×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb combregar |
Freqüència total: 888 |
CTILC1 |
una claror de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i | combregà | ; demanà perdó a tothom, ell que no tenia res a fer-se perdonar (Tino | carrers a la nit sense fanal, com usar careta, com deixar de confessar i | combregar | cada mes, com editar pamflets, com fer reunions superiors a sis | amor casolà i endreçat. I Jeroni es deixava seduir i no sols confessava i | combregava | , i beneïa les dues pàl·lides i espantades noies, amb un gest mig | Les paraules sonaven sense força, com un alè, sota la nit. —Diuen que la | combreguen | aquesta nit. Ho heu sentit dir? —Sí, sí, és cert. I ja no pot | silenci, veus apagades. —Calleu! —digué una, com una alenada—. Ve el | combregar | ...! I de seguida, allà, pel fons del carrer, veieren avançar el pal·li, | de la comitiva. El rumor corria pertot, repetit en veu baixa: —Ve el | combregar | ! Ve el combregar! Combreguen la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones | El rumor corria pertot, repetit en veu baixa: —Ve el combregar! Ve el | combregar | ! Combreguen la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones desemparaven les | corria pertot, repetit en veu baixa: —Ve el combregar! Ve el combregar! | Combreguen | la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones desemparaven les reunions, | —Ve el combregar! Ve el combregar! Combreguen la vella Pigada! Ve el | combregar | ! Les dones desemparaven les reunions, pujaven corrents als pisos i | Els qui habitaven les plantes el penjaven al capdamunt de la porta. I el | combregar | avançava enmig d'un tremolar de llums. La vida, al pas del Viàtic, se | en el silenci ple de temors avials, de misterioses reverències, el | combregar | avançava pel mig del carrer; davant anava l'escolà, amb la creu, i fent | llumenetes tremolaven a dalt de les portes, i en finestres i balcons. El | combregar | s'aturà a la fi davant de la casa; les portes eren obertes de bat a bat. | Pigada, que vivia en un poble veí. Era poc després d'haver-se'n anat el | combregar | , i al carrer, amb l'olor de l'encens i de la cera cremada, semblava | n'estan molt orgullosos. Miren per sobre l'espatlla tots aquells que no | combreguen | amb llurs idees i prescindeixen de les descobertes que els són tan | Ja és segur que convé dur-l'hi, sa comunió; però ¿on és s'adreç de | combregar | ? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de combregar? Idò, haurem de | ¿on és s'adreç de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de | combregar | ? Idò, haurem de preparar uns canelobres i una palangana. ¿Què dius? ¿Que | estovalles de randa. Dona Maria Antònia, ¿sa malalteta no té adreç de | combregar | ? Perquè, si no en té, caldrà que mos ne deixin un. ¿No ho troba? | de la cambra i tot d'una es veié rodejat de sis o set senyores. —Cal | combregar | -la —digué—. Aquesta és sa meva opinió, i pareix que es metge també ho | després d'escriure qualsevol cosa en un full del receptari. El | combregar | arribava. A la cambra s'havia improvisat un altaret, vestit amb una de | les faldes més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi col·locà l'adreç de | combregar | : canelobres, una palmatòria, una safata i un aiguabeneiter, tot de plata. | he demanat amb tanta de fe... I canviant de to: —He manllevat un adreç de | combregar | . És de plata massissa. Es fixi que bé està s'altaret. Malgrat que es | havia una concurrència bigarrada. Des que Dona Obdúlia, després d'haver | combregat | , declarà oficialment que es moria, tenia la casa plena de moltes persones | que ja ha passat Corpus Christi i encara hem de | combregar | . Pareu taula per quan torni, que l'havem de celebrar. | a l'altar. —On són els que oïen missa? que no volen | combregar | ? El vellet que s'ho escolta, somrient li contestà: | espiat detectivescament si tots els divendres, quan deia que anava a | combregar | , hi anava de