Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una claror de sol, en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i	combregà	; demanà perdó a tothom, ell que no tenia res a fer-se perdonar (Tino
carrers a la nit sense fanal, com usar careta, com deixar de confessar i	combregar	cada mes, com editar pamflets, com fer reunions superiors a sis
amor casolà i endreçat. I Jeroni es deixava seduir i no sols confessava i	combregava	, i beneïa les dues pàl·lides i espantades noies, amb un gest mig
Les paraules sonaven sense força, com un alè, sota la nit. —Diuen que la	combreguen	aquesta nit. Ho heu sentit dir? —Sí, sí, és cert. I ja no pot
silenci, veus apagades. —Calleu! —digué una, com una alenada—. Ve el	combregar	...! I de seguida, allà, pel fons del carrer, veieren avançar el pal·li,
de la comitiva. El rumor corria pertot, repetit en veu baixa: —Ve el	combregar	! Ve el combregar! Combreguen la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones
El rumor corria pertot, repetit en veu baixa: —Ve el combregar! Ve el	combregar	! Combreguen la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones desemparaven les
corria pertot, repetit en veu baixa: —Ve el combregar! Ve el combregar!	Combreguen	la vella Pigada! Ve el combregar! Les dones desemparaven les reunions,
—Ve el combregar! Ve el combregar! Combreguen la vella Pigada! Ve el	combregar	! Les dones desemparaven les reunions, pujaven corrents als pisos i
Els qui habitaven les plantes el penjaven al capdamunt de la porta. I el	combregar	avançava enmig d'un tremolar de llums. La vida, al pas del Viàtic, se
en el silenci ple de temors avials, de misterioses reverències, el	combregar	avançava pel mig del carrer; davant anava l'escolà, amb la creu, i fent
llumenetes tremolaven a dalt de les portes, i en finestres i balcons. El	combregar	s'aturà a la fi davant de la casa; les portes eren obertes de bat a bat.
Pigada, que vivia en un poble veí. Era poc després d'haver-se'n anat el	combregar	, i al carrer, amb l'olor de l'encens i de la cera cremada, semblava
n'estan molt orgullosos. Miren per sobre l'espatlla tots aquells que no	combreguen	amb llurs idees i prescindeixen de les descobertes que els són tan
Ja és segur que convé dur-l'hi, sa comunió; però ¿on és s'adreç de	combregar	? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de combregar? Idò, haurem de
¿on és s'adreç de combregar? ¿Què dius? ¿Que Dona Obdúlia no té adreç de	combregar	? Idò, haurem de preparar uns canelobres i una palangana. ¿Què dius? ¿Que
estovalles de randa. Dona Maria Antònia, ¿sa malalteta no té adreç de	combregar	? Perquè, si no en té, caldrà que mos ne deixin un. ¿No ho troba?
de la cambra i tot d'una es veié rodejat de sis o set senyores. —Cal	combregar	-la —digué—. Aquesta és sa meva opinió, i pareix que es metge també ho
després d'escriure qualsevol cosa en un full del receptari. El	combregar	arribava. A la cambra s'havia improvisat un altaret, vestit amb una de
les faldes més litúrgiques de la malalta. Na Remei hi col·locà l'adreç de	combregar	: canelobres, una palmatòria, una safata i un aiguabeneiter, tot de plata.
he demanat amb tanta de fe... I canviant de to: —He manllevat un adreç de	combregar	. És de plata massissa. Es fixi que bé està s'altaret. Malgrat que es
havia una concurrència bigarrada. Des que Dona Obdúlia, després d'haver	combregat	, declarà oficialment que es moria, tenia la casa plena de moltes persones
que ja ha passat Corpus Christi i encara hem de	combregar	. Pareu taula per quan torni, que l'havem de celebrar.
a l'altar. —On són els que oïen missa? que no volen	combregar	? El vellet que s'ho escolta, somrient li contestà:
espiat detectivescament si tots els divendres, quan deia que anava a	combregar	, hi anava de fet. Les inspeccions als seus calaixos íntims, als llibres
jo estem en el secret i ens entenem perfectament; ja pots apretar, que jo	combregaré	amb el mínim de fe i el mínim d'efusió necessàries per ésser un alumne
les paraules agres. La màxima fruïció la sentia els matins, quan anava a	combregar	. Durant els anys de criatura, fins en els dies més tendres i més
una gran alegria sense pensar en res misteriós ni sobrenatural. El fet de	combregar	l'amoïnava una mica perquè abans tenia d'anar a explicar els pecats i,
canvi, Ferran va descobrir tota la força profunda del sagrament; arribà a	combregar	amb una passió candent i esqueixada, amb un sensualisme esborronador;
de /Las cent donzellas\, la campana de Santa Mónica tocava á	combregar	, en desafinat coro cantavan, dins d' una taberna del vehí carrer de
lo pare confessor. La Madrona previngué al capellá que no li parlés de	combregar	la, ja que l' havían anat á cercar no més que pera satisfer lo desitj d'
estava indignada que la seva família no l'hagués obligat a confessar i	combregar	. L'actitud del Gilet davant la mort m'impressionà pregonament i el seu
virtuós, fort i savi, havia mort tranquil·lament sense voler confessar ni	combregar	i jo volia consolar la meva pena amb la fortitud de l'amic davant la
ranci cretenc, vermell fosc com sang de llebre. Te'l bevies, i era com si	combreguessis	amb la sang de la terra, i t'enferotgies. Les venes et desbordaven
de marginalitat, la condició de provisionalitat de l'habitament insular.	Combregant	amb rodes de molí i acceptant com a irremissible el llast històric, el
ho havia sentit contar, En Llorenç va demanar que el confessessin i el	combreguessin	com a catòlic que era i quan el capellà que l'havia confessat i combregat
com a catòlic que era i quan el capellà que l'havia confessat i	combregat	l'ajudava al que en diuen a bé morir, que vol dir morir com un cristià,
eren catòlics anglicans, és dir, que si anaven a missa i a confessar i	combregar	com els catòlics propiament dits, en canvi, i això és el més gros, no
Fóra interessant veure en quina mesura aquestes posicions	combreguen	de fet amb algunes direccions del positivisme: per exemple, com certes
Ferreter /La Dama enamorada\. La musa jovençana de Josep Carner	combregava	en el simbolisme; els parnassians produïen sonets en sèrie. La poesia
mots castellans no seria predominant. Portugal, altrament, pot dialogar i	combregar	espiritualment amb l'imperi del Brasil, d'una opulència virtual que
anyoraven! Lo que necessiten, ara, és viure ells amb ells, apropar-se,	combregar	am les coses passades, i no pera parlar-ne, que ja les saben, sinó per
muts per aquestes serres; però, en trobant lo que ells desitgen, que és	combregar	amb el paisatge, no ls planyeu; vinga solitut, vinga vent, fret, sol,
i menjar-se'l a rodanxes amb fervent avidesa, a tall de tros, com qui	combrega	amb rodes de molí. II En Pellini i jo vàrem associar-nos per
entre els pins. Lector, si tu has compartit la seva emoció humana, si has	combregat	amb ell dins la joia anònima d'una hora de bellesa, què t'importa de
potsefer que no tant com jo, però, qui sap?... Mai més no em deixaria	combregar	amb unes rodes de molí tan estomagoses. Amb aquesta disposició d'esperit
escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials. —Es toc de	combregar	—va dir una veu. —L'últim combregar de Girona! —exclamà una altra.
aquells tocs solemnials. —Es toc de combregar —va dir una veu. —L'últim	combregar	de Girona! —exclamà una altra. L'emoció que es pintà en tots els
les meves mirades cap a la porta del temple. N'anava eixint l'últim	combregar	de Girona. Venien al davant, com de costum, els músics, sonant els llurs
. Cada dia ve per a algú la fi del món. Cada dia passa per a algú l'últim	combregar	. I quan jo en veig passar algun, no puc menys de recordar el meu somni

Pàgina 1 (de 18)

50 següents