Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la circumstància de ser-ho: a la ridiculesa. I hom se'n riu. La	comicitat	del sexe és angoixosament palmària. Crec que aquesta motivació és
del tema sexual. De tota manera, l'important és allò que dèiem abans: la	comicitat	del sexe és intrínseca, perquè surt de la contraposició de dues
a un grau sobrenatural en l'escalafó de la Creació, havia d'agregar	comicitat	a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és predicada, no ja d'un home a
sobrenatural en l'escalafó de la Creació, havia d'agregar comicitat a la	comicitat	sexual. La bèstia, ara, és predicada, no ja d'un home a seques —l'home
les anècdotes, a les quals la seva sordesa imprimeix de vegades una	comicitat	dolorosa, li'n farà segurament la Història: la història que ell estima
resulta per als homes normals sorprenent i, per tant, d'una irresistible	comicitat	. Tanmateix mai, o molt rarament, no pogué lliurar-se a aquesta forma
devia pensar que així feia menys fressa. És absolutament irrisori, d'una	comicitat	grotesca. De sobte s'ha presentat en la meva memòria —no sé ben bé per
l'actitud general del seu cos, més que espantar, produïa una impressió de	comicitat	. La desmesura, en els homes petits, no els acompanya gaire. Sobre la
no li toca mai a terra. Les cues del jaqué li fan uns saltets d'una	comicitat	irresistible. Llunyania de les dones. Estic absolutament segur que hauria
diu que al seu pare li agrada la "mam" —i feia el gest de beure amb una	comicitat	que els feia rompre en rialles—, com si només li agradés al seu pare,
i tots els seismes, i suporta el ridícul amb una resignació que és d'una	comicitat	insuperable. Les mans de Sazu Pitts són dos grans actors que rivalitzen
honest fracassar a casa o fracassar al teatre. La comèdia resultà d'una	comicitat	feixuga, germànica, que es decantava al grotesc; i calia tenir una certa
de la mar. Si feia una mica de tràngol la llum saltironejava amb una	comicitat	que feia plorar. Els focs antics de llenya de pi guspirejant en els
la massa encefàlica". Tot plegat agafava unes proporcions d'una delirant	comicitat	. A la fi, Llanas —que era petit i caminava tibat, amb la barbeta tirada
quan es parla de la vida sociable de la gent, tenen sovint una	comicitat	irresistible. Un dia que dinava a casa seva, trobant-se també a taula
curs dels meus viatges em trobés enmig d'escenes divertides, de positiva	comicitat	, molt típiques per a explicar la seva manera d'ésser —una manera, un
en un "nano" desaforat i fatxenda, desafiant la volta del cel. La seva	comicitat	formal constitueix potser l'entranya del grotesc —és a dir, del grutesc.
—cosa que en aquest país no és pas excessivament rara—, l'efecte de	comicitat	és molt gran. Jo no he comprès mai per què els nostres dramaturgs i els
el meu cervell anava al trot dins una acolorida batalla on lluitaven la	comicitat	i la pompa. Tot seguia sent nou, suggestiu i grandiós, i tot em feia
accent de la Conca de Barberà, i això donava al seu examen una magna	comicitat	; però de tant en tant, com la iguana brasilenya, s'injectava de sang;
de municipal en Qui compra maduixes?, vora l'escardalenca	comicitat	de l'actor Fuentes. Tant l'un com l'altre no han conegut rival en papers
Iglésias. Projectava un nas de botxí de retaule, un nas grandiós d'una	comicitat	i d'una humanitat arravatadores; tenia la justa veu teatral i el somriure
i una manera de procedir pintoresca que topava amb el cruel instint de	comicitat	de les criatures; entre nosaltres, el P. Sauras no va caure en gràcia.
