DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
complaure V 1858 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb complaure Freqüència total:  1858 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i fresc, que surt de ponent, de la plana dels morts benaurats, i es complau a apressar la maduració dels fruits i de les collites. I aquí, en el mar
és lliure, tu et preguntaves: "Quin aspecte tindrà? La seva bellesa et complaurà com abans? Una dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la mort
en la qual hi ha una alta muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar
m'hauria de purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges es complaurien a dictar expiacions oneroses. La dona i el fill m'han vist, m'han
no obstant, es veuen molt sovint coses com aquesta, perquè el Senyor es complau a manifestar-nos el seu poder en els fenòmens més insignificants, i dóna
feia molt va encara recordar-li una d'aquelles fantasies amb les quals es complaïa ell a fer-la somniar. Segons ella, Sileta era una princesa i estava
se n'adonin. —Callà. Tia Càndia vacil·lava entre el temor i el desig de complaure Mila. Ella, animada, afegí tractant de vèncer-li els últims escrúpols.
per què t'agrada tant declamar, per què t'agrada tant mentir, per què et complaus a construir una pèrfida imatge de tu mateix, absolutament falsa? Perquè
fantasiós amb un somriure entre irritat i escèptic. ¿A qui es proposava complaure aquell home petit, prim, mudat, netíssim, de cara llarga i nas carnós, un
que preveia, almenys podia alentir-ne el ritme, amb un sistema de complaure'l lentament i amb una fingida ignorància. S'equivocava el vell
sa tauleta de nit. I es va adonar de totes ses flors de la casa... Em va complaure es tremolor de sa seva veu, semblava gelós. —Què fan tantes flors? Qui
parlàrem una mica de poesia italiana, es recità algun vers, i jo, per complaure la fantasia bèl·lica de Mr. Catule, vaig recitar la primera octava del
però eren lleugerament lirones. Observo que no tenen gens de ganes de complaure. Després d'arronsar molt les espatlles demanaren deu francs per una
ha volgut enlluernar els homes, jo asseguraria que aquest déu es complau encarnant-se dintre els ossos i la carn de Mari. És imprescindible pensar
seu optimisme, la seva facècia grassa i regalimant i les ganes que té de complaure tothom són gotetes de mel que neutralitzen vagament la salabror perenne.
de la terra que el nodreix. Certament, fins fa pocs dies la història s'ha complagut a recitar-nos les vicissituds dels nòmades, dels guerrers i dels
galleja a Nàpols, necessita diners per a la seva política de conquestes i complau successivament els representants de les forces en presència. Això
embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre, casa endins,
estar. És inútil").] El fet és que Jahvè es va negar rodonament a complaure la dona. I aleshores Eva va plorar. És a dir, després vaig saber que
clara dels gorgs i m'agrado molt. Hi hi hi! Però m'irrita que Nara es complagui a parlar i fregar-se i... besar-se amb Caín, que és pelut i groller.
barreja d'ingenu i de fatxenda empeltat de romàntic. Dóna la sensació de complaure's en viure i en sentir-se viure. El seu rostre vessa optimisme i sap
la canongia vacant, se l'enduria Don Valentí, pel molt que valia i per complaure els bons amics que s'interessaven per ell. —Ho doni per fet, pare. Quan
Si tinc el món per enemic la carn em tempta i m'hi complac, clandestí com un talp; i el diable és una contalla.
rep en l'experiència els cops moltes vegades terribles que la realitat es complau en descarregar-hi, sembla tractar-se d'una cosa constitutivament cega,
des del fons irracional on les deixava sumides. La ironia romàntica es complaïa en desconjuntar les coses, no per a mostrar el que són, sinó per a
que anhela salvar-se, la primera dimana d'una desesperació que sembla complaure's en romandre eternament desesperada. D'ací que, no satisfeta amb fer-nos
esparverat, amb la paraula als llavis. Des d'aquell dia Guillem es va complaure elaborant una mena de crueltat infame; va trobar manera de fer-se
Ell s'havia prestat a acompanyar les dames, perquè no tenia un no i per complaure Hortènsia; però encara que volia dissimular, estava positivament
Si ella hagués confessat el seu ideal eròtic i Guillem hagués intentat complaure-la, Conxa aleshores potser hauria viscut moments més del seu gust, però
comprendràs que després del que m'has dit, em veig més obligada que mai a complaure't... —Hortènsia, jo t'agrairia... —Vols dir que d'aquesta conversa, res?
Jardí polit on les albes s'encanten, i s'hi complau el ressò de besades, on ha esclatat el carmí de les roses
creu adonar-se que per sota les aparences simples i rialleres, Déu s'ha complagut a destinar-li una finalitat noble i espinosa; la de transformar aquell
Però seu al sofà amb Laura. Al fons, perdona una mica la cunyada; la complau que amb una despesa gairebé insignificant hagi sabut trobar el pretext de
el marit; descendirà fins a la grosseria d'ell per atraure'l, per complaure totes les seves exigències sexuals. I Laura es fa el propòsit de no veure
de veure Laura desproveïda dels elements essencials al seu tarannà. Es complagué voltant-la d'un ambient de ruralisme que ferís la seva delicadesa. Quan
Com el conestable Diafebus els cavallers del XV es complaïen a complicar amb ornaments singulars l'elm, ornaments que constituïen les
fet fer" (cap. 155; pàg. 480). Les dames es complagueren a vestir-se d'homes d'armes en gran part gràcies al prestigi literari de
el fons ve a ésser una mena de supernarcissisme, perquè veig més orgull a complaure's en un mateix, amb totes les pròpies tares, que no pas a voler-se pintar
va obrir tants camins, no va acabar de trobar el seu, potser perquè es va complaure massa en les possibilitats —per elles mateixes, vull dir, i en tant que
en diversos colors—, i un camió enorme, de Pamplona. He travessat i m'ha complagut, com cada dia, l'enorme animació humana de la cantonada del carrer de
sensualitat, i recorda més el tipus d'unes certes noies nòrdiques que es complauen a oferir, amb un cert aire de superioritat o, millor, de protecció, una
I. La ciència del concret Durant molt de temps hom s'ha complagut a citar aquelles llengües a les quals manquen els termes per a expressar
primitiu interioritza l'ocasió —puix que els éssers sobrenaturals que es complau a representar tenen una realitat independent de les circumstàncies, i
a l'imperi de les seves necessitats i dels seus instints, que hom s'ha complagut massa sovint a imaginar, i, encara menys, aquesta consciència dominada
i animals. Les societats de grups totèmics i de seccions exogàmiques es complauen a pensar que reïxen a jugar el mateix joc amb espècies que són diferents
ofereix aquella estretor en virtut de la qual, tradicionalment, hom es complau a identificar les societats closes. La seva insistència a traçar una
que li dich jo, y com té aquest geni tan fayent m' agrada compláurel... —Ay, quín sargento! —exclamá la Madrona, aludint á una minyona,
y de colors de peixos de sortidor. En Lluís no pensava en res, se complavía sentint lliscar per son front aquell ayre fresquet, dibuixava ab lo bastó
dona madura i plena m'excitava terriblement. Ella se n'adonava i s'hi complaïa. La nostra conversa era sempre de doble sentit, però de vegades ens
plaer dolorós i malsà. Lluny de rebutjar aquest plaer, l'excitava, m'hi complaïa. Totes les meves idees eren de negació. Negació de tot. No em feia

  Pàgina 1 (de 38) 50 següents »