Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contra l'amo del llamp. De tant en tant, unes quantes Oceànides venien a	compadir	-lo i l'acompanyaven amb els seus planys. Com que l'escena es reproduïa al
de nou, no més enllà, però, d'un excel·lent ofici. Ares L'hauríem de	compadir	perquè no sap riure, però no entenem la causa profunda d'aquesta seva
Que no repares en els ulls? De badaire o d'innocent, el meu fill", se'n	compadia	, en contradicció amb el seu caràcter, la senyora Magdalena Blasi. Una
teu discurs m'haurà d'empetitir a la força i et trairàs traint-me", em	compadia	el glaç de Thànatos. "Perquè el vostre pensament equival, em temo, a les
els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es	compadia	davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb
del rumb que prenien les coses. Sentia afecte per la seva cunyada, i la	compadia	, perquè la veia víctima del seu caràcter, més desgraciada que culpable;
que succeïa, l'exhortà perquè acollís amb resignació aquella prova i es	compadís	de la seva filla. El vell no prometé res, no respongué cap paraula; però
llarga estona, i se la veia mirant al seu entorn per si de cas algú es	compadia	d'ella. Fou aleshores, Mila, quan, de sobte, vaig veure't a tu, que
no es sentís tan apesarada per la sort de Mila com el qui més: era que la	compadia	; que, coneixent-la, comprenia que el cas no tenia remei. A part d'això,
amb aquestes esperances, es deia que tal vegada Déu s'havia a la fi	compadit	d'ella posant límit a les seves sofrences; tal vegada no l'obligaria ja
l'havia abatut de tal manera, que no hi havia ningú que, veient-lo, no el	compadís	i no li augurés una fi pròxima i, tal vegada secretament, per ell i per
tampoc ella, pobra minyoneta, podia fer res si no mirar-la llanguir i	compadir	-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta, malalta. De nit
on va, perquè l'amaguin del seu pare i li donin ajut. I qui no es	compadirà	? "Déu m'ajudarà —es repeteix, cada vegada que dubta o que veu sorgir al
bla; sense ell la mateixa glòria del teu Cel em semblaria un turment.	Compadiu	-vos de les meves sofrences, perquè ell és com si fos jo mateixa. Vós, que
a Carolina, em sembla que això és evident, però també se'm fa difícil no	compadir	-la mentre la veig estrellar la seva fúria contra el silenci glaçat de
si no hi ha honra, res val res. Alguns s'aguantaven el riure; altres el	compadien	; pensaven: "Pobre tio Jaume!" Però ell no s'adonava de res; no
era un pobre barquer. Així rient-se alguns pels seus dintres, els altres	compadint	-se d'ell, i ell parlant de les seves filles, arribaren a l'altre costat.
amb les plegadores; era la més petita. Les companyes la tractaven bé, la	compadien	, i en aquests matins de fred li permetien que es quedés al foc una mica
? I et juro que acabaré fent-ho. Hi ha dies que no puc més. Joana la	compadí	. Li preguntà pels petits. —Deuen jugar als garrofers. Quan es cansin,
s'ajuntava per fer-li odiosa la figura d'aquell minyó. La vella Pigada	compadia	la Rutlla; la compadia per la desgràcia del marit i per la més gran
odiosa la figura d'aquell minyó. La vella Pigada compadia la Rutlla; la	compadia	per la desgràcia del marit i per la més gran encara del fill. "Prou
el casal. Les meves queixes són totes contra el temps que no em	compadeix	, que no em vol concedir, implacable, el que li deman: la de fer caminar
Subietes va veure la revulsió del Ton i se'n va	compadir	. Quan ja baixava, deturant-se un moment, li va posar
Jo vull... [(Reacciona entendrit.)] I, si vols, et comprenc i et	compadeixo	. Et comprenc, Xela, però arribes tard. /Xela\ Tu no em pots
nit que em vas cridar del teu racó, veu que s'havia	compadit	i em rebies, cos bondadós. Quin joc perdut, quin
[(En veu baixa, tímidament.)] Víctor! Víctor! Escolta, Víctor: jo et	compadesc	infinitament, tant com a mi mateixa. Desitjaria aconsolar-te, Víctor!
has pogut complir amb la llar nostra. Perquè no tota la culpa és teva, et	compadeixo	. Perquè no tota la culpa és meva, tu estàs en l'obligació de compadir-me.
compadeixo. Perquè no tota la culpa és meva, tu estàs en l'obligació de	compadir	-me. Júlia. Filosofies, noi, filosofies! I no m'hi vinguis a mi
i temorenc, endevinant, però, la terrible situació.)] Ernestina...	compadeix	-te de mi!... [(S'hi apropa efusiu i descompost.)]
una cosa molt més fina. Però Frederic necessitava que l'adulessin, que el	compadissin	. La comercianta de vins el sabia compadir, i s'emocionava que tot un
que l'adulessin, que el compadissin. La comercianta de vins el sabia	compadir	, i s'emocionava que tot un senyor de Lloberola es dignés estirar-se en el
allò que veia passar en la brillant desfilada dels figurins estrangers.	Compadí	les amigues pobres que anaven al Passeig de Gràcia per afectar una
no prou ben retornada, Laura balbucejà una paraula amable i de seguida	compadí	aquell grup encongit. Jaume, l'hereu d'abans, rialler i galant, s'havia
bona lley d' en Lluís ab las noyas del vehinat, lo tractava de manso y 'l	compadía	. Ell y 'l senyor Ignaci eran los únichs que no prenían part en tot aquell
ulls, jamay abaixarlos fins á las debilitats del vulgo, com no sia pera	compadir	lo, y avant sense por." "Lo públich de Barcelona no vos ha comprés. Nó,
no entri ningú. Tinch fam de parlar d' en Lluís. Pobre Lluís, ningú 'l	compadeix	sinó jo; y ja veus, quí n' ha rebut més mal!... Deu me 'n guart de
estava segur que era el meu pare. Més endavant vaig notar que la gent em	compadia	. Algú em parlà de la meva "desgràcia". A casa, però, no em donaven cap
a conèixer la dona. Semblava que no pensés en res més. Hauríeu dit que em	compadia	, que s'havia imposat com una missió treure'm d'aquell estat de desgràcia.
Era dolcíssima amb mi. Jo no sabia parlar-li sinó barbotejant. Ella se'n	compadia	amb manyagueries dels ulls. M'emportava dos fills seus, un de menudet i
El seu /Llibre dels poetes\ ens indignava. Ell ens devia	compadir	per ignars. Més tard li declaràvem la guerra —una guerra absolutament
d'un absolut repòs intel·lectual. L'amic se'n feia creus. I em	compadia	com de la desgràcia més greu que hagués pogut caure damunt el seu
insuportable. Certa gent que de bona gana —i, àdhuc, diré de bon cor— em	compadien	mentre m'havien vist dissortat, ara, en veure'm joiós —i amb aquell afany
en un to molt decidit, en veure que la meva mare i la meva tia em	compadien	amb ull llastimós per haver-me deixat embolcallar per aquells barruts, jo
pel món! ¡Com hauria volgut tenir la seva energia! Però al mateix temps	compadia	el vell, que no podia amb el pes, i de bona gana m'hauria posat a ajudar-
Allí has de fer llàstima. Si no sembles una desferra, la gent no es	compadeix	de tu. Si els vols excitar la compassió perquè et donin alguna cosa, els
veremava i vivia a salt de mata per les carreteres de França, m'haurien	compadit	profundament i haurien fet tots els possibles per treure'm d'aquell
si estabam bé y eram felissos, que fins los vehins que avans tant nos	compadexian	, are ja 'ns miraban ab ulls d' enveja. Escusat es dirli que ja la mare
lo que díus es vritat; mes lo nostre ódi es molt just. Julia.	Compadeixéu	al vensut: matéu sols en lo combat. Timb· Y no mereix una pena
que ven del seu pare l' honra, la llibertat y la vida. Julia.	Compadeixeu	me. [(S' agenolla als peus d' en Ton.)] Ton. ¡Traídora!
banyada a mitges pel raig de sol que entra de biaix pel balcó. La	compadeix	, sent una gran pietat per la seva vida, encofurnada fa qui-sap-els anys

Pàgina 1 (de 15)

50 següents