×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb compassiu |
Freqüència total: 466 |
CTILC1 |
el seu complex i profund sentiment de l'absurd. Segons el noble, sever i | compassiu | escriptor, el món és absurd, poblat d'irracionals. D'una manera o d'una | vivia i a declarar-li la seva misèria i la seva passió, i ella, ànima | compassiva | a la fi, s'havia deixat agafar a la xarxa de les seves paraules, i | ells no s'han resignat, tenen uns ulls decidits i un esguard alerta i | compassiu | . Només poden moure els peus, penjants de la llitera, amb els quals han | i la paraula se li fon als llavis. L'esguarda durant un moment amb ulls | compassius | , després Xela, la seva tia, i, finalment, escampa una mirada | el coixí enfuriada, en els espasmes de la gelosia, sense que una mà | compassiva | li eixugui les llàgrimes que li cremen les galtes pansides; sense que | en l' ayre quan ella obrí 'ls ulls, li clavá una mirada amorosament | compassiva | tot fent: —Tonta! tontota! —Aquestos, aquestos ho han vist! —interposá ab | que no li vinguessin may ab sanch d' orxata. Després, la manera lleugera, | compassiva | , de pendre l' acusació quan sapigué de quí 's tractava! Aquella | de la seva muller, rebé aquella nova sols ab un aixecament de celles | compassiu | , no posá reparo en fer lo favor que se li demanava veninthi bé la dida, y | a algun de nosaltres, i recordo que molt sovint per a mi, un somrís entre | compassiu | i irònic que jo no he oblidat mai més, el record del qual en algunes | ignorància i timidesa, i això em portava a estimar-la amb una tendresa | compassiva | . Ella endevinava els meus sentiments i m'ho agraïa. Em tractava com si | irrupció fogosa; en uns era astorament; en d'altres, una interrogació | compassiva | : "què s'ha pensat aquest?"; en d'altres, rialleta irònica. Aleshores jo | li ho comuniqués de seguida... Ella somriu. És un somriure estrany, entre | compassiu | i irònic. Li explico el meu estat. Ella es mostra comprensiva. —Entreu, | és bien malheureux. Les noietes em miren amb ullets de curiositat | compassiva | . Jo em commoc. Les beso. Dic a la mare que té unes filletes ben boniques. | que al camp pocs seran els dies que no trobis una mestressa de masia | compassiva | com la d'avui. I demà ja veuràs com ens donarà unes llesques de pa i, | irrita els contendents. Ell va dir-me, potser en un to una mica massa | compassiu | que no deixà de molestar-me, que ja es veia que jo era fill de casa bona, | aquets dos homens... —¿Se tracta d' un desafio? —preguntá 'l senyor en tó | compassiu | .— ¡Lo desafio! ¡Ay Deu vos fassa bons! ¿Y que 'us heu pensat qu' | condemnada a esperar sense esperança. No li escapa la intenció entre | compassiva | i càustica del comentari d'Enric. "Els fan aprendre quatre coses de | veu de nou la mà del seu germà i sent encara al genoll la pressió | compassiva | dels seus dits... Humbert es precipita dins el cotxe. Es treu el barret; | aferrat com una àguila a la roca del seu orgull. En aquell sentiment | compassiu | , s'hi barrejava, per contrast, la secreta alegria que li causava saber-se | que tots, tant com ell mateix, ho lamentaven, però precisament la mirada | compassiva | d'Erasme, que seia en un fardell a primer terme, li va produir una rara | ja sabia a quina casa allotjar-me. A tots els pobles hi ha una vídua | compassiva | . Li donava un rodet de fil o una pinta, o un mocador negre en memòria del | jo reia. Però aquesta "senyoria" de Déu prenia cos i madurava en mi, | compassiva | , generosa i omnipotent. Un altre vespre que plovia i ens havíem aclofat | la forma del peu de la seva mestressa; aquella mísera plantofa, més | compassiva | que l'ànima humana, encara no havia oblidat el peu estimat, tan torturat. | que li ve a l'ajuda. Miri, jo n'he deslliurades d'altres, perquè som | compassiva | de natural i totes patim del mateix mal. I el de la Comtessa no és tan | lluïa damunt l'horitzó, li digueren ""és allà"". La vella els mirà | compassiva | , i els digué: ""És massa amunt per poder