DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
complex A 6505 oc.
complex M 1392 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb complex Freqüència total:  7897 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i xàfecs de semença, amb la carn i la pell complementàries, tot el complex embalum, per la immensa superfície del netíssim Pontos. Ben a contracor,
siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que ofèn més, tant els déus com
les nou Muses i els recordava tothora els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els incidents de la victòria del
sap tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta en aquest mite el seu complex i profund sentiment de l'absurd. Segons el noble, sever i compassiu
del passat. Però no s'hi aturarà gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un rierol, però
Tot esperant el drac, Andròmeda, serena i tranquil·la, sense anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a temps. "I l'heroi
perpetus, la presentalla sempre renovada del carnatge dels morts. El seu complexíssim instrument ha estat pare de tot, tal vegada només que per esdevenir pare
de l'infortunadíssim Verlaine, mentre la Ignasieta es feia amb el nom del complex flabiol un embull tan xaró i tan fàcil, que per una elemental vergonya
últimes del meu odi, d'altra banda il·lògic, quan entenc que el meu complex parent, en fingir que patrocina una boda il·lusòria, procura d'una manera
i m'aplico a vetllar pels meus interessos econòmics, tan importants com complexos. Sóc viuda, prou que ho saben, i el meu enyorat absent em va deixar, no ho
Però el capitalisme prenia volada i la trama del joc econòmic es feia més complexa. Grandet veu com creixen els seus milions, però aquests milions no se li
per la por actual. I dic que deu tractar-se d'una neurosi —d'un complex o cosa per l'estil— perquè, en realitat, el fet no pot admetre cap altra
displicència. ¿Potser perquè és l'única manera que tenen de vèncer el seu complex de colonitzats? La majoria dels estrangers, posats a jutjar-nos, ens
versos de l'Aribau i l'inici de la Renaixença. De fet, la cosa és massa complexa perquè pugui ser sumida en una qualificació tan expeditiva. Hi hagué, en
vol com si no es vol, comporta la reducció de l'home —home i dona— a un complex d'actituds irreversiblement animals, i l'home es riurà de si mateix
i la il·lustra: per això convé que ens hi fixem. Però la tendència és complexa, i hi coadjuven les més variades circumstàncies. La participació de la
com la de Hegel, aparells com l'sputnik, ciències tan complexes com les que es professen a les Universitats estrangeres, bombes
personal que imposa la unitat fèrria als exèrcits, però li mancà la visió complexa, ampla, d'un Cèsar o d'un Napoleó. Els dictadors d'avui són més
mig esfumat, enllà del brancatge afuat de l'àlber i del brancatge complex i sinuós de la morera, sembla una misteriosa pagoda. De l'acàcia nua als
Govern de la pau, un Govern contrarevolucionari. És un moment intrigant, complex —crucial, potser. Tarda: camí de Borderiol. Un ramat espès contra el fons
tardorals: una llum esblanqueïda, un vent de sonoritats més profundes i complexes, una singular puresa de les llunyanies... He anat a Puig d'Ot a buscar
més culpable que la primera: ignorar la llei. Us la recordaré: "En el complex político-social on habitualment es desenvolupa el ciutadà
i rutllen uns moments en silenci, al llarg de la paret que enclou el complex de l'hospital, tot d'edificis de colors que simbolitzen les diferents
ni ens ha de sorprendre, ni la puc pas excloure com a definició de molts complexos que portem dintre nostre i que cal esventrar per a restar-ne lliures, per
palpa les coses. D'altra banda, la nostra ascendència pagesa ens llega un complex mental de què avui no es té noció exacta. El pagès actual no s'apropa
africà, el país era com una terra verge, on calia bastir peça a peça el complex de les seves articulacions socials i humanes. Dos fets prevalgueren en
pagès d'aquell temps es trobà, per aquest fet, al bell mig d'una situació complexa i indefinida. D'una banda, el mas li donava una absoluta garantia de
hi haguéssim malversat tants entusiasmes, tants diners i tanta sang. El complex d'inferioritat davant la noblesa es traduí, tan bell punt minvà la
una de les més fecundes solucions del nostre intervencionisme en el complex món hispànic. Cal dir que el nom no fa la cosa. L'important és la manera
més pur conformisme. Certament, a vegades s'adonava que els afers eren complexos i que havia de dir alguna cosa al món. Però en general, mentre mantingués
de la pagesia contra els propietaris feudals i senyorials. Que aquest complex és revolucionari, ens ho diuen no solament els fets, sinó també el lèxic
del moviment aristocràtic, burgès i eclesiàstic presos d'un estrany complex d'orgull, suspicàcia i temença. Molt aviat els mateixos que es mostraren
la revolta catalana del segle XVII fou un procés subversiu molt complex. Els moderns estudis destrien diverses causes. Ben entès, la primera de
un lloc preeminent en la política espanyola. Fixem-nos bé en aquest complex mental. Com en 1640, hi ha en el moviment de 1705 un
defectuoses: l'individualisme, la dissimulació, la insociabilitat, els complexos d'inferioritat i d'apàtrida, l'extremisme i la rebel·lia permanent. No
del tot retut, va desitjar el divorci. Les famílies riques i complexes ja se sap com s'imbriquen. Un divorci vol temps.
quan l'objecte que se'ns invita a contemplar és la realitat infinitament complexa de la vida humana. Aleshores és més avinent una visió des de dintre, que
dibuixar, com el Giotto, del natural. I no podien per la simple —o complexa— raó que no volien. Es parteix, en aquesta interpretació, de la
per un ull: enteneu-ho bé, dic un ull per referir-me al complex humà íntegre del pintor; no es tracta, doncs, de la visió
Torroelles. El senyor Llibori fa ganyotes de miop per desxifrar l'hora, complexa entre els daurats del rellotge de roure amb llambregades de pèndola
que presentà símptomes de deslliurament fora de temps i en condicions tan complexes, que reclamà l'ajut del cirurgià. Al cap de pocs dies d'aquest accident,
són plens de sots i les façanes de pols. D'aquí en ve una mena de complex d'inferioritat col·lectiu, però també una sensació de dignitat. El temps
i de la simultaneïtat. I, alhora, també de la continuïtat d'una reflexió complexa que agafa tots els fets i els aspectes simultanis. O potser perquè vaig
fructuosament a l'expressió lírica, de tan viu com és; es manté tan complex com era aleshores i, privat de la síntesi poètica, se'm fa difícil de
vegada turons cap al cap de Begur... Un paisatge ric, moderat, matisat, complex, minuciós, equilibrat, perfecte. És a dir, inefable. I com que dir "Les
o en la relació intel·lectual o política, o bé la manera més ampla i més complexa com de vegades veuen les coses els qui no són especialistes. Quan li
-ho ni es fa la il·lusió que no traspuarà. En el cas de Sartre hi ha uns "complexos" visibles —de lletjor física, per exemple— però ell tira al dret. En el
lletjor física, per exemple— però ell tira al dret. En el cas de Gide els complexos queden amagats perquè ell s'imagina que els ha vençuts o, almenys, els
tot el que diu ho ensenya, i per molt que hi vegem o hi endevinem "complexos" o terboleses, no ens dóna la impressió que els vulgui dissimular. I no
grau d'oxidació eficaç—; per a elaborar les tècniques, sovint llargues i complexes, que permeten de cultivar sense terra o bé sense aigua, de convertir

  Pàgina 1 (de 158) 50 següents »