×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb colonial |
Freqüència total: 1125 |
CTILC1 |
simptomàtic que aquests mateixos estrangers, aquests insurrectes | colonials | que ens vituperen, acostumin a aprofitar la primera ocasió per arribar-se | Els romàntics prolongaren la il·lusió rousseauniana. Després, els imperis | colonials | , les companyies creades per a l'explotació de les riqueses —i dels homes— | l'europeu mitjà. La visió que el blanc —burgès o proletari— tenia del món | colonial | , li venia dels Kipling, dels Tagore, dels infinits redactors de papers | empeny. El "tempo" diplomàtic sembla que no serà pas viu. La qüestió | colonial | , però, sembla enfocada per Anglaterra amb esperit de transigència. Un | ha sobtat la massa grisa i taronja del port de la Pointe à Pitre. Port | colonial | d'una pobresa i d'una delicadesa infinites. Un parell de cargos, quatre | a mig camí dels molls, i uns homes de pell entre caoba i carbó, amb casc | colonial | , calces de fil blanc, samarreta curta i peu descalç, cridant i | que no s'hagi mogut d'Europa difícilment podrà imaginar una petita ciutat | colonial | a les Antilles. I no se la imaginarà per por. És a dir, no pot arribar a | però els camions, tal com aquí es produeixen, tenen una bellesa " | colonial | " —esqueixadíssima si voleu— que no desentona ni amb el paisatge ni amb | de si en el romanticisme greixós i perfumat de la Martinica. En el port | colonial | , el camió és magnífic. El camió carregat de negres ve a ésser la sang | punxa la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! El port | colonial | ! I això clavat en la sorra d'un país que sembla que només pugui tolerar | monuments de pedra i carbó, amb uns docs en miniatura, com altres ports | colonials | . Una gran escullera i una mitja dotzena de molls vastíssims, rodejats | infantil i absolutament guillat. Després del jaqué ha utilitzat el casc | colonial | , el vestit de fil blanc i el vestit caqui d'explorador africà. El dia que | ventre de les roques massisses... Hem entrat a la rada de Papeete. Port | colonial | , petit, tot ple de velers, les famoses goletes que fan el viatge a les | més de dos pisos, i pel seu exterior Papeete ofereix l'aspecte d'una vila | colonial | tranquil·la, plena de felicitat i de color. En els molls, només s'hi | una affaire, de vegades greu. En la lluita viva d'aquesta societat | colonial | , la francmaçoneria hi juga un gran paper. Es fa política de tot i de tota | una il·lusió i un gust de biologia sincera. Perquè, malgrat el casc | colonial | i la barba dels sacerdots que es passegen a cavall d'una bicicleta, | una església. Les esglésies totes són exactes; obeeixen a un estil gòtic | colonial | infame per a ús de negres o de canacs. Són pintades de blanc i vermell i | i una samarreta, i encara una de les camises no té res d'esportiva ni de | colonial | ; amb la friolera i el botonet metàl·lic descordat, podria perfectament | Es passeja per Papeete, de vegades amb barret fort, de vegades amb casc | colonial | , i sempre amb uns pantalons que li vénen curts i estretíssims i que fan | hoste sensacional a Borabora. El Pare Josep es presentà amb el seu casc | colonial | , la seva sotana tinyosa i la seva barba rupestre. És un home ple de | A la cerimònia religiosa, va venir-hi amb un vell uniforme de soldat | colonial | , rentat, sargit i apedaçat, però dut amb un orgull autèntic. Rango | una il·lusió de carn fresca i de sensualisme orejat. Entre l'arquitectura | colonial | hi ha alguna casa vella del segle XVI i un tros d'església | remença, el mas dels serfs de la gleva, a una ungla de l'antiga concepció | colonial | romana. De nou semblava que hom retornava a la consideració del pagès com | polítics catalans del segle XIX. No hem tingut tampoc un imperi | colonial | o mercantívol que folrés d'or el país. Encara que trastejàrem activament | mitjançant l'aplicació al treball. Ni els béns naturals ni els monopolis | colonials | —dos