×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb comminar |
Freqüència total: 240 |
CTILC1 |
insistir, que un dia sortí a rebre'ls amb una vella arma a la mà i els | comminà | que se n'anessin i que no tornessin mai més per allí. Uns quants mesos | ha esdevingut, d'alguna manera, paral·lela a la d'Erasme. Invitats o | comminats | pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, | histèrica; anava repetint el seu /bueno, bueno, bueno\, i | comminà | don Tomàs amb l'amenaça de les penes eternes de l'infern, pel pecat de | l'enderrocà tot seguit, li "levà la cara del bacinet" i el | comminà | que es retés. El rei, jutge de la batalla, ordenà aleshores que se | ab què stava liguat" (cap. 59; pàg. 125), i li | comminà | que es retés. Però com que el cavaller de Muntalt respongué de forma | interpel·lat un vailet que sortia per la porta i, quan ell s'ha deturat, | comminat | per ella, ha fet nosa als dos jugadors acèrrims, que, amb les calces | Res de bo no podia esperar-se de mi. La mare, atiada per l'oncle, em | comminà | a guanyar-me la vida (Per bé que mig d'amagat, mai no deixà d'ajudar- | de la pell, aquells alegres ulls de cínic quan, el fuet enlaire, ens | comminava | a dir la lliçó de gramàtica de segon curs de francès, que cap de | per les reserves d'ella, es transformà en veritable amor. Ell la | comminà | a casar-s'hi o a deixar la masia. Aleshores ella demanà uns quants dies | jo sóc l'Infern; i al més profund abisme, un altre, obert, | commina | amb devorar-me, i comparat amb ell aquest és glòria. | festa rememora l'efemèride següent: l'any 1276 el moro Al-Azraq | comminà | la fortalesa d'Alcoi a rendir-se i davant la negativa dels defensors | al carrer de sota. El pas següent és el de l'ambaixada. L'ambaixador moro | commina | el capità cristià del castell a rendir-se. Del balcó de l'ajuntament, que | grau altíssim de puresa. Però, com sabem, la veu de Jaume Pujol havia ja | comminat | al trenc del 1840 la gent mallorquina al que anys després Joan | Carles V, en 1525, pretenia d'arranjar-ho: tots els moros eren | comminats | a batejar-se, i si no ho feien, serien desterrats. Els baptismes | Resultaven una apel·lació desesperada a les energies de l'estimat. El | comminava | a dir-li clarament quines esperances, quins projectes, quines realitats | aviat a dormir... Car ell volia retreure'ls el seu indigne comportament i | comminar | -los a deixar La Caleta ben de pressa: —I com preveig que hi haurà | vegades durant la nit, havia volgut anar a trobar Joan Antoni per | comminar | -lo a que els tregués a tots quatre de La Caleta per infames, per ganduls, | doncs que el segon dia rebé una carta de Joan Antoni, els havia | comminat | : —Jo demà els planto i m'emporto la clau. No hi havia remissió, calia | a l'abanderat, el terrible Quica, de tustar a cal ferrer de la plaça i de | comminar | -lo a deixar-se prendre els estris necessaris. El terrible Quica avançà | l'home que havia plantat cara al poder reial reptant-li el seu crim i | comminant | -lo a reparar-lo, i que, àdhuc dins la presó, continuava increpant | amb uns quants uniformats. L'Apol·linar contestà al sergent que el | comminava | a rendir-se que, a les bones, no entrarien mai. Sentia com si aquell | que es passejava pel terrat amb aquella ànima de gat que hem dit, la | comminà | que callés. Però ella, sentint-se amb tot el dret d'estar contenta, | vers la llotja ocupada per Seniergues. En ésser-li a la vora, el | comminaren | perquè es donés presoner. El doctor va negar-s'hi. —No us reconec cap | Ni Zaida, la mestressa, fulgurant-les amb un esguard d'indignació i | comminant | -les amb severes paraules, no aconseguí d'animar la vetllada. Però ni | primeres hores del matí, examinant, aconsellant, fent cures, renyant i | comminant | en pro de la higiene; jo la seguia devotament, admirant