Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

recalcats a les altes vares de freixe amb les quals conduïen les bèsties	colpejant	-les damunt del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint anys, fill del pastor
—respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i	colpejant	els terrossos amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago s'havia clos,
sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans crits; es	colpejaren	amigablement; s'insultaren entre sonores riallades, i abans de les
seus. No pogué fer-ho; una mà el subjectà amb força per darrera; es sentí	colpejat	, empès per tots costats; sentí veus aïrades, amenaces, crits; forces
estava bastit. Tino Costa, ja en la seva infantesa, havia vist criatures	colpejades	sense pietat pels propis pares —recordava a aquest respecte escenes que
Joan del Santo, acabada la paciència, l'havia arrencada del llit i la	colpejà	enfurismat, fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a aguantar al capçal
de caure sobre una cara. —Assassins! —repeteix. Sent el genoll que li	colpeja	els testicles i es doblega endavant, a punt de caure, a punt de
Només poden moure els peus, penjants de la llitera, amb els quals han	colpejat	la paret fins que el carceller ha fet acte de presència. És un home madur
les va tancant, aclaparat. Un soroll a la galeria, com si algú hagués	colpejat	els barrots de la barana, els obliga tots a girar-se cap a fora, on poden
nuvolet de pols que aixequen el seu peu que s'arrossega i la crossa que	colpeja	silenciosament el terra sembrat de papers i deixalles. Més amunt, al racó
acrescut, els dos ulls encesos en una lluor afamada i histèrica abans de	colpejar	-li de nou la testa contra els rajols que s'esberlen. —...mitjons verds
dos trets més, aïllats. —Som nosaltres —diu l'home sense fer-ne cabal. Li	colpeja	lleugerament les galtes, per espavilar-la, i ella mormola: —He
teniu uns altres... —Mai no n'he tingut cap més. L'individu més baix els	colpeja	amb un dit d'ungles grogues, l'informa: —Aviat caducaran, ara. —Fins
uns esbarzers —explica ell, espiant-lo de cua d'ull, però l'home riu,	colpeja	l'esquena del seu company que gairebé deixa escapar el volant. —Heu
forques i els bastons, entre crits i malediccions, el feren bocins; el	colpejaren	sense parar, salvatgement, amb fúria terrible, amb ferotgia, com si amb
rebels, invencibles per molt que tu, durant temps i temps, els haguessis	colpejats	amb mortals embranzides —dejunis, penitències, privacions— fins a
locals, de l'Horta de València. Jo sóc aquest que em dic... Es	colpejava	el pit, el puny com una pedra, insistint foscament. I
que Nara i Caín segueixen abraçats, Abel agafa una eina i va per	colpejar	Caín però aquest amb un moviment rapidíssim es desfà de la noia, desarma
el dinar, parteix el pa, etc..)] I m'ha dit dropo. I ha volgut	colpejar	-me... A mi... a mi! Eva. [(Sospirant.)] Ai! Abel
al voltant d'un mateix amb cautela, no per temor sinó per desig de no	colpejar	infructuosament en el buit. La circumspecció no significa, doncs,
a casa amb la rapidesa d'un que fuig; perquè fuig d'ella mateixa, com si	colpejant	de talons les llambordes, ofegués el so d'aquella veu insistent, que ha
portal dels Muntanyola. Truca com una forastera, panteixant, els polsos	colpejats	per un martelleig atordidor. Compareix Teresa, amb el somriure gèlid de
dobles, i per dessota, a les cames, només porten les calces. Si els	colpegeu	als turmells i els feriu sovintejadament, quan acabarà la lluita hi
Blanch, l'elm usat en la guerra. Quan el rei Menador de Pèrsia	colpeja	amb la seva espasa el cap de Tirant, aquest exclama: "Si no fos per
per entre aquell mar de gent que, indiferent á son estat, l' empenyía y	colpejava	com las onas á un cos mort. Tot aquell trasbals abigarrat de carruatjes
