes violetes (però no fan olor). En aquest recer costa d'imaginar que
d'un pastor, que modula una mena de cançó trista gairebé wagneriana. Hem	collit	unes flors blanques, de sis pètals, amb cor groc i olor finíssima: penso
contra un cirerer en flor. (Que bonic feien, a la tarda, dues noies	collint	herba entre els camps grocs, les notes vermelles o blanques del vestit en
com l'escuma amenaçadora de La gran onada de Hokusai.	Collim	uns petits pensaments boscans que recorden el llaç enorme dels cinyells
maig. Al matí anem a Rosquelles. L'hereu de Jaume Bofill i Mates	cull	tiges de muguet per a la Josefina, a l'ombra del boix grèvol, alt i
a la font de la bassa de Vilarmau, sota els faigs, a l'ombra fresca. Hem	collit	les primeres maduixes pels sots ombrívols i calents. 1
i proclama la necessitat d'actuar, de preparar-nos. A la tarda anem a	collir	maduixes al bosc de pins. Passem, gairebé nedem, entre mars de
ressentiment en la moral, de Max Scheler. Sol, núvols blancs.	Collim	maduixes pels Sots de Rifred. La ginesta ja és bastant marcida i els
els camps verds de patateres, amb els avellaners i els ametllers. Avui	collim	maduixes cap a la Font del Vern. Els fanalets vermells pengen,
altíssim, gradacions verdes, grises, blaves. 12 juny.	Collim	maduixes als castanyers de sota El Pujolar. El pastoret en porta un
que les flors de saüc. Herba espigada pels marges, campànules morades.	Collim	maduixes pels boscos del Pujolar i Vilarmau, entre esbarzers florits i
un nou Pacte dels Quatre i la ràpida liquidació de la guerra espanyola.	Collim	maduixes al bosc de Vilarmau. Després reposem vora la bassa. El gran camp
visibles. Al matí vaig al Pujolar a comprar ous, amb la Roser i l'Albert.	Collim	maduixes. Ja fa molts dies que en mengem, però avui abundosament com mai
en mengem, però avui abundosament com mai (entre l'avi i nosaltres n'hem	collit	bastant més d'un quilo). L'àlber, argent assolellat, brilla a la
glòria de juny, tocant la neu tardana. 28 juny. Al matí,	collim	moixernons als herbeis del Pujolar. A la tarda, pels prats que hi ha vora
del Pujolar. A la tarda, pels prats que hi ha vora la font del Vern,	collim	maduixes. És el dia que n'he trobades més: ben bé una lliura i mitja. Era
a la de Sant Marçal, tres quarts (però ens hem aturat bastant a reposar,	collir	maduixes, etc.). Els esplèndids flotons de faigs que hi havia pels
llarga. Cap al tard vaig a Premià. Mar tranquil, núvols daurats de posta.	Cullo	prunes i peres a l'hort. Dormo, sol, a casa —sol amb el record dels avis
del Pujolar. Fa frescor. Per Borderiol entra una boira baixa i densa.	Collim	moixernons i mengem maduixes, molt madures i dolces. Quin benestar, sobre
les primeres hores de la tarda, anem pel camí del Pujolar, on la Josefina	cull	maduixes. Llunyanies blaves, en gradació exquisida. En tornar a casa, em
vaig a Borderiol i arribem fins al començament de la fageda. Encara	collim	algunes maduixes. Hi ha una mica de boira als cims. Mar ombrívol de
Vaig al Pujolar a buscar ous (ja van a 12 pessetes la dotzena).	Cullo	moixines entre l'herba molla. Hi ha un cel clar, uns boscos nets, de
per encarregar llet a una masia anomenada La Serra. La dona, vídua,	collia	patates vora la riera; les vaques pasturaven en un prat pròxim. Dia tebi,
de boira. 11 octubre. Matí: a Vilarmau. Està núvol.	Cullo	moixernons entre l'herba, verda i grassa de les grans pluges. A la tarda
i veig els graners convertits en llacs bruns de castanyes: enguany n'han	collides	unes 12 tones! Aigua neta a la Riera, boscos d'aram, de púrpura
magnífic. Vaig al Pujolar amb l'Albert; abans, prop de la font del Vern,	collim	branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són
de florir, les tórtores de parrupeig melangiós, el parc d'avets, on hem	collit	les primeres violetes (que eren, per cert, molt oloroses). 21
maig. Dia clar, lluent. He anat amb l'Albert al Pujolar.	Collim	alguns moixernons, els primers d'aquesta primavera. Hi ha moltes flors
aquests temps difícils. L'Albert i l'avi espigolen pels camps, les nenes	cullen	maduixes... Fa calor. A la tarda s'ennuvola una mica. Tradueixo
un bolet ridícul. Però a la galeria de casa encara viu el romaní que vaig	collir	als boscos de Premià. 18 juliol. A quarts de nou del matí
llevo cansat. Avui no he treballat gens: no tinc esma. Al matí he anat a	collir	moixernons: n'he trobats molts, petites ombrel·les de vori humit, en
vora el camí: la lleu corol·la rosada i el cor groc com una custòdia. La	cullo	i la guardo en un llibre. Aquest matí, en la pau assolellada, he sentit
Quin fred! A les 9 estàvem a 4 graus sota zero. He	collit	glaç d'un centímetre de gruix. Sort que avui hem entrat a casa
presses, de la gent pagesa. No deixava mai d'anar a les Torres quan es	collia	la til·la, i devia ser la seva manera de captar la bellesa dels camps,
absort en una idea, llunyà; es redreçava; deixava l'aixada, i anava a	collir	unes cols, que s'havien pujat; deixava les cols i s'arribava al límit de
els beneficis que en podrien treure i el temps en què podrien començar a	collir	. Però l'endemà, quan Jaume arribà a l'horta, es trobà amb els fruits
un altre pagès. Se saludaren. L'altre portava unes tomates que acabava de	collir	i les partí amb Jaume. Parlà, després, de la collita; de la collita passà
arbre, i assegut allí, amb tota tranquil·litat, devorava el que havia	collit	i satisfeta la fam, s'ajeia a fer la migdiada. Llavors Miquel de la
i va morir Llorente, enyorós de Museros, d'aquell hort on es	cullen	les flors dels Jocs Florals. Recordes els darrers anys que
Un migdia de llum exasperada, anàrem a Beniarjó;	collires	unes flors en un marge: les volies deixar en aquelles ruïnes.
casa, que faci dia o negra nit, sempre les portes resten obertes. Cadascú	cull	la fruita del primer arbre que troba o de la primera casa on es fica.

Pàgina 1 (de 69)

50 següents