el valer | mentre els ulls blavíssims del rus, cada cop més ombrejats d'enuig, em | comminaven | a declinar la invitació del moro. M'esguardava amb el front acanalat. | i mentre les seves espatlles de lliri es tornaven vermelles de sang, ella | comminava | el jutge amb la terribilitat del judici futur i amb el foc de l'infern | Amb data 12 de març del 1816, el Capità general va | comminar | l'Ajuntament perquè dictés tot seguit les ordres necessàries per a la | un ferro alt amb un disc blanc al capdamunt i unes lletres negres que | comminen | "Silenci". Silenci? Són prop de l'Hospital Clínic. Silenci per als | No era ell qui rebé tothom? ¿No era ell qui s'imposà a la seva cosina | comminant | -la a no plorar més? I per què? No era just que aquella criatura... per què | li assuaujava els nervis. La seva amiga Carolina i els seus familiars la | comminaren | a restar vuit dies més, fins que es trobés ben enfortida. De mica en mica | sobte, una carta de Marsella, amb la qual se'm citava amb gran pressa, i | comminant | -me per a un viatge a la Tunísia. "Si no hi anava, se'm vindria a | ones no m'havia sonat tan llòbregament. —Qui era l'Albí? Descobriu-ho! — | comminen | al majordom un escamot de dones—. D'on venia? Quina flauta tocava en el | al voltant d'una pretesa bajaneria meva. I a més, perquè us he de | comminar | que mantingueu la vostra història indefinidament; la meva reputació, en | a bastament pregonats d'amor a la llibertat de Catalunya, se'ls | commina | a que vagin a la realització immediata del front únic català. Abril, | d'ella la Mancomunitat governativa dictà immediatament una disposició | comminant | -los, un per un, a rectificar públicament la carta d'adhesió al professor | famós decret, primitiu, de repressió del separatisme, el general Lossada | comminà | la Junta del Col·legi d'Advocats a emprar l'espanyol en totes les | amb tants anys d'incitacions femenines. Era una veu d'intimitat, que el | comminava | a exercir un dret, que li conferia una autoritat, que el descobria a ell | escales avall, trucar a casa de l'adroguer, agafar el telèfon i | comminar | el metge que vingués a l'acte. Però romania palplantat, com si els tres | trobar un telèfon, fer-lo sonar, despertar un metge, pregar-lo, | comminar | -lo... Una dolça escalforeta que se li havia instal·lat a la zona dels | en un pesombre de la burgesia liberal. Així és com Espartero és | comminat | per aquesta, que volia un progrés a la seva mida, a © ©. La | i una circular que el Col·legi dirigí a tots els seus col·legiats | conminant | -los a cessar en l'intrusisme mèdic i comprometent-se el mateix Col·legi a | i altres enemics del bon gust lingüístic. En protesto enèrgicament i us | commino | a cercar redactors més assabentats. Altrament, us saludo. Miquel | el relaxament de la disciplina eclesiàstica i de la moral cristiana, | comminà | l'Església, en els termes més durs i gràfics, de retornar a la seva | l'hàbit monacal. Quan arribaren els perseguidors, amb amenaces de mort | comminaren | l'abat de Sant Hilari perquè els lliurés el Dux fugitiu. Amb gest molt | En el miracle de la tempesta, per exemple, Jesús es dreça al vent, el | commina | i diu: "Calla, emmudeix", i el vent para i esdevé una gran bonança. Dos | no ens diu que venim obligats a desobeir l'autoritat, quan aquesta ens | commina | a dir o a fer contra consciència o contra la divina Llei; no ho diu, | enviar Llàtzer des del regne dels morts als seus germans; els voldria | comminar | a dur una vida recta. Però Abraham —aquí es tracta de nou d'una instància | (paganes) llunyanes" (22, 21). També a Saule, Jesús el | commina | a realitzar el seu èxode personal ("dóna't pressa", "surt de | el Tribunal Suprem, en sentència de 18 d'abril del 1967 | commina | que "amb anterioritat a la presentació de la demanda s'hagi obtingut la |
|