Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

em flaqueja. Coses dels anys", va sospirar la vella senyora. "Aquesta	complaença	a autoadmirar-te, aquest excés d'esguardar-te sempre, no són naturals, no
pompa d'aquesta frase de debò original, unes quantes llàgrimes d'íntima	complaença	pel deure ben acomplert varen rodolar per les galtes llises de la matrona
veig, és exacte a ell mateix, res no ha canviat en ell, en la seva íntima	complaença	tan sabuda, però des d'un silenciós desdeny em refusa el dret a la vana
Després no pensa més que en saraus i en festes. Entre tu, amb les teves	complaences	, i la vella Càndia, amb les seves cançons, me li trastornareu el cervell.
la "tècnica" oferirà temptacions o apetències nefandes, ofuscadores	complaences	, tèrboles complicitats: sempre podrem resistir-nos-hi, si volem. És la
única d'atenuar la fúria dels seus enemics i, de retop, retenir la	complaença	dels protectors pro-romans. Les condicions de l'intel·lectual d'avui no
—¿Qui pot esser —es demana Proust— una senyora que demostra tanta	complaença	a conèixer-me, sense por que la prengui per una dona poc relacionada,
havia caigut definitivament dins la anormalitat. Cada dia sentia més	complaença	en la companyia de les collidores de Son Magraner, les quals hauria
Vénen a treure'm de penes. Tu, per la teva part, guardes una inexplicable	complaença	amb la meva mare, que m'empeny, i amb la Júlia, que no es cansa de
a la vida humana, situada més enllà de tota vàcua satisfacció i vana	complaença	. En conservar l'esperit crític i l'estat desesperat, la ironia fa
—declara convençuda, només perquè avui s'ha vist afalagada i per la	complaença	que deixa traslluir la cunyada. —Si Déu ho permet, tu i jo podrem fer
tota la correcció de línies en la suavitat mat de la pell. Malgrat la	complaença	que Beatriu no pot dissimular, s'entossudeix a no cedir, temorega de la
que aquesta vegada haurem de donar la raó a la gent —assegura l'oncle amb	complaença	. —Amb tal que sigui bon minyó i sàpiga treballar, no li és cap deshonra
rescabalarien de les estones d'allunyament? I aquella nit del concert, la	complaença	d'ella a deixar-se ben mirar l'escot pels ulls golafres de Pere. De segur
voluptat fou tot u. Heu sentit alguna vegada el gust de sofrir? Hom troba	complaença	en el dolor, en té poc amb el que Déu li dóna, en cerca més, s'enfonsa
en mi una força salvadora. Jo, una vegada passada la crisi, no sentia	complaença	d'aquestes negrors, tristícies, febleses sentimentals i enfonsaments
d'explicar-me i vaig fer-li la història del meu pare, que ell escoltà amb	complaença	evident. No mento si dic que em vaig lluir. Sentiments, coneixements, art
semblava que m'invités a caure més avall. Era un remordiment tot	complaença	. Com un malalt que ja no espera de guarir, converteix fins a cert punt,
Era una tortura, ja ho sé. Era un refinament de tortura. Però aquella	complaença	en la constatació dels símptomes descrits en el llibre amb els que jo
meva insistència i del meu embadaliment. Però em deixa fer amb una certa	complaença	. ¿És que comença a comprendre? Em segueix resignat. Jo li explico l'encís
Catalunya, de certes parts del cos, veig que és una infàmia. Em miro amb	complaença	, una part més que les altres, que m'ha donat plaer i tant m'ha fet sofrir.
que àdhuc la sospita més insignificant en aquest sentit traeix la	complaença	nacional inherent a qualsevol cultura humana que es mira a si mateixa.
dessota del furor trobada als homes, oh tu, la meva	complaença	única! Prou saps les meves obres com estimo; i no
Jo, conversant, no aixeco aquestes bèsties, i	complaença	en llurs camins no trobo." Li adreço tals paraules coratjoses,
de les paraules i accions, mesclades amb molt d'amor i	complaença	, indicis de la unió de voluntats, sincera, i de
