DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
comare F 252 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb comare Freqüència total:  252 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sense cap encís, sense malícia de color ni plomalls de màgia. Aquestes comares netes de maquillatge i de coqueteria comenten les terres oceàniques amb
de delicadesa, els crits de les criatures, la sòrdida xafarderia de les comares, es pengen i es gronxen en els invisibles trapezis clavats en el sostre
per dansadors que calça d'esclops la riallera comare mort. Oh, fugir on no fossin tan nuament sabudes, tan
gruixuts mitjons de llana, color albergínia, que li havia fet, deia, una comare seva de Macedònia. Anava i venia, inquiet, dalt d'un turó, vora la nostra
passeja a poc a poc, atapeïdament, i als portals de les cases seuen les comares bocabadades de tanta animació. Les portes de vidre deixen veure uns
Les primeres d'anar a jóc han estat les gallines, amb aquell aire de comares entonades i puntoses, que ja saben el que fan i no poden sofrir que els
Canten encara el pigot que esquelleja apressat, matí, tarda i vespre; comare la garsa, vestida de mig dol, que no pot aguantar-se cap secret i
del va desig joguina! Els ocells han anat emmudint malenconiosos: fins comare la garsa, xafardera que no donava repòs al batall de la llengua en tot el
la mare, una dona embolicada en un mantó obscur, parla amb altres comares; totes dobleguen el cap sobre els muscles i tenen les mans amagades. La
per a l'àvia, li feia unes grans salemes. Més tard sospitaren les comares, bo i sens cap indici sòlid que fonamentés la suposança, que volia
de precaucions, i es posà a terrejar al costat de la seva germaneta. Les comares del poble no se'n sabien avenir, convençudes que en tractar-se d'un fill
conèixer la víctima. El noi de Moré es veia assenyalat pels dits de les comares i perseguit per les mirades dels estiuejadors que anaven acollats
l'altra, per desentumir-les de la mandra que hi sentia al capdavall. Comare Lloba era ajaçada, amb el gruixut morro gris damunt els seus quatre
i li agradava anar veient el paper amoïnat que hi feien Compare Llop i Comare Lloba. Tabaqui seia immòbil, content del mal que havia fet, i afegí
arriba. —Per quelcom la seva mare li deia Lungri (el Coix) —digué Comare Lloba baix baixet. —És coix de naixença. Per això no ha pogut matar sinó
Wainganga? —Txit! No són vedells ni daines, el que caça aquesta nit —féu Comare Lloba. —Cerca l'Home. El lament havia esdevingut una mena de ronc
bramul (impropi d'un tigre) eixit de Shere Khan. —Ha errat el cop —digué Comare Lloba. —¿Què deu passar? Compare Llop eixí algunes passes enfora i sentí
grinyol. —Tabaqui va amb ell. —Hi ha quelcom que puja la muntanya —digué Comare Lloba, alçant una orella. —Alerta! Els arbustos cruixiren una mica dins
de Compare Llop i es posà a riure. —És això un cadell d'home? —preguntà Comare Lloba. —Mai no n'he vist cap. Porta-me'l. Un llop acostumat a portar
entremig dels lloparrons. —Que petit! Que nuet i valent! —digué dolçament Comare Lloba. El petit s'obria pas entre els cadells per acostar-se a la pell
el que parla! El bramul del tigre ressonà cova endins igual que un tro. Comare Lloba s'alçà d'entremig dels lloparrons i fità els seus ulls brillants
esguardà meravellat. Ja havia oblidat aquells dies en què va guanyar a Comare Lloba en lluita ferma contra cinc altres llops, llavors que a ella li
cadell és meu i a la fi l'hauran les meves dents, cua-peluts!, lladres! Comare Lloba es deixà caure panteixant entre els lloparrons, i Compare Llop li
Khan. Aquest cadell haurà d'ensenyar-se a la ramada. Vols guardar-lo, Comare, tanmateix? —Guardar-lo! —féu ella amb un sospir. —Ha vingut nuet i
nit assenyalada per reunir-se el ramat, els agafà, juntament amb Mowgli i Comare Lloba, i se'ls va endur a la Roca del Consell, que era un cim cobert de
—Mireu, mireu bé, llops! Mireu bé! A la fi (i en aquell moment a Comare Lloba se li eriçaren tots els pèls del coll) Compare Llop va empènyer
els del Poble Lliure que el vulguin defensar? No va respondre ningú, i Comare Lloba ja estava a punt per a la que ella sabia que hauria estat la seva
i no havent de pensar altra cosa, en el món, sinó caçar-se minestra. Comare Lloba li va dir, dos o tres cops, que no es fiés de Shere Khan i que un
per pendre alè i esguardà al fons de la vall. Els cadells eren fora, però Comare Lloba, del fons estant de la cabauma, conegué que alguna cosa succeïa a
sàvia perquè tant ta mare com jo ja ens hem fet vells! —Torna aviat —féu Comare Lloba, —fillet meu tot nuet. Perquè, mira, tot i essent el fill d'un home
i s'adormí tan fort que no es desvetllà ni quan el deixaren a prop de Comare Lloba, dins llur coval. Cançó de ruta dels Bandar-log Anem, igual
barba. —Fu! —digué Germà Gris (que era el més gran dels cadells que tenia Comare Lloba). —¡Quin premi que em dónes, després d'haver-te seguit vint milles!
