×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comerciejar |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
però tens de sapiguer-les fer servir. No planyis ni a Adam, caragola, | comercieja | , que ja ve a ésser lo mateix, arrenca aquestes dobletes encara que sigui | posterior per a emetre discursos pomposos, solemnes i obscurs, sinó per | comerciejar | i guanyar-se la vida de la manera que pogueren. Tampoc no aparegueren | els hiperboris. Als vells pobles de la mar els interessà, abans que tot, | comerciejar | , explotar la badoqueria dels indígenes canviant llur quincalla virolada | feren, ací, una vida regalada. Però a Cadaqués, ¿amb qui haurien pogut | comerciejar | , si ni tan sols els indígenes eren a mà i tan allunyats estaven llurs | malvestats amb completa impunitat. Mai no s'ha pogut robar i assassinar, | comerciejar | amb la llibertat humana, sotmetre la gent en esclavatge, amb una major | mercat, de les perruqueries, dels llocs on els ciutadans prenien el sol o | comerciejaven | , sempre a l'aguait d'un bell adolescent o d'un esperit agut i cultivat. | comerciants i els industrials i els agricultors es convencen de què el | comerciejar | i el recullir productes de la terra i el transformar-los pot fer-se i deu | o la depreciació son passatgeres; tothom, en fi, que fabrica o | comercieja | , necessita aprofitar la pignoració de mercaderies. Aquí sembla que hi | y la meçcla ab aquells pobles mediterranis. No hi feya altra cosa que | comerciejar | o guerrejar. Se necessità tot lo poder militar de Roma perque un poble | beneficis. Ja que la producció de mercaderies, si no són després | comerciejades | , no fa, en realitat, més que acumular riquesa en potència, que solament | especialitat a fotre carteres als pagesos rics que anaven a ciutat a | comerciejar | . Els fregava la pitrera pel cos i els furtava els diners amb les mans, | la ratlla del Chaco argentí més enllà de la qual hi ha la vida salvatge, | comerciejant | o tirotejant-se, segons els casos, amb l'indi no sotmès; cavalcant deu | distintas, originarias, empero, abduas, del N. d' Africa, que per haber | comerciejat | y navegat, la primera per lo Mediterrá, y haber crusat la segona per la | dos coronas. Las preocupacions religiosas, excomunicant als catalans que | comerciejessen | ab l' Egipte sens autorisació ó dispesa del Papa, donaren lo primer cop á | art pel mon y oblidarnos, sense tenir present que aquí ademés dels que hi | comerciejen | queda una gran majoría que l'admira y venera. Lluis de Villers. * * | á son degut temps: —Jo no 'n col·lecciono, respon, es aquest qu' hi | comercieja | ... Pero tu fas gabias per moscas, rifas estampas y jugas ab |
|