Aquella vegada els meus exàmens a Reus agafaren uns aires de paradoxal	comicitat	. El triomf al col·legi dels jesuïtes arribà a les doctes orelles del
Andreu A. Bis, que era gras, optimista, acusadament graciós i creador de	comicitat	, fou un gran company de les nostres primeres escapades. Bis, en el
polítics, era aleshores un bon company nostre, rialler, amic de la	comicitat	i potser de la intranscendència. Diumowich, del qual ja he parlat,
es posava entre tendre i patètic, i aleshores era d'una franca	comicitat	. L'oratòria del Dr. Estanyol anava completament d'acord amb la seva
del matí i en un clima de judici ordinari, ens feria les orelles amb una	comicitat	diabòlica. Simpàtic i magnífic aquell don Magí! Nosaltres no li sabíem
d'aquell llibre produïa un efecte tan truculent i d'una tan desguitarrada	comicitat	, que era impossible llegir certes pàgines sense escanyar-se de riure. A
feia amb els ulls, el nas i el sotabarba la mímica del personatge, i la	comicitat	de Pujols tenia aleshores la riquesa d'un bon aiguafort, tenia un gruix
tan sana i tan de criatura, esprement tot el suc i insistint sobre la	comicitat	de la cosa, que venien ganes d'abraçar-lo. En aquell riure net i deixat
i que, per altra banda, no podia anul·lar de cap manera la	comicitat	d'una fonètica mallorquina, massa popular i deixada anar amb un ímpetu de
de pensar en els dos grans amics meus, i allò que fa trenta anys era	comicitat	pura avui més aviat és resignada malenconia. Don Pere Rahola, solter
que era un pierrot de vint-i-quatre anys i una pura paradoxa de seny i de	comicitat	, si li haguessin dit aleshores que amb el temps arribaria a ser ministre
de cònsol a Managua, i des d'allí em va escriure cartes plenes de molta	comicitat	i de molta tristesa; i m'explicava com a detall curiós que un dia la seva
l'elegància de dos prestigis, gairebé de marbre, saltés la puça de la	comicitat	o el dimoniet de la trapelleria, a enriquir-los amb el llampec d'una
encara que per un cantó no ens podíem aturar el riure, donada la trista	comicitat	de l'escena, per l'altre cantó consideràvem que tot plegat durava massa,
Pere Grau era cavaller d'infinites anècdotes; es repenjava en la pròpia	comicitat	, i si es refregava amb l'opulència i la grandesa tenia escapades
obres artístiques i que és quasi imprescindible a les còmiques, car la	comicitat	seria pueril, si, a través de la seva caràtula ridícula i destituïda de
Buxareu recorda els idil·lis vuitcentistes d'una tan fina	comicitat	de les farses de Segarra: La Llúcia i la Ramoneta,
com el llenguatge de les expansions íntimes, de les tradicions i de la	comicitat	. Després d'això, que mai no ha estat modificat substancialment, tot el
resultat accessori de l'actitud que Proust prenia davant la realitat. La	comicitat	que ha d'ésser l'objecte de l'humor apareix només en la visió exterior
fa visibles quan parlen i quan actuen, però sovint —i aquí és on neix la	comicitat	— prescindint de la correspondència real entre aquelles actituds, gestos i
no esdevé volgudament còmica, no deixa escapar ni un sol dels aspectes de	comicitat	que hi ha en els personatges o en la situació que ens presenta. Sigui com
gramatical, i acceptaven els castellanismes macarrònics com a elements de	comicitat	. 3 El ressò de la Renaixença catalana arribà enjorn a València.
idiomàticament als escriptors erudits coetanis seus. El popularisme, la	comicitat	i la vulgaritat i impuresa de llengua, segueixen informant la major part
en català), i, aleshores, l'autor es valia d'aquest recurs, fèrtil en	comicitat	de les situacions, i còmode per a la caracterització d'un tipus de
a les celebracions sagrades, especialment les nadalenques. La seva	comicitat	natural i el fet que s'utilitzessin sobretot en comèdies profanes va
interès majoritari. Uns senyors molt llestos inventaren noves formes de	comicitat	, basades en l'abundància de pastissos, de relliscades, de persecucions i
Però no. La suposada embriaguesa era només el punt de partida per la	comicitat	. I l'home del frac, sense moure un sol muscle de la cara, sense obrir la

Pàgina 1 (de 6)

50 següents