sentiment de la pròpia brutalitat, se li augmenta la violència i torna a	colpejar	una, dues i tres vegades, estúpidament, bestialment, fins que li prenen
davant de la casa. El promès ha agafat un cantal del carrer, i amb ell	colpeja	la porta, que ressona tova en la nit, però els colps acceleren el cor de
a les mans, havia de ferir l'animal. ¡Quines riotes, si, desviat, el xic	colpejava	la terra lluny de la bèstia quasi soterrada! Passada una estona, era un
si els contemplés tots dos en repugnant acoblament, Cosme es posà dret,	colpejà	la taula amb violència i cridà: —No! A Mònica, no li escapà ni un
prou cap, jo... per mostrar-li els culpables amb el dit tot dient-li: "	Colpeja	, Orestes, colpeja: són aquests!" Orestes. —I si no fos com tu
per mostrar-li els culpables amb el dit tot dient-li: "Colpeja, Orestes,	colpeja	: són aquests!" Orestes. —I si no fos com tu te l'imagines?
sigueu tots dos! Orestes. —Encara no t'acabes de morir? [El	colpeja	. Egist cau.] Egist. —Vigila les mosques, Orestes, vigila les
cridaven plens de ràbia, i, furiosos, empunyades les armes,	colpejaven	els escuts ressonants amb fressa bèl·lica, proferint
ansiosament. L'ensumem, fa olor, fa pudor. La tastem, és comestible. La	colpegem	, ressona i crida com un ésser vivent. "Alguns homes, els més intrèpids,
hi lliura els dos braços i es deixa dominar pel ritme igual. Així el	colpejar	s'allargava sense repòs ni treva. Els dos flagells eixordaven aquell racó
l'aire sec de garriga. El poblaven d'un concert discordant. Nosaltres	colpejàvem	l'arbre amb un pal per mor de fer caure les ametlles, que eren molt
altres, que són clavades a la terra per martellades contínues, les quals	colpegen	ara una estaca i després una altra encara amb més força. És molt difícil
demostren que en els altres indrets han passat anys des que les aigües	colpejaren	llurs bases. Crec que qui estudiï més de la vora l'acció de la mar sobre
primats, després d'haver agafat una mandíbula de terra i amb ella	colpejat	el crani d'un enemic que cau abatut, la llança enlaire, tot just
un xicot que moments abans havia vist rondant el lloc on despatxen gin,	colpeja	frenèticament el pit d'una de les bèsties amb una gorra. Quan l'equí
d'ella. Així ho dóna a entendre Homer quan diu d'Ulisses: Després de	colpejar	-se el pit, va amonestar el seu cor amb aquestes paraules: Aguanta, cor
mur invisible de la nostra claredat. Però nosaltres no ens desesperàvem,	colpejant	, a crits, el mur irrefutable, sobre el qual hi ha un mot resplendent:
uns corriols d'arena en les arrugues de llurs vestits; quan un amic	colpeja	l'esquena a l'altre aixeca un núvol que obscureix la llum, els sacs de
ni feres li podrien fer cap mal. —No cal témer ningú —conclogué Baloo	colpejant	-se amb orgull la grossa panxa peluda. —Tret dels de sa pròpia tribu
de la lluita contra la pantera negra: els udols, el petar de dents, el	colpejar	de la baralla i el ronc esbufec pregon de Bagheera, que reculava,
coratge. S'obrí pas desesperadament, pam a pam, de dret a les cisternes,	colpejant	en silenci. Aleshores, des del mur enrunat que era més a prop de la
mateix bestiar que calcigaria un home blanc fins que el matés, es deixa	colpejar	, governar i escridassar per uns marrecs que tot just els arriben al
clarament als minyons de la colla, que el que manava allí era ell.	Colpejà	els brúfols amb un llarg bastó de bambú polit i digué a Kamya, un dels
esclafantlo. A l'altre estol els taurs i els novells també esbufegaven i	colpejaven	la terra amb llurs unglots; però, malgrat que llur aspecte fos més
aquí i darrera meu hi ha els brúfols. Rama, el Rei dels Brúfols,	colpejà	a terra amb l'unglot. Aigües del Wainganga, on anà Shere Khan?

Pàgina 1 (de 24)

50 següents