Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dia corregint proves, llevat dels moments que dedico a repassar diaris,	colrant	-me al sol de març. Cloquejar de gallines, clarins de gall, melodia
mica més lluent que li fa créixer tot de gotes de suor a les temples i li	colra	la pell de les galtes. El clot s'ha anat aprofundint, ja és com una curta
penja en l'atmosfera, barrejada a un sol ardent i sense pal·liatius que	colra	les cares on brillen grans gotes d'una suor feixuga i densa que
blancs ni pàl·lids com es fills de senyor. Noltros pareixíem dos negrets,	colrats	pes sol i pes terrossos. Teníem unes galtes ben vermelles... Però no
com si els ulls dels infants miressin pel seu rostre. Si es	colra	, ran de galta, de rovell el somriure, al pas del vent
poc o molt afuades. Dues taques de rosa, enceses i naturals, a les galtes	colrades	per l'aire i pel foc del braser, senyalen l'Angelina, filla de l'oncle
de les Aulines; ans bé una dona envigorida per l'aire sanitós del camp,	colrada	pel sol, els braços i el coll llustrosos, emmarcats per la roba sòbria;
sobre una ona, abandonà el seu cos al gran plaer de la frescor. Un xicot	colrat	pel sol aparegué vora l'aigua, descalç i cantant albades d'amor. Potser
com ella i alegret com una cogullada. Es el Canigonenc, Antón, que t'ha	colrat	... és aquesta muntanya ont tot l'ivern hí neva... i
guturalitzacions que em recorden el flamenc andalús. És una dona gran,	colrada	pel sol, que duu ulleres i tremola de les barres de la boca als palpissos
i aquells sillons com de matrimoni i aquell saló tan Decent em van	colrar	de tal vanitat que m'hauria besat a mi mateix com acte de auto-acatament.
a dues passes. És espigada, fresca i riallera. Sota la morenor que li	colra	la galta, envellutada de la suau pelussa d'un albercoc madur,
catedral més besada pels sols ponents, i més roenta de foc del cel, i més	colrada	per les centuries, i et diuen: "Seu i admira". Allí on seus és una
com sos enemics, i llençar-se cap avall de la roca més forana i	colrar	-se, tot nu, al bat del sol, entre dues remullades, i esgarrapar-se amb
de senyal que só jo qui et tramet: En dur-te'n de l'Egipte el poble,	colraràs	Déu dalt en aquesta muntanya." "Mes, vet aquí, —replicà Moisès,— jo
de les seves ones. Per això quan ja muntava ben alt el sol, sortia a	colrar	-me de la seva primaveral escalfor cap a les terres altes plantades de
mengi i visqui eternament... I el llençà Jahvè Deu de l'hort d'Edem, que	colrés	la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà a l'Orient de
inextinta? ¿La blancor gairebé infantil d'un cutis que no sembla haver-se	colrat	mai al sol ni haver sofert altres efectes que el de la llum dels llums
que més li convé. A part d'això té una salut magnífica, l'ull viu, la pell	colrada	pel sol, el nas insolent i personal. És el tipus del caçador castellà.