en el disgust diví, o la mort, per ella. En premi (car tan mala	complaença	exigeix tan bon premi), de la branca li va oferir un
pendents del centre, en el qual posen totes les esperances i totes les	complaences	. El mimetisme madrilenyista els domina. L'ideal del bon provincià seria
Itàlia del sud. Ciutadà de Nàpols tant com de Barcelona, amb la mateixa	complaença	mostrava als uns el Palau de la Generalitat i als altres el Castel Nuovo
même\. Les millors vocacions les hem vistes sovint malaurades per la	complaença	amb que s'embriaguen de tots els orgulls i de tots els impossibles
costat en el seu tamboret de tisora, les contempla tot sovint amb visible	complaença	, mentre l'altra seu de cara al carrer, atenta només a l'aguait del client
poderosa o feble i, per tant, ficció intensa o esborradissa.	Complaença	en la ficció de realitats excepcionals o bé més aviat en la de les
les empreses del seu galant, que empra agençaments i magnificència,	complaença	, esments, oficiositat, presents, llogateria. Un marit no sol tenir un
comerç. Quant d'enginy, de bonesa de cor, d'afecció, de serveis i de	complaença	en els amics per fer en mantes anyades força menys del que de vegades fa
té necessitat de socors, fina per manca d'esments, de confiança i de	complaença	. És més ordinari de veure un amor extrem que una perfecta amistat. L'amor
segur que li plagui encara la vostra aprovació o que sofreixi la vostra	complaença	. Cal deixar parlar aquest inconegut que l'atzar ha posat ran de vós en un
tot el contrari. La polidesa no inspira sempre la bondat, l'equitat, la	complaença	, la gratitud; en dóna almenys les aparences i fa semblar l'home per
plegats; s'han acuitat a rompre abans de morir, no tenien cabals per la	complaença	sinó fins aquell punt. Han viscut massa per al bon exemple; un moment
intentàvem fer un resum de la nostra història econòmica, deturant-nos amb	complaença	en els moments de plenitud més esclatant; al contrari, els períodes
si ens la donés, també la hi acceptaríem.— I ell, per harmonitzar la	complaença	amb el desig del passeig, que els feia de resposta: —Aneu a casa i digueu
en bandejar els lluquets, ha perdut una certa poesia. Provaria una certa	complaença	tot pensant en el distret que, no adonant-se de la gradual extinció del
de vida que existeix a les reconades dels rius dels tròpics. La	complaença	que hom troba a entregar-se a la dolça companyia de l'aigua, té però un
seves agudes sagetes per les clarianes dels castanyers. Una voluptuosa	complaença	per les delícies de la naturalesa em sega les cames i em penetra de
cosa, s'ha empenyat en ridiculitzar l'escena, fent ressaltar amb sagnanta	complaença	la cursilería dels personatges representats. En Graner, en canvi, fia als
enlairat en el seu pensament d'home mediocre. L'estimà amb devoció, en la	complaença	del seu recolliment, com a una de les seves quimeres irrealitzables, com
tota reservada, però intensa i tendríssima. Per heure algun senyal de	complaença	d'aquella bona dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga, s'hauria
banyava en un mar de delícies. Cada exclamació, cada somrís, cada gest de	complaença	de la seva mare, era un plaer inefable, que el noiet recollia àvidament i
i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça	complaença	. —/Sí, sí, quiero, vieguito mío, ¡quiero!... ¡quiero!\
I certament, Innocenci començà a esguardar amb molta més atenció i	complaença	els arbres, els matolls, les roques, les feixes dels conreus, els marges
de cabells blancs rullosos, ben clenxinats, amb un reflexe de la	complaença	interior en la seva cara sorruda d'hemiplèxica, es repenjava en el braç
essencial on hem de nodrir el nostre orgull. El nostre orgull i la nostra	complaença	. Període de decadència L'art romànic arriba al seu apogeu en el segle

Pàgina 1 (de 10)

50 següents