muntanyola on hi havia la Roca del Consell i es deturaren a la cabauma de Comare Lloba. —M'han foragitat, de la ramada dels homes, mare —cridà Mowgli.
Mowgli. —Però, complint la paraula, vinc amb la pell de Shere Khan. Comare Lloba, un xic encarcarada, eixí de la cabauma, seguida dels lloparrons, i
endavant caçaria sol en la Jungla, i els quatre fills de Compare Llop i Comare Lloba van dir que caçarien amb ell. Però no és gaire fàcil de fer un
dormint un dia i una nit sencera. Després contà a Compare Llop i Comare Lloba tot el que pensà que els fóra entenedor de les seves aventures
pensava anar a dormir, i de tant en tant, mentre Mowgli s'explicava, Comare Lloba alçava el cap i flairava profundament de satisfacció quan el vent
—Estic contenta de no haver vist això darrer —digué asprament Comare Lloba. —No tinc costum de permetre que els meus cadells siguin foragitats
repetiren: —Deixa els homes en pau. Mowgli, amb el cap damunt el flanc de Comare Lloba, somrigué satisfet i digué que, per la seva part, desitjava no
Mira, granoteta: tinc un desig de veure la dona que et donà llet —digué Comare Lloba, que anava tota molla de rosada. —L'han lligada i la volen matar.
—Jo també els vull seguir. Sóc vella, però encara no em falten dents. Comare Lloba s'alçà dreta i mirà de la finestra estant vers la foscor de la
no et vegi. —A tu sí que mai no t'he fet por, granoteta, —digué Comare Lloba, reculant cap a l'herba alta i enfonsant-s'hi tan bé com va saber. —
pluges i ja veureu que n'haurà quedat. S'allunyaren de dret a la Jungla i Comare Lloba saltà del seu amagatall. —Segueix-los! —digué Mowgli— i cuida't que
seu marit que seguís endavant, i la tenebra es clogué damunt d'ells i de Comare Lloba mentre Bagheera s'alçava gairebé sota els peus de Mowgli, tremolant
xerroteja i canta; i els vailets, que pesquen amb canya des d'un pis, les comares que es barallen de finestra a finestra, tirant-se de lluny ridícules
tasques dures que feien per via d'ells. I digué el rei dels egipcis a les comares hebrees, de les quals el nom de la una era Sèfora, i el nom de l'altra era
: si és noi, feu-lo morir; si és noia, que visqui." Emperò les comares eren temeroses de Déu, i no feren segons ço que els ordenà el rei
ans deixaven viure els nadons. El rei d'Egipte, doncs, crida les comares, i els diu: —"Per què feu la cosa aquesta de deixar viure els nadons?"
diu: —"Per què feu la cosa aquesta de deixar viure els nadons?" I les comares açò feren a Faraó de resposta: —"És que no són així com les dones
d'Egipte, les hebrees; ans elles són fortes, i, abans que hi arribi la comare, ja deslliuren." I féu bé Déu a les comares; i el poble cresqué, i molt

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »