Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Sí, tots dos varen plorar com persones per la pèrdua de l'estimadíssim	company	del gran heroi de Tessàlia. Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast,
i va vetllar tothora, fidel i recte, per la integritat i l'honor del seu	company	. Honor, un sentiment avui gairebé incomprensible. Aquesta qualitat moral
la lletra el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins, els	companys	estan atents per escoltar la teva veu, fes-nos-la sentir",
contemplem s'ha prescindit d'aquests detalls inharmònics. No té avui els	companys	i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i mestre,
anòmal tan bé com ell, mentre li va convenir que durés, amb els altres	companys	garrins, la seva captivitat." Nausica "Què mires al lluny amb els ulls
"Què faig? M'és lícit de matar-la?", preguntava a l'inseparable	company	. El taciturn conseller es limitava a no comprometre's des d'un còmode
Candi se n'havia anat a la taverna a beure's el vas de vi amb alguns	companys	. El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc
una franca rialla, se'l veia passar pels carrers fent tabola amb els seus	companys	. La seva principal ocupació consistia en aquests dies a perseguir casades
a l'església. Ell passava casualment per allí amb dos o tres dels seus	companys	, tots oficials. Maria Àgueda caminava recatada i humil, però la humilitat
per primera vegada. —/Voy a ver si\... Es destacà dels seus	companys	i la seguí un tros de carrer enllà fins que l'aconseguí. —/¿Me
de plaguejar a propòsit de la noia; apareixia canviat davant els seus	companys	—la qual cosa li costà més d'una broma d'aquests—, i s'havia fet àdhuc el
a la masia. Presentar-s'hi amb la seva jove mestressa, davant dels seus	companys	; veure-la obsequiada i festejada pels amos, i ballar, després, als seus
un lloc concret, i hi rep les devocions més o menys apressades dels seus	companys	de professió en el segle XX: vull dir, d'aquells intel·lectuals
rebentat una arma, i era que havia esclatat l'obús d'un morter. Un	company	nostre cridava: —Ai, que no tinc peus!— Li van haver de tallar les cames"
completament embriac. Cabell gris, cara roja i embotornada. Els seus	companys	el pataquejaven perquè no s'adormís. "I això també li passa al front?",
vuit-cents dels nostres". Un dels milicians contava que el seu	company	havia mort a Mallorca. "Pobret! Tan content que hi va anar! Plorava i em
telefonar, en Langdon-Davies va sentir que un senyor pròxim deia als seus	companys	: "Ja no cal témer el comunisme, perquè ha estat esmicolat". Fa molt
d'avui diu que el Sindicat d'Espectacles CNT manté segrestats tres	companys	de la UGT i els quatre agents de l'escorta que anaven amb Sesé quan fou
Basurero i la Casa de Putas..." Ell i els seus	companys	bromejaven també sobre una nova apareguda ahir als diaris. "Ara sí que
encarcarada, decorativa indumentària de caserna. Després discutia amb un	company	de viatge, Se'l veia desenganyat, amargat, perquè no s'havien fet
perquè no s'havien fet alhora la Revolució i la guerra. El seu	company	argüia: Primero ganar la guerra... No, que no —contestava
la Mare). Al tren, uns obrers (o camperols) comentaven la situació amb un	company	de viatge, un menestral força il·lustrat, que es lamentava de la
ha escrit un soldat del poble, des del front d'Aragó. Explica que tres	companys	seus van parlar amb un grup de soldats adversaris, que els van donar un
manicomi de Múrcia, a causa de la impressió que sofrí en veure morir un	company	seu al front. "Només em recordo que vaig plegar-li el cap i vaig endur-me
no para de punxar el braç de la malalta amb tot d'injeccions que un	company	seu compta greument: —...tres, quatre, cinc, sis, set... El cardiòleg, que
