DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
companyia F 10066 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb companyia Freqüència total:  10066 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i quiet com la gallina després de pondre l'ou. Uranos Gea, sola o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és
vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i on visqué de petit en companyia seva, la casa on havia sofert i on havia gaudit, se li aparegué com un
davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva companyia, i no digué res, per ell, a causa de l'immens orgull que nodria. Però la
nou a la seva solitud: tornà a les seves terres, als seus treballs, a la companyia d'aquells éssers, convertits gairebé en la seva família, i on trobava la
més vells, amb els capells a les mans. Saludaren: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la vora del camí; els joves, una mica
Per a les festes solia contractar-se, en efecte, una de les millors companyies del país: es donaven, en general, obres clàssiques, i Mila podia escoltar
prop de la teva mirada; tota la vida m'estaria així, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un silenci i tornà—: I tu, Mila:
el seu amor, tenia el compliment de tots els seus anhels, tenia la millor companyia. En l'ànima de Mila palpitava ara una ferma decisió. Una antiga cançó
més al seu costat, encara que fos sense parlar, només sentint la seva companyia! Com hauria desitjat que no la deixés sola en aquesta nit càlida, i
porta darrera la qual hi havia la seva filleta, hi havia ell —la segura companyia—, i que s'havia tancat per a ella per sempre. I no sentia el fred ni el
penes Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la nostàlgia de la companyia d'ell i esperava ja el moment en què hauria de tornar-lo a veure; de
dia: —Ambdós estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia. Que bella l'expressió, i que exacte el pensament! "Ambdós estàvem sols,
el pensament! "Ambdós estàvem sols, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia." Cada dia Mila es sentia en ell més compresa o, el que és el mateix, més
tenir-la amb mi —es deia—, Déu, si pogués reposar una mica en la seva companyia, assossegar a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la
aire trist i preocupat. Acabat de sopar, Sileta s'acomiadà per anar a fer companyia al malalt. —¿No esperes ni que arribi ell, Sileta? —li preguntà Tino
ella, i per això havia fet invitar l'amic, perquè necessitava estar en companyia, sentir un afecte vora seu, un cor en el qual expansionar-se. Ajudat per
què passava per la vida. Tal vegada l'havia captivat també perquè en la companyia d'ell Tino Costa sentia despertar en el seu esperit com un ressò de les
ara la fina figura en els moments més deliciosos passats en la seva companyia. Eren festes espirituals que no podria oblidar mai perquè mai més no
oferí el vas. Brindaren pel seu sant. Begueren. Tal vegada en una altra companyia o en una ocasió diferent Tino Costa hauria despenjat la guitarra i hauria
amb ella ja vaig veure de seguida que no podria prescindir de la seva companyia. Si ella se n'anava, si la perdia, em semblava que no havia de poder
S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un desig de pau i de companyia pren en els homes i sorgeixen tendres records en els pits més endurits.
però a partir de la confessió semblava àdhuc com si defugís la seva companyia. Tino Costa begué una resta de licor que quedava al seu got. Quim Bisa
dit: "Tots dos estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens hem trobat estem en companyia." Però ella, ¿estava sola realment, per més que ell hagués arribat a
feia esperar que podria passar-les amb ell. Enguany —pensava— menjaria en companyia seva; les celebraria amb aquella alegria íntima fruïda en tan comptades
casa semblaria tota il·luminada per la presència del fill i per la seva companyia. Maria Àgueda, amb aquestes esperances, es deia que tal vegada Déu
de descans. Quan arribava allí Tino Costa sentia que la seva simple companyia, el fet de veure-la només, li infonia a l'ànima una dolça pau. Un
filla, que ja de nena deixava els jocs per acudir al seu costat a fer-li companyia, era l'única cosa que li feia suportable l'existència, el sol lligam que
la seva mare, com si llegís en la seva ànima. Separada, ja de jove de la companyia del marit, vídua en vida d'ell, s'havia refugiat en l'amor de la seva
ànima: "Ambdós estàvem sols, Mila, i d'ençà que ens hem trobat estem en companyia". Mai com ara no havia sentit Mila quanta veritat encloïen les seves
la presència d'ell: a totes hores, a través del silenci i la distància; companyia segura en la solitud de la nit en què estava sense pare ni mare i sense
entrevista, de passar no més que fos una hora, una hora única en sa companyia i gaudir de la felicitat més alta, havia afalagat la seva ànima i ell
al seu costat. No digué res. S'enfonsà en la intensa felicitat de la seva companyia, de sentir-la al seu costat en la nit, plena d'amor per ell; i la
En aquesta ombra hi havia latent tota la desolació de la nit sense companyia i l'ansietat infinita d'un cor que cerca i que tem enmig de la tenebra.
ànima: "Tots dos érem sols, Mila, i d'ençà que vàrem trobar-nos som en companyia". A Mila li semblava que no havia comprès encara tota la veritat que
entusiasme, esperonat pel desig, i també per no sabia quina necessitat de companyia, de tendresa; però a l'ànima portava ja la sensació anticipada del
que l'atreia vivament; que semblava ja apaivagar la seva angoixosa set de companyia. Tino Costa va dir-se a l'instant: "Aniré amb aquesta; aquesta o
sentia prop del seu el bategar d'un cor; en aquesta nit solitària, sense companyia d'home ni de Déu, Tino Costa sentia de sobte una veu que li parlava, que
. A la seva ànima semblava haver-se obert un buit més. Però a la nit, en companyia dels seus deixebles, ningú no hauria notat el menor canvi en la seva
alguna dona. Hi van monges, religiosos... Tal vegada Déu li depararà una companyia així. Déu la protegirà. Déu la portarà a Santa Maria... Allí, al seu
seus afanys, i també perquè no pot viure ja més temps lluny de la seva companyia. Sola o amb el seu padrí, Mila sap ja que anirà en busca d'ell. Va esperar
Ella només veia el cim, la fi dels seus treballs i sofriments: la dolça companyia de l'estimat. Mila imagina ja que ell la crida allà al lluny, que l'està
necessita córrer a ell. A moments, Mila somniava que estava ja en la seva companyia, explicant-li tots els seus dubtes i patiments, passada aquesta llarga i
—o tal vegada vetlla— allí molt a prop, amb la consciència de la seva companyia, millor encara que la mateixa companyia, enmig dels seus llibres, les
amb la consciència de la seva companyia, millor encara que la mateixa companyia, enmig dels seus llibres, les seves estàtues, els seus records; i a la
Tino Costa després va sentir-se una mica més sol, més rebutjat de la companyia de la gent. Maria Àgueda s'havia esforçat per fer regnar una atmosfera de
Sens dubte, la seva situació li feia encara més desitjable la seva companyia, el feia sofrir més d'haver-la perduda. Tino Costa s'afermava en la idea
aquesta nit no havia desitjat veure Sileta, sentir-la parlar, estar en companyia seva, no obstant, va dominar-se els desigs, digué a sa mare que no tenia
formulat ja en paraules en el seu pensament. I si la cridava? Si li fes companyia aquesta nit! Si romangués un sol moment amb ell en aquesta espantosa
els seus genolls!... Un dia... Podria pregar-li que s'alci, que li faci companyia un moment... Podria asseure's allí al costat d'ell (només de pensar-hi es
ella el germà que sempre sabé ésser. Però la necessita: només vol la seva companyia per no morir de solitud, perquè el salvi, perquè, si no, embogirà.

  Pàgina 1 (de 202) 50 següents »