Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
compatir V 43 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb compatir Freqüència total:  43 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per confortar-la en aquell duríssim combat, com si fos una bona amiga qui compatía ses angunies i molt més el perill de faltar a la divina vocació. Aquesta
sants agraïments per la infinita bondat de l'obra redemptora. ¡Qui pogués compatir, Senyor, acerbament per les ànimes! Però ell no volia altra cosa que el
reté gràcies infinites, si hom pot així dir-ho. Donaria la seua sang per compatir amb el Fill de Déu, junt a la Santa Maria. La seua sang per la follia de
que la conducta d'ella no tenia remei. Això seria una raó més per compatir-la, no per oblidar-la. Quan jo vaig demanar al senyor si sabia per on
ple segle XVIII per un home que no tenia res de frívol i que es compatia dels errors dels seus protagonistes. El nom de Manon ha quedat com a
tot el deute perque m'ho demanares; no era idò molt just que tú te compatisses de l'altre criat així com jo me vaig compatir de tú? I indignat el seu
idò molt just que tú te compatisses de l'altre criat així com jo me vaig compatir de tú? I indignat el seu senyor l'entregá an els aturmentadors, fins que
paciencia, i anar comunicant aquestes virtuts per a que els altres les compateixin i les ajudin amb un esforç obstinat a despit de tota contradicció i de
9 No murmurar, ni contrastar amba 'l teu proxim antisbè amarlu, cumpatirlu, excusarlu amba caritat: 10 Cumplir cadaqual amba la propria
vert fan això, ¿en l'abre sech que's fará?" No prohibeix el Salvador que compatiguem les seues penes, sinó que vol una compassió espiritual, coneixedora de lo
sortida del seu costat obert, mentres Ell dormía mort a demunt la Creu. Compatiuvos de les ánimes del Purgatori per la superabundancia de penes y
está molt lluny d' esserho, tan lluny, que 's impossible qu' un hom no 'l compatesca al veure 'l confos entre les pedres, roques y tronchs inanimats. Si 'n
les pedres, roques y tronchs inanimats. Si 'n conexeu cap d' aquets, compatiulo, que be 's digne de compasió aquell que per mancarli esperit no sent lo
aquell que per mancarli esperit no sent lo que la mes petita de les aus: compatiulo, si, que prou malastruch es l' home que no pot fer dolçes les hores del
del treball, mesclant ab la feyna delitables cançons y tendres cantars: compatiulo, que be'u merex aquell, qu' insensible com la roca te 'l cor sort á l'
i ès tot el meu menjar! Al menys, amics d' altres diades, compatiu-vos de mi: les mans de Déu quantre mi s' han alçades,
per graus, torna més tràgic el Calvari: vullau, Jesús, que compateixi amb Vós! Meditaré vostra ànua agonia renovellada de novell
d'es mateix mal perque sa seva costella també és molt comandadora, s'ha compatit de mi i m'ha fet es favor d'anar a cercar es queviures. No se pot torbar.
és que l'ha deixada. Mag· Pobreta! Mar· Sí, és digna de compatir, perque és molt bona al·lota. Paca Però en el dia no se miren
cóm podrèu. Damóclês. Mèntres que jó hè pogud regir el cèptro; compatínt-me de vos, m'hè tractad lliberál de bón cór. Peró suposad que la mála
es degúda. Quiçá aquesta sáng aplacará el sèu furòr. Damóclês. Compatíu-vos mèstóst de mi... veis-me aquí prostad báx d'els vóstros peus, grán
taiáda. Damóclês. D'aquest módo vos dexáu aplacar? ¿axí vos compatíu de las mías desgrácias? Dionís. [Â Lamáco y Nicándro.] ¿Trobáu
vóls dir ab axó? ¿qual es aquest culpad? Ápriês. Si no eus ne compatíu, ah! mon páre estimad, Â l'infelís Joséf la mórt se li amenássa.
regex l'univérs segòns sa providéncia. Miráu áre cóm èll, espontaneamènt, Compatínt-se de vos, y d'el rèine igualmènt, Vos descobrex abáns calamidads
.] [Putifár â Faraò.] Â vóstros péus, grán Rèi, me veis áre prostad, Compatíu-vos de mi, vos lo demán per grácia: No som jó no el culpad d'una semblánt
Culpánt áltri d'el mál qu'èlla havía comês. Faraò. Alsêt; qu'em compatesc de tot lo que sufrexes; Jó considèr y vetg que tu no lo merexes, Y qu'en
algun díe hè parlad, Es sólamènt la llèngua, y no el cór qui há faltad. Compatíu-vos de mi... jó plór èsta imprudéncia, Y â vóstros péus prostad, implór
y de fám hás de morir allí. Joséf. ¿Axí me perdonáu: y eus compatíu de mi? ¿Axó es tot el favòr que Rubén me fería? ¡Ô sánta piedad!...
estrangèr, Y sènt qu'hi há colcú qui se llamènta y plóra, Que no s'en compatisquie, y m'el tréguie defóre. Zábulon. No es axó, mos germáns, qui â
vos lo prèg per piedad! veis-me aquí prostad â vóstros péus, compatíu-vos de mi. Dário. Luègo tornarè esser aquí, tu mon fill: defénsa
temps perdut, no té agüa... Mariner. N' hi ha que tenen sa püa [(Compatintlo.)] matzinadeta, de dònes; però, cuant son tant dexònes, jò sé còm s'
Admirador silenssiós, Un gemech al aire llansa, Y compatint al clavell, Dels dos molt trist se separa, Perque
la ignorancia y amich de la saviesa, m' avan també d' esser católich, y compatesch aquells que 'm fan befa, y 'm volen confondre ab los supersticiosos y
vicis y males voluntats. No sies rigurós en judicarlos: fins y tot compateix aquells pobres qui devegades s' abandonan á l' ira y á l' impaciencia.
i tot des vici més repugnant conseguirà fer-ne una desgràcia perquè el compatesquin! Catalina: I tu... és d'això que estàs gelós, no és així?
aturat a pensar, qualque vegada, que t'havies casat amb un malalt tan de compatir com un cego o un baldat? ¿Què hauries fet, en un cas així? ¿Tampoc no
han de soportar tota la vida! Jaume: No compari! Es mateixos que compateixen a un contrafet, a mi m'escupen injúries a la cara! Bartomeu:
nu digas tals desbarats. Meu. Jo duch una mala estrella... compatiumé, bons germans. [(Se posa cap baix y plora. Pausa.)] Xina. ¿
me feys patir! si teniu cor, vida mia, de la meva malaltía vos haveu de compatir. [(Manbelletes. Pausa.)] Meu. Cunvers tot sol á vegades,
pera sempre?... tu no m' has estimat may. [(Ab despreci)] Xina. Compateixte de mes llágrimes... ¿ma dolor no parla clar? Ja 'n el mon no tendré
nóm apacíble D'el Señòr sèmpre hè invocad. 5. Señòr, compatíu-vos já D'el qui vos promêt l'esmèna; Treis ma ánima
Pregám Dèu nóstro Señòr. 4. Teníu, Señòr, piedad, Compatíu-vos de nosáltres; Puès es tánt lo que los áltres Já
mitjançant l'experiència personal del sofriment, que el feia capaç de compatir amb ell i amb els altres? Doncs bé, aquestes paraules de posar atenció,