×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comerç |
Freqüència total: 8059 |
CTILC1 |
i llarga guerra, en la qual he afermat amb èxit el nostre domini sobre el | comerç | dels nous, rars i útils metalls, m'era lícit d'esperar, em penso, sense | amb els altres "codis": el Codi Civil, la Llei Hipotecària, el Codi de | Comerç | . Transcric els títols segons la terminologia de les nostres latituds: | sempre a l'escala admesa per la societat, afavoreixen la indústria i el | comerç | , o, si més no, algunes indústries i no pocs comerços. En una civilització | la indústria i el comerç, o, si més no, algunes indústries i no pocs | comerços | . En una civilització com la nostra —i no dubto que, salvades les | darrer, amb efectes retroactius i segons la qual poden ser matèria de | comerç | les armes curtes i llargues sempre que el dit comerç sigui practicat | poden ser matèria de comerç les armes curtes i llargues sempre que el dit | comerç | sigui practicat entre els membres autoritzats dels ordenadors públics, | els Campdepadrós es trobaven en possessió d'una sòlida fortuna, i amb un | comerç | amb ultramar arrencadíssim. Encara que pugui sorprendre no té res | política absolutista de Felip V és feta a mida per empènyer aquest | comerç | mantingut amb heroisme de pirata. El 1717 desapareixen les | donava tota mena de facilitats per a la reorganització de la Junta de | Comerç | , i es creava la Junta particular que presidia Erasme de Gònima, amb | tot. I estampetes, i imatges de guix, perquè aquí té una gran força el | comerç | de la devoció. Entre les carretes tirades per uns bous geperuts i llargs | Després m'he adonat en els volts del port de la importància que té el | comerç | de galls lluitadors. Hi ha magatzems plens de gàbies de dalt a baix, i | plomalls d'unes palmeres de tela cirada, s'entra de ple en el barri del | comerç | particular, construït en forma de quadrícula. Carrers paral·lels i | perfecta i lluent. En aquests carrers hi ha acumulat fins a l'infinit el | comerç | simple de Panamà: pacotilla oriental regentada pels hindús i els xinesos. | xinesos. D'aquesta pacotilla n'hi ha més de vint botigues, totes exactes. | Comerç | de vestits de fil: de seda —la seda, la seda baratíssima— per a ús dels | establiments són catalans, encara que parlin un anglès de Hollywood. | Comerç | de robes d'esport per a dones i criatures negres i per a alguna dona | vil i caríssim; els propietaris també són catalans un cinquanta per cent. | Comerç | d'alcohol i tabac, en forma de bars americans, ben proveïts, vastíssims, | dels films truculents. Les sabates i les sandàlies de la casa Bata, i | comerç | del clàssic barret de Panamà i de tota mena d'objectes fets amb pell de | feta dels caps reduïts autèntics dels jívaros de l'Equador. El barri del | comerç | presenta un conjunt de fira de gran color, distribuïda amb un criteri | i darrera, i amb unes dents de pam, l'agricultura, la indústria i el | comerç | practicats pels aventurers de galta dura i pels fetges d'empenta. Els | P. Rougier, bisbe in partibus, que es dedicà a l'explotació i al | comerç | de la copra i va fer una gran fortuna tractant els indígenes no pas amb | morals, idees polítiques, rellotges, lligacames, etc., etc.— creen el | comerç | , desconegut abans en aquestes illes, i el pobre maori no serveix per a | resistència física i una manca de necessitats que el fan perfecte per al | comerç | i el fan únic —per ara— en el treball de la deglutició i de la digestió | d'aquests països és una conseqüència clara i neta de l'explotació i el | comerç | de la copra. El port de Papeete resulta un dels centres més importants de | i es guardarà dintre un mitjot la moneda que aquí li proporciona el | comerç | de la copra o de la vainilla, barrejat amb les pràctiques espirituals. | suspecta a la galta. És una barreja de suís i d'australià que aquí fa el | comerç | de la vainilla i paga les prostitutes de Papeete només que pel gust de | conèixer l'ànima de les coses, de les persones, de la indústria i del | comerç | , en aquesta zona pintoresca del món, no teniu més remei que enfilar-vos a | aristocràtica que tenen els polinesis per a demostrar llur menyspreu pel | comerç | , semblava que diguessin als xinesos que la festa anava per a ells. A | amb totes les signatures americanes, tant pel que fa referència al | comerç | i explotació dels films com a la producció. Ombres blanques, Tabú, | de la història: tuberculosi, sífilis, mentida, política, indústria i | comerç | , i tot això sense coll ni corbata i amb les ungles brutes. Darrera de la | en aquest cas, llur europeisme distintiu. Mentalitat i art romànic, | comerç | mediterrani i poesia trobadoresca, desenvolupament urbà i estil gòtic, | per a saltar a successives realitzacions materials i culturals: el | comerç | , la política, l'art, l'esperit. Als qui, no prou contents amb aquesta | que han cercat fora de la llar pairal obrir-se un camí a la vida. El | comerç | i la indústria de Catalunya s'han creat amb l'esforç dels fadristerns —i | dels projectes de Feliu de la Penya sobre la intervenció dels catalans al | comerç | americà, prové del fet evident que no ens podem posar d'acord amb els | del segle XIX respecte a l'exclusió deliberada dels catalans del | comerç | amb Amèrica. Avui sabem que no hi hagué eliminació de tipus jurídic, sinó | d'Olivares, que transigir amb unes demandes catalanes d'obertura del | comerç | americà, si és que se'ls haguessin presentat, davant la perspectiva | segle XIII—, i l'acumulació de recursos financers provinents del | comerç | americà i de la venda de teixits a l'interior peninsular durant els | aquestes dues classes conservaren llur força i llurs aptituds. | Comerç | migrat, feina reduïda, però esperit permanent amb característiques | les ciutats catalanes, sobretot en les situades en lloc favorable per al | comerç | , una nova mena de grups governants: els prohoms o ciutadans honrats. El | de la costa de Ponent i de Llevant. Només uns quants agosarats feien el | comerç | amb Sicília durant una o dues generacions. Si els afers responien, es | i a les ciències i nodrírem institucions esplendoroses com la Junta de | Comerç | de Barcelona i la Universitat de Cervera. Si haguéssim d'assenyalar algun | el Vallès, Vic, la Segarra i l'Urgell. Només començava a puntejar el | comerç | de Barcelona, que donava al rerapaís una certa sensació de reviscolament. | burgesos que faran rutllar —i de quina manera— les escoles de la Junta de | Comerç | . No es pot ésser massa optimista a considerar l'altura pedagògica | els seus membres en tragueren profit, els uns per la pau, els altres pel | comerç | , i tots, com dèiem, per la seguretat. A més, i ara sí que no podem | la disposició donada per Felip II el 1566 tancant el | comerç | americà a qualsevol nació estrangera en benefici del monopoli dels | de 1542 havia promès la igualtat de catalans i castellans en el | comerç | amb Amèrica. Afigurem-nos, doncs, el dol que provocà a Catalunya —encara | Afigurem-nos, doncs, el dol que provocà a Catalunya —encara que el | comerç | , com hem dit, hi fos decadent— la notícia de la prohibició de trastejar | un esforç col·lectiu. I no per malvolença, sinó perquè les finances i el | comerç | a Espanya voregen sempre la ruïna i el govern ha de recórrer a normes | però també hi figura un desig hegemònic sobre Castella: llibertat de | comerç | amb Amèrica amb dos ports a la Península Santander i la Corunya i un | com a tècnics en la pròpia capital, que acaben obrint per a llur | comerç | malgrat la dura oposició dels Cinco Gremios. Aquesta sang | tant per la punyent realitat dels problemes plantejats (indústria, | comerç | , agricultura, obrers, obres públiques, ensenyament), com per la |
|