Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el marc d'un simple llenguatge, no s'acontenta establint regles de	compatibilitat	i d'incompatibilitat entre signes; funda una ètica en prescriure o
determinista de la Mecànica clàssica recolza sobre la suposició d'una	compatibilitat	rigorosa entre la determinació de les coordenades espai-temps i les lleis
Però res no hi ha de més estimable ni que més fortament uneixi que la	compatibilitat	de caràcters entre homes de bé; car, quan els anhels són els mateixos, i
com a ofensa de Déu. Hom admet, sense oposició entre els teòlegs, la	compatibilitat	de la mena primera de dolors amb la fruïció beatífica; no sols quan es
ben dit, la mateixa realitat psíquica nostra sembla imposar netament la	compatibilitat	d'un dolor produït per la representació imaginal, amb un gaudi sobre la
mots sorgeixen a cada moment de reflexió. Recollida la convicció de la	compatibilitat	de l'ideal del manteniment de la civilització occidental, purificada i
pot també tendir a l'establiment de relacions determinades de	compatibilitat	i mútua dependència, amb altres judicis igualment vers. En romandre dins
indicant els conreus que hi fa. Els tècnics han de parlar sobre la	compatibilitat	o incompatibilitat de sòl i conreu. En el segon cas, i sempre de cara al
d'altres la glòria de Déu? La clau de l'enigma, si enigma hi ha, és la	compatibilitat	dels dos fins. La nostra felicitat eterna és el fi immediat i defectible;
mitjançant els altres. Les condicions primera (suficiència) i la segona (	compatibilitat	) són fonamentals; la tercera (independència) és secundària. II.
amb G i amb ©; la independència demana més que la	compatibilitat	. b) Si F, G són independents significacionalment,
qüestions: ¿Hem axiomatitzat la logística complint les tres condicions de	compatibilitat	, independència i integritat dels axiomes? ¿Hem aconseguit de formular
ja indicats, ©, ©, © i ©, compleixen les condicions de	compatibilitat	, d'independència i integritat. La compatibilitat o no contradicció mútua
les condicions de compatibilitat, d'independència i integritat. La	compatibilitat	o no contradicció mútua significa que, aplicant als axiomes les dues
esdevenen més clares, més colpidores per a l'enteniment. La	compatibilitat	interna del càlcul prop. significa matemàticament: Mitjançant els
deductivament les matemàtiques senceres de la logística, la qüestió de la	compatibilitat	interna d'aquest sistema tan complex està lluny d'ésser resolta. Les
imposa en aquest punt: el mètode de Hilbert ¿demostra perfectament la	compatibilitat	interna de la logística reduint i tot les nostres investigacions a un
axiomàticament, complint, ultra les condicions naturals de	compatibilitat	i independència dels axiomes, la condició d'integritat
que'm permetèu limitarme a exposarvos algunes consideracions sobre la	compatibilitat	perfecta que ab pregón convenciment crech que existeix entre una
entre una professió de caràcter utilitari y'l conrèu de les lletres.	Compatibilitat	afavorida per l'aspiració constant y natural en l'home del séu
esmentada. Y em permetrèu que us parli de la conveniencia de que aquesta	compatibilitat	sigui utilisada a benefici de l'home d'afers en el sentit de que les
que fixa la Llei Municipal tenen com a base comú la manca de	compatibilitat	, real o possible, entre els deures que el càrrec de Conseller imposa i
la solució al plet de la llibertat nacional. Les solucions d'efusió i de	compatibilitat	han fracassat, lamentablement, una i deu vegades. Els fets, les
lluita per constitucionalitzar l'Estat, lluita per establir la	compatibilitat	entre el cap de l'Estat, que deixava d'ésser absolut, i el poble, que
de precedents, però aquest any el Congrés s'ha declarat contra la	compatibilitat	de un d'aquesta ciutat qui ha dimitit l'Arcaldía. De totes maneres no
