DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
colonial AI 1125 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb colonial Freqüència total:  1125 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

simptomàtic que aquests mateixos estrangers, aquests insurrectes colonials que ens vituperen, acostumin a aprofitar la primera ocasió per arribar-se
Els romàntics prolongaren la il·lusió rousseauniana. Després, els imperis colonials, les companyies creades per a l'explotació de les riqueses —i dels homes—
l'europeu mitjà. La visió que el blanc —burgès o proletari— tenia del món colonial, li venia dels Kipling, dels Tagore, dels infinits redactors de papers
empeny. El "tempo" diplomàtic sembla que no serà pas viu. La qüestió colonial, però, sembla enfocada per Anglaterra amb esperit de transigència. Un
ha sobtat la massa grisa i taronja del port de la Pointe à Pitre. Port colonial d'una pobresa i d'una delicadesa infinites. Un parell de cargos, quatre
a mig camí dels molls, i uns homes de pell entre caoba i carbó, amb casc colonial, calces de fil blanc, samarreta curta i peu descalç, cridant i
que no s'hagi mogut d'Europa difícilment podrà imaginar una petita ciutat colonial a les Antilles. I no se la imaginarà per por. És a dir, no pot arribar a
però els camions, tal com aquí es produeixen, tenen una bellesa "colonial" —esqueixadíssima si voleu— que no desentona ni amb el paisatge ni amb
de si en el romanticisme greixós i perfumat de la Martinica. En el port colonial, el camió és magnífic. El camió carregat de negres ve a ésser la sang
punxa la bala de cotó o xucla la regalèssia de les llàgrimes! El port colonial! I això clavat en la sorra d'un país que sembla que només pugui tolerar
monuments de pedra i carbó, amb uns docs en miniatura, com altres ports colonials. Una gran escullera i una mitja dotzena de molls vastíssims, rodejats
infantil i absolutament guillat. Després del jaqué ha utilitzat el casc colonial, el vestit de fil blanc i el vestit caqui d'explorador africà. El dia que
ventre de les roques massisses... Hem entrat a la rada de Papeete. Port colonial, petit, tot ple de velers, les famoses goletes que fan el viatge a les
més de dos pisos, i pel seu exterior Papeete ofereix l'aspecte d'una vila colonial tranquil·la, plena de felicitat i de color. En els molls, només s'hi
una affaire, de vegades greu. En la lluita viva d'aquesta societat colonial, la francmaçoneria hi juga un gran paper. Es fa política de tot i de tota
una il·lusió i un gust de biologia sincera. Perquè, malgrat el casc colonial i la barba dels sacerdots que es passegen a cavall d'una bicicleta,
una església. Les esglésies totes són exactes; obeeixen a un estil gòtic colonial infame per a ús de negres o de canacs. Són pintades de blanc i vermell i
i una samarreta, i encara una de les camises no té res d'esportiva ni de colonial; amb la friolera i el botonet metàl·lic descordat, podria perfectament
Es passeja per Papeete, de vegades amb barret fort, de vegades amb casc colonial, i sempre amb uns pantalons que li vénen curts i estretíssims i que fan
hoste sensacional a Borabora. El Pare Josep es presentà amb el seu casc colonial, la seva sotana tinyosa i la seva barba rupestre. És un home ple de
A la cerimònia religiosa, va venir-hi amb un vell uniforme de soldat colonial, rentat, sargit i apedaçat, però dut amb un orgull autèntic. Rango
una il·lusió de carn fresca i de sensualisme orejat. Entre l'arquitectura colonial hi ha alguna casa vella del segle XVI i un tros d'església
remença, el mas dels serfs de la gleva, a una ungla de l'antiga concepció colonial romana. De nou semblava que hom retornava a la consideració del pagès com
polítics catalans del segle XIX. No hem tingut tampoc un imperi colonial o mercantívol que folrés d'or el país. Encara que trastejàrem activament
mitjançant l'aplicació al treball. Ni els béns naturals ni els monopolis colonials —dos grans creadors de la riquesa dels pobles— no ens han permès de
el tribut d'admiració que mereixem per les nostres iniciatives de tipus colonial. Colonial en el sentit més noble de la paraula; no en el de la bescantada
d'admiració que mereixem per les nostres iniciatives de tipus colonial. Colonial en el sentit més noble de la paraula; no en el de la bescantada
decretat per la Monarquia a benefici de Sevilla, hi havia en el monopoli colonial moltes escletxes per on trobar la font on assadollar-se amb l'or americà.
