DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
commoure V 1429 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb commoure Freqüència total:  1429 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

L'Egipte, com un vici, el meu únic vici. De debò que ja es retiren? Em commouen de veres, tan amables, atents, delicats, cortesos. Per correspondre a la
amb l'ànima fixa en el seu retorn? Ni tan sols això no aconseguia de commoure'l, i Tino Costa es preguntava quasi amb angoixa què s'havia fet de la
seva ànima. ¿Què tenia la veu d'aquella innocent, que tan profundament el commovia? Després d'haver rodat pel món d'un lloc a l'altre, enlluernat per falsos
poder per a res. ¿Què tenia ell en les paraules, que tan profundament la commovien? ¿Què tenia a la veu, que despertava en la seva ànima aquell tumult
d'or, la prenda que més valia... I el miracle a la fi, que commovia la veu de la vella i posava llàgrimes als ulls de Mila: quan, a
es sent de sobte el plor del nen al bressol. Entre les que més la commovien hi havia també la cançó de /La porquerola\, la qual, quan era
una escena semblant i escoltant les paraules de la Verge, no s'hauria commogut? Però ells no es commogueren: continuaren impedint-li que s'acostés a
escoltant les paraules de la Verge, no s'hauria commogut? Però ells no es commogueren: continuaren impedint-li que s'acostés a l'aigua i, afegint l'escarni a
... —Li posà la mà a l'espatlla, i ella sentí que, a malgrat seu, es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li notà l'emoció. Continuà en
del seu fill, records que dormen ara al fons d'aquesta felicitat que la commou, promptes, amb tot, a despertar al menor motiu, l'assalten, la
de venir a salvar-me..." L'accent d'ella tenia una rara tristesa que el commogué. Guardaren silenci, i ella afegí encara: "Era tan totxa jo aleshores!
veritat", es repetí, encara, en veu alta. Es sentí l'espetec d'un tro que commogué la casa fins els fonaments i retrunyí amb ressons cada vegada més
sentiren uns trucs violents i repetits que feien trontollar les parets i commovien tota la casa. Fins a ells arribaren veus, crits, i tornà a percebre's el
nit, aquelles paraules que tantes vegades i amb tanta dolcesa havien commogut la seva ànima: "Tots dos érem sols, Mila, i d'ençà que vàrem trobar-nos
alienada, que més tard, quan va saber que ell se n'havia anat, a penes es commogué. Mila es sentí només una mica més desemparada. Ja molt de matí el padrí
ara té traçat el seu camí amb una tan segura fermesa que res no la pot ja commoure. Aquests darrers dies tornà a sortir sovint amb Anselma pels encontorns.
de Déu, com qui demana una almoina, com els pobres que van pel món, la commou. Tal vegada explicarà on va, perquè l'amaguin del seu pare i li donin
pel món. "Com els pobres que van pel món", es digué, i aquesta idea la commovia pregonament. Era com si ell —el seu amat— l'estés mirant, com si la mirés
per primera vegada. No obstant això, no volgué veure-la; tal vegada temé commoure's massa davant d'ella; potser temé també que l'arrabassés la ira, i
la mirà. Es sentia preocupat, però a la vista de l'alegria d'ella es commogué, la seva fe gairebé el contagiava, i per damunt de la seva preocupació es
Pensava novament en Mila: aquella fugida en seguiment d'ell l'havia commogut i l'havia aterrit a la vegada. Mai no hauria pogut imaginar que arribés a
i escoltà les antigues cançons nadalenques que tantes vegades havien commogut el seu cor infantil, escoltades en aquesta mateixa habitació. Les cançons
de tempesta, sotragaven els pobles en aquells dies tenebrosos, els commovien fins als seus fonaments, i el record de les quals perdurava després anys
. Però, era Sileta en realitat? No: no l'era. De sobte, la imatge es commovia com un núvol fuetejat per una ràfega i es canviava en forma que infonia