proposa llegir tots els anuncis de la cortina. El seu pare, un pescador	colrat	pel sol de la mar, somriu satisfet i als que són a prop els diu amb molta
apagat encara la flameta de la discussió, i en les galtes, que semblaven	colrades	per una solrejada. —Et deixo perquè val més que facis companyia a la teva
dos nois deien paraules d'amistat. Bastava mirar un minut llurs rostres	colrats	pel sol i per les ventades, per copsar-hi els trets d'una raça noble. La
la força i la decisió que s'amagava sota el fi semblant d'aquell minyó	colrat	pel sol i les ventades del sud. —De més a més, tinc una ànsia vivíssima
blanquinosa de la pell nova que contrastava amb la resta de la pell,	colrada	pel sol. Per tal de celebrar el total guariment del noi, les tres
tu rul lu rul tu rul lu rul no estava ben	colrat	, senyors? tu rul lu rul tu rul lu rul, així i tot,
òpera que ha escrit. Bach seu al clavicèmbal i es mira aquell rostre	colrat	pels sols de tantes campanyes. Llegeix en els ulls del gran rei la gran
maduixa); el so que s'escriu generalment r (raó, conreu,	colrat	) s'escriu rr quan es troba entre dues vocals
entre dues vocals. Ex.: rata, rec, rosa, runa, rodó, enraona, conreu,	colrat	; semblantment: subratllar; carro, serra, sorra, arrodonir, carrat,
una relíquia grossa i bona, per cisar un Sant Crist en una creu d'argent,	colrar	dues palmatòries, etc.. L'any 1869 costà 4 rals
mesa de l'altar. La Confraria encarregà al mateix escultor el restaurar,	colrar	i daurar "tot lo altar", que potser havien deixat en blanc
de gener, l'escultor reusenc Andreu Arpa cobra 40 rals per	colrar	el lleó de la bandera del Gremi. Amb tot, es conserva la bandera del
muscular, salts atlètics, pegar fort, vares de freixe que porten fadrins	colrats	pel sol i les dures feines del camp, pantalons i camisa blanca amb vires
sobres aquests terribles caçadors els quals, enfortits per la intempèrie,	colrats	pel sol i per la tramuntana, amb una circumferència toràcica que s'apropa
Semblava una figureta d'argila, cremada per la llum i el vent,	colrada	i torrada per l'alè sanitós del iode i el salobre. Era igual que una
no s'haurien fet pregar gaire per repenjar-se definitivament al seu braç	colrat	pel sol i per les marinades. No se n'alliberava ni en aquelles hores en
llampants dels pagesos i les coloraines de sedes falses de les noies	colrades	pel sol de les eres, descobrí el vestit de l'Alícia, com una nota de
campanar quadrat en sa base i octogonal en la part superior, de pedres	colrades	pel sol dels segles, com si tot ell fos d'una sola peça, com si s'hagués
platejaven els cuirs amb subtils i finíssimes fulles, al mateix temps que	colraven	l'argent amb productes i mixtures, que, en molts casos, constituïen
¿Volèu dir que a les dèu en farà? —Conti que sí; vuyu pas dire que mos	colri	la cara ¿sabèu?... Mes, qualque ruixadota...— Y mirant enlayre, afegí: —El
d'acampadors. Tota llur vida s'ha desenrotllat en plena naturalesa. Són	colrats	per sols brillants i vents bufants —per dir-ho amb paraules cares a
seva debilitat no volia quedar mai endarrera. El sol i l'aire li havien	colrat	la pell, fent fugir la seva pal·lidesa ciutadana. Era, però, una
parets de pedra, la fusta de les portes i de les balconades envellida,	colrades	pel sol. La gent, cares morenes per la vida a l'aire lliure, i més amunt
haureu de superar. Pells de to mitjà. Aquesta classe de pells es	colren	sense massa problemes i no sofreixen cremades. Això no obstant,
Pells fosques i olivàcies. Són les més afortunades, ja que es	colren	molt de pressa i no solen sofrir cremades. La part negativa és que les
Hi ha pells fosques que són molt sensibles i pells blanques que es	colren	fàcilment i sense cremar-se. Cada una de nosaltres sap la pròpia condició
el front, que fóra blanc si el sol de tants camps de batalla no l'hagués	colrat	, ben arrenglerades les dents entre la corba perfecta dels llavis, més alt
or... Jo no ho sabía be lo que era 'l Sol abans d'aquell día; ja m'havía	colrat	moltes vegades fentme mudar la pell com a les serps, pero no passava
y al café tots los dias, y era de veure á aquells soldats malmesos,	colrats	per lo sol d' Africa, anán del bras, no sols de las obreras y menestralas
agents físichs sobre l'organisme y la millor defènsa está en endurirnos y	colrar	la pell com una coraça, está en aumentar les nòstres fòrces desenròtllant
sempre. Tal havía d' esser la Musa del egregi poeta: humil espigolera,	colrada	pel sol y per l' oratje del camp, afanyada a cercar lo qu' el descuyt

Pàgina 1 (de 3)

50 següents