els enginys tèxtils, floriren les indústries, s'armà l'estol mercantívol colonial, es conquerí el dret de comerciar amb Amèrica, encetàrem de bell nou el
durant l'Edat Moderna, la nostra participació en l'experiència colonial de l'Occident té un abast suficientment considerable perquè no pugui
examinat ratlles amunt. Els dos vessants de la colonització. Tota teoria colonial ha de reconèixer l'existència d'un fet bàsic: la prepotència d'un poble
No existeix cap poble que s'hagi embarcat per a la gran aventura colonial amb la il·lusió de redimir el món. Des dels Argonautes, per damunt de les
dels gengizkànides. Contràriament, un poble de mariners donarà un sistema colonial de tipus mercantívol: lent en la seva formació, però liberal, empíric,
liberal, empíric, pràctic en els afers. Dels dos vessants de l'expansió colonial, fórem els catalans, després dels fenicis i dels grecs i abans dels
el temps d'Alfons el Magnànim, fou el punt d'arrencada de l'organització colonial americana per Castella. Ningú no nega avui en bloc aquest fet. Ara bé; si
esment que Carles I havia inaugurat en 1529 un règim econòmic colonial de tipus bastant liberal i que en les Corts de 1542 havia promès
altrament dit, en potència capaç d'organitzar la mecànica econòmica colonial americana, d'ocupar el lloc cabdal en les finances europees, o més
La pregunta: què era Espanya? anguniejava la gent des de la catàstrofe colonial, i Ortega y Gasset, en respondre-la, hi donava un sentit en aparença
contra les goletes i els bergantins catalans i deturaven el comerç colonial. Aquesta fou la principal causa de l'antipatia de Catalunya envers el
llur força resta testimoni en el fet que, tres anys després de la desfeta colonial, el grup s'imposés en la cosa pública catalana. Si a la resta d'Espanya
cap de la ciutat, als afores, pel Terreno, per Gènova, es belluga un món colonial, compost de pintors, turistes i senyores que fumen. Són gents estranyes,
i Bobby pujaven l'escala. Mado mateixa va obrir la porta; duia un pijama colonial i plata, i els pits de Mado, apretant el setí del pijama, feien l'efecte
de perdre el patrimoni, va treure un gran profit dels darrers contactes colonials. La seva relació amb els Comilles, amb els Arnús, amb els Girona i altres
anterior a l'exposició del vuitanta vuit, sensible a les olors colonials, a l'oli de les fàbriques, a l'eficàcia del cotó filat i a les comèdies
de no abandonar el diàleg. Era a mitjans de juny i feia una calor colonial i greixosa. A les onze de la nit els salons estaven gairebé plens; es
i en el clima d'Hortènsia Portell tenia més partidaris el paganisme colonial. El governador civil de Barcelona, que es deia Milans del Bosch, no sentí
aquelles desgraciades, no passaven de somnis febrosos de caserna colonial. La mala qualitat de les pells, treia tot el que pogués haver-hi
una ombra de poca-solta. Aquella pedra impregnada de drogues i productes colonials, tenia el respir de les veles dels vaixells que anaven a Amèrica a cercar
fer-se'n càrrec per la humanitat històrica: ja sigui que, en la situació colonial, la primera hagi començat a interioritzar la història de la segona, ja
conseqüència la necessitat d'ampliar el mercat i, per tant, la tendència colonial i imperialista. Malthus. —I, per tant, una altra vegada la

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »