Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la seva	comuna	gènesi. De Posidó, per exemple, prové el cíclop Polifem, brutal i
cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora	comú	destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es
vacil·lant de les teies, perquè havia après la lliçó del temps i el lloc	comú	que no transcorre en va, a desgrat de la protecció embellidora de la
es difonia pel seu pit. Un dia, algun temps després, quan ja llur amistat	comuna	havia entrat en un terreny de mútues confidències, car a la primera
la infantesa d'aquella criatura apassionada i d'una sensibilitat tan poc	comuna	. Tino Costa l'interrompé, encara, en les seves reflexions: —Però ara no
És curiós de comprovar, de passada, que totes elles provenen d'una font	comuna	i que, amb diferents variants, es troben en el tresor de llegendes de
malgrat tot, l'evocació el contrariava; no volia entendrir-se amb records	comuns	d'aquells dies, perquè aquesta nit s'havia proposat parlar-li de Mila
a sentir-se desgraciada. No seria tot un engany? Què podia tenir ell de	comú	amb aquella ànima lluminosa, ell, malalt d'impossibles nostàlgies,
pràctica de l'"amor" selecte i refinat. El poble vegeta en uns "delits	comuns	", o s'ajusta a la vulgaritat conjugal, regida pels interessos o per la
investigadors. Al capdavall, aquesta és una posició carregada de sentit	comú	. Quan intentem formar-nos una noció aproximada d'un país actual —d'una
del "progrés" ensopega amb un límit infranquejable: el del sentit	comú	. Cap doctrinari no s'arriscaria a condemnar la "tècnica" en bloc. I no
dels dos nazis com en la duresa que hom reserva als altres: als presos	comuns	, sobretot. La desigualtat de tracte repugna a la seva consciència:
molts casos concrets arriben a extrems grandiosos. Un delinqüent de dret	comú	, per atlèticament nociu que sigui, mai no aconseguirà equiparar-s'hi en
hi ha el risc aleatori de la victòria dels enemics; per al delinqüent	comú	, l'Estat —qualsevol forma d'Estat, aquesta o una altra— és, sempre,
el qui ansia una millor visió de la realitat, tenen alguna cosa prèvia en	comú	: alguna cosa que, sens dubte, constitueix el gran ressort del mecanisme
qualsevol sistema filosòfic. No hi crec gaire, per no dir gens. El sentit	comú	, en canvi, ens explicaria el fet des d'un altre cantó, una mica arran de
exacerbat de les concupiscències, sense cap fre: la societat —la vida en	comú	, tota espècie de vida en comú— es faria de sobte impossible. Però tampoc
sense cap fre: la societat —la vida en comú, tota espècie de vida en	comú	— es faria de sobte impossible. Però tampoc no és necessari d'arribar a la
crucial de la política europea. Chamberlain ha dit, a la Cambra dels	Comuns	, que si Anglaterra no hagués acceptat l'oferiment d'Itàlia d'iniciar
Fa temps que amb l'excusa que la mare no es plega a unes característiques	comunes	, aquests senyors entossudits a bastir una humanitat de robots la
que no ho és, la meva mare? —No ho ha estat mai. Tots tenim una mare	comuna	, a la qual ofeneu contínuament amb la vostra negativa a reconèixer-la. —I
que els qui els ocupen s'acabin de podrir. En canvi, els de la fossa	comuna	els enllestim gairebé de seguida; allí, sempre n'hi caben. Continuen
d'espasmes feixucs darrera el mocador. —Farem una volta per les fosses	comunes	, ara —diu l'home. —Em penso que no podré... —És a l'aire lliure
nou... —Només la meitat. L'altra meitat de cadàvers destinats a la fossa	comuna	la incineren. Ell el mira, inexpressiu; no ho entén. L'home, que se
—Per precaució. Hi ha dies que es presenta molta gent a visitar la fossa	comuna	, però no hi ha gaire interès que vinguin. Com que al mateix temps sembla
no el remarca ningú. —No comprenc que els molesti que visitin la fossa	comuna	. —Destorben els funcionaris encarregats del recompte. Si es descompten
—Sí, és possible. Ja us he dit que una part dels destinats a la fossa	comuna	són incinerats a mesura que entren. —En aquest cas no pot quedar res...
