Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La vella Càndia del Noro, que la coneixia de petita i l'estimava, la	comparava	sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba pedres al seu pas, s'agita
oferir? En tot Santa Maria no hi havia, en efecte, fadrí que se li pogués	comparar	ni en qualitats personals ni en hisenda. Quant a aquesta, la de Candaina
com una germana; només l'afecte d'ella i l'amor de la meva mare poden	comparar	-se en la meva ànima amb aquest sentiment. Però tot això és pel meu cor
per ella era, en efecte, diferent de tots els altres amors; no podia	comparar	-se ni amb la tendresa que li inspirava Sileta ni amb l'arravatadora
amb el qual anava per fi a reunir-se. Només l'enterrament de Sileta pogué	comparar	-se amb aquest enterrament: l'emoció va ésser idèntica en els qui
—o del seu retrat— se'ns imposa tan brutalment accentuada, que si la	comparem	amb la de la gent que ens envolta, amb la nostra mateix, ens fa la
ell. L'home es treu un rellotge de la butxaca, el consulta, el	compara	amb un altre rellotge semblant que s'ha tret el seu col·lega. —Potser sí
deixat altre dolor que la consciència d'irremissible pèrdua, i els devia	comparar	amb altres temps que havia viscut de desoladora, continuada frustració,
estava, com deien allí, arreglat. En aquest sentit, és cert, no es podia	comparar	amb el Narro, però no li calia preocupar-se per la vellesa, per poc seny
respirar paisatge tahitià no he vist ni una sola papallona que es pogués	comparar	a la nostra vulgaríssima papallona de la col, a la modesta Pyeris
rerapaís —en el millor moment, tot l'Aragó i part del Llenguadoc— podia	comparar	-se amb les florents ciutats de l'ampla Alemanya que feien la fortuna de
—Ningú diria que fos xuetona. Aina Cohen era ben desgraciada, i es	comparava	a un ocell engabiat. No comprenia, però, que en part s'havia engabiat
El pròcer tengué a bé complimentar-la per la seva producció poètica, que	comparà	a la de Virgili; i li suplicà que recitàs /La camperola\. —Ai,
com si pressentís les futures aficions de la poetessa, va ser el primer a	comparar	-la amb Safo. Aina Cohen s'anava saturant d'esnobisme. Ja tenia la ruta
ametllers en primavera!, tot el clan s'emocionava i a qui menys la	comparaven	era al Petrarca. Així les coses, perquè les dues entitats es poguessin
Thomàs, enguany ja santa; però s'esmorteí. Hauria volgut veure, per	comparar	... Allò de Valldemossa, no necessitava veure-ho: s'ho imaginava magnífic
una història més o menys estimable. Ni la literatura ni la música poden	comparar	-s'hi. Perquè, naturalment no es tracta sols de que existeixin obres
empresonar-lo i sense ferir-lo. És una ironia universal i lluminosa.	Comparada	amb ella, la ironia de Quevedo és exactament el contrari. Si és cert que
també amb totes les formes de la vida tan atropelladament descrites. En	comparar	-les, ens adonem del que en un principi havíem posat ja de relleu: que
de tal manera els altres continguts de la vida, que no per atzar hem	comparat	la consciència a un tronc del qual deriven les més variades branques. En
mena de malabarisme crític, i no havent observat mai la necessitat de	comparar	les pròpies sensacions amb les sensacions alienes, es pot assegurar que
immunitat, el prestigi i la superstició que havien creat, sols es podrien	comparar	als efectes produïts per un bruixot pintat de sang de criatures, en mig
Però, ¿què tenia Dionísia? què hi podia veure Pat?... Maria Lluïsa es	comparava	, s'analitzava el cos davant del mirall; estava segura de la seva bellesa,
el retrat de qui fou mestressa de Muntanyola. Després mira Laura com qui	compara	, i diu: —Però no has d'estar-te de res per aquests miraments, que només