grans creadors de la riquesa dels pobles— no ens han permès de | el tribut d'admiració que mereixem per les nostres iniciatives de tipus | colonial | . Colonial en el sentit més noble de la paraula; no en el de la bescantada | d'admiració que mereixem per les nostres iniciatives de tipus colonial. | Colonial | en el sentit més noble de la paraula; no en el de la bescantada | decretat per la Monarquia a benefici de Sevilla, hi havia en el monopoli | colonial | moltes escletxes per on trobar la font on assadollar-se amb l'or americà. | els enginys tèxtils, floriren les indústries, s'armà l'estol mercantívol | colonial | , es conquerí el dret de comerciar amb Amèrica, encetàrem de bell nou el | durant l'Edat Moderna, la nostra participació en l'experiència | colonial | de l'Occident té un abast suficientment considerable perquè no pugui | examinat ratlles amunt. Els dos vessants de la colonització. Tota teoria | colonial | ha de reconèixer l'existència d'un fet bàsic: la prepotència d'un poble | No existeix cap poble que s'hagi embarcat per a la gran aventura | colonial | amb la il·lusió de redimir el món. Des dels Argonautes, per damunt de les | dels gengizkànides. Contràriament, un poble de mariners donarà un sistema | colonial | de tipus mercantívol: lent en la seva formació, però liberal, empíric, | liberal, empíric, pràctic en els afers. Dels dos vessants de l'expansió | colonial | , fórem els catalans, després dels fenicis i dels grecs i abans dels | el temps d'Alfons el Magnànim, fou el punt d'arrencada de l'organització | colonial | americana per Castella. Ningú no nega avui en bloc aquest fet. Ara bé; si | esment que Carles I havia inaugurat en 1529 un règim econòmic | colonial | de tipus bastant liberal i que en les Corts de 1542 havia promès | altrament dit, en potència capaç d'organitzar la mecànica econòmica | colonial | americana, d'ocupar el lloc cabdal en les finances europees, o més | La pregunta: què era Espanya? anguniejava la gent des de la catàstrofe | colonial | , i Ortega y Gasset, en respondre-la, hi donava un sentit en aparença | contra les goletes i els bergantins catalans i deturaven el comerç | colonial | . Aquesta fou la principal causa de l'antipatia de Catalunya envers el | llur força resta testimoni en el fet que, tres anys després de la desfeta | colonial | , el grup s'imposés en la cosa pública catalana. Si a la resta d'Espanya | cap de la ciutat, als afores, pel Terreno, per Gènova, es belluga un món | colonial | , compost de pintors, turistes i senyores que fumen. Són gents estranyes, | i Bobby pujaven l'escala. Mado mateixa va obrir la porta; duia un pijama | colonial | i plata, i els pits de Mado, apretant el setí del pijama, feien l'efecte | de perdre el patrimoni, va treure un gran profit dels darrers contactes | colonials | . La seva relació amb els Comilles, amb els Arnús, amb els Girona i altres | anterior a l'exposició del vuitanta vuit, sensible a les olors | colonials | , a l'oli de les fàbriques, a l'eficàcia del cotó filat i a les comèdies | de no abandonar el diàleg. Era a mitjans de juny i feia una calor | colonial | i greixosa. A les onze de la nit els salons estaven gairebé plens; es | i en el clima d'Hortènsia Portell tenia més partidaris el paganisme | colonial | . El governador civil de Barcelona, que es deia Milans del Bosch, no sentí | aquelles desgraciades, no passaven de somnis febrosos de caserna | colonial | . La mala qualitat de les pells, treia tot el que pogués haver-hi | una ombra de poca-solta. Aquella pedra impregnada de drogues i productes | colonials | , tenia el respir de les veles dels vaixells que anaven a Amèrica a cercar | fer-se'n càrrec per la humanitat històrica: ja sigui que, en la situació | colonial | , la primera hagi començat a interioritzar la història de la segona, ja | conseqüència la necessitat d'ampliar el mercat i, per tant, la tendència | colonial | i imperialista. Malthus. —I, per tant, una altra vegada la |
|