fet. Les inspeccions als seus calaixos íntims, als llibres | jo estem en el secret i ens entenem perfectament; ja pots apretar, que jo | combregaré | amb el mínim de fe i el mínim d'efusió necessàries per ésser un alumne | les paraules agres. La màxima fruïció la sentia els matins, quan anava a | combregar | . Durant els anys de criatura, fins en els dies més tendres i més | una gran alegria sense pensar en res misteriós ni sobrenatural. El fet de | combregar | l'amoïnava una mica perquè abans tenia d'anar a explicar els pecats i, | canvi, Ferran va descobrir tota la força profunda del sagrament; arribà a | combregar | amb una passió candent i esqueixada, amb un sensualisme esborronador; | de /Las cent donzellas\, la campana de Santa Mónica tocava á | combregar | , en desafinat coro cantavan, dins d' una taberna del vehí carrer de | lo pare confessor. La Madrona previngué al capellá que no li parlés de | combregar | la, ja que l' havían anat á cercar no més que pera satisfer lo desitj d' | estava indignada que la seva família no l'hagués obligat a confessar i | combregar | . L'actitud del Gilet davant la mort m'impressionà pregonament i el seu | virtuós, fort i savi, havia mort tranquil·lament sense voler confessar ni | combregar | i jo volia consolar la meva pena amb la fortitud de l'amic davant la | ranci cretenc, vermell fosc com sang de llebre. Te'l bevies, i era com si | combreguessis | amb la sang de la terra, i t'enferotgies. Les venes et desbordaven | de marginalitat, la condició de provisionalitat de l'habitament insular. | Combregant | amb rodes de molí i acceptant com a irremissible el llast històric, el | ho havia sentit contar, En Llorenç va demanar que el confessessin i el | combreguessin | com a catòlic que era i quan el capellà que l'havia confessat i combregat | com a catòlic que era i quan el capellà que l'havia confessat i | combregat | l'ajudava al que en diuen a bé morir, que vol dir morir com un cristià, | eren catòlics anglicans, és dir, que si anaven a missa i a confessar i | combregar | com els catòlics propiament dits, en canvi, i això és el més gros, no | Fóra interessant veure en quina mesura aquestes posicions | combreguen | de fet amb algunes direccions del positivisme: per exemple, com certes | Ferreter /La Dama enamorada\. La musa jovençana de Josep Carner | combregava | en el simbolisme; els parnassians produïen sonets en sèrie. La poesia | mots castellans no seria predominant. Portugal, altrament, pot dialogar i | combregar | espiritualment amb l'imperi del Brasil, d'una opulència virtual que | anyoraven! Lo que necessiten, ara, és viure ells amb ells, apropar-se, | combregar | am les coses passades, i no pera parlar-ne, que ja les saben, sinó per | muts per aquestes serres; però, en trobant lo que ells desitgen, que és | combregar | amb el paisatge, no ls planyeu; vinga solitut, vinga vent, fret, sol, | i menjar-se'l a rodanxes amb fervent avidesa, a tall de tros, com qui | combrega | amb rodes de molí. II En Pellini i jo vàrem associar-nos per | entre els pins. Lector, si tu has compartit la seva emoció humana, si has | combregat | amb ell dins la joia anònima d'una hora de bellesa, què t'importa de | potsefer que no tant com jo, però, qui sap?... Mai més no em deixaria | combregar | amb unes rodes de molí tan estomagoses. Amb aquesta disposició d'esperit | escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials. —Es toc de | combregar | —va dir una veu. —L'últim combregar de Girona! —exclamà una altra. | aquells tocs solemnials. —Es toc de combregar —va dir una veu. —L'últim | combregar | de Girona! —exclamà una altra. L'emoció que es pintà en tots els | les meves mirades cap a la porta del temple. N'anava eixint l'últim | combregar | de Girona. Venien al davant, com de costum, els músics, sonant els llurs | . Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú l'últim | combregar | . I quan jo en veig passar algun, no puc menys de recordar el meu somni |
|