a la moderna. I, ¿tan meravellosa serà aquella forastera que valgui per a	comparar	-se a la forta bellesa de Pere? I Pere, ¿com es comportaria si tot d'una
he vista mai cap, de noia; i si ets bona minyona, cap dona no se't podrà	comparar	, a Comarquinal, perquè t'ho mereixes tot. En Tomàs no sap pas qui ets!; i
la croera corbats vers la fulla (fig. 4). Aquesta darrera es pot	comparar	amb una espasa datada entre el segle X i l'XI
passatge del Blanquerna que acabem de recordar pot ésser	comparat	amb un altre de Joinville quan, referint-se a Sant Lluís en la batalla de
que de vegades semblen heràldics. Aquest important mural ha d'ésser	comparat	amb la pintura del retaule de Santa Úrsula de Sant Francesc de Mallorca
un vestuari militar amagat per una gramalla i un caperó, però serà bo de	comparar	els termes emprats per Desclot, que ja hem estudiat (§ 14), amb
les cuirasses. En certa manera aquests mots del nostre cronista es poden	comparar	amb un text francès del 1250 que diu que els cavallers
de malla que sia de fin açer". Pere March, que al·legòricament la	compara	amb la paciència, també diu que és d'acer i en dóna alguna òbvia
1370. March, que als versos introductoris esmenta l'asta,	compara	el glavi amb la saviesa i diu que l'om lo glavi ateny e l'anamich
El pes proposat equival a 27 i 28 kg; i si el	comparem	, juntament amb els 31 kg i mig de la lletra de Jerónimo Dansa,
preu del casc (elmet), que exigia una especial cura. Per altra banda, si	comparem	aquests preus amb els pesos de l'arnès de Lluís Crespí, advertirem una
porta el guerrer orant de Bernat Martorell (fig. 172), que podem	comparar	amb uns altres que, trets d'una miniatura francesa de vers 1440,
i com que proposa una celada sense cara, careta ni ventalla, la	compara	amb la cervellera calada, que devia ésser una modalitat de la
poco la cara del elmete e rompió su lança" (fol. 126 v.).	Comparem	aquest encontre amb un del Tirant lo Blanch, on un
una "celada descarada", o sia sense careta, recorre a	comparar	-la amb la "cervellera calada de Barchinona", amb la qual cosa,
camp clos (Apèndix I, 1432), la qual cosa ens permet de	comparar	el text escrit amb la representació gràfica. Escriu Tolsà: "cascú
d'aquest quadre responen a una realitat. Això resta palès si les	comparem	(tenint només en compte aquelles de les quals coneixem amb seguretat la
de nueve palmos de cana", o sia de "1,656" m. Si	comparem	amb les proporcions de les atxes de la miniatura de Felip Boyl i John
pàg. 102). Aquest text deixa d'ésser incomprensible si hom el	compara	amb un altre, d'Olivier de la Marche, referent a l'any 1449, on,
redona..." (cap. 46; pàg. 102). És interessant de	comparar	aquestes ratlles amb les corresponents de la traducció castellana del
l'ordre d'aquella de Chesterton, suggeridora però alhora desorbitada, que	comparava	el mar a una col-i-flor—, però en cap cas com un argument ni, encara
s'ha deixat enredar per ningú. I està content. Per aquestes raons, l'he	comparat	a allò que diu Joubert sobre la cortesia dels grands i sobre la
judici que n'he fet —ni el que en vaig fer— i ho dic perquè —sense voler	comparar	— admiro Hamlet o Guerra i Pau, on puc
potser el que no és suficient és l'"escriure bé" de Gide... Ara el puc	comparar	amb l'"escriure bé" de Sartre, a Les mots, on hi ha,
la vaig seguir sencera pels auriculars. Cap a la fi, i com un exemple,	compara	"els dos films italians que he tingut ocasió de veure", que són
i Pukui, pàg. 119, n. 21.) No obstant això, Handy	compara	aquesta indiferència amb la que l'especialista, en la nostra

Pàgina 1 (de 113)

50 següents