Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
comarcà A 70 oc.
comarca F 9506 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb comarca Freqüència total:  9576 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

terrible. Hi ha qui diu que les forces de Franco van entrar ahir a les comarques lleidatanes. Al matí he anat al poble amb l'Albert; a la tarda treballo
a la vora del riu. Aquesta més fina, i totes dues famoses a tota la comarca, però la més coneguda era la Quima, i hi anaven en quadrilles, els
la Quima, i hi anaven en quadrilles, els diumenges, des dels pobles de la comarca. El Pallàs continuà parlant: —Vostè, com que és d'allí, ja sap el que són
l'any que no hi hagués un cas de ràbia, i això en tots els pobles de la comarca. La cura era complicada, i, en el cas millor, calia sotmetre's a un
a l'enterro!". Això, ho devien dir per tots els pobles de la comarca, possiblement per tot Catalunya; aquell poble tenia una variant, que era
conflicte, l'anàlisi de les dues guerres socials que inflamaren les comarques gironines i barcelonines, la consideració dels mitjans de lluita
amb els primers trontolls de la inquietud agrària al Penedès i altres comarques. Malgrat la prevalença del sentit burgès de propietat exclusiva
institució de vicaris (o delegats) del procurador a les principals comarques, amb la sola condició d'ésser catalans i conservar efectivament la pau en
de Catalunya i de mantenir una situació de nerviosisme popular a les comarques marítimes, estimulada, com sempre, per la incomprensió de les autoritats
sereu només els meus supervivents. Les soledats Quan la nostra comarca fa el tomb, a l'alba, cap al sol; i quan la nit
pessetes! I per això tot un espectacle que interromp la circulació. La comarca en renou, els pobres a carrera feta pels camins, com si els haguessin de
per sol ixent, pels Plans i la Canaleta, camí de Castelló, la capitalitat comarcana. Porten els ulls plens d'il·lusió, i salten i brinquen per fer sonar
l'altra part, la mort de les vinyes. A l'Alt i al Baix Maestrat i a la Comarca de Morella n'hi havia tanta, de vinya, es feia tant de vi, que el port de
És notable i típica. No és tan famosa com altres romeries de la comarca; però l'escenari és bell, i essent en temps primaveral, hi assisteix
encara es fa i que és un record de l'antiga. És una romeria famosa en la comarca. Dels pobles veïns, i no cal dir que d'Albocàsser, hi acut una gentada. I
Tothom... y ningú. ¡Malviatje! 'Sent diumenge, y reunits los pobles de la comarca, s' ha parlat d' aquet francés que fá dias vas portarne. Aixó, junt ab
Ton. En Magdonald, ab exércit aguerrit y numerós, volta per eixa comarca esperant una ocasió per incendiar Manresa. Ara mateix. Fa molt poch he
sóc. —Bé, que la Mare de Déu et faci guanyar força. Tu fas bé a la comarca; dónes pa a pares de família pobres. Que tot et vagi bé! I, al cap d'
fins a /L'estaca\, /L'emigrant\, /El rossinyol\. I a cada poble i comarca, els goigs a la Mare de Déu o a un sant votat. A Bellvís, els goigs de
El poblet del Forcall es troba en un punt summament estratègic de la comarca; a la confluència del riu Bergantes, que baixa de Morella, el Calders,
que trobem estès arreu dels Països Catalans. No tots els pobles de la comarca de Morella, però, presenten les festes totes senceres. Al Forcall, per
a peu, travessant els ports de la cassola muntanyenca que el separa de la comarca d'Alcoi. Llavors el poble es fita a vista d'ocell, i el seu castell
de la Mare de Déu i el text del Misteri. Avisats els habitants de la comarca, acudí a saludar la nou vinguda gent d'Alacant, d'Elx i de Santa Pola,
prehistòries; històries de ciutats, de barris, de regions, comtats, comarques i llogarrets. Acull també, naturalment, històries de tals o tals altres
d'anys per col·locar el nivell econòmic illenc al de les més avançades comarques catalanes. En realitat aquesta esperança era realment imprevisible, i els
polític transcendental: aquell rei va erigir en "regne" les comarques conquistades, un "regne" distint i autònom, diríem "independent",
cristians van assentar-se, sobretot, a les ciutats i en algunes comarques —com les més septentrionals— que havien estat desertades pels sarraïns. A
provençals, jueus, si més no. I no altrament s'esdevenia a les comarques. La preponderància dels uns sobre tots els altres decidia, a la fi, la
de les llengües fa presumir la natura dels colonitzadors de cada comarca. L'Alt Millars, la Vall de Sogorb, els Serrans, la Foia de Bunyol, la
potencialment la millor unitat possible de la regió. D'altra banda, les comarques aragonitzades s'establien, en general, sota un règim de feudalisme, per
Jaume I consentia al seu gendre Alfons X de Castella la possessió de les comarques del nostre Sud actual, Jaume II, en 1305, les incorporava
N'hi havia una mica pertot, i eren especialment abundants a les comarques del secà —excepte als Ports de Morella i al Maestrat— i en els regadius
que la capital en devia tenir uns setanta mil. Pel que feia a les comarques catalanes —València inclosa— el mestissatge cristià quedava reduït, en la
reduït, en la mesura en què ho podia ésser. I l'hegemonia sobre les comarques aragoneses estava decidida: la decidien la major població, la riquesa
ulls representa l'aglutinant més patent i entranyable d'un poble. Les comarques no catalanes del País Valencià no van mostrar-se rebeques a la suggestió
part del mateix fenomen, la facilitat amb què algunes viles d'aquestes comarques adoptaren la legislació de València, renunciant a furs privatius o
la gent de països veïns, habitants d'espais menys confortables. Les comarques meridionals d'Aragó donen el contingent més poderós. La filtració humana
és una mica més subtil. La superioritat política i econòmica de les comarques catalanes, i el pes de la capital havien de cristal·litzar en un
arbitràries l'antic regne de València, decidí d'afegir-los algunes comarques —Requena, Villena— tradicionalment castellanes, el predomini català
de tot el país trets que només són específics d'unes poques comarques. Els tòpics segregats entorn de la capital i de la seva horta —alegria,
infantil. Hi ha menys —infinitament menys— dissidències entre les comarques "catalanes" i "valencianes" contigües, que no pas entre dues
"catalanes" i "valencianes" contigües, que no pas entre dues comarques valencianes de llengua distinta. I no solament per la llengua —per bé que
amb vista a una expansió mercantil i militar sobre el Mediterrani. Les comarques valencianes, al contrari, es presentaven com una oportunitat especial per
per crear a la zona no infeudada una societat estable i pròspera. A les comarques rurals que foren evacuades pels moros, la terra, dividida en petites
no havia estat un afer exclusiu dels aragonesos, argumentava: les comarques valencianes havien de constituir-se en regne a part, i per tant
territoris senyorials que es creaven, amb una certa parsimònia, a les comarques més meridionals. Tanmateix, les excepcions eren abundants. Continuaven
estimable. La classe senyorial conservava la seva posició dominant a les comarques, i de fet, la preeminència del feudalisme no havia estat sinó mínimament
Caldrà esperar el segle XVIII perquè les altres ciutats i les comarques entrin de manera puixant en la dinàmica històrica de la comunitat. I en
l'equació social serà tota una altra. Un retret que els valencians de les comarques —de totes— han pogut fer, modernament, als valencians de la capital, és
allà on hi ha moros hi ha agermanats. Al Maestrat i als Ports de Morella, comarques sense musulmans, la Germania a penes arriba a tenir èxit. Durant els tres

  Pàgina 1 (de 192) 50 següents »