Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no sóc, és evident, Plató", va	començar	el vell. "Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar.
hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va	començar	, si és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al
Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va	començar	, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou
és el que ofèn més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes	començaven	a reflexionar, es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots,
llunyanes que els teus ulls abastin." Els Vents "Ara que grandeges i	comences	a saber l'ofici, treballant amb eficàcia i àgil esforç, coneixes també
va pondre un o dos ous", continuava l'erudit. "I aquí la llegenda es	comença	a complicar." "Quines aberracions!", el va interrompre la meva àvia.
que una bondat sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i ara ens	comencem	a anguniejar amb raó, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia
qui vostè amb tanta freqüència ens parla no s'estaven mai de res, ja ho	comencem	a entendre", esclafia la senyora Tecleta Marigó. "Eren uns cavalls
que en el trasbals canvio d'ordre els adjectius d'encaix etern, i així	comencen	les altruistes revolucions incòmodes, anem-hi amb compte—, quan
la nit, el qui estimava la meva ànima, l'he cercat i no l'he trobat",	començava	a refilar ella. "Si no m'he mogut del jaç durant la sencera fosca!", li
la primera dona, serà molt funesta. Els seus complicats amors no han	començat	, i de segur que encara és solter, perquè l'endevinem molt tranquil.
que no les vares poder suportar. Molt a prop de la boca de l'antre, quan	començaves	a distingir el teu instrument en la foscor, et vas tombar amb una freda
els escurçons. L'avís a part, serpents i dracs en realitat es confonen",	començava	a alliçonar, xau-xau, l'antic pescador Arístocles, pertinaç en el seu
noies, hem somniat aquest moment. I el temíem, val a dir-ho. És clar que	començaràs	demà una altra vida. Però més plena i feliç que la que fins ara has
es malfiava la mare. "Per què no em respons? Vespreja, i les estrelles	començaran	a sortir i s'estendran per tota la volta del cel, i l'aire serà un punt
destrien si sóc ferit amb destral o amb espasa. En el camp dels asfòdels	començaré	a esbrinar-ho, i alhora la mà del qui em colpeix. L'última veu que he
sospito, d'una inflamació crònica de l'histèric, conca sense remei que	comença	a ser, vinga escridassar-se, i no s'apaivaga fins que el seu germà
qualsevol de crims que no aconsegueix ni per casualitat d'entretenir-me,	començo	uns utilíssims jerseis per a ningú, hi penelopejo, deso les llanes, no
d'assajar-les, em falta pràctica. Tanmateix, si en llançar-te a l'espai	comences	a bogejar i puges més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de
nues, de pells fines, de carns tibants, no toves, com sospito que	comencen	a ser les de la pobra Fedra. Si plau a la deessa, que en aquest punt, cal
cadàver, com es torna a estilar, recordem amb breus paraules el difunt",	començava	sense convicció el sacerdot. "Tots passarem per aquest tràngol, ja se
més enllà, en un que s'endinsava en pronunciat pendent, al fons, allí on	començava	el pla formant una mena de replaça, vivia Mila. A dalt, al capdamunt del
fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas, que en aquella hora	començava	ja a espaiar els seus viatges, i passà el riu. Feia alguns anys que
a poc a poc de plor. Plorava a despit d'ella, incapaç de contenir-se. I	començà	a pujar les escales: en realitat amagava el rostre per estalviar al seu
segons la seva manera. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'acalorava,	començà	a discutir. Ell li digué, tallant, que callés; ella tornà a replicar, i
i altres treballadors que havien acudit tots a la sala, el vell Candaina	començà	a dibuixar figures de dansa damunt el trespol deteriorat. Ballava en
dolçament, com si a penes fregués la terra, s'internà per l'entrada i	començà	a pujar les escales. Després de sopar, quan Tiago de Candaina l'anà a
El cel adquiria per moments una transparència més clara, i ací i allà	començaven	a guspirejar els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en
una llarga estona mirant cap amunt i tornant a mirar, i quan l'aire	començà	a enfosquir-se, sense que ell hagués aparegut, li semblà que s'enfosquia
l'ànima reblerta de felicitat. Però un dia, sense saber com ni per què,	començaren	a circular certs rumors a propòsit de la jove esposa: es parlava d'un
el que m'ha dit de tu? —i la mirà al ventre, gairebé amb temor, on	començava	a insinuar-se la prova del pecat. Ella es posà a plorar i volgué
més a l'església; es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual;	començà	a devorar els llibres de la biblioteca del seu avi i altres que li
quedaren oblidats per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds	començaren	a turmentar la seva ànima. Un dia Maria Àgueda el veié tornar dels camps
mar, uns ulls blaus clars i somrients, i ostentava una espessa barba que	començava	ja a blanquejar. El vell cridava el seu nebot al costat seu i li referia
xarxes i tornar-les a recollir, i la tornada a posta de sol... Tino Costa	començà	a experimentar l'enuig i, amb l'enuig, a sentir enyor de la seva mare.
Maria, separada d'allí dotze milles. Tino Costa, a partir d'aleshores,	començà	aquella vida que anà escandalitzant el poble progressivament. A l'hivern
la seva ànima es sentia tranquil·la. Però una por nascuda de no sabia què	començava	a insinuar-se-li allà en el fons de la seva felicitat, semblava créixer i
allunyar-la d'ell, i Tino Costa, en els seus moments de descoratjament,	començava	ja a preguntar-se si la mare i el padrí, si tot el poble no tindrien raó
va ocórrer una de les bromes més estúpides que mai li haguessin gastat.	Començà	per fer-lo cridar a part per un de la colla amb el pretext d'explicar-li
a la realitat d'aquell instant. Preguntà per Candi, per Sileta. La mare	començà	a referir-li el que havia succeït; però en el fons es sentia preocupada
bons temps, el padrí —actualment era ja un home entrat en anys i gairebé	començava	a ranquejar— havia pres part activa a les festes i diversions del poble
era així, que quan ell, a causa de l'edat, decidí retirar-se, la festa	començà	a declinar, i avui a Santa Maria dels Monts a penes en queda el record.
l'amplada del carrer ho permetia. Molt abans de l'hora assenyalada per a	començar	l'espectacle totes les cadires eren ocupades: darrera les cadires,
li preparaven l'equipatge? Ja saps com se les va veure aleshores, que ja	començava	: "Que si en tal, el vaig ofendre i li demano perdó; que si en tal altre
morir perdé la meravellosa lucidesa que l'havia assistit fins aleshores.	Començà	a delirar, i en el seu deliri pronunciava contínuament el nom del seu
en el seu esperit, que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava i	començava	a dansar, a cantar i a dansar fins a caure rendit amb tot el seu ésser
els seus esforços tractava únicament d'ofegar aquella veu de retret que	començava	a formular-se en la pròpia ànima. Acabà per desistir del seu intent, i va
dir-se: "Pensa en Mila; vol parlar-me de Mila, i no sap com	començar	". —Mila, dius? Mirà a terra un instant; aixecà els ulls cap a ell i
". —Mila, dius? Mirà a terra un instant; aixecà els ulls cap a ell i	començà	a parlar. La seva alegria s'havia esvaït completament i sentia que
com la d'ella quan, després, m'acompanyava. Així passaren els dies (jo	començava	ja a cansar-me), i així arribàrem a la fi... S'acostaven les santes

Pàgina 1 (de 1200)

50 següents