Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

terrible. Hi ha qui diu que les forces de Franco van entrar ahir a les	comarques	lleidatanes. Al matí he anat al poble amb l'Albert; a la tarda treballo
a la vora del riu. Aquesta més fina, i totes dues famoses a tota la	comarca	, però la més coneguda era la Quima, i hi anaven en quadrilles, els
la Quima, i hi anaven en quadrilles, els diumenges, des dels pobles de la	comarca	. El Pallàs continuà parlant: —Vostè, com que és d'allí, ja sap el que són
l'any que no hi hagués un cas de ràbia, i això en tots els pobles de la	comarca	. La cura era complicada, i, en el cas millor, calia sotmetre's a un
a l'enterro!". Això, ho devien dir per tots els pobles de la	comarca	, possiblement per tot Catalunya; aquell poble tenia una variant, que era
conflicte, l'anàlisi de les dues guerres socials que inflamaren les	comarques	gironines i barcelonines, la consideració dels mitjans de lluita
amb els primers trontolls de la inquietud agrària al Penedès i altres	comarques	. Malgrat la prevalença del sentit burgès de propietat exclusiva
institució de vicaris (o delegats) del procurador a les principals	comarques	, amb la sola condició d'ésser catalans i conservar efectivament la pau en
de Catalunya i de mantenir una situació de nerviosisme popular a les	comarques	marítimes, estimulada, com sempre, per la incomprensió de les autoritats
sereu només els meus supervivents. Les soledats Quan la nostra	comarca	fa el tomb, a l'alba, cap al sol; i quan la nit
pessetes! I per això tot un espectacle que interromp la circulació. La	comarca	en renou, els pobres a carrera feta pels camins, com si els haguessin de
per sol ixent, pels Plans i la Canaleta, camí de Castelló, la capitalitat	comarcana	. Porten els ulls plens d'il·lusió, i salten i brinquen per fer sonar
l'altra part, la mort de les vinyes. A l'Alt i al Baix Maestrat i a la	Comarca	de Morella n'hi havia tanta, de vinya, es feia tant de vi, que el port de
És notable i típica. No és tan famosa com altres romeries de la	comarca	; però l'escenari és bell, i essent en temps primaveral, hi assisteix
encara es fa i que és un record de l'antiga. És una romeria famosa en la	comarca	. Dels pobles veïns, i no cal dir que d'Albocàsser, hi acut una gentada. I
Tothom... y ningú. ¡Malviatje! 'Sent diumenge, y reunits los pobles de la	comarca	, s' ha parlat d' aquet francés que fá dias vas portarne. Aixó, junt ab
Ton. En Magdonald, ab exércit aguerrit y numerós, volta per eixa	comarca	esperant una ocasió per incendiar Manresa. Ara mateix. Fa molt poch he
sóc. —Bé, que la Mare de Déu et faci guanyar força. Tu fas bé a la	comarca	; dónes pa a pares de família pobres. Que tot et vagi bé! I, al cap d'
El rossinyol. I a cada poble i	comarca	, els goigs a la Mare de Déu o a un sant votat. A Bellvís, els goigs de
El poblet del Forcall es troba en un punt summament estratègic de la	comarca	; a la confluència del riu Bergantes, que baixa de Morella, el Calders,
que trobem estès arreu dels Països Catalans. No tots els pobles de la	comarca	de Morella, però, presenten les festes totes senceres. Al Forcall, per
a peu, travessant els ports de la cassola muntanyenca que el separa de la	comarca	d'Alcoi. Llavors el poble es fita a vista d'ocell, i el seu castell
de la Mare de Déu i el text del Misteri. Avisats els habitants de la	comarca	, acudí a saludar la nou vinguda gent d'Alacant, d'Elx i de Santa Pola,
prehistòries; històries de ciutats, de barris, de regions, comtats,	comarques	i llogarrets. Acull també, naturalment, històries de tals o tals altres
d'anys per col·locar el nivell econòmic illenc al de les més avançades	comarques	catalanes. En realitat aquesta esperança era realment imprevisible, i els
polític transcendental: aquell rei va erigir en "regne" les	comarques	conquistades, un "regne" distint i autònom, diríem "independent",
cristians van assentar-se, sobretot, a les ciutats i en algunes	comarques	—com les més septentrionals— que havien estat desertades pels sarraïns. A
provençals, jueus, si més no. I no altrament s'esdevenia a les	comarques	. La preponderància dels uns sobre tots els altres decidia, a la fi, la
de les llengües fa presumir la natura dels colonitzadors de cada	comarca	. L'Alt Millars, la Vall de Sogorb, els Serrans, la Foia de Bunyol, la
potencialment la millor unitat possible de la regió. D'altra banda, les	comarques	aragonitzades s'establien, en general, sota un règim de feudalisme, per
Jaume I consentia al seu gendre Alfons X de Castella la possessió de les	comarques	del nostre Sud actual, Jaume II, en 1305, les incorporava
N'hi havia una mica pertot, i eren especialment abundants a les	comarques	del secà —excepte als Ports de Morella i al Maestrat— i en els regadius
que la capital en devia tenir uns setanta mil. Pel que feia a les	comarques	catalanes —València inclosa— el mestissatge cristià quedava reduït, en la
reduït, en la mesura en què ho podia ésser. I l'hegemonia sobre les	comarques	aragoneses estava decidida: la decidien la major població, la riquesa
ulls representa l'aglutinant més patent i entranyable d'un poble. Les	comarques	no catalanes del País Valencià no van mostrar-se rebeques a la suggestió
part del mateix fenomen, la facilitat amb què algunes viles d'aquestes	comarques	adoptaren la legislació de València, renunciant a furs privatius o
la gent de països veïns, habitants d'espais menys confortables. Les	comarques	meridionals d'Aragó donen el contingent més poderós. La filtració humana
és una mica més subtil. La superioritat política i econòmica de les	comarques	catalanes, i el pes de la capital havien de cristal·litzar en un
arbitràries l'antic regne de València, decidí d'afegir-los algunes	comarques	—Requena, Villena— tradicionalment castellanes, el predomini català
de tot el país trets que només són específics d'unes poques	comarques	. Els tòpics segregats entorn de la capital i de la seva horta —alegria,
infantil. Hi ha menys —infinitament menys— dissidències entre les	comarques	"catalanes" i "valencianes" contigües, que no pas entre dues
"catalanes" i "valencianes" contigües, que no pas entre dues	comarques	valencianes de llengua distinta. I no solament per la llengua —per bé que
amb vista a una expansió mercantil i militar sobre el Mediterrani. Les	comarques	valencianes, al contrari, es presentaven com una oportunitat especial per
per crear a la zona no infeudada una societat estable i pròspera. A les	comarques	rurals que foren evacuades pels moros, la terra, dividida en petites
no havia estat un afer exclusiu dels aragonesos, argumentava: les	comarques	valencianes havien de constituir-se en regne a part, i per tant
territoris senyorials que es creaven, amb una certa parsimònia, a les	comarques	més meridionals. Tanmateix, les excepcions eren abundants. Continuaven
estimable. La classe senyorial conservava la seva posició dominant a les	comarques	, i de fet, la preeminència del feudalisme no havia estat sinó mínimament
Caldrà esperar el segle XVIII perquè les altres ciutats i les	comarques	entrin de manera puixant en la dinàmica històrica de la comunitat. I en
l'equació social serà tota una altra. Un retret que els valencians de les	comarques	—de totes— han pogut fer, modernament, als valencians de la capital, és
allà on hi ha moros hi ha agermanats. Al Maestrat i als Ports de Morella,	comarques	sense musulmans, la Germania a penes arriba a tenir èxit. Durant els tres

Pàgina 1 (de 241)

50 següents