que revelaven les seves faccions. No, no venia penedida. No plorava ni es commovia, i en els seus ulls es pintava la mateixa expressió distreta i absent
amb els seus ulls clars com el cel, plens de bondat, ¿com podrà deixar de commoure's? Mila s'ha aixecat ja del llit; està feble i sent que les cames se li
seguint una òrbita fatal del seu esperit. Però la seva sensibilitat es commou davant el culte religiós: la predicació, la litúrgia... És un religiós
i que entre els condemnats hi havia algunes dones. La Josefina es commou i té una forta excitació nerviosa, però li passa aviat. Hem passat uns
s'allunyava, però estic segur que el meu gest, les meves paraules, el commovien. Estimava molt els seus germans, ja ho he dit. No ho demostrava, perquè
Era un fet que es repetia de tant en tant, a través dels anys, que commovia tota la població i que feia passar per tots un estremiment. Hi havia, en
atrevits penetraven fins a l'entrada, entre la indiferència de les dones, commogudes per l'espectacle, i treien el cap a l'escala, mirant cap amunt sense
de pietat, l'amor profund que servava en el seu cor per ella, la commogueren fins a les entranyes; el plor li esclatà amb violència, i ja de fora
l'aire com una piula, amb un aplom i amb una seguretat d'ell mateix que commouen. Després de tres mesos de París, es comprèn que Marsella m'hagi semblat
i poc esbandit, que portem a coll-i-be damunt l'aigua de l'Atlàntic em commou més que la follia dels passatgers endreçats amb els quals compartim la
i les anques agafen aquestes amplituds, pròpies de la raça maori, que, si commovien els pirates i les tripulacions de les baleneres, a un europeu de gustos
els dits dels quals cadascun tira pel seu cantó, no són un espectacle que commogui cap persona de cara i ulls. Imagineu aquestes xicotes dalt d'una
Aquest gran himne els ha sortit desmaiat i prim de metall i no ha commogut ningú. El governador sortint ha fet les presentacions dels personatges
anciana de peu nu, de vestit de mareperla i de proporcions de morsa, em commogué particularment, per la seva peculiar manera d'alternar les feines pròpies
i sobre els quals els superlatius escollits foren insuficients, em va commoure de cap a peus, com la cosa més densa de qualitats excelses que fins
res, i molt d'aquest personal paga amb rialles i facècies, gràcies que commouen Madame Tu, la fan riure i la fan trontollar de cap a peus. En les galtes
de matar, són d'un optimisme, d'una gentilesa, d'una cordialitat, que us commouen. Aquí han de jugar el paper blau cel i idíl·lic que a Europa juguen els
d'una revifalla certa en el termini d'alguns decennis. La revolució que commovia antigues terres catalanes i que s'abrandava a l'altre vessant dels
cardenalici. La mort ha trucat a la porta. En saber-se la nova, es commourà la ciutat. Ara el silenci és impressionant. Entrada amb columnes, pati
sap que les ha de prémer la força ferotge del nen. Em commou, però reconec que m'avenço. Entre les filles, l'únic
—Prou! Aquest crit el desconhorta, l'intimida i el commou: pren el cap que menys l'importa i se'n fa mig any de
cal recalcar que quan Golferic desespera, Rosaura es commou, i que quan Golferic sent alguna esperança, Rosaura se'n
batec d'un cor que canta, que li deixonda el pit i que el si li commou. Paper de mar frisat en el cau d'una desca, on els vaixells
un nou atac d'un moment a l'altre. Al cap dels dos mesos, un fet que va commoure moltes senyores de Barcelona, i que revestí tots els aires de crim
li havien eixugat tots els estalvis en la famosa fallida d'un Banc que va commoure mig Barcelona. "El Frare" naturalment era ambiciós; es veia perdut, i
crim va ésser el Baró de Falset, perquè a Guillem de Lloberola no el va commoure gens, ni li va venir de nou: "una donota com Dorotea, tenia d'acabar

  Pàgina 1 (de 29) 50 següents »