El cirurgià introdueix una agulla hipodèrmica en el còrtex mentre el seu	company	, el cardiòleg, dibuixa una incisió al llarg de l'estèrnum, en arribar a
més o menys esparracats, perquè el ginecòleg ha perdut una màniga, el seu	company	va sense guants i la noia mostra una sina molt rodona que se li escapa
i aquest s'incorpora com si l'haguessin escopit, amenaça el seu	company	amb una pinça. Per sort, sota la protecció de la penombra, l'individu de
Un dels homes que li fan companyia a l'escala, el baix, diu al seu	company	: —Ara no ho deu ser, el clítoris, oi? —Jo diria que no. —
l'altre li contesta: —Sempre són les més lentes. —És clar —comenta el seu	company	—, cal pensar en la seguretat del pacient. —Qui? —pregunta ell. —Com,
l'agulla, deixa que s'escapi cap un cilindre de cristall. El seu	company	, el cardiòleg, va lleugerament més avançat, car ara arranca un menut
les paraules de la boca: —Vós... vós... Els bacils de Herbert!... El	company	, que intenta de salvar la situació, la hi pren i corre al lavabo, d'on
punts en contra! —vocifera el més mascle—. D'acord? —consulta els seus	companys	. —D'acord. Ell, sense una paraula, es torna a aixecar, es descorda els
ella. —No oblideu que no estic sol —li recorda ell—. He vingut amb un	company	. La noia, sense desviar l'esguard, diu a la dona: —Mira si pots saber on
—replica l'home. —Per què no us heu mostrat, quan ha caigut el vostre	company	? —La meva missió és controlar les sortides. —No pas les del personal del
com més millor la fortor oliosa que sembla no molestar gens el seu	company	. —Depèn. Segons el pis on van destinats. N'hi ha que són tan plens que cal
seu, i li ablaneixen la pell, els ossos... Automàticament ajuda el seu	company	a desfer les pileres, a refer-les en un altre racó, a aixecar les pesades
, i la part dreta del faldó. Amb tot i això, el regracia i, darrera el seu	company	, s'endinsa cap a la cornisa estreta que domina les fosses on treballen
una mica, encara n'hi caben. —No corre cap pressa —replica el seu	company	amb el mateix to enjogassat. Salten unes altres escales, fan la volta per
sense abandonar la feina i més aviat severs. —Bona tarda —diu el seu	company	—. Us duc aquest senyor de la comissió científica... —Ahir ja en va venir
bé, mesuraments antropomètrics actuals. —Fa poc que hi és —l'ajuda el seu	company	—. Tot just s'ha llicenciat. El xicot de la barbeta agafa un fèmur, el
doncs. N'hi ha de primeres hores d'aquesta tarda. Ell mira el seu	company	, que assenteix. —Sí, és possible. Ja us he dit que una part dels
cap al pendís d'ossos que la pluja va remullant implacablement. El seu	company	, que sembla comprendre les seves vacil·lacions, proposa: —Ja m'hi
—li pregunta. —Sí, sí! —assenteix ell distretament, mirant cap al seu	company	que gairebé ja ha arribat al capdamunt de tot de la muntera, però ara
col·lega de datació. —No... —No prosseguim, doncs? —li pregunta el seu	company	. —No, deixem-ho estar. S'encaminen a l'escaleta de mà que pugen
. —El de la barbeta no ho sembla, així. —No durarà gaire —diu el seu	company	una mica enigmàticament—. Ara, si vols, podem donar un cop d'ull al
d'anys. Ell no replica, capolat per l'espectacle al qual el porta el seu	company	, un camp molt llarg, potser a dos-cents metres de les fosses que han vist
massa íntima perquè els ulls la puguin contemplar. —Cap aquí —diu el seu	company	, adreçant-s'hi—. Aquests són els darrers. —No hi ha ningú? —pregunta
més de pressa; s'està fent fosc i aviat no hi veurem gens —li diu el seu	company	. Ha de baixar, doncs, a la fossa, però de primer pren la precaució de
tenen els ulls oberts... —Em penso que tampoc no hi és —diu el seu	company	—. Aquests d'aquí ja són una mica més rancis, deu fer gairebé dos dies que

Pàgina 1 (de 247)

50 següents