abastar-ho i portar-ho ací | pròpia eren consignats en les lleis ni atesos en la realitat. Els més | compassius | la suportaven com una creu lamentable; els odis de l'absolutisme es | encara més la nostra feblesa. I això fa que ens posem en comunió | compassiva | amb la feblesa dels altres, acollint-la, sense rabejar-nos-hi, estimant-la | ella, repapantse més en la butaca, rodant el cap y llensantli una mirada | compassiva | . —Be, no discutím més: jo t'acompanyaré al pis de que't parlo, el veuràs | just; tinch aquest honor, —feu en Solà, per glassar de cop la rialleta | compassiva | qu'havía florit ja en els llavis d'aquell jove, al pronunciar ses | que no sorolla massa i a la distreta nena que no els molesta. I els més | compassius | tindran per a ella un esguard punyent i si gosessin reptar-la, la | séus parracs hi amaga el vici o la vagancia, reb l'almoina de les ànimes | compassives | , la infeliça obrera, reclosa entre la dignitat i la vergonya dintre les | ara! —s'exclamà l'escrivent contemplant la dona amb un esguard irònic i | compassiu | alhora. —I per què no, doncs? Ell tenia influència del capità, qui se | amb veu alta i treu l'ànima en fòra com un pagà, és hospitalari, recte i | compassiu | com un creient, i si no realisa l'ideal del varó perfecte, és per aqueix | la bestiola com aquell que espera quelcom de mal obtenir, entre dubtosa i | compassiva | . —Tirona! Tirona! Estava a cinc passes emprenent una marxa resolta, | girava d'esquena, amb un alleujament que ofegà el punt de protesta d'una | compassiva | vergonya. Després, reprenent la lectura, deixà que aquesta el menés | al seu estatge, puix tenia els minuts comptats; els que trigava una veïna | compassiva | a entretenir la senyora Carme, narrant-li els catifets i les facècies que | toreros i dones de la vida. Em va rebre amb un somriure entre irònic i | compassiu | . Saltava a la vista que aquella explosió jovenívola d'indignació i aquell | soleta en el món —respongué ella, tristament. El foraster se la mirà tot | compassiu | . —¿I no et fa por de viure tota sola en mig d'aquestes muntanyes? —Tota la | alçà el cap va veure que el marxant se la mirava fixament amb un esguard | compassiu | i adolorit. —¿Per què em mireu així? —li preguntà ella, com si sospités | clavà son esguard sobre l'observatori i envià al nen un somriure irònic i | compassiu | alhora. Era que l'havia descobert en son aguait o sols fou il·lusió? | que Müller cobegi les botes de Kemmerich no vol pas dir que sigui menys | compassiu | que tal altre al qual el dolor impediria de pensar en això. No. Solament, | reflexos de la seva figura. I tota la barriada el seguia amb les mirades | compassives | . V En Vadoret estava una mica més assossegat. Fins alguns dies | sense experimentar angoixa dins del silenci indulgent i respirar una pau | compassiva | i trobar les tenebres reverenciables i neu propícia a la dansa | tio, tio... No me l'encendràs del tio de detràs... Passà una dona | compassiva | . Va indignar-se i li tregué el paper. Un noi va tirar una pedra a la dona | la pàl·lida tarda del defora tenia l'aire, per a la meva imaginació | compassiva | de noi, d'haver-se esblaimat per compte d'ells, pobres malaventurats. A | present. —Josep! —digué el senyor Pumblechook, en el to d'una adjuració | compassiva | .— Josep! Josep!— I aleshores va sacsejar el cap i se'l va tustar, | Egipte, havia d'ésser realitzat mitjançant penosíssimes jornades, i ell, | compassiu | , no deixava pas de preveure uns repetits exhauriments de forces en Maria. | cuina i menjador eren una mateixa cosa. L'Esposa es mostrava ben | compassiva | de l'espòs en veure'l afanyosament ocupat en treballs tan esgotadors com | les seves doctrines científiques ja no fan més que suscitar un somrís | compassiu | ; amb les seves afirmacions morals i sociològiques succeeix el mateix; la | escena representada en el relleu pel personatge a qui la Verge contempla | compassiva | , mentre ell aguanta astorat el tresor que el seu dubte li ha posat a les |
|