×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb colrar |
Freqüència total: 136 |
CTILC1 |
dia corregint proves, llevat dels moments que dedico a repassar diaris, | colrant | -me al sol de març. Cloquejar de gallines, clarins de gall, melodia | mica més lluent que li fa créixer tot de gotes de suor a les temples i li | colra | la pell de les galtes. El clot s'ha anat aprofundint, ja és com una curta | penja en l'atmosfera, barrejada a un sol ardent i sense pal·liatius que | colra | les cares on brillen grans gotes d'una suor feixuga i densa que | blancs ni pàl·lids com es fills de senyor. Noltros pareixíem dos negrets, | colrats | pes sol i pes terrossos. Teníem unes galtes ben vermelles... Però no | com si els ulls dels infants miressin pel seu rostre. Si es | colra | , ran de galta, de rovell el somriure, al pas del vent | poc o molt afuades. Dues taques de rosa, enceses i naturals, a les galtes | colrades | per l'aire i pel foc del braser, senyalen l'Angelina, filla de l'oncle | de les Aulines; ans bé una dona envigorida per l'aire sanitós del camp, | colrada | pel sol, els braços i el coll llustrosos, emmarcats per la roba sòbria; | sobre una ona, abandonà el seu cos al gran plaer de la frescor. Un xicot | colrat | pel sol aparegué vora l'aigua, descalç i cantant albades d'amor. Potser | com ella i alegret com una cogullada. Es el Canigonenc, Antón, que t'ha | colrat | ... és aquesta muntanya ont tot l'ivern hí neva... i | guturalitzacions que em recorden el flamenc andalús. És una dona gran, | colrada | pel sol, que duu ulleres i tremola de les barres de la boca als palpissos | i aquells sillons com de matrimoni i aquell saló tan Decent em van | colrar | de tal vanitat que m'hauria besat a mi mateix com acte de auto-acatament. | a dues passes. És espigada, fresca i riallera. Sota la morenor que li | colra | la galta, envellutada de la suau pelussa d'un albercoc madur, | catedral més besada pels sols ponents, i més roenta de foc del cel, i més | colrada | per les centuries, i et diuen: "Seu i admira". Allí on seus és una | com sos enemics, i llençar-se cap avall de la roca més forana i | colrar | -se, tot nu, al bat del sol, entre dues remullades, i esgarrapar-se amb | de senyal que só jo qui et tramet: En dur-te'n de l'Egipte el poble, | colraràs | Déu dalt en aquesta muntanya." "Mes, vet aquí, —replicà Moisès,— jo | de les seves ones. Per això quan ja muntava ben alt el sol, sortia a | colrar | -me de la seva primaveral escalfor cap a les terres altes plantades de | mengi i visqui eternament... I el llençà Jahvè Deu de l'hort d'Edem, que | colrés | la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà a l'Orient de | inextinta? ¿La blancor gairebé infantil d'un cutis que no sembla haver-se | colrat | mai al sol ni haver sofert altres efectes que el de la llum dels llums | que més li convé. A part d'això té una salut magnífica, l'ull viu, la pell | colrada | pel sol, el nas insolent i personal. És el tipus del caçador castellà. | proposa llegir tots els anuncis de la cortina. El seu pare, un pescador | colrat | pel sol de la mar, somriu satisfet i als que són a prop els diu amb molta | apagat encara la flameta de la discussió, i en les galtes, que semblaven | colrades | per una solrejada. —Et deixo perquè val més que facis companyia a la teva | dos nois deien paraules d'amistat. Bastava mirar un minut llurs rostres | colrats | pel sol i per les ventades, per copsar-hi els trets d'una raça noble. La | la força i la decisió que s'amagava sota el fi semblant d'aquell minyó | colrat | pel sol i les ventades del sud. —De més a més, tinc una ànsia vivíssima | blanquinosa de la pell nova que contrastava amb la resta de la pell, | colrada | pel sol. Per tal de celebrar el total guariment del noi, les tres | tu rul lu rul tu rul lu rul no estava ben | colrat | , senyors? tu rul lu rul tu rul lu rul, així i tot, | òpera que ha escrit. Bach seu al clavicèmbal i es mira aquell rostre | colrat | pels sols de tantes campanyes. Llegeix en els ulls del gran rei la gran | maduixa); el so que s'escriu generalment r (raó, conreu, | colrat | ) s'escriu rr quan es troba entre dues vocals | entre dues vocals. Ex.: rata, rec, rosa, runa, rodó, enraona, conreu, | colrat | ; semblantment: subratllar; carro, serra, sorra, arrodonir, carrat, | una relíquia grossa i bona, per cisar un Sant Crist en una creu d'argent, | colrar | dues palmatòries, etc.. L'any 1869 costà 4 rals | mesa de l'altar. La Confraria encarregà al mateix escultor el restaurar, | colrar | i daurar "tot lo altar", que potser havien deixat en blanc | de gener, l'escultor reusenc Andreu Arpa cobra 40 rals per | colrar | el lleó de la bandera del Gremi. Amb tot, es conserva la bandera del | muscular, salts atlètics, pegar fort, vares de freixe que porten fadrins | colrats | pel sol i les dures feines del camp, pantalons i camisa blanca amb vires | sobres aquests terribles caçadors els quals, enfortits per la intempèrie, | colrats | pel sol i per la tramuntana, amb una circumferència toràcica que s'apropa | Semblava una figureta d'argila, cremada per la llum i el vent, | colrada | i torrada per l'alè sanitós del iode i el salobre. Era igual que una | no s'haurien fet pregar gaire per repenjar-se definitivament al seu braç | colrat | pel sol i per les marinades. No se n'alliberava ni en aquelles hores en | llampants dels pagesos i les coloraines de sedes falses de les noies | colrades | pel sol de les eres, descobrí el vestit de l'Alícia, com una nota de | campanar quadrat en sa base i octogonal en la part superior, de pedres | colrades | pel sol dels segles, com si tot ell fos d'una sola peça, com si s'hagués | platejaven els cuirs amb subtils i finíssimes fulles, al mateix temps que | colraven | l'argent amb productes i mixtures, que, en molts casos, constituïen | ¿Volèu dir que a les dèu en farà? —Conti que sí; vuyu pas dire que mos | colri | la cara ¿sabèu?... Mes, qualque ruixadota...— Y mirant enlayre, afegí: —El | d'acampadors. Tota llur vida s'ha desenrotllat en plena naturalesa. Són | colrats | per sols brillants i vents bufants —per dir-ho amb paraules cares a | seva debilitat no volia quedar mai endarrera. El sol i l'aire li havien | colrat | la pell, fent fugir la seva pal·lidesa ciutadana. Era, però, una | parets de pedra, la fusta de les portes i de les balconades envellida, | colrades | pel sol. La gent, cares morenes per la vida a l'aire lliure, i més amunt | haureu de superar. Pells de to mitjà. Aquesta classe de pells es | colren | sense massa problemes i no sofreixen cremades. Això no obstant, | Pells fosques i olivàcies. Són les més afortunades, ja que es | colren | molt de pressa i no solen sofrir cremades. La part negativa és que les | Hi ha pells fosques que són molt sensibles i pells blanques que es | colren | fàcilment i sense cremar-se. Cada una de nosaltres sap la pròpia condició | el front, que fóra blanc si el sol de tants camps de batalla no l'hagués | colrat | , ben arrenglerades les dents entre la corba perfecta dels llavis, més alt | or... Jo no ho sabía be lo que era 'l Sol abans d'aquell día; ja m'havía | colrat | moltes vegades fentme mudar la pell com a les serps, pero no passava | y al café tots los dias, y era de veure á aquells soldats malmesos, | colrats | per lo sol d' Africa, anán del bras, no sols de las obreras y menestralas | agents físichs sobre l'organisme y la millor defènsa está en endurirnos y | colrar | la pell com una coraça, está en aumentar les nòstres fòrces desenròtllant | sempre. Tal havía d' esser la Musa del egregi poeta: humil espigolera, | colrada | pel sol y per l' oratje del camp, afanyada a cercar lo qu' el descuyt |
|