Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'esclatar al menor motiu, i, paral·lelament a l'odi, creixia la	compassió	que per Mila sentien tots. Darrerament l'atmosfera s'havia anat fent
noia; endevinà tot d'una el que havia succeït, i el seu cor s'emplenà de	compassió	per ella. "No és a dalt?" —li havia preguntat per fi, resistint-se
mig despullat, perquè tremolés de fred, perquè plorés i despertés així la	compassió	dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la sang. Amollà un
"Desgraciat!", es digué. La seva ànima s'emplena d'una immensa	compassió	. I Mila plorà per ell. Després no es recordà sinó que ell, en els seus
el cor que no podia més. Tampoc no en té cap culpa l'animal... —Res de	compassió	! —Tornà el del Llauner, que tenia cara d'animal i ho era, i repetí per
—tornà el del Fielato, menut i escarransit, expeditiu i sense	compassió	—. La pistola i res més. Jo donaria una pistola al sereno, i a cada gos que
tenia un rostre arrugat, d'una expressió martiritzada, que despertava la	compassió	de tots. Però això podia ben bé atribuir-se a les dissorts que s'havien
ja dones fetes. Amb tot, sempre es trobava un propietari que, per	compassió	, o per interès —car la pagaven molt poc—, llogava la petita per donar les
un moment. Joana la deixà que li tragués la cadira. Se sentia plena de	compassió	; Joana venia a parlar-li de la seva mare, de la vella Pigada, que estava
morí. El fet causà en el barri una profunda impressió, i tots sentiren	compassió	per Càndida, perquè era jove, havia estat molt desgraciada i es pot dir
la Muda tenia un cor tendre i vibrava amb totes les desgràcies; la seva	compassió	, però, era passiva; tot se li n'anava en lamentacions. —Ai, Déu meu!
veure! Quin món! —Què et passa, Rosa? —Què em passa? Que no tenim	compassió	, ni cor, ni sentiments... La vella Pigada s'impacientava. —¿Vols parlar
el llogava per ocupar-lo en feines lleugeres, i més que res per	compassió	. El fill, Miquel de la Rutlla, els havia sortit un perdulari. En aquest
diners. "Pel fill no donaria una set d'aigua, però Matilde, pobra, fa	compassió	." Passà el temps. El fill de la Rutlla no sols no s'esmenà, sinó que es
Com que sóc endreçat i tinc prou ordre, en la teva	compassió	a estones deso la roba molt gastada del meu sofriment. Has vist
no exagereu. Golferic Gerda viola, rosa d'olor; podeu tenir-me	compassió	? Rosaura [(allunyant-se)] Cor meu, allunya't indiferent;
i esdevenir heroi, don Quixot no és ja rodella de burles: és objecte de	compassió	i, més tard, exemple de veritable homenia. Per això la ironia que
ni pietat els trets de les coses, aquesta ironia lleva tota possible	compassió	, tot possible amor i àdhuc tot possible odi. Amor i odi, pietat o
escarafallós amb desinències de rialla i amb una falsa sordina de	compassió	que es produeix en un vol de corbs, quan el més tafaner i el més
ús d'aquelles tisores de la cuina que estripen el ventre d'un lluç sense	compassió	. Hortènsia Portell era aleshores una vídua encara fresca i brillant;
venia més de la molèstia de sentir els plors que de la tendresa i de la	compassió	per a la criatura que s'havia fet mal. En el fons li feien nosa i fugia
de llur alegria d'animal verge, són quatre llamps que cauen sense	compassió	damunt les espinades fofes de banalitat i de luxúria mansa. Una dona
La Rambla anava plena. Amb aquella inconsciència, aquella manca de	compassió	i aquell escoltar només les veus pròpies que dóna el caminar per la
feixuc com si el cap li pesés; i Laura li comença a sentir una gran	compassió	, com si veiés un pobre abandonat, malalt o cec. És una pietat que sol
a un esperit sense matisos, limitat. El menyspreu s'equilibrà amb una	compassió	desdenyosa per la tasca mísera a què es lliurava la seva cunyada. Laura
per llunatisme del públich no havía caygut en gracia als barcelonins. La	compassió	li doná tot aquell coratge que l' admiració li robava. La comedianta 's
conducta d' en Lluís, y fins no trigá en sentirse invadida d' una certa	compassió	per ell que 's presentava disfressada de remordiment tormentós. Al cap y
contra la societat que la miraría de mal ull, la rebutjaría sense	compassió	ni justicia; y després d' aquestos, sense solució de continuitat, l'
de fer l' avergonyía fondament. Sols l' amor que duya á la Toneta, la	compassió	que li inspirava 'l nen y l' esperit de caritat que sempre flamejava en
lo rodejavan y amorosament l' empenyían cap al pis. Una mirada de fonda	compassió	, escapada fins dels que pochs moments avans lo creyan infame, l'
de malvasía, ayguanaf y licors estomacals. La caritat feya miracles, la	compassió	vessava de tots los cors, al compás de las llágrimas d' aquella mare.