despeses, per lo que potser encara convindría donar un major marge a la	compatibilitat	, permetent-ho en pobles una mica més grans. La llei declara incompatible
no cal anar a Madrit, necessitat que s'esplica per a garantir la	compatibilitat	amb l'hisenda general de que parla l'article 84 de la
no admet aquest principi, sinó el radicalment contrari, o sigui, el de la	compatibilitat	de les dues successions. Quart: Sobre la perdurabilitat o perpetuïtat
mori en part testada i en part intestada, no és menys notori que aquesta	compatibilitat	és conseqüència igualment llògica de que, atribuint el Dret romà caràcter
lo que hem vist segons Dret romà, admet com a regla inconcusa la perfecta	compatibilitat	de les dues maneres de succeir. Estan doncs també en oposició manifesta i
© © ©; lo que fa el Còdic, és proclamar explícitament la perfecta	compatibilitat	entre les dues successions, la testada i la intestada, de una mateixa
part del present estudi. No obstant, cal observar que el principi de la	compatibilitat	de la successió testada i la intestada sancionat pel Còdic civil en el
a tindre un concepte clar i exacte de les coses; i quan es parla de la	compatibilitat	de la successió testada i la intestada, s'ha de tindre present que
sempre les expressions anfibològiques o de doble significació. Hi ha una	compatibilitat	de disposicions de darrera voluntat amb la successió intestada, que lluny
successoris de la llegislació romana, hi coincideix en absolut; i aquesta	compatibilitat	és la que tenen les disposicions de darrera voluntat que no ultrapassen
els límits de les disposicions de caràcter singular. Hi ha una altra	compatibilitat	, que vol dir simultanitat o coexistència d'una disposició testamentària
de les restants parts quotes de la mateixa herència. Aquesta darrera	compatibilitat	és la que estableix l'article 764 del Còdic civil espanyol, i
del Còdic civil espanyol, i que rebutja el Dret romà o català. Però la	compatibilitat	que acceptaren els històrics antecedents llegislatius del Còdic, que
citen a l'explicar la gènessi del citat article 764, no és la	compatibilitat	del Còdic, sinó la compatibilitat romana. Jo crec que quan es diu, com ho
citat article 764, no és la compatibilitat del Còdic, sinó la	compatibilitat	romana. Jo crec que quan es diu, com ho ha dit, per exemple, Barrachina,
en la llibertat de instituir o no hereu en els testaments, i en la	compatibilitat	de la successió testada amb la llegítima; i quan es vol atribuir la
els Drets locals de Barcelona i de Tortosa no accepten el principi de la	compatibilitat	de les dues classes de successions en el sentit propi en que també el
en que també el rebutja el Dret romà, sinó que accepten únicament la	compatibilitat	en el sentit impropi, o sigui, el de les disposicions de darrera voluntat
subtileses d'argumentació per a comprendre, a simple vista, que aquesta	compatibilitat	no és més que la compatibilitat romana dels codicils amb la successió
a comprendre, a simple vista, que aquesta compatibilitat no és més que la	compatibilitat	romana dels codicils amb la successió intestada; i que quan la citada
d'hereu, també s'anomenaven codicils: © © © © © © © No; la	compatibilitat	de l'herència testada i la intestada estatuïda per l'article 764
764 del Còdic civil, no té el seu antecedent històric en la	compatibilitat	admesa per l'Ordenament d'Alcalà; el Còdic civil ha anat molt més enllà
regi de Castella, o sigui, la no necessitat de la institució d'hereu i la	compatibilitat	de les dues successions, ni es precisa bé l'abast de la primera
testador, essent com és compatible la successió testada amb la intestada;	compatibilitat	que, al no ésser admesa sinó rebutjada pel dret romà, porta com a
vegades repetit article 764, que: © © © © I com amb la	compatibilitat	d'ambdues classes de successions establerta en el citat article, no ha

Pàgina 1 (de 5)

50 següents