Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es	complau	a apressar la maduració dels fruits i de les collites. I aquí, en el mar
és lliure, tu et preguntaves: "Quin aspecte tindrà? La seva bellesa et	complaurà	com abans? Una dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la mort
en la qual hi ha una alta muntanya on déus grans i implacables es	complaïen	a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar
m'hauria de purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges es	complaurien	a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han
no obstant, es veuen molt sovint coses com aquesta, perquè el Senyor es	complau	a manifestar-nos el seu poder en els fenòmens més insignificants, i dóna
feia molt va encara recordar-li una d'aquelles fantasies amb les quals es	complaïa	ell a fer-la somniar. Segons ella, Sileta era una princesa i estava
se n'adonin. —Callà. Tia Càndia vacil·lava entre el temor i el desig de	complaure	Mila. Ella, animada, afegí tractant de vèncer-li els últims escrúpols.
per què t'agrada tant declamar, per què t'agrada tant mentir, per què et	complaus	a construir una pèrfida imatge de tu mateix, absolutament falsa? Perquè
fantasiós amb un somriure entre irritat i escèptic. ¿A qui es proposava	complaure	aquell home petit, prim, mudat, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un
que preveia, almenys podia alentir-ne el ritme, amb un sistema de	complaure	'l lentament i amb una fingida ignorància. S'equivocava el vell
sa tauleta de nit. I es va adonar de totes ses flors de la casa... Em va	complaure	es tremolor de sa seva veu, semblava gelós. —Què fan tantes flors? Qui
parlàrem una mica de poesia italiana, es recità algun vers, i jo, per	complaure	la fantasia bèl·lica de Mr. Catule, vaig recitar la primera octava del
però eren lleugerament lirones. Observo que no tenen gens de ganes de	complaure	. Després d'arronsar molt les espatlles demanaren deu francs per una
ha volgut enlluernar els homes, jo asseguraria que aquest déu es	complau	encarnant-se dintre els ossos i la carn de Mari. És imprescindible pensar
seu optimisme, la seva facècia grassa i regalimant i les ganes que té de	complaure	tothom són gotetes de mel que neutralitzen vagament la salabror perenne.
de la terra que el nodreix. Certament, fins fa pocs dies la història s'ha	complagut	a recitar-nos les vicissituds dels nòmades, dels guerrers i dels
galleja a Nàpols, necessita diners per a la seva política de conquestes i	complau	successivament els representants de les forces en presència. Això
embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes exteriors i ens	complaem	en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre, casa endins,
estar. És inútil").] El fet és que Jahvè es va negar rodonament a	complaure	la dona. I aleshores Eva va plorar. És a dir, després vaig saber que
clara dels gorgs i m'agrado molt. Hi hi hi! Però m'irrita que Nara es	complagui	a parlar i fregar-se i... besar-se amb Caín, que és pelut i groller.
barreja d'ingenu i de fatxenda empeltat de romàntic. Dóna la sensació de	complaure	's en viure i en sentir-se viure. El seu rostre vessa optimisme i sap
la canongia vacant, se l'enduria Don Valentí, pel molt que valia i per	complaure	els bons amics que s'interessaven per ell. —Ho doni per fet, pare. Quan
Si tinc el món per enemic la carn em tempta i m'hi	complac	, clandestí com un talp; i el diable és una contalla.
rep en l'experiència els cops moltes vegades terribles que la realitat es	complau	en descarregar-hi, sembla tractar-se d'una cosa constitutivament cega,
des del fons irracional on les deixava sumides. La ironia romàntica es	complaïa	en desconjuntar les coses, no per a mostrar el que són, sinó per a
que anhela salvar-se, la primera dimana d'una desesperació que sembla	complaure	's en romandre eternament desesperada. D'ací que, no satisfeta amb fer-nos
esparverat, amb la paraula als llavis. Des d'aquell dia Guillem es va	complaure	elaborant una mena de crueltat infame; va trobar manera de fer-se
Ell s'havia prestat a acompanyar les dames, perquè no tenia un no i per	complaure	Hortènsia; però encara que volia dissimular, estava positivament
Si ella hagués confessat el seu ideal eròtic i Guillem hagués intentat	complaure	-la, Conxa aleshores potser hauria viscut moments més del seu gust, però
comprendràs que després del que m'has dit, em veig més obligada que mai a	complaure	't... —Hortènsia, jo t'agrairia... —Vols dir que d'aquesta conversa, res?
Jardí polit on les albes s'encanten, i s'hi	complau	el ressò de besades, on ha esclatat el carmí de les roses
creu adonar-se que per sota les aparences simples i rialleres, Déu s'ha	complagut	a destinar-li una finalitat noble i espinosa; la de transformar aquell
Però seu al sofà amb Laura. Al fons, perdona una mica la cunyada; la	complau	que amb una despesa gairebé insignificant hagi sabut trobar el pretext de
el marit; descendirà fins a la grosseria d'ell per atraure'l, per	complaure	totes les seves exigències sexuals. I Laura es fa el propòsit de no veure
de veure Laura desproveïda dels elements essencials al seu tarannà. Es	complagué	voltant-la d'un ambient de ruralisme que ferís la seva delicadesa. Quan
Com el conestable Diafebus els cavallers del XV es	complaïen	a complicar amb ornaments singulars l'elm, ornaments que constituïen les
fet fer" (cap. 155; pàg. 480). Les dames es	complagueren	a vestir-se d'homes d'armes en gran part gràcies al prestigi literari de
el fons ve a ésser una mena de supernarcissisme, perquè veig més orgull a	complaure	's en un mateix, amb totes les pròpies tares, que no pas a voler-se pintar
va obrir tants camins, no va acabar de trobar el seu, potser perquè es va	complaure	massa en les possibilitats —per elles mateixes, vull dir, i en tant que
en diversos colors—, i un camió enorme, de Pamplona. He travessat i m'ha	complagut	, com cada dia, l'enorme animació humana de la cantonada del carrer de
sensualitat, i recorda més el tipus d'unes certes noies nòrdiques que es	complauen	a oferir, amb un cert aire de superioritat o, millor, de protecció, una
I. La ciència del concret Durant molt de temps hom s'ha	complagut	a citar aquelles llengües a les quals manquen els termes per a expressar
primitiu interioritza l'ocasió —puix que els éssers sobrenaturals que es	complau	a representar tenen una realitat independent de les circumstàncies, i
a l'imperi de les seves necessitats i dels seus instints, que hom s'ha	complagut	massa sovint a imaginar, i, encara menys, aquesta consciència dominada
i animals. Les societats de grups totèmics i de seccions exogàmiques es	complauen	a pensar que reïxen a jugar el mateix joc amb espècies que són diferents
ofereix aquella estretor en virtut de la qual, tradicionalment, hom es	complau	a identificar les societats closes. La seva insistència a traçar una
que li dich jo, y com té aquest geni tan fayent m' agrada	compláure	l... —Ay, quín sargento! —exclamá la Madrona, aludint á una minyona,
y de colors de peixos de sortidor. En Lluís no pensava en res, se	complavía	sentint lliscar per son front aquell ayre fresquet, dibuixava ab lo bastó
dona madura i plena m'excitava terriblement. Ella se n'adonava i s'hi	complaïa	. La nostra conversa era sempre de doble sentit, però de vegades ens
plaer dolorós i malsà. Lluny de rebutjar aquest plaer, l'excitava, m'hi	complaïa	. Totes les meves idees eren de negació. Negació de tot. No em feia

Pàgina 1 (de 40)

50 següents