veu trencada pe'l singlot y per un panteig cada moment més sensible. La	compassió	nuhava 'l coll de quants la voltavan altre cop. La dida y la Madrona
de la carta d' en Tomás!... ...Y la Toneta, sa víctima abandonada sens	compassió	, sa antiga estimada, sería la moribunda? Oh, no podía esser, no podía
vaig fer tots els possibles per inspirar respecte en lloc de	compassió	. Vaig prendre una actitud de redreçament, gairebé violenta, de protesta,
al carrer. Tothom em mira. A tots els ulls, interès, xafarderia. També	compassió	, tendresa. Vergonya! Vergonya! Em voldria enfonsar sota terra. Algú diu:
en poètiques tendreses, en adoracions sentimentals, en belles idees de	compassió	i de perdó. ¿Com li podria fer comprendre que, tot estimant-la tan
vaig observar que era pidolaire de mena, amb una espècie d'afany o de	compassió	per ella mateixa, que he observat en altres persones pobres i que per
has passat mala nit. En el seu accent hi havia una barreja de mofa i de	compassió	. Després afegia, tot petant-li les dents: —Jo l'he passada pitjor que tu,
en els moments més desesperats de la meva vida. Una absència de tota	compassió	, de tota pietat de mi, m'ha donat, en els instants més perillosos de la
Sovint m'havia irritat la infelicitat del meu company. Ara em feia	compassió	. Era una pietat infinita de mi, d'ell, de tots els malaurats del món. Li
benestar dels meus, acabaren per considerar-me com un infeliç indigne de	compassió	. A poc a poc desaparegueren tots, jo no sabia devers on, la majoria
meva part, tot havia anat sincerament. La comèdia, la idea d'explotar la	compassió	de la dona no em va venir fins al precís moment en què, tot besant la
vaig fer la farina blana. Vaig adoptar el posat dels qui "inspiren"	compassió	. Aquests eren uns pobres éssers. Els febles de caràcter, els malalts, els
temps d'anar a mudar-me", penso jo. M'adono que la meva incertitud els fa	compassió	, però que també els irrita. Deuen pensar que faran tard, potser ja els
una desferra, la gent no es compadeix de tu. Si els vols excitar la	compassió	perquè et donin alguna cosa, els has de fer veure que ets una ruïna, un
de la mare s' hi anaban formant grupos, que la observaban ab alguna	compassió	. ¡Coincidencia estranya! La primera que 's va aturar devant d' ella y va
com diuhen are y ja fa temps. La bona dona comensá á excitar la	compassió	dels presents, y al poch rato tothom planyia á la mare y s' interessaba
XXVI. L' armistici. L' Alfredo 's mirá á son rival ab aire de	compassió	. En Fradalico li sostingué la mirada sense abaixar los ulls.
la vida del seu pare, ¡la pobreta! Pep. Veus Xich? ja tens	compassió	. Xich. Aquestas cosas m' afectan. Pep. Si que serás bon
sa infámia. Pep. ¿Y l' entregarás? Timb· Ma pensa de	compassió	y ódi estalla. Recordant qu' es un traidor, un enemich de la pátria que

Pàgina 1 (de 31)

50 següents