vegada, somriu. —Per ser un científic, trobo que teniu molt de sentit	comú	. Aquest té la mania que totes les pelvis allargades podrien no ser ben bé
nals vinguts posteriorment de l'obència. Grops i nals tenen la magina en	comú	i quan és temps de bocadia s'uneixen als peritots que, com ells, mamen la
entre els integrants de cultures originàriament sorgides d'una fase	comuna	i ineludible i posteriorment diferenciades en formes locals..." —Té un
, per força. —És una cosa de folls! Tot! Res no s'acorda amb el sentit	comú	. —Per a ells, sí —contesta la noia—. Jo ho puc comprendre perquè al cap
Ho va destruint tot, per la força o pel calc, aprofita aquells elements	comuns	a tots els homes i que per això comparteix amb l'ocupat per pretendre a
seu costat i ella riu una mica mentre tots dos col·laboren en un objectiu	comú	que posa al descobert una sina llarga i inclinada, com de cabra, però
barat o vulgar no va fer sinó separar-los, car no tenien cap significat	comú	les paraules: bellesa o veritat o noblesa o perfecció, si cada un d'ells
i admetia, cosa absolutament prohibida, que aparegués a la taula	comú	una cistella de vitualles, enviada amb metòdica insistència per la dida.
difícil d'imaginar-se'l en el vell palau Bruzádola, cognom avui dia molt	comú	a Venècia i que havia estat el motiu dels antics amos de la casa,
obstant, alguns dels seus amics, per no veure's barrejats amb ell en la	comuna	repulsa del poble, s'allunyaren d'ell calladament. Els concurrents de la
Orinaves, dempeus, des de la plataforma. En el	comú	s'oïen els gemecs de l'amor. El salconduit costava —em sembla—
Tu, dels quals ella és la lloca, la tapadora, la mestressa i la mare	comuna	. Tothom menja una mica a les seves costelles, i, a la taula de Madame Tu,
A mi, les idees de Gerbault no em fan cap efecte. Els quatre llocs	comuns	que etziba contra el cristianisme, el seu entusiasme pels grecs, per les
noves esperances. Gairebé gosaria afirmar que el treball és el coeficient	comú	de les nostres virtuts. També podria dir que, per excés, degenera en
per contribuir a qualsevol mena d'opressió; és l'esperit de la gent	comuna	, rics i pobres, que s'expandeix pels camins de la religiositat. Ara bé,
de la propietat exclusiva —ambdues, com és sabut, contràries al bé	comú	cristià. L'Església catalana patí també d'aquests contactes amb el món,
un retrocés en la tasca de la reialesa d'establir al país un bé	comú	social. Així el clericat no es diferencia de l'estament senyorial en tant
I encara la potestat règia podia modificar-lo quan ho exigia el bé	comú	, noció que s'estengué des de mitjan segle XIII gràcies als
de pares a fills durant tantes generacions que era impossible per al	comú	de fer-se a la idea de la realitat de la monarquia paccionada posada a
palesar rellegint les obres de llurs elements més representatius— duen el	comú	denominador del pacte de bona fe, de l'aquiescència a l'autoritat
les corporacions locals, regides per una transferència de poders del	comú	a certes persones de la col·lectivitat municipal; la prodigiosa activitat
De la mateixa manera, no em fa angúnia que en la dedicació catalana a una	comuna	obra hispànica, l'ull poc entenedor malmeti els perfils de la nostra
des de feia dues centúries: la unió amb Castella sota una sobirania	comuna	. O sigui, en altres mots, la participació amb Castella en l'afaiçonament

Pàgina 1 (de 341)

50 següents